<?xml version="1.0" encoding="utf-8"?>
<document>
<s id="1">TITOLS La veu de Dèu.</s>
<s id="2">2.o Las ratas piñadas que surten ab mes numero que lo comù y que volan molt, indican que lo proxim dia serà bó; pero al revés, si son pocas y entran per las casas cridant, puig allavors indican mal temps.</s>
<s id="3">El que en dic bon port, com sabeu, és la creu.</s>
<s id="4">E llauors, senyor, vos entrarets e pensarets danar, entro que siats sobre la ciutat de Murcia, e aqui posarets vostre setge.</s>
<s id="5">En cada heroi homèric d'importància s'hi esmenta la noia presonera de guerra amb qui comparteix tenda i llit.</s>
<s id="6">S.— I valdrà la pena de viure tenint destruït allò que es fa malbé amb l'obrar injust i millora amb l'obrar just?</s>
<s id="7">Joan Maragall POESIAS originals y traduccions BARCELONA La Ilustració Catalana 1891 TIRADA 1 exemplar innumerat.</s>
<s id="8">I així com «El capital» durant cinquanta anys els economistes d'alemanya el plagiaren tan esforçadament com el silenciaven tan esmerçadament, igual passava amb la «Ancient Society» de Morgan pel que feia als portaveus de la ciència «prehistòrica» d'Anglaterra.</s>
<s id="9">S.— Car l'art del carreter consisteix a tenir cura dels cavalls.</s>
<s id="10">Ser criatura no és pas necessàriament ser desgraciat, però és necessàriament estar-hi exposat.</s>
<s id="11">Una altra que havia eixit amb ella, tornà duent un bon palet de riera, i, tirant-lo al mig de les brases, ens digué: — Amb aquesta pedra ben calenta i embolicada en un drap podran mantenir calentons els peuets del nen durant el camí.</s>
<s id="12">Eix goig com or de brillejar tant dolç.</s>
<s id="13">En 1799 escrigué El món cristià o L'Europa, estudi de filosofia de la historia, que es el que més ha fet que ls protestants ataquessin an en Novalis per catolic.</s>
<s id="14">No tenia cap mitjà coercitiu a banda de l'opinió pública.</s>
<s id="15">Si ab vostra companyia veniu, tres colps al dia dirém l' ''Ave María'' tot esmolant la fals.</s>
<s id="16">Dés és tot bé, e lo món son contrari, e per ço és que lo qui Déu no ama, lo món segueix e no ab coxa cama.</s>
<s id="17">Doncs digui que jo també n'auria de dar a vostè per la seva?</s>
<s id="18">81—S'és tornada bell jorn la nit de pena: els dos blaus finestrals s'entroben lleus, com sol que ulleja, i terra i cels omplena amb el goig matiner dels encants seus;</s>
<s id="19">25 Donchs havía entre nosaltres set germans, y haventse casat lo primer morí, y per no haver tingut successió, deixá sa muller á son germá.</s>
<s id="20">D'allí al llunyà horitzó, la mar refulgia tranquilament.</s>
<s id="21">Estats petits y variats dintre de grans agrupacions ó lligas, es la traducció del particularisme á la práctica.</s>
<s id="22">Deixem l'enuig, deixem el pler per la vellesa; joves, ens cal collir la flor de jovenesa.</s>
<s id="23">Flames d'amor Citarea llançava D'un estrany foch qui dins amor se creha, Cremant tant fort que remey no trovaba.</s>
<s id="24">EL VELL DE LA CARRETERA La carreiera tan suspirada s'estenia ja a dret fil davant del poble, roja de la rojor dels camps enfonsats, a trossos grisenca de la grava apilotada, fins a perdre's al lluny en la polsosa blavor d'un aulet.</s>
<s id="25">Tot ésser humà, versemblantment, ha passat per moments, a la vida, en què s'ha confessat clarament que no n'hi ha pas, de bé, aquí baix.</s>
<s id="26">» Respos lespirit: « La flama del foch e lo fret de la neu, car les animas han a passar de las aygas de las neus a les flammas e perdona la quarta part de la pena deguda correspondent a la sua culpa, e a altres la terça part, segons que seran stades piadosas e misericordiosas en aquest mon.</s>
<s id="27">Molt me par be / que pens del altr'e mon, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March.</s>
<s id="28">Que'l faci assistent: sempre es un estat més digne, i freqüenten...</s>
<s id="29">Pot ser gairebé insensible; segons els casos, és més o menys sensible; gairebé sempre, és clar, és inconfessat.</s>
<s id="30">Amich, teixiu aquesta visió de l'infantesa, vos que casseu libèlules en la presó del rim, prenent-les per les ales ab tanta sotilesa que no se pert un àtom del matisat polsim.</s>
<s id="31">Si en tot no he estat acertat, los crítichs m' ho dirán, y jo per endevant els hi agrahesch les lliçons que 'm donen.</s>
<s id="32">¿Oy que van enrera els esguerrats?</s>
<s id="33">Com lo rey Carles se fo lleuat del setge de Macina, qui sen lleua lo prim de la nuyt, ell se feu posar en terra a la Gatuna, perço com es la pus prop terra; que de la Gatuna a Macina no ha mas VI milles.</s>
<s id="34">Mes, ai d'aquell qui, el cor impregnat de tristesa, ha de fingir-se alegre i riure sens destresa!</s>
<s id="35">REI Aixó !</s>
<s id="36">Amb molta més raó, la relació entre les colònies i la metròpoli hauria d'esdevenir un lligam federal, en comptes d'una relació de simple subordinació.</s>
<s id="37">A un quart de set vaig manar fer alto en una vall, que suposo dista unas quinze ó setze lleugas del Ienboa.</s>
<s id="38">Fou president del Parlament entre el 1980 i el 1984.</s>
<s id="39">E lalmirall feu atre tal, e feu afranellar una galea ab altra, es mes en cuns de batalla: e lo princep feu atre tal.</s>
<s id="40">L'Aparili avança, la fera té por...</s>
<s id="41">En la partida de la Dòna hermosa hi ha una estela de llum que s va perdent.</s>
<s id="42">Però si un pensament habita matèria inert, només pot ser un pensament diví.</s>
<s id="43">Miris com se vulgui, la igualtat no es un element de progrés sino en quant es condició de la llibertat.</s>
<s id="44">Romeu Doncs no us moguéssiu, que amb cedî en tinc prou.</s>
<s id="45">En Donna Elvira hi ha certament el fons ben real de la dòna tants cops desenganyada com tornada a enganyar; però la seva infatigable persecució de Don Joan fa mitj-riure crudelment de la seva desgracia.</s>
<s id="46">Les polítiques neoliberals desencadenen el racisme com a continuació del genocidi i els segles d'esclavitud i colonialisme que van destruir les seves bases civilitzatòries de les poblacions negres d'Àfrica.</s>
<s id="47">I, ademés, aquell instint del negoci que té, la dòna de casa, aquell cop d'ull!</s>
<s id="48">¡I qui els havia aplegat, qui els obsequiava i en rebia elogis, era en Miquelet!</s>
<s id="49">Es indescriptible la impresió que la situació d' aquell poble causa al que visita las vilas secundarias, los poblets y las masías de Castella.</s>
<s id="50">En les inscripcions o retolacions que identifiquen béns de propietat municipal, tant vehicles com immobles o utillatge en general, es procedirà de la mateixa manera.</s>
<s id="51">24 Puix s'alsarán falsos Christos, y falsos Profetas; y donarán grans senyals y prodigis, de manera, que fins los elegits, si fos possible, caurán en error.</s>
<s id="52">Té un mal vici'l seu home, ¡s'emborratxa!</s>
<s id="53">Mes: lo fill de Tideo arriba ahont es lo rey, y aquet es lo tretzé á qui arrenca la dolsa vida, y 'l mata quan estava ja queixantse entre suspirs, perque durant la nit, un espectre fatal, parescut al fill de Tideo, se li había posat demunt del cap, per un voler de Minerva.</s>
<s id="54">Malaventurats siguin els pobres d'esperit, perquè per ells és la misèria en la terra.</s>
<s id="55">Com si hagués estat gayre difícil á n'aquests, reforsada l'arrera guarda, tenirlos á ratlla y, un cop á la Portella, barralshi'l pás anch que fos á cops de pedra.</s>
<s id="56">¿Que no ho veu que la bolsa baxa y tot ne valdrà de menos, interessos y persones?</s>
<s id="57">Però en l'ordre del bé només hi ha baixada, no pas pujada.</s>
<s id="58">— Y qui diu a mi, vull entendre qu'ho haguessen fet avinent a la demés concurrencia.</s>
<s id="59">Ens varen aixafar, i la fortuna</s>
<s id="60">Quan, a mitjdiada o cap al tart, se tornavan a veure a la rectoría, després de la tasca feta, marit y muller s'assaludavan ab la cerimonia de costum: —Que Deu sia en vós, Mariagna.</s>
<s id="61">Anton Ja no ho veurem!</s>
<s id="62">) trobes riqueses trobaras un pit com un toro, ple d'amor que anirà sortint am paraules L'APRENENT.</s>
<s id="63">Tothom volía que 's vegés bé 'l gran escarment que 's feya.</s>
<s id="64">Oh, aixó sí, veus? Y si vols desseguida!</s>
<s id="65">L'ex-tinent de Miquelets, furiós d'aquest canvi, que li semblava una hipocresia per a desesperar-lo, va anar a buscar la distracció al casino, reprenent costums antigues de jugador.</s>
<s id="66">Sirvent de la Vritat, a ta senyora faras contenta avui.</s>
<s id="67">Cada dijous, els contertulis compareixien a jugar al boston.</s>
<s id="68">Heus ací un exemple d'allò que és legítim d'admirar.</s>
<s id="69">Dames bellíssimes, gallardament compostes, que, a pesar de la solemnitat del dia, no dexavan tenir sossego als ulls que, en lloch de restar baxos y sumisos guaytant a terra, s'alsavan curiosos per contemplarles; y es que'l sentiment de la bellesa costa de reprimir, sobre tot quan lo sexo contrari —¿contrari?</s>
<s id="70">—Reyna li darè un concell—de los pochs que jo savia, mes val que la fassa anar—á rentar á la marina, mentres anirá y vindrá—sos colors blanchs ne perdría.» Bonica quan hi anava—mes bonica quan venia.</s>
<s id="71">Els obrers no considerarien pas que així hi guanyessin, i immediatament es declararien en vaga.</s>
<s id="72">No et sembla que això és així, pel que fa referència als cavalls i a tots els altres animals?</s>
<s id="73">PROMETHEU Bé fa prous dies que ho tinc resolt!</s>
<s id="74">En parlar així, menteixo.</s>
<s id="75">S'ha de tenir en compte, com a variable bàsica per a determinar les necessitats de despesa a què fa referència l'article 210.2.a, la població, rectificada pels costos diferencials, pel nivell efectiu de requeriments de despesa i pels factors demogràfics.</s>
<s id="76">Qui vol, per tots els medis que pugui, fer-se amics els omes (i, millor, que l'estimin), demostri estimar-los.</s>
<s id="77">Home servicial com ell, no hi és en la terra.</s>
<s id="78">Aquest se sent aterrat al veure alsarse la sombra y al veurer que es la de sa mare, pero pot mes en ell la forsa de voluntat per aparentar y dir lo que realment no es y no sent en lo fondo.</s>
<s id="79">Eren ben bé les mateixes premisses que anys enrera havia intentat en Giberga fer-nos valer per arribar a una conclusió igual.</s>
<s id="80">Un mal geniot, viu com un furó, rabiós; na's pogué fer may á set esvalotat.</s>
<s id="81">E pensas, que si enguany hi anaua, que non perdria res de son temps, ne faria fretura a la frontera dels Sarrahins, com los Sarrahins diuern no poden hostejar, tant son mal enants e mal vestits, e temen fret mes que gents del mon.</s>
<s id="82">Pero ja 'l han descrit altres que 'l vejeren ó que pretenen haverlo vist.</s>
<s id="83">El moviment felibrenc no es fill de cap idea trascendental ni s proposa res d'importància social directa.</s>
<s id="84">'''C'''om los ulls sien llaugers a mirar per totes parts dich que tostemps los primers són ells los enamorats.</s>
<s id="85">Els pitagòrics copsaven aquesta harmonia en el silenci sense fons que envolta eternament els estels.</s>
<s id="86">-Deixi'm estar, que vaig de pressa...</s>
<s id="87">Sapigut es que aquest temps d' abstinencia se reduheix pera 'ls richs á viure al revés, es á dir, dormir durant lo dia y divertirse á la nit.</s>
<s id="88">5Bonea de prelat mes esta per fi e per bones obres, que per sajornar e parents enriquir.</s>
<s id="89">Aquestes paraules me produhiren algun efecte y, fentme gran violencia, vaig lograr sobreposarme una mica y vestirme ajudat d'en Pep.</s>
<s id="90">Son las voladoras eugas las primeras que 's veuhen correr al lluny en l' espayosa planura.</s>
<s id="91">Semblem que vius pajeseta Dias de goig y de pau: Las festas vas á l' esgleya.</s>
<s id="92">Per això, per a una mateixa precocitat, es pot collir abans la civada que les altres espècies.</s>
<s id="93">» Respos lespirit, que: « Hoc, e ara » dix ell, « lo veig deuant lo teu pits, en vna capseta qui penya.</s>
<s id="94">Puix cascun jorn los d'amunt dits barons feyen cavalcades ab cavallers e ab almugavers, e entraven tres llegues o quatre dins terra, amenaven gran guany de Serrayns presos, e bestiar, e molta bona roba que trobaven per casals e per montanyes.</s>
<s id="95">No li vull cap mal a aquest palatreca que m'ha sustituhit en la plassa.</s>
<s id="96">⁂ Els errors de l'ome són allò que 'l fan propriament amable.</s>
<s id="97">— Es una burla l voler fer-me l seu dot am tots els gastos que no farà.</s>
<s id="98">Me vaig deixar perdre'l ser soldat, i creieu que me'n penedeixo!</s>