B' e bàrd Gàidhlig agus pìobaire a bh' ann an Iain Eairdsidh MacAsgaill no Bàrd Bheàrnaraigh (19 Gearran 1898 — 4 Ògmhios 1934) (Beurla:Iain Archie MacAskill, John Archie MacAskill[1]) B' e a shloinneadh Iain-Eirdsidh Dhòmhnaill Thormoid-Shaighdeir.[2]
Iain Eairdsidh MacAsgaill, tamén coñecido como Bàrd Bheàrnaraigh, e en inglés Iain ou John Archie MacAskill[1], nado en Beàrnaraigh na Hearadh o 19 de febreiro de 1898 e finado o 4 de xuño de 1934, foi un poeta escocés.

A Bheatha
Traxectoria
Chaidh e do Sgoil Bheàrnaraigh eadar 1903 agus 1912. Ann an 1911, bha e agus a phiuthar Effie a' fuireach còmhla ri pàrantan am màthar, Calum agus Effie Moireasdan aig Croit 3, Borbh. Nuair a dh'fhàg e sgoil, thòisich e ag obair mar chìobair agus chuir e seachad bliadhna ag obair do Chalum MacLeòid aig Sandhill.
Ao deixar o colexio en 1912 traballou como pegureiro e ao estoupar a Primeira Guerra Mundial alistouse no 5º batallón dos Cameron Highlanders.
Liostaig e sna Cameron Highlanders an uair sin. Anns a' Chiad Chogadh, b' e pìobaire a bh' ann agus còmhla ri pìobairean eile sheòl e an rathad a-steach dhan chath aig Loos, An Fhraing san t-Sultain 1915.[2]
Foi un dos gaiteiros que encabezaron a marcha das tropas na batalla de Loos en setembro de 1915.[2]
Aig deireadh a' chogaidh, bha e air a ghluasad on 5mh gus an 3mh battalion.[2] Anns an Dàmhair 1919, fhuair Iain Eairdsidh obair na chonstabal le poileas Baile Glaschu. Bha e cuideachd a' cluich ann an còmhlan-pìoba a' Phoileas Ghlaschu a bhuannaich Farpais an t-Saoghail ann an 1920.
Ao final da guerra servía no 3º batallón.[2] Tras a guerra foi policía en Glasgow entre 1919 e 1923 e e membro da súa banda de gaitas, coa que gañou a competición mundial de bandas en 1920.
As dèidh ceithir bliadhna, ann an 1923, dh'fhàg e am Poileas is thill e a Bheàrnaraigh.[3] Dh'obair e air an tuathanas aig an t-Urr. Tormod Moireasdan.[2]
Volveu á súa localidade natal en 1923 e traballou nunha granxa[2]
Ann an 1924, rinn Iain Eairdsidh roghainn Alba fhàgail. Bha cothroman tarraingeach ann an Astràilia ann an obair fearrainn do dhaoine òga. Sheòl e air Latha na Bliadhna Ùire 1925 air an SS Themistocles.[2]
En 1925 abandonou Escocia emigrando a Australia a bordo do SS Themistocles.[2]
An toiseach, dh'fhuireach e ann an campa ann am 'Borvedale', ann an Lake Varley, Astràilia an Iar. Bha obair aige, ach bhris a shlàinte agus bha fiachan aige. An aghaidh a thoil, chaidh a bhràthair, Calum, a-nall bho Ontario gu Astràilia an Iar ga chuideachadh.[4][3] Thill Calum as dèidh dà bhliadhna, ach dh'fhàs cuisean na bu mhiosa do Iain Eairdsidh.
Por mor da política migratoria australiana logrou terras e estableceu unha granxa de nome 'Borvedale', en Lake Varley, Australia Occidental, pero a partir de 1928 a súa situación empeorou, pola conxuntura económica e os baixos prezos e acabou perdendo as súas terras e traballou para outras granxas ata que morreu por problemas de saúde en 1934.
Dh'fhulaing a slàinte a-rithist. Chaochail e ann an 1934. Chaidh a thìodhlaiceadh anns a' phìos talmhainn leis an àireamh 377 ann an Cladh Karrakatta, Peairt.[3]
Durante a súa estada en Australia escribiu a maior parte das súas poesías que recolleu Alick Morrison en forma de libro en 196.
Foillseachaidhean
Obra
Iomraidhean
Notas
'S e ùghdar a tha ann an Donnchadh MacGillÌosa (Beurla: Duncan Gillies).
Donnchadh Macgilliosa (en inglés, e oficialmente: Duncan Gillies), nado en Nis en 1941.
Rugadh e ann an Nis, Leòdhas ann an 1941. Bha e na oileanach aig Oilthigh Obar Dheathain. Tha e a-nis ag obair ann an Lunnainn.
Traxectoria Estudou na Universidade de Aberdeen e reside e traballa en Londres como mestre e xardineiro.
Tha Mgr MacGillÌosa air sgrìobhadh leabhar ghoirid de eadar-theangachaidhean bho Shakespeare, Seachd Luinneagan le Shakespeare, agus sgeulachdan eile anns an leabhar Thall 's A-Bhos.
Tradutor de Shakespeare, publicou un conxunto de traducións do dramaturgo Seachd Luinneagan le Shakespeare (1988), e con Calum Greum traduciu unha selección de historias Thall's A-Bhos (1991).
Sgrìobh e cuideachd nobhail airson chloinne Disathairn agus leabhar ann an sreath Ùr-Sgeul Tocasaid 'Ain Tuirc.[1]
Escribiu tamén unha novela infantil Disathairn (1992) e libro de relatos na serie Ùr-Sgeul Tocasaid Ain Tuirc (2004).[1]
Bha a chruinneachadh sgeulachdan goirid Màiri Dhall agus Sgeulachdan Eile air an gearr-liosta Leabhar Albannach As Fheàrr 2013 aig Comann Crann na h-Alba.[2]
A súa colección de relatos Màiri Dhall agus Sgeulachdan Eile foi finalista ao mellor libro escocés de 2013 da Sociedade Literaria Saltire.[2]
↑ “Metadata for text 203, Tocasaid 'Ain Tuirc”.
↑ https://dasg.ac.uk/corpus/textmeta.php?text=203&uT=y.
Dachaigh airson Stòras Gàidhlig, Oilthigh Ghlaschu. Air a thogail 7mh dhen Mhàrt 2018. ↑ “2013 Saltire Society Literary Awards Shortlist”. Comann Crann na h-Alba.
Falta o |title= (Axuda) ↑ http://www.saltiresociety.org.uk/awards/literature/literary-awards/2013/shortlist/.
Air a thogail 7mh dhen Mhàrt 2018.
Falta o |title= (Axuda)
Donnchadh MacGillÌosa
Donnchadh Macgilliosa