Marxisme i economia
Marxisme e economia
Les tesis econòmiques de Marx es troben a la seva forma més perfeccionada dins la inacabada obra El Capital, obra magna del marxisme, on s'analitzen els mecanismes econòmics i socials de capitalisme, les seves contradiccions i el seu futur.
La teses economial de Marx es colieda en La Capital, cual ia deveni la obra xef de la marxisme, do la mecanicisme economial e sosial de la capitalisme, sua contradises e sua futur es analiseda.
Per a l'anàlisi econòmica, es basa en la teoria del valor-treball, segons la qual el valor d'una mercaderia és equivalent a la feina que costaria de crear-ne una d'igual.
En la analise economial, la teoria dise ce la valua de un produi coresponde a la labora cual ta es nesesada per crear un produi egal.
Tot i que aquesta tesi era generalment acceptada a la seva època, l'autèntic terratrèmol polític que va causar l'obra de Marx ha propiciat la recerca d'altres interpretacions, fins al punt que ara és considerada una teoria antiquada i el principal error del marxisme.
An si la tese ia es jeneral asetada en sua tempo, la trematera political vera cual la obra de Marx ia causa ia provoca la xerca de interpretas nova. Oji lo es considerada un teoria vea e la era xef de la marxisme.
Segons Marx, l'economia capitalista es caracteritza per ser la primera on els diners, en comptes de ser una eina per a aconseguir les mercaderies desitjades, es tornen una finalitat en ells mateixos.
Longa Marx, la economia capitaliste es definida como la prima economia do la mone es la objetivo xef en loca de un util per oteni la produis desirada.
És a dir, originàriament el comerç seguia una lògica M-D-M', canviar la mercaderia M per la quantitat D de diners, i utilitzar aquests per comprar la mercaderia M'.
Lo sinifia ce la comersio orijinal ia segue un lojica de P-M-P', do on vole intercambia la produi P par mone M per usa esta mone per compra la produi P'.
Al capitalisme, però, es comença a fer servir l'esquema D-M-D', que significa la compra amb els diners D d'unes mercaderies M, que posteriorment es venen per la quantitat D' de diners, superior a D. La diferència entre D' i D és el que Marx anomenà plusvàlua.
Ma en la capitalisme, la lojica M-P-M', cual sinifia ce on compra con mone M un produi P per vende lo par un cuantia M' de mone, cual es plu alta ca M. Marx ia nomi la difere entre M e M' pluvalua.
El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
La marxisme es la colie de prinsipes political, economial, filosofial formulada par la pensores deutx Karl Marx e Friedrich Engels.
La multitud d'aspectes que aquesta comprèn fa que pràcticament no existeixi branca de les ciències humanes sense la seva escola de pensament marxista.
La multia de aspetos cual lo inclui fa ce casi tota siensias umana ave un scola de pensa marxiste.
L'anàlisi marxista es caracteritza per un enfocament materialista i dialèctic del món.
La analise marxiste es definida par un foca materialiste e dialecticiste de la mundo.
L'aplicació d'aquesta doctrina en el camp del Socialisme inicià un nou corrent ideològic anomenat socialisme marxista, que cresqué durant tota la segona meitat del segle XIX i s'anà situant al poder al llarg del segle XX, tant a través de les seves múltiples versions socialdemòcrates com comunistes.
La aplica de esta prinsipe en la campo de la sosialisme ia inisia un move ideolojial nova nomida sosialisme marxiste, cual ia crese de la anios 1850 e ia ateni constante la potia en la sentenio XX en sua varias sosialdemocrata e comuniste.
Arrels hegelianes: marxisme, història i societat
Radises de Hegel: marxisme, istoria e sosia
El marxisme té com a element central de les seves construccions la filosofia i metodologia dialèctica de Hegel, fortament historicistes i deterministes, segons les quals no creem les idees que tenim, sinó que aquestes són una conseqüència de les anteriors.
La construis xef de la marxisme es fundida en la filosofia e metodolojia dialectical de Hegel, cual es multe istoriste e deterministe. Longo sua prinsipes, on no crea la ideas cual on ave, ma la ideas es un resulta de ideas presedente. Cada tende de pensa emerji como responde a la contradise de la ideas presedente.
Cada corrent de pensament surt en resposta (en oposició) a les contradiccions de l'anterior, i es forma així una tesi i una antítesi, de les quals ha de sorgir una síntesi.
En esta modo, lo formi un tese e antetese, de cual un sintese debe emerji. Cada corrent de pensament surt en resposta (en oposició) a les contradiccions de l'anterior, i es forma així una tesi i una antítesi, de les quals ha de sorgir una síntesi.
Karl Marx aplica aquesta teoria al camp social i l'adapta al materialisme, de forma que en comptes que les idees formin les condicions materials, això sigui a la inversa: els marxistes opinen que és el món material el que condiciona les idees, i que les contradiccions d'aquestes són reflex de les contradiccions materials.
Karl Marx aplica esta teoria a la campo sosial e adata lo a la materialisme, donce en loca ce la ideas ta formi la constrinje material, lo deveni la oposada: la marxistes opina ce la mundo material constrinje la ideas e la contradises de la ideas es la refleta de la contradises de la contradises material.