Cartell bilingüe italià-töitschu a Issime.
Cartei bilengov italian-töitschu a Issime.
El töitschu (nom local alternatiu: eischemtöitschu) és un dialecte de la llengua walser parlada en el comú valdostà de Issime, en l'alta Vall del Lys.
El töitschu (nomm local alternativ: eischemtöitschu) l'è on dialett de la lengua walser parlaa in del comun valdostan de Issime, in de l'alta Val del Lys.
És reconegu per l'UNESCO com a llengua cen perill d'extinció.
A l'è recognossuu de l'UNESCO tant 'me ona lengua che la ris'cia l'estinzion.
Pare Nostre en töitschu (Z'Poater)
El Pader Noster in töitschu (Z'Poater)
Lligams connexos
Varda anca
Inscripció en titsch a Gressoney-la-Trinité.
Iscrizion in titsch a Gressoney-la-Trinité.
El titsch (nom local alternatiu: greschòneytitsch) és un dialecte de la lengua walser parlat en el comú valdostà de Gressoney-Saint-Jean i Gressoney-la-Trinité.
El titsch (nomm local alternativ: greschòneytitsch) l'è on dialett de la lengua walser parlaa in di comun valdostan de Gressoney-Saint-Jean e Gressoney-la-Trinité.
Es considera com unavariant molt conservadora del walser[1], si bé ha rebut sovint influxos literaris alemanys.
A l'è considerada vuna di variant pussee conservativ del walser[1], anca se despess la gh'ha 'vuu di influss letterari todesch.
Un romanç del Boccasc
Ona novella del Boccasc
Referències
Referenz
Lligams externs
Ligamm de foeura
Vocabulari italià-titsch (descarregablel)
Vocabolari italian-titsch (descargabel)
El Liber di Tre Scricciur (1274) és una obra de Bonvesin de la Riva. Es consdera un poema didàctic de 2108 versos alexandrins amb rima assonant en koinè llombarda. Es considera un dels principals textos medievals dedicats a la representació del més enllà cristià abans de la Comèdia de Dante, amb el qual comparteix la subdivisió en tres càntics: el De scriptura nigra, que narra "les dotze penes infernals"; el De scriptura rugia, on "estableix el purgatori i la tortura del Salvador", i el De scriptura aurea, on mostra els dotze plaers del cel".[…]
El Liber di Tre Scricciur (Libro dre Tre Scrigiure in lombard antigh) l'è un poema didascalegh de 2.108 vers lissandrit assonanzad del Bonvesin de la Riva, scrivud intorna al 1274 in koinè lombarda medievala.
Es considerada una obre de testimoniatge de la civilitat medieval un importanta testimonianza de la civiltaa medievala e vun di test medievai principai dedicad a la descrizzion de l'aldelaa cristian, prima de la Comedia del Dant Ligher, l'è el capolavor del Bonvesin de la Riva, pader de la lengua lombarda.
L'è considerad un importanta testimonianza de la civiltaa medievala e vun di test medievai principai dedicad a la descrizzion de l'aldelaa cristian, prima de la Comedia del Dant Ligher, l'è el capolavor del Bonvesin de la Riva, pader de la lengua lombarda.
Enllaços externs
Varda anca
Es focalitza l'atenció sobre les penes infligides als pecadors. L'autor impulsa l'home del seu temps a la temença i al rebuig als vicis, reconduint-lo a educar-lo en les virtuts. Bonvesin va ser membre de l’ordre dels Humil·lats i va dedicar la seva vida a ajudar als pobres, per això en el càntic de Scriptura Nigra apel·la repetidament als que pequen per no atendre els pobres, tot i descrivint les terribles penes a què s’enfrontaran.
Coma la Comedia, El Liber di Tre Scricciure a l'è spartid in tre part: De scriptura nigra (La scricciura negra o La scrigiura negra in lombard antigh) de 908 vers, De scriptura rugia o rubra (La scricciura rossa o La scrigiura rossa in lombard antigh) de 404 vers, De scriptura aurea (La scricciura dorada o La scrigiura doradha in lombard antigh) de 752 vers.
Amb tot, l'autor mostra la desesperació en estar lluny de Déu per la manca de fe. Aquest sentiment comporta una angoixa aniquiladora i un càstig que permetrà superar-ho amb els turments físics que es produiran.
El Bonvesin de la Riva, compagn del Dant, el scriv de l'Infern, in del prim liber, e del Paradis, in del terz liber; in del segond liber el scriv minga del Purgatori ma de la Passion de Crist, event che l'ha dervid ai omen i porte del Paradis.
Elena Alberti Nulli (Brescia, 10 de setembre de 1926) és una poetessa llombarda en dialecte brescià.
Elena Alberti Nulli (Brèsa, 10 de setèmber del 1926) l'è 'na poetèsa che scrif le sò òpere perlopiö 'n bresà.
Referències
Riferimèncc
Obres
En dialèt bresà la g'ha püblicàt:
Velise Bonfante és una poetessa en dialecte brescià.
Velise Bonfante l'è 'na poetèsa e scritùra, 'ntra le piö 'mportànte del panoràma dialetàl bresà del dé d'encö.
Nascuda a Màntua, fa uns cinquanta anys que viu a Desenzano del Garda.[1]
L'è nasìda a Màntoa ma de cà la stà de 'na sinquantìna d'agn söl Lach de Garda.
Comèdia
Comédie
Des de la seva infància va poder escoltar i aprendre a parlar diversos idiomes amb els seus amics.
Zamò de la sò 'nfànsia la g'ha püdìt scultà e 'mparà divèrse parlàde locài compàgn de 'l verunés e 'l trentì. La lèngua che la g'ha catàt fò per isprimìs endèle sò òpere però l'è 'l bresà.
Ha estat convidada en diverses ocasions a participar als jurats de premis de poesia i a col·laborar en el diari Dipende Giornale del Garda amb la columna «Poeti di Dipende».
De spès l'è ciamàda a fà part de le giürìe dei concórs de poezìe e la laùra 'nsèma al giornàl “Dipende Giornale del Garda” per el qual la cüra la colàna "Poeti di Dipende”.
Le alegre comàr de Riultèla (adaptació de Le allegre comari di Windsor de William Shakespeare)
Le alegre comàr de Riultèla (Adatamènt lìber en bresà de Le allegre comari di Windsor de William Shakespeare)
Pèr en pér de pér
Pèr en pér de pér - At ünich - teatro 'n piàsa
Llibres
Lìber
Òja de Primaera - poesia en brescià El supilì ros - poesia en brescià A caàl del tèmp - poesia en brescià Gira - Girasùl - poesia en brescià Come se faa - come se fa - recerca Vocabolando - recerca sobre paraules i modismes de l’italià al dialecte brescà[1]
Òja de Primaera - Poezìe 'n bresà El supilì ros - Poezìe 'n bresà A caàl del tèmp - Poezìe 'n bresà Gira - Girasùl - Poezìe 'n bresà Come se faa - come se fa - resérca sö le tradisiù Vocabolando - resérca lesicàl
Enllaços externs
Colegamèncc estèrni
Apassionada pel teatre, el 1995 va fundar la companyia La Compagnia de Riultèla, juntament amb alguns amics.
L'è 'na apasiunàda de teàtro e 'ndèl 1995, ensèma con quàch amìche la g'ha fondàt La Compagnia de Riultèla.
També ha traduït obres de Giacomo Leopardi (L'infinìt), Giosuè Carducci (San Martì e Piànzer vècc) i Dante Alighieri (els primers versos de la Divina Comèdia).
La g'ha scriìt en bèl pó de comédie 'n bresà ma apò a 'na quach storièle per pipì e 'nfìna a rià a fà de le tradusiù de poezìe de autùr famùs, compàgn del Giacomo Leopardi (L'infinìt), Giusuè Carducci (San Martì e Piànzer vècc) e adiritüra 'l Dant Ligher (i prim vèrs de la Divìna Comédia).
Alguns dels seus poemes (El süpilì ros, La fera de San Faüstì, A caàl del tèmp, El pì, Reciòch de fera i Al me òm) formen part de l'Antologìa del dialèt bresà.[1]
Ergöne de le sò poezìe (El süpilì ros – La fera de San Faüstì – A caàl del tèmp – El pì – Reciòch de fera – Al me òm) i è stàde mitìde 'ndèla "Antologìa del dialèt bresà"[1] endèl volüm dedicàt ai autùr del dé d'encö.
Obres
Òpere