Ell comtat de Longford va ser un lloc d'emboscades entre l'Armada Republicana Irlandesa i els soldats anglesos durant la Guerra d'Independència Irlandesa (1919-1921).
Eth comtat de Longford siguec un lòc d'emboscades entre era Armada Republicana Irlandes e es soldats anglesi pendent era Guèrra d'Independència Irlandesa (1919-1921).
L'Emboscada de Clonfin va ser una emboscada feta per la ARI (Exèrcit Republicà Irlandès o IRA), el 2 de febrer 1921 durant la Guerra d'Independència d'Irlanda (1919-1921).
Era Emboscada de Clonfin siguec ua emboscada hèta pera ARI (Armada Republicana Irlandesa o IRA), eth 2 de hereuèr 1921 pendent era Guérra d'Independéncia d'Irlanda (1919-1921).
Va tenir lloc en la vila de Clonfin (o Coonfin), situada entre Ballinalee i Granard, en el comtat irlandès de Longford.
Aguec lòc ena vila de Clonfin ( o Coonfin), plaçada entre Ballinalee e Granard, en eth comtat irlandés de Longford.
Quatre membres de la Divisió Auxiliar de la Policia Irlandesa Reial (RIC) foren morts i 8 ferits.
Quate membres dera Division Auxiliar dera Policia Irlandesa Reial (RIC) siguèren mòrts e 8 herits.
Circumstàncies
Circomstàncies
La Columna Voladora del Nord de Longford de la ARI (IRA) amb 21 homes i menada per Séan Mac Eoin s'havia creat el 1920.
Era Colomna Voladera deth Nòrd de Longford dera ARI (IRA) damb 21 òmes e miada per Séan Mac Eoin s'avie creat en 1920.
Aquell any ja havien mort 4 policies del Royal Irish Constabulary (RIC).
Aguest an ja avien mòrt 4 policièrs deth Royal Irish Constabulary (RIC).
Al novembre, una companyia d'auxiliars - una força policíaca paramilitar formada per ex-oficials - havia estat situada en el comtat de Longford per posar fi a la ARI.
En noveme, ua companhia d'auxiliars - ua fòrça policièra paramilitar formada per ex-oficials - avie sigut plaçada en eth comtat de Longford entà finir era ARI aquiu.
Però forces arribaren en aquell lloc al gener de 1921 .[1] Si abans la ARI havia assajat d'operar en gran nombre, i sovint atacant comissaries de la policia, des d'aquell moment el Quarter General situat a Dublín va ordenar atacs més sovint però també més petits.
Mès fòrces arribaren ath lòc en gèr de 1921 [1]. S'avans era ARI avie sajat d'operar en grani nombres, e soent en tot atacar comissariats dera policia, des d'aqueth moment eth Quartier Generau plaçat en Dublin orderèc atacs mès soent mès tanben mès petits.
El lloc de l'emboscada, una carretera entre Granard i Ballinalee havia estat triatt.
Eth lòc dera emboscada, ua via entre Granard e Ballinalee avie sigut escolhit.
Mac Eoin va triar un siti on els emboscats eren ben bé protegits i poc vists pels britànic.
Mac Eoin causiguèc un lòc on es emboscaires èren plan ben protegits e pauc vists pes britanics.
El pla era de fer esclatar una mina mentre els camions britànics hi passaven.
Eth plan ère hèr explosar ua mina mentres es camions britanics i passaven.
Després, és britànics digueren "que l'emboscada no era clara".
Dempús, es britanics dideren "qu'era emboscada non ère clara".
L'emboscada
Era emboscada
Séan Mac Eoin era el cap de la Columna Voladora del Nord de Longford de la ARI (IRA) i ordenà als seus homes d'atacar els camions britànics durant l'emboscada de Clofin, el 1921.
Séan Mac Eoin ère eth cap dera Colomna Voladora deth Nòrd de Longford dera ARI (IRA) e ordenèc as sòns òmes atacar es camions britanics pendent era emboscada de Clofin, en 1921.
La ARI (IRA) va fer esclatar la bomba mentre dos camions passaven sobre un pont i mataren aviat el conductor del primer camió.
Era ARI (IRA) hèc explosar era bomba mentres dus camions passaven sus un pònt e tuaren eth menaire deth prumèr camion lèu.
La ARI obrí foc sobre els camions durant dues hores.
Era ARI dubriguèc huec sus es camions pendent dus ores.
Un dels auxiliars pogué fugir per a fer venir més forces .[2] Durant la lluita, quatre membres del grup de la ARI lluitaren al costat dels auxiliars britànics i en mataren el comandant, el lloctinent comandant Worthington Craven.
Un des auxiliars podèc húger entà portar mès fòrces [2]. Pendent era luta, quate membres deth grop dera ARI lutaren ath costat des auxiliars britanics e tuaren eth sòn comandant, eth lòctenent comandant Worthington Craven.
Després de la seva mort, la resta de policies abandonaren la lluita.
Dempús dera sua mòrt, era rèsta de policièrs abandonaren era luta.
Quatre auxiliars havien estat morts i vuit ferits .[3] Mac Eoin fou cavaller amb els presoners.
Quate auxiliars avien sigut mòrts e ueit herits [3]. Mac Eoin siguec cavalièr damb es presoèrs.
Va dir que ho havien fet bé i no permeté que els seus homes els fessin mal.
Diguec qu'ac avien hèt ben e non permetèc que sòns òmes los hessen mau.
També aportà aigua per als ferits.
Tanben portèc aiga de prèp tàs herits.
Quan ell mateix fou agafat, tres auxiliars, que havien estat a Clonfin, declararen durant el judici, que a Clonfin havien estat ben ben tractats .[4] Mac Eoin s'havia comportat bé amb els britànics i també havia fet que es perdés un temps preciós perquè gairebé 14 camions amb forces britçniques arribéssin al lloc i els agaféssin.
Quan eth madeish siguec dempús gahat, tres auxiliars, qu'avien estat en Clonfin, declararen pendent eth judici, qu'en Clonfin avien sigut plan ben tractats [4]. Mac Eoin s'avie portat ben damb es britanics mès tanben avie hèt qu'es perdesse un temps preciós pr'amor que quasi 14 camions damb fòrçes britaniques arrivaren ath lòc e es gahessen.
Tanmateix es pogueren enfugir pels boscs de Clonfin.
Totun, que poderen húger pes bòsqui de Clonfin.
LA ARI (IRA) havia pogut prendre 18 rifles, 20 revòlvers, una Lewis i 800 bales .[5]
Era ARI (IRA) avie podut gahar 18 rifles, 20 revòlvers, ua Lewis e 800 bales [5].
Després de l'emboscada, els britànics arribaren a les viles de Killoe, Ballinamuck, Drumlish, Ballinalee, Edgeworthtown, Granard i Ardagh per a temptae d'agafar els homes de la ARI.
Dempús dera emboscada, es britanics arribaren as viles de Killoe, Ballinamuck, Drumlish, Ballinalee, Edgeworthtown, Granard e Ardagh entà sajar de gahar es òmes dera ARI.
Un nombre de granges i cases van ser cremats i un pagès fou mort també .
Un nombre de bòries e ostals sigueren ahlamats e un paisan siguec tanben tuat.
Era Michael Farrel, el mataren en revenja de l'emboscada.
Ère Michael Farrel, e siguec tuat en resvenja pera emboscada.
La columna voladora que va fer l'emboscada no va mirar de fer-ne més fins a la fi del mes.
Era colomna voladera que hèc era emboscada non sajec de hèr-ne mès enquiara fin deth mes.
El cap de la ARI de Longford, Mac Eoin va ser pres a l'estació de trens de Mullingar a primers de març i va ser acusat de matar el policia del RIC DI Mgrath.
Eth cap dera ARI de Longford, Mac Eoin siguec gahat ena gara de tren de Mullingar pendent er inici de març e siguec acusat de tuar eth policièr deth RIC DI Mgrath.
Va alliberat perquè s'havia fet una treva per a provar de posar fi a les hostilitats.
Siguec dempús deishat liure pr'amor que s'avie hèt ua trèva entà sajar de finir es ostilitats.
Un monument fou erigit posteriorment en el lloc de l'emboscada.
Un momunent siguec dempús quilhat en eth lòc dera emboscada.
Els lluitadors eren Mac Eoin (Ballinalee), Sean Duffy (Ballinalee), James J. Brady (Ballinamuck), Tom Brady (Cartronmarvey), Paddy Callaghan (Clonbroney),Seamus Conway (Clonbroney), Pat Cooke (Tubber), Seamus Farrelly (Purth), Paddy Finnegan (Molly), Larry Geraghty (Ballymore), Mick Gormley (Killoe), Hugh Hourican (Clonbroney), Jack Hughes (Scrabby), Mick Kenny (Clonbroney), Paddy Lynch (Colmcille), John McDowell (Clonbroney), Jack Moore (Streete), Mick Molligan (Willsbrook), Michael F. Reynolds (Killoe), Sean Sexton (Ballinalee) i Jim Sheeran (Killoe).
Es lutadors èren Mac Eoin (Ballinalee), Sean Duffy (Ballinalee), James J. Brady (Ballinamuck), Tom Brady (Cartronmarvey), Paddy Callaghan (Clonbroney),Seamus Conway (Clonbroney), Pat Cooke (Tubber), Seamus Farrelly (Purth), Paddy Finnegan (Molly), Larry Geraghty (Ballymore), Mick Gormley (Killoe), Hugh Hourican (Clonbroney), Jack Hughes (Scrabby), Mick Kenny (Clonbroney), Paddy Lynch (Colmcille), John McDowell (Clonbroney), Jack Moore (Streete), Mick Molligan (Willsbrook), Michael F. Reynolds (Killoe), Sean Sexton (Ballinalee) e Jim Sheeran (Killoe).
L'Estany de Bajas és un estany litoral de la costa llenguadociana.
L'Estanh de Bajas es un estanh litoral de la còsta lengadociana.
Està situat al departament d'Aude, al sud de Narbona, dins el Parc Regional Narbonès, situat entre els pobles de Bajas, Sijan, Peiriac de Mar i Grussan.
Es situat dins lo departament d'Aude, al sud de Narbona, dins lo Pargue Regional de Narbonesa, precisament entre los vilatges de Bajas, Sijan, Peiriac de Mar e Grussan.
Està constituït per una lòna que comunica amb la Mar Mediterrània per La Novella
Es constituit per una lòna que comunica amb la Mar Mediterranèa per lo grau de La Novèla.
Al començament de la nostra era, formava part d'un golf on l'Aude i la Berra abocaven les seves aigües, abans que s'omplís d'arena progressivament i que es formés la corretja litoral.
Al començament de la nòstra èra, fasiá partida d'un golf ont se getavan las ribièras d'Aude e la Berra, abans que s'arenèsse progressivament e que se formèsse la correja litorala.
Joan Francés Tisnèr que practica la musica tradicionau despuish 1974. Que ha estudiat l'harmonia, la direcció de coral i la música electroacostica al departament de música de la Facultat de les Lletres de Pau amb Guy Maneveau de 1976 per 1979.[1]
Qu'a estudiat l'armonia, la direccion de corau e la musica electroacostica au departament de musica de la Facultat de las Letras de Pau dab Guy Maneveau[1] de 1976 tà 1979.
Música de dansa Camelicà edicion navèra aumentada, mesclada de navèth, masterizada de nau Musica de dança
Musica de dança
Maria Antonieta Rivièra, més coneguda com Antonieta de Bèucaire (en francés: Marie Antoinette Rivière; Nimes, 21 de gener de 1840 - Bèucaire, 27 de gener de 1865) va ser una escriptora occitana del país del Roine.
Maria Antonieta Rivièra, mai coneguda sota l'escais d'Antonieta de Bèucaire (en francés: Marie Antoinette Rivière; Nimes, 21 de genier de 1840-Bèucaire, 27 de genier de 1865) foguèt una escrivana occitana dau país de Ròse que se moriguèt a l'edat de 25 ans.
Maria Antonieta Rivièra va nàixer a Nimes en 1840 però els seus pares es van traslladar a Bèucaire quan no tenia tres mesos.
Maria Antonieta Rivièra nasquèt a Nimes en 1840 mas sei parents s'implantèron a Bèucaire quand aviá pas que tres mes.
Es va veure afectada per la mort de la seua amiga íntima Zoé en 1860, quan tenia 20 anys.
Foguèt ben nafrada per la mòrt de son amiga intima Zoé en 1860, quand aviá 20 ans.
Anava al cementiri cada dia per honorar la memòria de Zoé i un dia de mal temps va tornar malalta i des d'aquell dia va romandre gairebé sempre a la casa.
Anava au cementèri cada jorn onorar la memòria de Zoé e un jorn de tempèri venguèt malauta e dempuèi aqueu jorn demorèt gaireben de contunh dins l'ostau.
A partir d'aquella època, Antonieta no va tenir una voluntat forta de viure i malgrat les seues cures a establiments termals, la seua salut va empitjorar.
A partir d'aquela epòca, Antonieta aguèt pas una enveja fòrta de viure e maugrat sas curas dins d'establiments termaus, sa santat s'aflaquiguèt.
A partir del 13 de novembre ja no va poder eixir més de casa degut a la precarietat de la seua salut.
Lo 13 de novembre s'aliechèt e sa santat se degradèt tant que ne posquèt pas pus sortir.
Va morir el 27 de gener de 1865, i el seu amic Loís Romieu li va fer companyia fins a l'últim moment.
S'amossèt lo 27 de genièr de 1865, e son amic Loís Romieu li faguèt companhiá fins au darrièr moment.
Lei belugas, obra publicada postumament (1865)
Lei belugas, òbra publicada postumament (1865)
Postumament, en març de 1865, es van publicar Lei belugas d'Antonieta que van ser acompanyades d'una trenada de versos d'escriptors amics de l'escriptora.
Postumament, en març de 1865, se publiquèron Lei belugas d'Antonieta que foguèron acompanhadas d'una trenada de vèrses d'escrivans amics de la felibressa de Bèucaire.
Llista de les parròquies i dels arxiprestats el 1585
Lista de las parròpias e daus archiprestats en 1585
Arxiprestat de Blaia
Archiprestat de Blaia