Emilio Azaretti, nado en Ventimiglia o 3 de abril de 1902 e finado o 28 de frevà 1991
Emiliu Azaretti (3 d’avrì 1902 - 28 de frevà 1991)
Fillo de Angelu e Emilia Rondelli.
U l’è nasciüu a Ventemiglia u 3 d’avrì d’u 1902, da Angelu e Emilia Rondelli.
Licenciouse en química e farmacia na Universidade de Xénova en 1925 e foi boticario na súa vila natal.
Purtai â fin i stüdi, intu 1925 u pigliava a leurea in chimica e farmaçia a l’Üniversità de Zena e u praticava a prufesciun de spassià, eredità dau paire, in via Cavour, insciu cantun de via d’a Stassiun.
Participou na vida cultural e en 1927 foi un dos fundadores da "Cumpagnia d’i Ventemigliusi".
Inti primi ani d’u XX Seculu, a a çità de Ventemiglia a vantava a presensa d’in ritrövu cultürale püblicu, u Cafè Ligüre, in viale Principe Amedeu, ancöi cursu d’a Repüblica, duve "u sciù Emiliu" u parteçipava cun custansa ai debà cürai da l’emeritu prufesù Vieri Bongi. Apasciunau de dialetu e tradissiui d’u postu, intu 1927, u l’è staitu ün d’i fundatui d’a "Cumpagnia d’i Ventemigliusi", üna d’ê prime "famiglie" ligüri, cun "A Campanassa" de Savuna e "A Compagna" de Zena. ‘St’assuciassiun a s’è pruposta a difesa d’u patrimoniu d’a lenga, d’a störia, d’i munümenti e d’u fulclure de Ventemiglia e d’a Zona Intemelia e elu u n’è staitu u Consule Rapresentante, cume di’ u presidente, fina au 1945.
Unha das primeiras organizacións de defensa da cultura tradicional ligur xunto con "A Campanassa" de Savuna e "A Compagna" de Xénova.
Intu 1928, inseme a Filipu Giliu Rostan, u fundava a "Cumpagnia d’u Teatru Ventemigliusu", fiřudramatica dialetaře che tanta impurtansa a l’avereva avüu inte l’opera de recüperu e sarvagardia d’u patrimoniu lucale.
Chegou a ser o seu presidente.
Candu u regime, u s’è messu a amaregnà düramente e tradissiui, elu u s’è intestau de mantegne a sou indipendensa de pensceiru e a cuntügnà l’opera incumensà. Au cuménsu d’i Ani Trenta, cu’ in abundante grüpu de amighi, apasciunai cume elu d’i dialeti intemelî, u l’à caciau e base pe’ a fundassiun de l’ "Academia Ventemigliusa" ch’a l’à daitu vita au muvimentu d’ "A Barma Grande", ina mira ch’a l’à avüu u sou puntu de forsa inta pübřicassiun d’ina revista - sutatituřà "Antulugia Intemelia" – duv’i gh’àn culaburau scritui inti dialeti d’a zona cumpresa intra a Valata de l’Argentina e u Prinçipatu de Munegu, aiscì se ‘stu teritoriu u l’éira staitu devisu dau cunfin puliticu italu-françese. Infra u 1932 e u 1939, de ‘st’antulugia i sun staiti pübřicai séte vulümi, ch’i cuntegne ina vasta prudüssiun dialetale: puesie, prose, testi teatrali, mise a lögu de riçerche lenghistighe e etnugrafiche.
En 1928 con Filipu Giliu Rostan fundou a "Cumpagnia d’u Teatru Ventemigliusu". A primeiros da década de 1930 fundou a’ "Academia Ventemigliusa" que deu vida ao movemento ’ "A Barma Grande", que publicou unha revista homónima subtitulada "Antulugia Intemelia" – onde colaboraron escritores da zona comprendida entre a Valata de l’Argentina e Mónaco.
In fegunda culaburassiun cun Filipu Giliu Rostan, sute u pseudonimu de - Yvan Dakhordiu - i fan paresce nümeruse pièçes dialetaři, in testi uriginali o redüti, duve gh’è da remarcà: L’AMÙ U L’È CIÜ FORTE CHE U BRUSSU, "U dottor PEPIN SCURLUSSURA, PAULIN U S’INCALA, A VERITA’ A L’UFENDE, A ÇENA D’A LEVA (trasmessa d’â RAI inti Ani Setanta). Ancu’: A SCÖRA D’I MARÎ, U SE CREDEVA D’ESSIRU, U RÜVEGU DE BON CÖ, FRANÇE’ MERA, U SPIRITU DE CUNTRADIÇIUN, BERNA’ U BÜLU U SE MARIA.
Entre 1932 e 1939 publicáronse sete volumes, cunha abondosa produción dialectal na variedade intemelio do ligur: poesía, prosa, textos teatrais, mais investigación lingüística e etnográfica.
Intu 1946, in Svissera, u se mariava cun Matilde Pfister, ch’a gh’à daitu due figlie: Emilia e Gisella. Da paire cusciensiusu, candu l’è staitu u mumentu de destetà ‘ste due garsune, u l’à dedicau ben ciü tempu â famiglia, metendu in po’ da parte i tantiscimi interessi cultürali.
En colaboración con Rostan, so o pseudónimo de Yvan Dakhordiu escribe numerosas pezas dialectais como: L’amù U L’è Ciü Forte Che U Brussu, "U dottor Pepin Scurlussura, Paulin U S’incala, A Verita’ A L’ufende, A Çena D’a Leva (transmitida pola RAI nos anos setenta).
Però, intu 1961, sprunau da Rostan, u reciamava a ina ciü atenta atività u sciàiru grüpu d’i Soci d’a Cumpagnia, invitanduři a arrepiglià e tradissiui, trasmetendu l’interessu ae generassiui giuvanili. Intantu u sbrilunava i autui dialetali de tüta a Zona Intemelia a repiglià l’atività, fandu pübřicà da Ninu Lamboglia, l’ötavu nümeru d’A Barma Grande.
Ancu’: A Scöra D’i Marî, U Se Credeva D’essiru, U Rüvegu De Bon Cö, Françe’ Mera, U Spiritu De Cuntradiçiun, Berna’ U Bülu U Se Maria. Entre 1946 e 1961 parou a súa actividade cultural, volvendo en 1961, coa publicación do oitavo número de A Barma Grande.
Da chel’anu, fina au 1974, suta a sou ghida, i l’éira stampai autri sei vulümi d’a revista, ch’i cuntegne a prudüssiun dialetaře d’au dopugherra e i sun servii da sprùn pe’ l’arrepiglià d’a literatüra dialetaře, che da chelu mumentu a l’à atrövau nümerusu seghitu.
E ata 1974 baixo a súa dirección saíron outros seis volumes, continuou con pezas teatrais que representaba a "Cumpagnia d’u Teatru Ventemigliusu" dirixida por Pierin Sismondini. : Chi U L’è U Mariu De Cesira, Ina Piga Derre’ A L’aureglia, U Grungu, I Dui Custantin, A Pignata, A Rivincita De Pascà, Pescavui De Cana, U Cutelu De Pe’ U Manegu, Chele Nöte De Setembre.
Aiscì dopu a scumparsa de Rostan u cuntügnava a pratica d’autù de testi teatrali, uriginali o redüti, ch’i nu’ mancava de esse rapresentai d’â "Cumpagnia d’u Teatru Ventemigliusu" direta da Pierin Sismondini. ‘Sti chi i tituři: CHI U L’È U MARIU DE CESIRA, INA PIGA DERRE’ A L’AUREGLIA, U GRUNGU, I DUI CUSTANTIN, A PIGNATA, A RIVINCITA DE PASCÀ, PESCAVUI DE CANA, U CUTELU DE PE’ U MANEGU, CHELE NÖTE DE SETEMBRE.
En 1977 en plena celebración do quincuaxenario da "Cumpagnia d’i Ventemigliusi" creou "Centri di Cultura Dialettale" para reivindicar o patrimonio cultural do dialecto.
Intu 1977, pe’ a celebrassiun d’u çencantenariu de fondassiun d’â "Cumpagnia d’i Ventemigliusi", intu mezu ae autre mire, u creava i "Centri di Cultura Dialettale" ch’i l’àn u scopu de tramandà ai figliöi d’ê scöre u patrimoniu cultürale d’u dialetu.
Continuou a preparar textos teatrais: A Foura D’u Ratu E D’u Galetu, Giancaneve, Çenerusela, Marmelin, U Gatu Ingiarmau. e en colaboración con Rensu Villa preparou unha gramática ilustrada IMPARAMU U VENTEMIGLIUSU, e que incluía unha serie de casetes.
Diresüi da Rensu Villa, inta Scöra elementare e dau prof. Massimo Cavalli inte Medie, i Centri i l’àn derulàu in’intensa atività surva tütu intu campu d’a cansun e d’a reçita dialetaře, utegnendu faitüranti afermassiui, aumancu fina a tüti i Ani Ötanta, aiscì suta a diressiun d’a duturessa Rita Zanolla.
A finais da década de 1970 comezou a publicar unha serie de traballos, froito de longos anos de estudo de investigación: : "Nomenclatura Della Fauna Marina In Dialetto Ventimigliese", que apareceu no Bollettino dell’Atlante Linguistico Mediterraneo, "I Dialetti Liguri" en 1973.
L’è staitu ancu’ Azaretti a preparà i testi dialetaři pe’ st’atività, adatandu pe’ e scene, antighe e çelebri foure, cume: A FOURA D’U RATU E D’U GALETU, GIANCANEVE, ÇENERUSELA, MARMELIN, U GATU INGIARMAU. De ciü, pe’ i figliöi, u l’à messu inseme ina gramaticheta ilüstrà IMPARAMU U VENTEMIGLIUSU, nasciüa d’â culaburassiun cun Villa, e cumpendià da ina serie de audiucascete, lezüe in dialetu da amighi d’a Cumpagnia.
Colaborou coa "Rivista Ingauna e Intemelia" do Istituto Internazionale di Studi Liguri, do que foi socio fundador, e en 1977 presidente da sección intemelia.
Fin dai Ani Trenta u l’è staitu autù de pareglie cansun in dialetu, caicüna cumposta inte ocaixun d’ê edissiui d’a "Bataglia d’ê Sciure", müxicae e cögliüe intu cadernetu "CANSUN VENTEMIGLIUSE" püblicau d’â Cumpagnia intu 1970, primu d’ina serie de edissiui, aiscì prestigiuse. Â fin d’i Ani Setanta, i l’à cumesau a paresce i früti d’i longhi ani de stüdi e de riçerche, purtae avanti intu campu d’u dialetu e, d’urdinariu, presentae ai "Colloques des langues dialectales" urganisai a Munegu. Inte ‘ste püblicassiui: NOMENCLATURA DELLA FAUNA MARINA IN DIALETTO VENTIMIGLIESE, paresciüa insciu Bollettino dell’Atlante Linguistico Mediterraneo e a culaburasciun au vulüme I DIALETTI LIGURI ch’u tegne i ati d’u Cunvegnu de Zena, faitu intu 1973.
O seu traballo lingüístico máis importante foi L’evoluzione Dei Dialetti Liguri Esaminata Attraverso La Grammatica Storica Del Ventimigliese, con dúas edicións, en 1977 e 1982.
U nu’ fava mancà a sou culaburassiun â "Rivista Ingauna e Intemelia" de l’Istituto Internazionale di Studi Liguri, d’u cale u l’eira staitu Sociu fundatù e, fina au 1977, Presidente d’a Seziun Intemelia. Ma l’opera ch’a duveva daghe fama naziunale e internaziunale a l’è staita de següru L’EVOLUZIONE DEI DIALETTI LIGURI ESAMINATA ATTRAVERSO LA GRAMMATICA STORICA DEL VENTIMIGLIESE, paresciüa in due edissiui, üna derré l’autra, intu 1977 e intu 1982. Intu meiximu anu, dopu ina longa opera de preparassiun, furnia dai za’ nuinai Colloques, intu Prinçipatu de Munegu, paresceva l’ "Académie des langues dialectales" d’a cale u l’eira staitu patruçinatù, membru fundatù e vicepresidente.
E neste último ano tras unha longa preparación, apareceu en Mónaco a Académie des Langues Dialectales da que foi patrocinador, membro fundador e vicepresidente.
Intu 1989 vieva a lüixe l’ürtima deficurtùsa fatiga: STUDI LINGUISTICI SULL’ANFIZONA LIGURIA-PROVENZA, preparà in culaburassiun cu’a prof.
De 1989 é : Studi Linguistici Sull’anfizona Liguria-Provenza, que contiña o ensaio sobre a fala de Auriveta (Olivetta San Michele).
Giulia Petracco Sicardi, e cuntegnente in aprufundiu e magistrale sagiu insciu dialetu de l’Auriveta (Olivetta San Michele).
En 1945 e logo da guerra lanzou a idea da zona franca intemelia fundando a asociación "L’Unione Democratica Federalista della Liguria Intemelia" co seu órgano "La Voce Intemelia",.O proxecto de zona franca nunca se cumpriu pero a asociación transformouse en "Unione Intemelia" para a defensa dos intereses locais, e Azaretti foi o seu presidente ata a súa morte así como director de La Voce Intermelia, convertida no seu voceiro.
Dutau de sciamante spiritu puliticu, intu 1945, â fin d’a desastrusa gherra ch’a l’àva redütu Ventemiglia a in bigu de macerie, u lançava l’idea d’â "Zona franca intemelia" ch’a l’averva dovüu recustrüì, aumancu dau puntu de vista ecunomicu-duganale, l’entità de l’antiga Cuntea. Pe’ arrivà a ‘stu scopu u l’à fundau "L’Unione Democratica Federalista della Liguria Intemelia" assuciassiun ch’a l’aveva u sou organu de infurmassiun intu giurnale lucale "LA VOCE INTEMELIA", ch’u n’è staitu u fundatù e diretù fina â morte. U prugetu d’a Zona Franca u nu’ l’à avüu incumensu, ma u giurnale u l’à purtau avani e püblicassiun cume mensile d’infurmassiun e difesa d’i interessi lucali suta l’egida de l’ "Unione Intemelia".
Na década de 1980 foi concelleiro independente en Ventemiglia.
Fundatù, intu 1948, d’a "Commissione italo-francese per lo studio dei problemi di frontiera e del bacino del Roia", u l’è staitu aiscì fundatù e presidente d’u "Comitato per l’ammodernamento della S.S. 20 di Val Roia", cume aiscì d’ê assuciassiui "Difesa della spiaggia" e "Pescatori Marini". Ispeitù unurariu d’a Suprintendensa ai Munümenti fina au 1971, u l’è staitu aiscì, d’â fundassiun, membru d’a "Commissione di arte sacra della diocesi di Ventimiglia". Inti Ani Sciüscianta, elezüu cume indipendente, u l’à faitu parte de trei aministrassiui, üna derré l’autra: Cunseglié cumünale e Assesù ae Finanse e au Patrimoniu, ucüpanduse, tra l’autru, pe’ l’istitüssione in Ventemiglia d’i Licei Classicu e Scientifigu e de l’Istitutu Tecnicu Cumerciale.
.
Aiscì sou a pratica de prugetassiun e finansiamentu d’i travagli, pöi ciantai lì, d’u portu de Ventemiglia. U l’à travagliau cun custansa fina a candu e condissiui de salüte i ghe l’àn permessu, sareva a di’ fina a pocu tempu avanti de möire, che l’è stau u 26 de frevà d’u 1991, inta sou ca’ d’a Marina San Giüsepe, lasciandu a mezu caiche interessante travagliu de cultüra d’u postu, cume u breviau d’a messa pe’ u giurnu de San Segundu, messa zü in ventemigliusu; travagliu ch’u l’è staitu publicau postümu d’â scignura Matilde.