<?xml version="1.0" encoding="utf-8"?> <document> <s id="1">La nóva bibliotèca, inauguràda 'l 28 otobre 2006, la xe fàda su trè piani e la ghà anca un auditorium da 80 pósti, che la xe doperàda per fà conzèrti, confarénze e altre manifestazióni de caràter culturàłe.</s> <s id="2">Anca el Otelo el xe ligà a le visende de la Serenisima.</s> <s id="3">La xe considerà la prima soap opera de ła storia.</s> <s id="4">En tel 1991, on governo de transision el gha preso el comando par preparar la strada a le elesioni libare e al novo governo eleto en tel 1993.</s> <s id="5">A stacar dal baroco xe i mobiłi, in stil clasicista, intra i quałi ghe xe ła specéra del Bonzanigo che ingastona un ritrato oval (la cui soàxa xe senpre de l'artista astigian) rafigurante Giuseppe Placido de Savoia, conte de Moriana.</s> <s id="6">La domanda l'è rixida co la cuantità domandada no la ciapa forti canbiamenti col canbiar del preso.</s> <s id="7">L'app permete anca el scanbio e la vendita de libri tra utenti.</s> <s id="8">- Salta più alto 2008 - Ossigeno 2008</s> <s id="9">El confina co i comuni de Casagiove, Casapulla, Curti, Marcianise, Portico di Caserta, Recale e Santa Maria Capua Vetere.</s> <s id="10">Ła piasa ła xé l'ùnego spasio sitadin chel xé ciamà propio cusì, perché 'ntel resto de ła sità ghe xé soło canpi, canpiełi, corte e altri.</s> <s id="11">La sità la xe stà fonda da i portoghexi en tel 1485 e la xe sempre stà la cavedal de l'arcipelago.</s> <s id="12">Eschimo-ałeutine Ałeutine Łéngoa ałeutina Diałeti çentro-oçidentałi:</s> <s id="13">Oltak l'è en paes che se cata dopo Agort, svoltà a sinistra per ndà vero el paso Cereda.</s> <s id="14">In particołàr, dopo el parsiałe 3-0 contro ła Lasio, ła squadra xe bona de rabaltàre el rexultado co' na dopieta de Eusebio Castigliano, 'na rède de Guglielmo Gabetto, e una de capitàn Valentino Mazzola, in mexora.</s> <s id="15">I brani dei Litfiba e la loro storia, Roma, Edizioni Arcana AA.VV.</s> <s id="16">El 1 de febraro xè el 32° dì de l'anno secondo el całendario gregorian.</s> <s id="17">El Belgio gha dato l'indipendensa al Congo nel 1960.</s> <s id="18">Revere xe on comune de 2463 abitanti de ła provincia de Mantova.</s> <s id="19">Anni 90 In Medioriente nase el Cristianesimo.</s> <s id="20">D'ogni modo el rimane in carega pa'l disbrigo de i afari corènti.</s> <s id="21">Par anni el xe sta cołaborador prima de L'Arena di Verona, po' de Il Giornale ai tenpi deła diresion de Montanelli.</s> <s id="22">I hutu i ga tacà a ciamar i tutsi inyenzi, scarafagi.</s> <s id="23">Ła ga 49 583 637 abitanti.</s> <s id="24">El xé l'òrgano più grando del corpo uman daspò ła pełe.</s> <s id="25">En tel 1919, i francexi i sa spostà a Abidjan.</s> <s id="26">El confina co i comuni de Candida, Chiusano di San Domenico, Lapio, Montefalcione, Salza Irpina e San Potito Ultra.</s> <s id="27">Nase el Reio cristian de Ongarìa.</s> <s id="28">Sto teritorio l'includea tuto el Lapurdi moderno e forse serte parti de ła moderna Navara a nord del fiume Bidasoa.</s> <s id="29">Ciamada anca bronđina, la è na caljera de bronđo.</s> <s id="30">Ła s'à formà su ła baxe del vèneto antigo (varianti vixentin e belumat), del spagnoło e de altre parlade del nord-Itàlia e l'è conosesta anca come "véneto chipileño".</s> <s id="31">El primo laoro del governo el xe stà quelo de pianificar el svilupo, ma no ghe jera schei.</s> <s id="32">Cussì, so'l scominsio del Quatrosento, gera pasàe soto ła giurisdision de ła diocexi de Casteło.</s> <s id="33">- El Cairo, 10 de lujo 2015) l'è stà un ator egisian.</s> <s id="34">L'abità el xe situà a 185 metri s.l.m. (IT)</s> <s id="35">Ghè xè da dire parò che 'l consumo de tałe alimento nò'l xè mai abastansa, e sarìa bona norma abondare, variando quotidianamente, a vantagio de ła nostra sałude.</s> <s id="36">Comuni de ła provincia de Avełin Cajari, el xe un comun itaƚian de 154 478 abitanti, capoƚogo de ƚa rejon Sardeña e de ła provincia omonima.</s> <s id="37">El xe ła léngua tèrsa pì parlada inte 'l stado, dapó de sebuan e tagało.</s> <s id="38">Dopo la so publicaẑion, co 'l ndar avanti de i ani, el romanzo el à ispirà vari film.</s> <s id="39">Comuni de ła provincia de Pàdoa Triban el xe on comune de 4424 abitanti de ła provincia de Padova.</s> <s id="40">Ła łéngoa dei ségni neozełandéxa (New Zealand Sign Language, NZSL) ła xe na Łéngoa dei segni doparà pì che altro 'nte ła comunidà sorda de ła Nova Xełanda.</s> <s id="41">'Ntel 1999 el Comun de Venesia ghe gà fidà a Santiago Calatrava ła preparasión de ła documentasión rełativa al Dexegno de inxegneria architetonega e struturałe del IV Ponte sul Canal Grando.</s> <s id="42">Massimo Marchiori nel sito di "Technology Review" Massimo Marchiori.</s> <s id="43">En te i primi ani setanta, el governo el ga preso el control de la majoria de le conpagnie foreste e tentà de atuare de i piani finansiari de svilupo par tuto el paexe.</s> <s id="44">El 1671 (MDCLXXI en numeri romani) el xe un an del XVII secoło.</s> <s id="45">Inte sto periodo el se ocupa de comercio de livri, in particołare el inporta e el fa sircołar opare de ł'iłuminismo fransexe.</s> <s id="46">Mosca ła xe sta fondada inte ł'ano 1147 da Yuri Dolgoruki de Kiev.</s> <s id="47">I formai asturiani i'è famoxi in tuta Spagna e anca; łe Asturie i'è difati speso ciamè ła tera dei formai (el país de los quesos) par via de ła quałità e ła diversità del prodoto in sta rejon.</s> <s id="48">Inteła ciexa del Santo łe xe conservade łe rełiquie de San Orso.</s> <s id="49">De soƚito, par quanto posibiƚe, se serca de fare coƚegi che i sia grosomodo tuti grandi conpagni.</s> <s id="50">Cardiff se tróva poco a ovest de Newport , a çirca 70 km a ovest de Bristol (Inghiltera).</s> <s id="51">Fântâna Mare |</s> <s id="52">El łago gà un fondałe de paltaneła e łe piante che ghe crese łe xe asà, carateristeghe che, insieme ała poca profondità, j lo fa un habitat ideałe pai cosideti pesi ciprinidi, tra i cuai łe carpe.</s> <s id="53">A Patrasso se pol catar, inte la chiesa a lu dedicada, le relichîe de Sant'Andrea.</s> <s id="54">En i sô stùdi g'ha laorà gènte famosa come Fabio Canino, Maurizia Paradiso e, pàr ultimo, Alessandro Cecchi Paone.</s> <s id="55">Da łe imazene rinvenjùe se pol vedare che i omeni i costumava razarse el cao.</s> <s id="56">Fra el 1793 e el 1795 el nome del departemento el xe sta Bec-d'Ambès: la selta la xe stà fata par deferenziar el teritorio dal nome del grupo parlamentar Zirondini.</s> <s id="57">Ła astronomia (dal greco: ἀστρονομία = ἄστρον + νόμος, che vołe dir lexe dełe stełe) ƚa xé ła siensa che ła va studiar e descrivar i eventi cełesti.</s> <s id="58">N'te le nostre xone, la migrasion la xé stada da le rejon del sud italia verso le rejon Piemonte/Veneto/Emilia e par contrastarla el governo ghea meso xò on pian de bonifeghe de tere goernadive che le vegnea doparae par farghe agricoltura.</s> <s id="59">I grupi pi grosi xe: kongo 48%, sangha 20%, m'bochi 12%, teke 17%.</s> <s id="60">Qûeło che'l vansa deła paroła co se tira vìa ła dexinensa el se ciama tema ma el pol èser anca diretamente ła raixa.</s> <s id="61">Ła nova soçetà ga cronpà łe atività de Lüderitz che le jera drìo ndare in fałimento.</s> <s id="62">Ghe manca 155 jorni par la fine de l'anno.</s> <s id="63">No ghe stà rivolte grose en tel XX secolo. L'indipendensa l'è rivà ne l'avril 1961, e Milton Margai xe stà el primo presidente.</s> <s id="64">El Canal de Canarégio el xé traversà da dó pónti:</s> <s id="65">(Canale 5, 2010-2011)</s> <s id="66">Nel 1989 Mistrà la xe devegnesta patrimonio de l'umanità de l'UNESCO.</s> <s id="67">On goto de vin bianco Manzi Luigi, La viticoltura e l'enologia al tempo dei romani, Er.</s> <s id="68">In sto saggio se cata anca i riferimenti ai documenti de archivio.</s> <s id="69">Inoltre en Vèrmònt a se cata cave de màrmaro e de granito.</s> <s id="70">Gha esordio in Serie B il 9 de apriłe 2011 in Padova-Portogruaro (3-1).</s> <s id="71">En Kenya i xe el secondo grupo etnico dopo i kikuyu.</s> <s id="72">Sta łéngoa ła xe basà so ła łéngoa dei segni danexa.</s> <s id="73">'Pena che i xé tagiai, ghe vien piantà sora de novo e ghé xe nove piante che crese per n'altro tagio daspò diéxe o vénti ani.</s> <s id="74">Tałi definision, anca se no łe xe equivałenti, no łe se esclude a vicenda.</s> <s id="75">Nte e cexe de chel tempo i quatro santi i vegneva speso pituradi su le vele de le volte a crociera, sentadi al scritoio, 'ntenti a scrivar i vangeli; altre olte nte 'n canton ghe xera anca i quatro Dotori de la Cexa.</s> <s id="76">Rocca Canavese ·</s> <s id="77">In passà la gera representada da avigariai e sub-avigariai inte i quai Giacomo II de Magiorca el ga diviso el teritorio inte'l XIV secolo.</s> <s id="78">Da sta cadena prinçipal se staca altri rami: queło deła Sima dei Forni Alti (2023 m) che'l va verso el Paso Xomo e i altri che i va al monte Xenevri, ai Soj Bianchi, al monte Bisorte e al Col Santo, tuti sora i domiła metri.</s> <s id="79">Cònan IV (1138-1171), duca de Bretagna.</s> <s id="80">El confina a nord col Casacistan e ła Mongołia, a ovest col Casacistan, el Cirgizistan e el Tagicistan, a sud col Cašmir e el Tibet.</s> <s id="81">Ałe sedute del Magior Consiglio dei dì sucesivi, indove a se doveva decidare se cedare ałe richieste fransexi, el se ga presentà pałido e con voxe tremante:</s> <s id="82">'Ntel XIX sècoło, Lord Elgin el ga levà qualche scultura che ghe restava e'l ee ga portà in Inghiltera.</s> <s id="83">Lingambo vardà el 15-10-2010.</s> <s id="84">Fata la lege, catà al inbrojo.</s> <s id="85">Col 1964 el governo provincial el scominsia però a autonominarse «governo de Teranóva e Łabrador» e dal 2001 sto canbio l'è stà aplicà anca a ła costitusion canadexe.</s> <s id="86">Sta informasion połe esare utiłe in critografia e in altre siense.</s> <s id="87">10.</s> <s id="88">El xe de origini antichisime (antico Egito e Axia); difati se dixe anca vecio come el cuco par dire de uno o de na roba tanto tanto vecia.</s> <s id="89">Sta łinea, come altre łinee naturałi, l'apare ben definia da distante, ma a un'oservasion più acurata ła riveła na tranxision graduałe: i albari i se fa man man più basi fin a quando no i crese più.</s> <s id="90">El nome intiero de ła compagnia xé Lidl Stiftung & Co KG.</s> <s id="91">El movimento Teocon el xé forte n'tei Stati Unii, andove el vien riconosuo par el fondamentalismo cristian e che i dixe sia nesesario difendare la siviltà osidental.</s> <s id="92">Indicativ futur: mi andaró, ti t'andarà, lù l'andarà, naltri andarén, valtri andarè, lori i andarà.</s> <s id="93">El parla invexe de 'na gita in slita in pien inverno.</s> <s id="94">2000 - Ła Corte Suprema dei Stati</s> <s id="95">Tra esse anche "Le muse inquietanti" della Collezione Gianni Mattioli di Milano.</s> <s id="96">Abitanti censii Adlkofen Musei dei trombini a San Bortoło Vèneto ·</s> <s id="97">La Società xe nata 'ntel 1996 nel pian de ristruturasion dei servisi del comun de Venesia cofà azienda special (grasie a ła lèxe 142/90 in materia de Riforma de łe Autonomie Locałi co' ła denominasion Azienda Servisi par la Mobiłità..</s> <s id="98">El xe sta deputato par quatro legislature, dal 25 de giugno 1946 al 15 de majo 1963.</s>