Simone Inguanez ( Cospicua, 3 de desembre de 1971 ) és un escriptora i poetesa de Malta .
Simone Inguanez (Bormla, 3 ta' Diċembru 1971) hija kittieba u poetessa Maltija.

La més gran dels tres germans, després d'haver passat els primers anys de la seva vida vivint a Cospicua, més tard es va traslladar amb la seva família a Santa Llúcija .
L-ikbar minn tliet aħwa, wara li qattgħet l-ewwel snin ta' ħajjitha tgħix Bormla, aktar tard marret tgħix flimkien ma' familtha f'Santa Luċija.
Avui Simone viu a il-Kalkara.(el forn).
Illum Simone tgħix il-Kalkara.
Es va graduar de la Universitat de Malta en dret, i psicologia forense.
Iggradwat mill-Università ta' Malta fil-liġi, forensika u psikoloġija.
El 2005 va publicar el seu llibre, Ftit Mara, Ftit Tifla (Donetes, Nena) .
Fl-2005 ippubblikat il-ktieb tagħha, Ftit Mara, Ftit Tifla.
Simone forma part de diversos grups i associacions literàries i és un nom ben conegut en el camp literari.
Simone tifforma parti minn għadd ta' gruppi u għaqdiet letterarji u hija isem magħruf sew fil-qasam letterarju.
Anton Agius (Rabat, 1 de desembre de 1933 - Msida 19 d'octubre de 2008) va ser un reconegut escultor Maltés, conegut com l'"Escultor Nacional".
Anton Agius (Rabat, 1 ta' Diċembru 1933 – Msida, 19 ta' Ottubru 2008) kien skultur magħruf Malti, magħruf bħala l-"Iskultur Nazzjonali".
Entre els monuments realitzats per Anton Agius s'inclouen:
Fost il-monumenti maħdumin minn Anton Agius insibu:
Manument del treballador de Malta, l-Imsida Monument de Sette Giugno 1919, a Belt Monument de Dun Mikiel Scerri u Sħabu, il-Belt Monument de la Llibertat, a Birgu Monument de Manwel Dimech, davant de l'Auberg de Castella, il-Belt Monument d'Anton Buttigieg, a Blata l-Bajda Monument de Ġużè Ellul Mercer, Ħad-Dingli Monument de Francis Ebejer, Ħad-Dingli Monument de Mikiel Anton Vassalli, Ħaż-Żebbuġ Monument de Lorenzo Balbi i la seua esposa Carmela Ozzini, a Marsa Monument de Mons.
Monument tal-Ħaddiem Malti, l-Imsida Monument tas-Sette Giugno 1919, il-Belt Monument ta' Dun Mikiel Scerri u Sħabu, il-Belt Monument tal-Ħelsien, il-Birgu Monument ta' Manwel Dimech, quddiem il-Berġa ta' Kastilja, il-Belt Monument ta' Anton Buttigieg, il-Blata l-Bajda Monument ta' Ġużè Ellul Mercer, Ħad-Dingli Monument ta' Francis Ebejer, Ħad-Dingli Monument ta' Mikiel Anton Vassalli, Ħaż-Żebbuġ Monument ta' Lorenzo Balbi u martu Carmela Ozzini, il-Marsa Monument ta' Mons.
Depiro, davant del Collegi de Santa Àgueda, a Rabat Monument de Pawlu Xuereb Howard Gardens, a Rabat Monument de Dun Ġorġ Preca a la Societat de Propietaris generals, Museu, a Blata l-Bajda
Depiro, quddiem il-Kulleġġ ta' Sant'Agata, ir-Rabat Monument ta' Pawlu Xuereb fi Ġnien Howard, ir-Rabat Monument ta' Dun Ġorġ Preca fid-Dar Ġenerali tas-Soċjetà tal-MUSEUM, il-Blata l-Bajda
Vida personal
Ħajja personali
Anton Agius es va casar amb María Luisa i ca tindre tres fills, dos dels quals van morir.
Anton Agius kien miżżewweġ lil Mary Louise u kellhom tlett itfal, li tnejn minnhom mietu qablu.
Agius va patir molt en la seua vida.
Agius bata ħafna f'ħajtu.
En una entrevista quatre anys abans de la seua mort, va dir: "La naturalesa ha estat massa dura amb mi."
F'intervista li ta erba' snin qabel mewtu huwa stqarr: “In-natura kienet kiefra wisq miegħi.”
Dos dels seus fills van néixer amb problemes mentals i físics.
Tnejn minn uliedu twieldu b’difetti mentali u fiżiċi.
Sempre va viure a Rabat on va néixer i era aficionat als gossos i als ocells.
Huwa dejjem għex ir-Rabat fejn twieled u kien dilettant tal-klieb u tal-għasafar.
Referncies
Ħoloq esterni
Agius va estudiar art entre 1951 i 1953 a la Societat de Malta de les Arts, Manufactures i Comerç i posteriorment a l'Escola de Govern de les Arts.
Agius studja l-arti bejn l-1951 u l-1953 fis-Soċjetà Maltija tal-Arti, Manifattura u Kummerċ u wara fl-Iskola tal-Arti tal-Gvern.
El 1957 va guanyar una beca a Roma proposada pel Govern de Malta, on va estudiar a la Scuola Internazionale del Artistica dell'Associazione nu, a l'Acadèmia de Belles Arts i en la Scuola delle Art ornamental.
Fl-1957 rebaħ borża ta' studju għal Ruma mogħtija mill-Gvern Malti fejn studja fi Scuola Del Nudo dell'Associazione Artistica Internazionale, fl-Accademia di Belle Arti u fi Scuola delle Arti Ornamentali.
Agius va estudiar St. Escola de Martin of Art de Londres, on va obtenir el Diploma Nacional de Disseny, Modelat, Escultura i Lletres de tall.
Agius studja f'St. Martin's School of Art f'Londra, fejn akkwista d-Diploma Nazzjonali fid-Disinn, Mudellar, Skultura u Qtugħ ta' Ittri.
Sobre la seua experiència a l'estranger, Agius va dir: "Mai em vaig sentir inferior a estudiants de diversos països.
Fuq l-esperjenza tiegħu barra minn Malta, Agius jgħid: “Qatt ma ħassejtni inferjuri ma’ studenti minn diversi pajjiżi.
Més aviat eI més preparat ".
Anzi kont inkun l-aktar ippreparat.”
Fou mestre en l'escola secundària, professor de la Universitat de Malta i membre de la Junta d'Estètica de Malta.
Kien għalliem fl-iskejjel sekondarji, lekċerer fl-Università ta' Malta u membru tal-Bord tal-Estetika ta' Malta.
Premis
Premjijiet
Anton Agius va ser guardonat amb diversos premis pel nivell artístic assolit, incloent el Primer Premi dels Drets Humans Exposició d'Art llançat el 1968 al Museu Nacional de Malta, el Premi al Mèrit per Associació Cultural Amici di Pa Florència el 1979, el premi d'Artista de l'Any el 1980 i el Targa d'Oro el 1982 atorgat per l'Associació Cultural Aartistica Nazionale d'Itàlia.
Anton Agius rebaħ diversi premjijiet u ġie onorat b'diversi għotjiet għal-livell artistiku li laħaq, fosthom l-Ewwel Premju tal-Human Rights Art Exhibition li tnediet fl-1968 fil-Mużew Nazzjonali ta' Malta, l-Onorifiċenza Per Meriti mill-Assoċjazzjoni Kulturali Amici di Pan ta' Firenze fl-1979, l-għotja tal-Artist tas-Sena fl-1980 u t-Targa d'Oro fl-1982 mogħtija mill-Associazione Nazionale Artistica Culturale tal-Italja.
El 1999 se li va atorgar el Primer Premi en l'Internacional de Malta Biennal d'Art.
Fl-1999 imbagħad huwa kien ingħata l-Ewwel Premju fil-Biennale Internazzjonali tal-Arti ta' Malta.
Va ser precisament el 7 de febrer de 1999 al Museu Wignacourt a Rabat, en la inauguració d'una exposició representat 50 anys de treball de l'escultor Anton Agius, el President de Malta Ugo Mifsud Bonnici, el discurs que havia fet a Anton Agius títol honorífic de "escultor nacional".
Kien propju fis-7 ta' Frar 1999 fil-Mużew Wignacourt ir-Rabat, fi ftuħ ta' wirja li kienet tirrappreżenta 50 sena ta' ħidma tal-iskultur Anton Agius, li l-President ta' Malta Ugo Mifsud Bonnici, f'diskors li kien għamel ta lil Anton Agius it-titlu onorifiku ta' "l-iskultur nazzjonali".
Això es deu a que Agius va posar en marbre i bronze esdeveniments importants de la història de Malta.
Dan għax Agius poġġa fl-irħam u fil-bronż ġrajjiet importanti mill-istorja ta' Malta.
El 2005, se li va donar el tribut República Agius.
Fl-2005, Agius ingħata Ġieħ ir-Repubblika.
Agius ha participat en nombroses exposicions a Malta, Londres, Edimburg, Itàlia i Lituània .
Agius ħa sehem f'bosta esebizzjonijiet f'Malta, Londra, Edinburgh, l-Italja u l-Litwanja.
Les seues obres es troben també en col·leccions privades en diverses parts del món.
Ix-xogħlijiet tiegħu jinsabu wkoll f'kollezzjonijiet privati f'diversi partijiet tad-dinja.
Tot i que el nucli de la seua creativitat artística es va centrar en monuments i escultures en fusta, va ser també un dissenyador de segells de correus, dissenyador i decorador d'esglésies, ceramista i treballador de medallons.
Għalkemm il-qofol tal-kreattività artistika tiegħu jinsab fil-monumenti li ħadem u fl-iskulturi fl-injam, huwa kien ukoll disinjatur ta' bolol postali, disinjatur u dekoratur ta' knejjes, ċeramista u ħaddiem tal-medaljuni.
Monuments
Monumenti
La House of Catalunya situada a la Valletta (Malta) és la seu del Ministeri d'Economia del Govern maltès
House of Catalunya, li jinsabu fil - belt Valletta, huwa l-kwartieri ġenerali tal-Ministeru tal-Ekonomija tal - Gvern malti