<?xml version="1.0" encoding="utf-8"?>
<document>
<s id="1">Seit dem Jahr 1992 verfügt die bürgerliche Gemeinde über einen weiteren zweizügigen Kindergarten, den Kindergarten "Wirbelwind" in der Kirchstraße 2.</s>
<s id="2">El g'ha 'na popolasiù de 889 abitàncc, dato agiurnàt al ginee 2011.</s>
<s id="3">Nassuda a Moncalieri in del 1984 l'ha studiaa al Liceso Classico Vincenzo Gioberti de Turin e la s'è laureaa in economia internazional.</s>
<s id="4">El cumün de Siselen al se tröva a una altitüden de 460 meter sura al livel del mar e l'è tacaa ai cumün de Bargen, Finsterhennen, Hagneck, Kallnach, Lüscherz e Walperswil.</s>
<s id="5">El Guanella l'ha reorganizaa la comunità e 'l gh'ha daa on impuls noeuv: la comunità la s'è ciamada Tosann de Santa Maria de la Divina Providenza, che in del 1886 l'è stada reunida in la Cà de la Divina Providenza.</s>
<s id="6">L'andament del numer di abitant del comun de Varan l'è mostraa in la tabella chi de sotta Abitàncc censìcc Statìstiche demogràfiche ISTAT.</s>
<s id="7">««Un paese in via di sottosviluppo.</s>
<s id="8">El servizzi a l'è faa con i automotris ALn 668 e ALn 663 e cont i autotreni Minuetto.</s>
<s id="9">La sò formula chimica l'è C169 723H270 464N45 688O52 243S912 e la gh'hà 34350 amminoacid.</s>
<s id="10">La süperfìce del teretóre aministràt del cümü l'è de 12.48 km2 e 'ndel Dicember 2016 el gh'ìa 'na popolasiù de 1 239 abitàncc.</s>
<s id="11">El cumün de Salvenach al se tröva a una altitüden de 561 meter sura al livel del mar e l'è tacaa ai cumün de Cressier, Staatswald Galm, Jeuss, Lurtigen, Münchenwiler (BE), Murten/Morat.</s>
<s id="12">Al gh'ha 1.088.000 abitant.</s>
<s id="13">In di sonett la vegna foeura tutta l'ironia del poeta (che se ved giamò a partì del titol de la regolta), ma anca i sò tribuleri e i sò cuntee per la salud.</s>
<s id="14">El g'ha 'na popolasiù de 3 652 abitàncc, dato agiurnàt al ginee 2011.</s>
<s id="15">Al gh'ha 164.578 abitant (2004).</s>
<s id="16">In de l'estaa del 2010, l'Elio l'è staa scernii per vess vun di quatter giudes (insema a l'Enrico Ruggeri, la Mara Maionchi e l'Anna Tatangelo) de la noeuva edizion de X-Factor, notizzia che però l'era dree a 'ndà in gir giamò de on quai mes.</s>
<s id="17">Wikimedia Commons al gh'a dent roba culegada a: Le Locle Cuurdinàde geogràfiche: 45° 29' N 7° 49' E Lessolo (en piemontés: Léssoj) l'è 'n cümü italià, de la regiù del Piemónt, en Pruvìncia de Türì.</s>
<s id="18">Cumün del Distret de Baden Cuurdinàde: 46°51′N 7°41′E Linden a l'è un cumün svizzer del circol aministrativ de Berna-Mittelland, region aministrativa del Mittelland Bernes, in de la part del Canton Berna a magioranza linguistega todèsca.</s>
<s id="19">El sò teretóre el g'ha 'na superfìce de 9,65 km2 e 'l và de 'na altèsa mìnima de 26 méter a 'na altèsa màsima de 50 méter söl leèl del mar.</s>
<s id="20">Gemeinden, Stichtage (letzten 6) (Hilfe dazu) Poisat l'è 'n cümü fransés de la regiù Rhône-Alpes, endèl quadrànt sud-orientàl de la Frància.</s>
<s id="21">El cümü de Missen-Wilhams el se tróa 'ndèla part meridiunàl de la Svevia, 'ndèl'àrea geogràfica ciamàda Algovia (Allgäu), a 'na altèsa de 860 méter sura 'l leèl del mar.</s>
<s id="22">Gemeinden, Stichtage (letzten 6) (Hilfe dazu) Riólta Magra (Ripalta Vecchia an italià e Rivalta Veggia in Milanés) l'è 'na frasiù dal cümü cremasch da Madignà.</s>
<s id="23">Saint-Martin-de-Villereglan l'è 'n cümü fransés de la regiù Languedoc-Roussillon, endèla Frància meridiunàla.</s>
<s id="24">1176 - I bizantì i vé batìcc endèla batàia de Miriocefalo dei türchi selgiuchidi.</s>
<s id="25">1942 - Segonda Guèra Mondiala: i tröpe de la Üniú Soviétega i conseguiss de derví la línia de camí de fer de Leningrad, s·cepant l'ases di tröpe Todesche.</s>
<s id="26">Boggia o Bodengo) l'è on riaa de la Lombardia.</s>
<s id="27">El g'ha 'na popolasiù de 1 195 abitàncc, dato agiurnàt al ginee 2011.</s>
<s id="28">Distret de Brugg Saint-Julien-en-Quint l'è 'n cümü fransés de la regiù Rhône-Alpes, endèla Frància meridiunàla.</s>
<s id="29">Abitàncc censìcc Istitùto de Statìstica Fransés (www.insee.fr) Saint-Didier-sous-Riverie l'è 'n cümü fransés de la regiù Rhône-Alpes, endèla Frància centro-meridiunàla.</s>
<s id="30">El g'ha 'na popolasiù de 4 709 abitàncc, dato agiurnàt al ginee 2011.</s>
<s id="31">L'Aurelian l'è riessii a cambià donca i sòrt de la guerra, vingiuda grazie aj bataj de Fan e Pavia.</s>
<s id="32">Mós, i tère a sira de Crèma.</s>
<s id="33">Al 14 da lüj a gh'è la festa nazziunala Francesa.</s>
<s id="34">El cumün l'è furmaa de du center abitaa principai, al dì d'incö asquas tacaa insema.</s>
<s id="35">La Cros de San Giorg, simbol de la Liga Lombarda e de on poo de città de la Lombardia storega 'me Milan, Genoa, Regg Emilia, Ivrea e Padova, città de la Liga Veronesa, a l'è stada doperada despess 'me bandera colturala del Nòrd Italia per el sò retagg storich.</s>
<s id="36">Reuth bei Erbendorf l'è 'n cümü todèsch del stat federàl (Bundesland) de la Baviera, distrèt (Regierungsbezirk) de l'Alt Palatinato.</s>
<s id="37">El dà el nomm al staa brasilian omonem, el pussee noeuv de la federazion, faa su del 1990.</s>
<s id="38">Al gh'ha 5 312 abitant (dato del Dicember 2015), cont ona süperfis de 29,0 km2 e ona densità de 183 ab./km2.</s>
<s id="39">Gemeinden, Stichtage (letzten 6) (Hilfe dazu) Cabris l'è 'n cümü fransés de la regiù Provence-Alpes-Côte d'Azur, endèla Frància meridiunàla.</s>
<s id="40">A nuvember, el gh'ha da 'ndà a Tours per celebrà la festività de San Martin, patron de la cità.</s>
<s id="41">Allora lee, sentend inscì, desperand de podèss vendicà, la s'è risolta, tant per fà quaicossa, de andà del re a rinfacciàggh i soeu viltà.</s>
<s id="42">Manzoni l'è 'na stazion de la Linia A de la Metropolitana de Roma.</s>
<s id="43">El cumün de Oetwil am See al se tröva a una altitüden de 538 meter sura al livel del mar e l'è tacaa ai cumün de Egg, Grüningen, Hombrechtikon, Männedorf, Stäfa, Uetikon am See.</s>
<s id="44">Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c. 622: con l'Egira del Maomett, el scomincia el calendari islamegh.</s>
<s id="45">Al sa tröva pocch da sura da la Bassa Furlana, tra i cumün da Basilian, Mortean e Talmassons.</s>
<s id="46">Ul sindigh al é André Gruselle, con mandat 2001-2008.</s>
<s id="47">L'entrada per capita da la citat a l'era $15,678.</s>
<s id="48">L'andamènt del nömer dei abitàncc del cümü de Combaillaux l'è ilüstràt endèla tabèla riportàda ché sóta:</s>
<s id="49">Habitantes Un grupp de elemeent a l'è istèss de una culòna de la taula periòdica, dunca ga n'è desdòtt in d'una taula stàndard.</s>
<s id="50">"Signur, se ti te 'l vöret, ti te me podet netà.</s>
<s id="51">El sò teretóre el g'ha 'na superfìce de 8,8 km2 e 'l và de 'na altèsa mìnima de 473 méter a 'na altèsa màsima de 999 méter söl leèl del mar.</s>
<s id="52">La süperfìce del teretóre aministràt del cümü l'è de 25.42 km2 e 'ndel Dicember 2016 el gh'ìa 'na popolasiù de 1 831 abitàncc.</s>
<s id="53">L'andament del nömer dei abitàncc del cümü de Verdèl l'è mostràt in de la tabela ché sóta Abitàncc censìcc Statìstiche demogràfiche ISTAT.</s>
<s id="54">La süperfìce del teretóre aministràt del cümü l'è de 34.87 km2 e 'ndel Dicember 2016 el gh'ìa 'na popolasiù de 7 367 abitàncc.</s>
<s id="55">La süperfìce del teretóre aministràt de la cità l'è de 57.89 km2 e 'ndel Dicember 2016 la gh'ìa 'na popolasiù de 28 824 abitàncc.</s>
<s id="56">'D questi, el più picul diss a sue päder:</s>
<s id="57">El Kenya (nom ufizial:</s>
<s id="58">La süperfìce del teretóre aministràt del cümü l'è de 52.21 km2 e 'ndel Dicember 2016 el gh'ìa 'na popolasiù de 4 578 abitàncc.</s>
<s id="59">43 e Die Landessprachen der Schweiz, 1819, pag.</s>
<s id="60">De suvent, quela manera chì de druvà la parola "dialet" la gh'ha una cunutazion pegiurativa perchè sturicamenet l'era cumpagnaa da un credo che i lenguv minuritari i gh'aven mia d'impurtanza, e adritüra che i gh'aven no un lessich o una strutüra sintatica.</s>
<s id="61">1938 - Tarragona: l'aviassiú franchesta al bombarda la sità.</s>
<s id="62">3E l'ha dii una segunda völta:</s>
<s id="63">El cümü de Werbach el se tróa a 'na altèsa de 187 méter sura 'l leèl del mar.</s>
<s id="64">Ul sindich al é André Fraeyman, con mandat 2001-2008.</s>
<s id="65">L'è vun di paes de la Val Rovana, e 'l confina a nord con Bidree (val Leventina), a ovest con l'Italia (Formazza), a sud con Bosch e Scerentin, a sud con Bignasch, a est con Lavizzara.</s>
<s id="66">In del 1941 scomincia la costruzion del tunnel tranviari, finii in del 1949.</s>
<s id="67">El cunfìna coi cümü de Chambave, Champdepraz, Châtillon, Saint-Denis.</s>
<s id="68">La süperfìce del teretóre aministràt del cümü l'è de 9.58 km2 e 'ndel Dicember 2016 el gh'ìa 'na popolasiù de 13 816 abitàncc.</s>
<s id="69">Del 13 de mars del 1991 l'è iscriìt a l'Albo dei giornalisti prufesiunìsti.</s>
<s id="70">El test l'è tolt da ona poesia del Joan Maragall, scrivuda par vess l'inn de l'Orfeó Català.</s>
<s id="71">32E quand aveven vedüü 'l levà sü di mort, el sgugnaven, e diseven:</s>
<s id="72">La città l'è situada in del Land de la Carinzia e la cunta ona popolazion de 14.268 abitant.</s>
<s id="73">In del 1228 l'è staa menziunaa col nom de Belmunt.</s>
<s id="74">Va' che turnanda da là, cmè ch'r'è rivaia a Cipri, la s'è 'mbatia ant 'na maniga 'd pelgrami, ch'i r'han insültaia 'd 'na brüta manéra.</s>
<s id="75">1936 - Roma (Itàlia) e Berlin (Zermania):</s>
<s id="76">Al gh'era 65 famigli da li quali 30.8% al gh'eva figliœu d'etaa manch da 18 vivent con lour, 63.1% al era cœubli sposadi vivent insemma, 10.8% al gh'eva una propietària dòna con mia da marii, e 23.1% al era mia da famigli.</s>
<s id="77">Gemeinden, Stichtage (letzten 6) (Hilfe dazu) La Murette l'è 'n cümü fransés de la regiù Rhône-Alpes, endèl quadrànt sud-orientàl de la Frància.</s>
<s id="78">L'andament del nömer dei abitàncc del cümü de Scülpér l'è mostràt in de la tabela ché sóta Abitàncc censìcc Statìstiche demogràfiche ISTAT.</s>
<s id="79">Cuurdinàde: 46°57′N 6°45′E Brot-Dessous a l'è un cumün svizzer del distret de Boudry, in del Canton Neuchâtel.</s>
<s id="80">El cümü de Steißlingen el se tróa a 'na altèsa de 465 méter sura 'l leèl del mar.</s>
<s id="81">Tolcinasch, unii a la Piev in del 1841.</s>
<s id="82">El cunfìna coi cümü de Albì, Biensà, Casassa, Scé e Spinù.</s>
<s id="83">Manéra antiga per ciamà la fameja Cuurdinàde geogràfiche: 45° 51' N 8° 50' E Indun (nom ufizial in italian:</s>
<s id="84">A sud de Coblenza la gh'è la cadena de mont de l'Hunsrück, a est quella de l'Eifel.</s>
<s id="85">In bicicletta su e giù per il Ticino: 26 salite imperdibili alla scoperta di un territorio, Lugano, Fontana, 2017.</s>
<s id="86">En natüra, el strónsio el se prezènta sóta fùrma de quàter izòtopi diferèncc: 84Sr (0,56%), 86Sr (9,86%), 87Sr (7,0%) e 88Sr (82,58%).</s>
<s id="87">El cunfìna coi cümü de Ollastra, Paulilatino, Simaxis, Solarussa, Villanova Truschedu.</s>
<s id="88">Abitàncc censìcc Istitùto de Statìstica Fransés (www.insee.fr) Chaleins l'è 'n cümü fransés de la regiù Rhône-Alpes, endèla Frància centro-orientàla.</s>
<s id="89">El XHTML a l'è nassüü in manera ufiziala el 26 de genar del 2000 cume el standard del World Wide Web Consortium (W3C) e'l pö vess definii 'me una refurmulaziun del HTML 4.01 in XML 1.0: a l'è una sorta de "punt" intra 'sti dü lenguagg chì.</s>
<s id="90">Diodatt del 1814 e</s>
<s id="91">Meu coração não te quer (In copia cun E. Almeida) Mi tristezas solo iloro Mulata baiana (In copia cun Gastão Viana)</s>
<s id="92">El cunfìna coi cümü de Sarnonico, Malosco.</s>
<s id="93">L'edèa che le malatìe le püdìes vègner trasmitìde 'ntra éser vivèncc l'ìa 'n anatéma.</s>
<s id="94">Abitàncc censìcc Istitùto fransés de Statìstica (INSEE) (www.insee.fr) Cuurdinàde geogràfiche: 46° 01' N 11° 22' E Novaledo l'è 'n cümü italià, de la regiù del Trentino/Alto Adige, en Pruvincia de Trent.</s>
<s id="95">In del 1018 hin turnaa i Bizantin, che han sbassaa el Patriarcaa ad arcidiocesi.</s>
<s id="96">Zà 'n són piü dégn d'ésar ciamà tò fiöl".</s>
<s id="97">Per troà l'àrea del quadràt s'fà "lato x lato", menimà per troà 'l lato l'è asé fà la raìs quadràda de l'àrea.</s>
<s id="98">El cümü de Wettringen el se tróa a 'na altèsa de 423 méter sura 'l leèl del mar.</s>