La precipitació mitjana anual és elevada, al voltant dels 900 mm, repartida de forma molt regular durant tot l'any. Al trobar-se en l'àrea pirinenca, les temperatures hivernals són fredes, amb mitjanes de les mínimes per sota dels 0 °C al fons de la vall i més extremes als cims, i els estius suaus, amb mitjanes de 17 °C a la vall i 14 °C a la muntanya. El període lliure de glaçades s'estén entre els mesos estivals: juny, juliol i agost.[3]
آران کی آب و ہوا بحر اوقیانوس ہے۔ اوسط سالانہ بارش زیادہ ہوتی ہے، تقریباً 900 ملی میٹر، پورے سال میں بہت باقاعدگی سے تقسیم ہوتی ہے۔ پیرینیس کے علاقے میں ہونے کی وجہ سے، موسم سرما کا درجہ حرارت سرد ہوتا ہے، جس میں وادی کے نچلے حصے میں اوسط کم 0 °C سے کم اور چوٹیوں پر زیادہ شدید، اور ہلکی گرمیاں، وادی میں اوسطاً 17 °C اور 14 °C کے ساتھ پہاڑوں. ٹھنڈ سے پاک مدت گرمیوں کے مہینوں کے درمیان پھیلتی ہے: جون، جولائی اور اگست۔ [1][2]
Municipi Habitants (2019) Arres 65 Bausen 58 Bòrdes, es 259 Bossòst 1.109 Canejan 107 Les 946 Naut Aran 1.803 Vielha e Mijaran 5.559 Vilamòs 187 Font: Idescat La població de l'Aran el 2019 era de 10.093 habitants.[16] Evolució demogràfica 1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 - - 598 - 5.637 9.908 7.957 7.410 6.389 6.650 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 6.608 6.182 4.681 6.555 6.525 5.055 5.923 6.531 6.553 6.553 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 7.130 7.425 7.779 8.087 8.832 9.554 10.194 10.206 10.056 9.993 2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 9.930 9.983 10.175 - - - - - - - 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Municipi Habitants (2019) Arres 65 Bausen 58 Bòrdes, es 259 Bossòst 1.109 Canejan 107 Les 946 Naut Aran 1.803 Vielha e Mijaran 5.559 Vilamòs 187 Font: Idescat La població de l'Aran el 2019 era de 10.093 habitants.[1] Evolució demogràfica 1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 - - 598 - 5.637 9.908 7.957 7.410 6.389 6.650 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 6.608 6.182 4.681 6.555 6.525 5.055 5.923 6.531 6.553 6.553 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 7.130 7.425 7.779 8.087 8.832 9.554 10.194 10.206 10.056 9.993 2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 9.930 9.983 10.175 - - - - - - - 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Va ser reconeguda com a himne oficial el 1993 i el 15 de desembre de 2008 va ser oficialitzada pel Conselh Generau d'Aran com a himne de la vall.[17][18] Versió aranesa Traducció Aqueres montanhes Que tant nautes son, M'empèishen de véder Mèns amors an o son.
Va ser reconeguda com a himne oficial el 1993 i el 15 de desembre de 2008 va ser oficialitzada pel Conselh Generau d'Aran com a himne de la vall.[2][3] Versió aranesa Traducció Aqueres montanhes Que tant nautes son, M'empèishen de véder Mèns amors an o son.
Museus i centres de patrimoni Vegeu també: Llista de monuments de la Vall d'Aran La Mina Victòria d'Arres de Sus Església de Santa Maria d'Arties Església de Sant Joan a Arties Eth Corrau, museu particular a Bagergue PyrenMuseu[19] a Salardú Era Mòla a Salardú Fabrica dera Lan a Vielha Musèu dera Val d'Aran, Tor deth generau Martinhon a Vielha Ecomusèu çò de Joanchiquet a Vilamòs[20] Cementiri civil de Teresa a Bausen Fill predilecte de la Vall d'Aran Juli Soler i Santaló (1865-1914): excursionista, conegut per la seva guia La Val d'Aran (1906)[21] Notes ↑ En català, l'ús de la forma simple Aran sovint s'acompanya de l'article l' (l'Aran). Tanmateix, un seguit de raons històriques i lingüístiques suggereixen que l'ús correcte del topònim és sense article.[1] Referències ↑ Parlament de Catalunya. La denominació d'Aran Arxivat 2015-10-03 a Wayback Machine., febrer 2014. ↑ Bofarull i Terrades, Manuel.
Museus i centres de patrimoni Vegeu també: Llista de monuments de la Vall d'Aran La Mina Victòria d'Arres de Sus Església de Santa Maria d'Arties Església de Sant Joan a Arties Eth Corrau, museu particular a Bagergue PyrenMuseu[4] a Salardú Era Mòla a Salardú Fabrica dera Lan a Vielha Musèu dera Val d'Aran, Tor deth generau Martinhon a Vielha Ecomusèu çò de Joanchiquet a Vilamòs[5] Cementiri civil de Teresa a Bausen Fill predilecte de la Vall d'Aran Juli Soler i Santaló (1865-1914): excursionista, conegut per la seva guia La Val d'Aran (1906)[6] Notes Referències ↑ Bofarull i Terrades، Manuel (2002).
Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes.... Cossetània Edicions, 2002 (Col·lecció El Tinter).
Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes...
ISBN 8495684977. ↑ Servei Meteorològic de Catalunya.
Col·lecció El Tinter.
«Climatologies comarcals».
Cossetània Edicions.
Web. Arxivat de l'original el 2010-10-11. [Consulta: 29 juliol 2014].
ISBN 8495684977. ↑ "Climatologies comarcals" (PDF).
CC-BY-SA-3.0 ↑ Benito Monclús, Pere «Llibertat, protectorat, sobirania.
Web. اخذ شدہ بتاریخ 29 جولائی 2014.
Els aranesos i la Corona d'Aragó (1104-1283)». La reintegració de la Vall d'Aran a Catalunya. Institut d'Estudis Catalans [Barcelona], 2015, p.
CC-BY-SA-3.0 ↑ سانچہ:Ref-web CC-BY-SA-3.0 ↑ استشهاد فارغ (معاونت) ↑ Vexil'Òc, lo jornal occitan de vexilologia, num.
11-26. ISSN: 978-84-9965-260-3. ↑ (occità) Vexil'Òc, lo jornal occitan de vexilologia, num. 4, Abriu de 1988 ↑ (occità) Institut d'Estudis Aranesi [Enllaç no actiu] ↑ (occità) Aué, ↑ «Enciclopèdia Catalana».
4, Abriu de 1988 ↑ Institut d'Estudis Aranesi [مردہ ربط] ↑ Aué, ↑ "Enciclopèdia Catalana". اخذ شدہ بتاریخ 06 دسمبر 2007. ↑ Ferrer i Mallol، M. Teresa.
Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 6 desembre 2007]. ↑ Ferrer i Mallol, M. Teresa.
Set-cents anys de la reintegració de la Vall d'Aran a Catalunya.
Set-cents anys de la reintegració de la Vall d'Aran a Catalunya.
IEC. ↑ Universitat de Barcelona.
IEC. ↑ Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, Documenta et scripta, p.82 ↑ Carta al Parlament de Barcelona (23-12-1410). ↑ Boix Sin, Blanca.
Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, Documenta et scripta, p.82 ↑ Carta al Parlament de Barcelona (23-12-1410). ↑ Boix Sin، Blanca (2007).
Universitat de Lleida, 2007, p. 91.
Universitat de Lleida. صفحہ 91.
ISBN 8484094685. ↑ Lluch i Martín, Enric.
ISBN 8484094685. ↑ Lluch i Martín، Enric (2007).
Institut d'Estudis Catalans, 2007, p.41.
Institut d'Estudis Catalans. صفحہ p.41.
ISBN 8472839044. ↑ (castellà) Alfonso Domingo, El Canto del Buho p.130 ↑ (castellà) Paisajes de la Guerrilla ↑ Idescat ↑ Eth Plen apròve era letra der Imne d'Aran e inste ara UNESCO a reconéisher er occitan coma Patrimòni Mondiau dera Umanitat ↑ (occità) Himne oficialitzat de la Vall d'Aran ↑ «PyrenMuseu.
ISBN 8472839044. صيانة CS1: نص إضافي (link) ↑ (ہسپانوی میں) Alfonso Domingo, El Canto del Buho p.130 ↑ (ہسپانوی میں) Paisajes de la Guerrilla ↑ Idescat ↑ Eth Plen apròve era letra der Imne d'Aran e inste ara UNESCO a reconéisher er occitan coma Patrimòni Mondiau dera Umanitat ↑ Himne oficialitzat de la Vall d'Aran ↑ "PyrenMuseu.
Val d'Aran» (en castellà).
Val d'Aran".
Salardú: Refugi Rosta. [Consulta: 6 setembre 2015]. ↑ AADD.
Refugi Rosta (بزبان castellà). اخذ شدہ بتاریخ 6 setembre 2015. تحقق من التاريخ في: |access-date= (معاونت) صيانة CS1: لغة غير مدعومة (link) ↑ AADD (2008).
Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.70.
Lleida: Garsineu Edicions. صفحہ p.70.
ISBN 978-84-96779-45-7. ↑ «Juli Soler i Lluís Estasen, dos excursionistes descobridors de la Val d'Aran», Muntanya.net, s.d. [consulta 30 de juliol de 2013] Enllaços externs En altres projectes de Wikimedia: Commons Commons (Galeria) Commons Commons (Categoria) Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Vall d'Aran Conselh Generau d'Aran Arxivat 2007-06-07 a Wayback Machine.
ISBN 978-84-96779-45-7. صيانة CS1: نص إضافي (link) ↑ «Juli Soler i Lluís Estasen, dos excursionistes descobridors de la Val d'Aran», Muntanya.net, s.d. [consulta 30 de juliol de 2013] Enllaços externs En altres projectes de Wikimedia: Commons Commons (Galeria) Commons Commons (Categoria) Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Vall d'Aran Conselh Generau d'Aran Arxivat 2007-06-07 a Wayback Machine.