Flah gordon, és un personatge de ficció de còmic aquest personatge va ser creat pel dibuixant Alex Raymond el 7 de gener del 1934 per al King Features Syndicate, com a pàgina dominical.
Flash Gordon (''latine'' Fulgor Gordon) persona ficiticia est quae praecipue in libris nubeculatis inveni potest. Illum excogitavit [[Alexander Raymond]] qui illius pericula delineavit ab anno 1934 usque ad annum 1954, quo anno vita functus est.
Malgrat haver estat creat inicialment per competir amb les aventures de Buck Rogers en el terreny de la ciència-ficció, ràpidament va desenvolupar més popularitat i va esdevenir més perdurable en el temps.[1]
Raymond laboravit benefico societatis [[King Features Syndicate]] nuncupatae. Series periculorum Fulgoris Gordon, cum concepta sit ut competitor esset seriei cui titulus [[Buck Rogers]], maiorem perennioremque gratiam cito obtinuit apud lectores.[1]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Flash Gordon
Vicimedia Communia plura habent quae ad Flash Gordon spectant.
Els Mauges són una regió natural o comarca històrica de l'Anjou (França) al sud-oest del departament del Maine-et-Loire, a l'oest de França (País del Loira).
Pagus Medalgicus est regio naturalis, vel regio historica Andegaviae (in Gallia) in parte austro-occidentali praefecturae Meduanae et Ligeris (Francice Maine-et-Loire) , in Gallia occidentali (in regione Pagorum Ligeris).
Les seves dues poblacions principals són Cholet i Beaupréau.
Cuius duae maximae civitates sunt Cauletum et Bellopratellum.
El seu nom llatí fou Pagus Medalgicus. Part d'Aquitània, al segle VIII va ser conquerida pels bretons i es va dividir en una part bretona i una part angevina; finalment al segle XI va quedar unida al comtat d'Anjou per conquesta de Folc Nerra.
Eius nomen latinum erat Pagus Medalgicus. praefecturae Meduanae et Ligeris ( Regio quae fuerat pars Aquitaniae, OCTAVO saeculo a Britonnis victa est et dividitur inter Britanniam et Andegaviam; tandem UNDECIMO saeculo, coniuncta est comitatui Andegavie, quia victa erat a Fulcho Comite Andecavorum.
Posteriorment fou part de la senescalia d'Angers que ocupava l'Anjou occidental.
Fuit postea pars senescaliae Andecavis, in parte occidentali Andegaviae.
Al final del segle XVIII fou teatre principal de la revolta de la Vendée, especialment Cholet.
Exeunte decimo octavo saeculo, fuit centrum defectionis Vendeae, praesertim Cauletum.
Erotià (Erotianus, Ἐρωτιανός) també Herodianus (Ἠρωδιανός), fou un escriptor grec, i potser també metge, autor de l'obra Τῶν παῤ Ἱπποκράτει Δέξεων Συναγωγή (Vocums, quae apud Hippocratem sunt, Collectio).
Erotianus (graece Ἐρωτιανός, vel Herodianus, graece Ἠρωδιανός) fuit scriptor Graecus, fortasse etiam medicus. Scripsit libellum nuncupatum est ΤΤῶν παρ' Ἱπποκράτει λέξεων συναγωγή (Vocum, quae apud Hippocratem sunt,collectio).
Probablement va escriure altres obres sobre Hipòcrates.
Verisimile alia de Hippocrate scripsisse.
Va viure a Roma en temps de Neró i dedicà el seu llibre a l'arquiatre Andromac.
Vixit Romae Nerone imperante et librum Andromacho archiatro dedicavit.
Zendaya (1 de setembre de 1996, Oakland, Califòrnia, EUA) és una actriu, ballarina, cantant i model estatunidenca,[1] coneguda per protagonitzar la sèrie original Disney Channel, Shake It Up amb el paper de la Raquel "Rocky" Blue.
Zendaya (1 Septembris 1996, Quercupoli, in California, CFA) est actrix, saltatrix, cantatrix et vestium ostentatrix americana,[1]. Famam illi tribuerunt partes quas egit in serie quadam Canali Disney emissa, "Shake it up" nuncupata. Nomen personae hac in serie fuit Raquel "Rocky" Blue .
Carrera
Curriculum
Zendaya va fer el seu debut a Shake It Up.
Zendaya initium suum fecit in Shake It Up.
Va aparèixer a l'anunci comercial de Sears I'm Gonna Arrive (Don't Just Go Back), per a la tornada a l'escola al gener del 2009 juntament amb Selena Gomez.
Particpes fuit deinde praeconii mercatorii televisifici pro societate Sears cui titulus "I'm Gonna Arrive (Don't Just Go Back)" ("En adsum, tu noli abire"), ad occasionem reditus ad scholam, mense Ianuario 2009, una cum Selena Gomez.
Abans de Shake It Up, va treballar com a model per a Macy's, Mervyns y Old Navy.
Ante quam partes in Shake it up ageret, fuit vestium ostentatrix pro societatibus Macy's, Mervyns et et Old Navy.
El 31 de maig del 2011 fou llançat el seu primer senzill titulat Swag It Out.
Die 31 Maii 2011 editus est primus disculus illius cantatricis cui titulus "Swag It Out" ("Te ipsum iacta").
També canta amb Bella Thorne al vídeo musical Watch Me, que va debutar a la posició 95 als Billboard Hot 100, la llista musical més important del món.
Etiam cecinit una cum Bella Thorne in pellicula musicali intitulata "Watch me" ("Me intuere"), quae ab initio adivit gradum 95um recensionis cantionum palmariarum Billboard Hot 100 nuncupatae, quae recensio tantum momentum adepta est, quantum nulla alia.
També va aparèixer a diversos anuncis comercials de les joguines oficials de l'exitosa sèrie ICarly i va participar en un vídeo musical infantil del programa Kidz Bop (al qual va interpretar la cançó Hot'n'Cold de Katy Perry).
Etiam apparuit in variis praeconiis televisificis de crepundiis officialibus pertinentibus ad seriem popularem cui titulus ICarly, et pars fuit pelliculae musicalis e programmate televisifico puerili intitulato Kidz Bop (in quo cecinit cantionem cui titulus "Hot'n Cold" (Calidus et Frigus) quam prima Catharina Perry cecinerat
Filmografia
Filmographia
Televisió Any Títol Personatge Notes 2010 — present Shake It Up Raquel "Rocky" Blue Protagonista juntament amb bella thorne 2011 Good Luck Charlie Raquel "Rocky" Blue (shake it up) Crossòver Charlie Shakes It Up Disney's Friends for Change Games Ella mateixa Equip Vermell The Greatest Showman Zendaya Acròbata
Televisifica Annum Titulus Persona Notae 2010 — hodie Shake It Up Raquel "Rocky" Blue Protagonista una cum Bella Thorne 2011 Good Luck Charlie Raquel "Rocky" Blue (shake it up) Contaminatio serierum nuncupatarum Charlie et Shakes It Up Disney's Friends for Change Games Ella mateixa Factio rubra The Greatest Showman Zendaya Acrobata
Samantha Gilabert i Garrido (Beniarrés, 6 de febrer de 1994), més coneguda com a Samantha, és una cantant valenciana. Es va donar a conèixer amb el seu grup musical Cactus i com a concursant en l'onzena edició del concurs de televisió Operación Triunfo 2020.
Samantha Gilabert et Garrido (Beniarrés, Lucentum, Communitas Valentina die VI Februarii MCMXCIV natus) Valentinae cantor poetaque est.
Elià Tàctic, en llatí Aelianus Tacticus, en grec antic Αἰλιανός Τακτικός, fou un escriptor grec que va viure a Roma, que no s'ha de confondre amb Claudi Elià.
Aelianus Tacticus, graece Αἰλιανός Τακτικός, fuit scriptor graecus, qui Romae vixit. Non confundendus est noster cum Claudio Aeliano.
Va escriure una obra en 53 capítols sobre tàctiques militars dels grecs que va dedicar a l'emperador Adrià, titulat Περὶ Στρατηγικῶν Τάξεων Ἑλληνικῶν.[1] Explica a l'inici de l'obra, que el tema va sorgir d'una conversa amb l'emperador Nerva a casa de Sext Juli Frontí.
Scripsit librum 53 capitulorum de arte tactica graeca quem Hadriano imperatori dedicavit, cui titulo Περὶ Στρατηγικῶν Τάξεων Ἑλληνικῶν.[1] Libro ineunte exponit se hoc propositum elegisse post colloquium quem cum imperatore Nerva apud Sextum Iulium Frontinum habuerat.
També va escriure sobre l'exèrcit romà de l'època, i va prometre un llibre sobre tàctiques navals, que si el va escriure, s'ha perdut.[2]
Ipse etiam scripsit de exercitu romano sui temporis, et pollicitus est opus de arte tactica navali, quod, si unquam scriptum est, nunc deperditum est.[2]
Referències
N
Roma va imposar grans indemnitzacions a Cartago després de la Primera i Segona Guerres Púniques.
Confectis primo et secundo bello Punicis, Roma ingentem pecuniam accepit a Carthaginiensibus ad belli sumtus.
Els 'Tractats desiguals' signats per la Dinastia Qing a la Xina, Japó, Corea, Siam, Pèrsia, l'Imperi Otomà, Afganistan i altres països en el segle xix van incloure pagaments a les potències occidentals victorioses, principalment el Regne Unit, França i Rússia, i més tard al Japó.
Secundum "Pactiones iniquae" in quas descenderunt Qing dynastia Sinica, Iaponia, Korea, Siam, Persia quorum Imperium Ottomanicum, Afgania et aliae nationes saeculo undevicesimo, pecunia debebatur potestatibus occidentalibus victoribus inter quas praecipue numerantur Britanniarum Regnum, Francia, Russia, ac postea Iapania ipsa.
Després de la guerra francoprussiana, segons les condicions del Tractat de Frankfurt (10 de maig de 1871), França va ser obligada a pagar a Alemanya una indemnització de guerra de 5 mil milions de francs d'or en 5 anys.
Bellum Germano-francico confecto, secundum conditiones Foederis Francfurtiani (die 10 Maii 1871), Franciae erat pendenda Germaniae ad sumtuus belli auri francos 5000 decies centena milia intra quinque annos.
Tropes alemanyes van romandre estacionades en parts de França fins que es va realitzar l'últim pagament (setembre de 1873).
Germani milites remanserunt multis in regionibus Franciae, donec nummus ultimus solveretur (mense septembri anno 1873).
Les reparacions de guerra són pagaments monetaris imposats pel vencedor al vençut per cobrir els danys i perjudicis causats durant una guerra.
Sumtuum belli compensatio est pecunia et copiae quas victor a victis exigit ut detrimenta et damna sibi in bello data repensentur.
Generalment, aquest terme fa referència al traspàs de béns o de diners i no a l'annexió de territoris.
Hoc vocabulum designat plerumque translationem rerum vel pecuniarum, non annexationem regionum.
Paramilitar o paramilitarisme són organitzacions civils que tenen una estructura i disciplina similar a la d'un exèrcit, però no formen part de manera formal a les forces militars d'un estat.[1][2] Les organitzacions paramilitars, poden o no, servir als interessos de l'estat i generalment estan per fora de la llei.
Copiae paramilitares <http://ephemeris.alcuinus.net/archi2004/nuntii/eph6/index.php>sunt organizariones civili statu quorum structurae et regulae dignae sunt exercitu quodam; quae autem aperte ad copias iustas non pertinent. [I] [II] Paramilitares organizationes non semper rei publicae usui sunt plerumque extra legem agunt.
Dins dels seus membres hi pot haver forces policials, mercenaris, escamots d'assalt o grups de seguretat privats.
Inter eorum sodales potest fieri ut sint biocolytae, mercennarii milites, divisiones oppugnatoriae, vel etiam cohortes privatae securitati dicatae.
Aquests grups generalment tenen un caràcter irregular pel que combaten sense obeir les convencions nacionals i internacionals per a l'exercici de la guerra.
Hae cohortes saepius extra legem agunt, nam nullis conventibus vel nationalibus vel internationalibus obligantur in bello gerendo.
Abroni Siló (en llatí Abronius Silo) va ser un poeta romà deixeble de Marc Porci Latró, que va viure en temps de l'emperador Octavi August.
Abronius Silo fuit poeta Romanus, discipulus Marci Porcii Latronis, qui Augusto caesare floruit.
Va tenir un fill que també va ser poeta, però va acabar escrivint guions per a pantomimes.[1]
Illi filius erat, qui poeta quoque fuit, sed scriptor mimorum evasit. [I]
Arrià (en llatí Arrianus, en grec antic Ἀρριανός) va ser un poeta grec que segons Suides va fer una traducció grega en hexàmetres de les Geòrgiques de Virgili i va escriure un poema sobre Alexandre el Gran (Ἀλεξανδρίας) en 24 rapsòdies i un sobre Àtal de Pèrgam.
Arrianus ( Graece Ἀρριανός) fuit poeta Graecus, qui secundum Sudam composuit graecam interpretationem, hexametris Virgilii Georgicorum , et duo carmina, alterum de Alexandro Magno (Ἀλεξανδρίαν) XXIV rhapsodibus, alterum de Atalo rege Pergami .
Que sigui autor d'aquesta última obra es posa en dubte per alguns crítics, ja que no és clar que un poeta que va viure poc després de Virgili fes una obra sobre Àtal, un personatge molt anterior, llevat que fos un descendent dels Àtals.
Quod opus hoc scripserit, hoc in dubio est apud quosdam criticos, nam non satis constat cur poeta, qui paulo post Virgilium vixerit, aliquid de Attalo, qui tot annos ante vixisset, conatus sit componere, nisi ex Atali stirpe ortus sit.
A més, també podria ser que Suides hagi confós dos poetes del mateix nom o amb nom semblant, ja que Adrià va escriure una obra sobre Alexandre.[1]
Potest etiam fieri ut scriptor Sudae confusisset duos poetas vel eiusdem vel similis nominis; nam iam alter Arrianus de Alexandro[1]scripsit
L'hetaira Taís d'Atenes
Thais, hetaira atheniensis
A l'Antiga Grècia una hetera o hetaira (en grec ἑταίρα hetaíra, literalment 'companya') era una dona que oferia companyia intel·lectual i sexual a canvi de diners.
In Graecia hetaira (Graece ἑταίρα, ad litteram "comes") erat femina quae alicui et coitu corporum et docta conversatione pretio se commodabat.
A diferència de la resta de dones, tenien accés als espais més refinats i cultes de la societat.[1]
Ad differentiam ceterarum mulierum, ilis circulos exquisitissimos et cultissimos civitatis adire licebat.[1]
Tradicionalment, els filòlegs dinstingien entre les heteres i les pornai, una altra mena de prostituta de l'antiga Grècia.
Mos est philologis distinguere hetaeram a "porne" ("ἡ πόρνη"), quo verbo meretrices Graeci significant.
Les pornai es corresponien a les prostitutes més convencionals i oferien un simple intercanvi entre sexe i diners; en canvi, les heteres eren més exclusives, i hom hi associava relacions de major duració, que en general tenien pocs clients i que, a més, oferien companyia i estimulació intel·lectual a més de sexe.[2]
Pornae erant merae meretrices et nihil nisi venereum congressum vendebant; hetaerae autem amatoribus paucioribus, et hoc diutius, se coniungebant; quae coniunctio non tantum ad libidinem satiandam, sed etiam ad communicationem intellectualem intendebat. [I]
Amb tot, més recentment els historiadors han posat en qüestió la nitidesa d'aquesta distinció.
De illa tam stricta distinctione, historici quidam nuper dubitare inceperunt.
En aquest sentit, sembla que sovint el terme hetera s'utilitzava com a eufemisme per qualsevol mena de prostituta.
In hoc sensu, nonnullis mos fuisse videtur meras meretrices "hetaeras" appellare per euphemismusm.
En qualsevol cas, per molt que la condició d'hetera no fos més la d'un tipus de prostituta, així i tot tenia associades qualitats com educació i intel·ligència.[3]
Utrimque, ut fuerit condicio hetaerum nihil nisi aliud genus meretricii, tamen consociatae sunt cum facultatibus ut cultura animi intelligentiaque.[I]
A diferència de les altres dones, fossin de classe alta, baixa o esclaves, eren dones que gaudien d'una llibertat particular pel fet que eren les úniques que no eren excloses de determinades esferes socials, com ara banquets o simposis, llocs de debat literari i filosòfic, en els quals acompanyaven als homes de més nivell (polític, intel·lectual…) a canvi de diners, per tal de fer-los companyia i tenir-hi intercanvis tant sexuals com culturals.[1][2]
Ad differentiam ceterarum mulierum, sive eis condicio honestior, sive humilior, sive servilis sit, illae feminae inaudita libertate fruebantur, nam solae non excludebantur a quibusdam circulis socialibus, hoc est a conviviis et symposiis, in quibus de litteris philosophiaque agebatur et illis convenire licebat viros altiore indole, qui vel rei publicae vel scientiae periti fuissent.[I] [2]
Aspàsia de Milet, hetera de Pèricles.
Aspasia, hetaera Periclei.