Jaume Francisco Puig (Barcelona, 1922 - Barcelona, 12 de desembre de 1999),[1] fou un dels més importants professors de cant de la segona meitat del segle XX.[2] Va cursar estudis musicals al Conservatori Municipal de Música de Barcelona.
ハウメ・フランシスコ・ピュイグ(Jaume Francisco Puig, 1922年 - 1999年12月12日)は、スペインの声楽教師。[2] バルセロナに生まれ、バルセロナ市立音楽院で声楽を学ぶ。地元のリベラ地区のレク通りにスタジオを構え、 ハウメ・アラガル[3][4] やホセ・カレーラス等を教えた。[5]また、ビセンテ・サルディネロ、ダルマウ・ゴンザレス、アンヘレス・チャモーロ、フランシスコ・オルティス、ローザ・マリア・コネーサ、ジュイス・シンテス、マリア・ホセ・ガイェーゴ、ホセ・ブロス、カルロス・コシアスらを育てた。[6]
Fusells SAKO TRG-22 - Cal. 7.62x51mm OTAN (.308 Winchester). Fusells AMP DSR-1 - Cal .338 Lapua Magnum.
ライフル HKモデルPSG-1-カルです。 7.62x51mm NATO(.308ウィンチェスター)です。 ライフル迫TRG-22-Calます。 7.62x51mm NATO(.308ウィンチェスター)です。 ライフルーアンプDSR-1-カル.338Lapuaマグナムます。 Subfusells MP5-Calます。 9x19mm Parabellumます。 Subfusells MP5PT-Calます。 9mm(胸を張って投稿を続プラスチック）です。 Subfusells HK P90-Calます。 5ます。7x28ます。 Subfusells HK G36KV-必要がある。 5ます。56x45mm NATO(.223ミントン)です。 Subfusells HK G36-Calます。 5ます。56x45mm NATO(.223ミントン)です。 Subfusells HK MP7-Calます。 4.6x30ます。 Shotguns Franchi-Calます。 12ゲージです。 Shotgunsミントン870きます。 12ゲージです。 Shotgunsファーバーのスパの8が必要です。 12ゲージです。 ガン P30L-カルです。 9x19mm Parabellumます。 ピHK USP-Calます。 9x19mm Parabellumます。 ガン-FN五-七日目かを表しています。 5ます。7x28ます。 RPG 7反タンカーロケットランチャー
Àrea dels Grups Especials d'Intervenció Dades bàsiques Tipus entitat Àrea (Mossos d'Esquadra) Organització i govern Afiliacions Divisió d'Intervenció
特別介入グループのエリア
Àrea dels Grups Especials d'Intervenció
特別介入グループのエリア
Jerarquia Mosso Caporal Sergent Sotsinspector Inspector Intendent Comissari Major Insígnia
階層 男の子 岬 軍曹 アンダーワールド 検査員 Intendent 委員 以上 バッジ
La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya.[1] Com a policia integral s'ocupa de les funcions de seguretat ciutadana, policia administrativa, policia judicial, intervenció, i policia de proximitat, les quals són competències de la Generalitat.
1721, "Esquadres" 1874 -1939/1950-1983 Diputació de Barcelonaの依存関係を守る者として 1983, Generalitatの警察が作成された19/1983年の法律によって 16.783 エージェント の 警察のGeneralitatカタルーニャ–Mossos d'esquadra の強みは 、警察 の Generalitatカタルーニャには、refoundedとしての警察は、法19/1983、 14日 の 1983年に、通過し、その 議会のカタルーニャです。[1] として警察官の積分などを中心に、機能の公共の安全、行政警察、司法警察の介入は、警察の近さなので、その権限、政府ます。
El redactat de l'article posa concretament "Conselleria de Governació" que era el nom que tenia llavors l'actual "Conselleria d'Interior". ↑ Articles 132 i 133 del Decret 243/2007 d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ↑ «Nombrament de Batlle com a Director» (en català).
El redactat de l'article posa concretament "Conselleria de Governació" que era el nom que tenia llavors l'actual "Conselleria d'Interior". ↑ Articles 132 i 133 del Decret 243/2007 d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ↑ Template:Cite webの呼び出しエラー：引数 title は必須です。“{{{title}}}”.
[Consulta: 10 octubre 2015]. ↑ Notícia del nomenament a la Malla. ↑ Article 138 del Decret 243/2007 d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ↑ «Josep Lluís Trapero és el nou major dels Mossos, un càrrec vacant des del 2008» (en català).
Template:Cite webの呼び出しエラー：引数 accessdate は必須です。 ↑ Notícia del nomenament a la Malla. ↑ Article 138 del Decret 243/2007 d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ↑ Template:Cite webの呼び出しエラー：引数 title は必須です。 CCMA (TV3): “{{{title}}}”.
CCMA (TV3), 18-04-2017. [Consulta: 26 abril 2017]. 1 2 Organigrama de la Policia de la Generalitat – Mossos d'Esquadra ↑ Articles 209, 210, 211 i 212 del Decret 243/2007 d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ↑ Articles 202, 203, 204, 205, 206, 207 i 208 del Decret 243/2007 d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ↑ Articles 197, 198 i 199 del Decret 243/2007 d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ↑ Articles 192, 193, 194, 195 i 196 del Decret 243/2007 d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ↑ Articles 152, 153, 154 i 155 del Decret 243/2007 d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ↑ Articles 156, 157, 158 i 159 del Decret 243/2007 d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ↑ Articles 177, 178, 179 i 180 del Decret 243/2007 d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ↑ Articles 181, 182, 183, 184 i 185 del Decret 243/2007 d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ↑ Articles 168, 169, 170 i 171 del Decret 243/2007 d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ↑ Articles 162, 163, 164, 165, 166 i 167 del Decret 243/2007 d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ↑ Mapa de les Regions Policials. ↑ Article 136 del Decret 243/2007 d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ↑ Annex 1 de l'ordre IRP/326/2010, de 12 de maig que modificava el primer Pla de Carrera aprovat a l'acord de govern GOV/166/2006, de 24 d'octubre.
Template:Cite webの呼び出しエラー：引数 accessdate は必須です。 1 2 Organigrama de la Policia de la Generalitat – Mossos d'Esquadra ↑ Articles 209, 210, 211 i 212 del Decret 243/2007 d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ↑ Articles 202, 203, 204, 205, 206, 207 i 208 del Decret 243/2007 d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ↑ Articles 197, 198 i 199 del Decret 243/2007 d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ↑ Articles 192, 193, 194, 195 i 196 del Decret 243/2007 d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ↑ Articles 152, 153, 154 i 155 del Decret 243/2007 d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ↑ Articles 156, 157, 158 i 159 del Decret 243/2007 d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ↑ Articles 177, 178, 179 i 180 del Decret 243/2007 d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ↑ Articles 181, 182, 183, 184 i 185 del Decret 243/2007 d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ↑ Articles 168, 169, 170 i 171 del Decret 243/2007 d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ↑ Articles 162, 163, 164, 165, 166 i 167 del Decret 243/2007 d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ↑ Mapa de les Regions Policials. ↑ Article 136 del Decret 243/2007 d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ↑ Annex 1 de l'ordre IRP/326/2010, de 12 de maig que modificava el primer Pla de Carrera aprovat a l'acord de govern GOV/166/2006, de 24 d'octubre.
Col·lectiu Autònom de Treballadors de Mossos d'Esquadra
の集団的自己の従業員のMossos d'esquadra
Mossos d'Esquadra
Mossos d'Esquadra (カタロニアの警察)
La Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana (JOGV) és una orquestra simfònica promoguda per la Generalitat Valenciana a través de l'Institut Valencià de la Música (IVM). La JOGV fou creada el 1998 arreplegant la iniciativa de la Jove Orquestra de la Comunitat Valenciana, nascuda en 1991. Es tracta d'una orquestra dirigida pel mestre Manuel Galduf entre 1999 i 2017, quan Beatriz Fernández va prendre'n el relleu per iniciar un "període de transició".[1]
バレンシア自治州青少年オーケストラ(Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana）は、スペインのバレンシア州で活動するオーケストラ。 1991年にバレンシア州青少年オーケストラとして発足したが、1998年にバレンシア自治州がバレンシア音楽学会を介して運営する形に再編された。1999年から2017年までマヌエル・ガルドゥフが首席指揮者を務め、後任としてベアトリス・フェルナンデスが着任した。[1]
↑ «La Jove Orquestra de la Generalitat vol “rescatar" el talent valencià» (en ca). Diari la Veu.
↑ . https://www.diarilaveu.com/noticia/72923/jove-orquestra-generalitat-beatriz-fernandez.
Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana
バレンシア自治州青少年管弦楽団
Promenade plantée
プロムナード・プランテ
La Promenade plantée, també anomenada Coulée verte (via verda) és un espai verd situat al 12è districte de París, que s'estén des de la place de la Bastille al boulevard périphérique passant per la Mairie del 12è districte.
プロムナード・プランテ(Promenade plantée、植物のある散歩道)はバスティーユ広場からパリ12区の区役所経由でブルヴァール・ペリフェリックにつながるパリ12区にある緑地である。
La Promenade plantée va des de la plaça de la Bastilla fins al bulevard perifèric al nivell de la porta de Montempoivre, passant per la Mairie del 12è districte. Segueix una distància de 4,7 quilòmetres sobre el traçat de l'antiga via de ferrocarril de la Línia de Vincennes, que enllaçava l'estació de la Bastilla (on s'eleva avui l'Opéra Bastille) a La Varenne-Saint-Maur. Quatre jardins ho guarneixen, representant una superfície total de 3,3 hectàrees paisatgistes.
プロムナード・プランテは、バスティーユ広場から12区の区役所を通ってブルヴァール・ペリフェリックのポルト・ドゥ・モントンポワーヴルまで行く。かつてのバスティーユ駅（現在のオペラ・バスティーユの位置）とラヴァレンヌ・サンモールを結ぶヴァンセンヌ線の古い鉄道路線のルートを4.7キロ進む。4つの庭園があり、庭園の総面積は3.3ヘクタールである。
Manlleva la meitat de la seva longitud el Viaduc des Arts, dominant l'avinguda Daumesnil fins al jardí de Reuilly. Prossegueix llavors a nivell de terra fins a l'estació de Reuilly, paral·lelament a l'avinguda, abans d'apartar-se'n per seguir l'antiga rasa SNCF, més avall aquesta vegada dels carrers veïns. Arriba finalment a la plaça Charles-Péguy i la Porta de Montempoivre.
プロムナードの内、ディアゴナル通りからルイイ - ポール・ペルナン庭園までは芸術の高架橋である。次に、大通りと平行に、ルイリー駅まで地上を進み、隣接する通りの下にある古いSNCFの掘割を通ってシャルル・ペギー広場とポルト・ドゥ・モントンポワーヴルに達する。
Concebuda per Jacques Vergely (paisatgista) i Philippe Mathieux (arquitecte), ofereix als vianants un entorn de jardins, del que els ciclistes poden igualment gaudir-ne a la part situada el nivell de terra. La part alta del Passeig comprèn seccions emmarcades de prop per edificis moderns, i altres de més lliures.
このプロムナードはランドスケープデザイナーのジャックバージリーと建築家のフィリップマシューによって作られ、歩行者とサイクリストの両方がグランドレベルで楽しむことができる庭園を、提供している。パセオの上部には、近代的な建物に囲まれたセクションや、より開放的なセクションがある。 参考文献
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coulée verte René-Dumont
Furlani Pedoja, Anna, La Promenade plantée - Una ferrovia parigina trasformata in giardino, Architettura del Paesaggio, n. 4, 2000, pagg. 25–29, ISSN 1125-0259 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coulée verte René-Dumont
Un kusamono fet de plantes de Connecticut, durant l'estiu
夏の期間にコネチカット州の植物から作られた草物
Una shitakusa en miniatura hosta (front esquerre) com a part d'una presentació de bonsai formal
正式な盆栽の一部として使われたギボウシの下草
Kusamono (literalment "acompanyament herbaci" ) i shitakusa ( literalment "sota l'herba") són una col·lecció de plantes en test dissenyades tant per l'acompanyament amb bonsai, com en solitari. Normalment el terme kusamono s'utilitza quan la sembra es mostra com el centre d'atenció, mentre que el terme shitakusa s'utilitza per a les plantacions que acompanyen a les presentacions per bonsai.[1] A diferència de les plantes auxiliars (que estan en el test del bonsai), el kusamono i la shitakusa es mostren per separat en tests especials, trossos de fusta o fins i tot pedres. Les plantes utilitzades són típicament molsa, herba, líquens, petites flors, bambú o bulbs, que poden realçar la bellesa o reflectir una certa temporada.
草物（くさもの）と下草（したくさ）は、盆栽と単独の付属物の両方のために設計された鉢植えの植物のコレクションである。草物という用語は通常、植栽が注目の的となる場合に使用され、下草という用語は盆栽に伴うプランテーションに使用される[1]。盆栽鉢にある補助植物とは異なり、草物と下草は特別な鉢、木片、さらには石で別々に表示される。使用される植物は、通常、苔、草、苔癬、小さな花、竹、球根であり、美しさを高めたり、特定の季節を反映したりすることができる。
Enllaços externs
外部リンク Shitakusa, companion plantings - Bonsai Society of San Francisco
Francesc d'Assís Guixeras i Viñas (Badalona, 1841—9 de juliol de 1888) va ser un industrial tèxtil i polític català de tendència liberal. Va ser alcalde de Badalona en els períodes de 1881-1884 i 1886-1887, representant del règim de la restauració borbònica, però, tanmateix, un dels que més popularitat va gaudir a la vila per la seva integritat.
フランセスク・ダシス・ギシェラス・イ・ビニャス（バダロナ、 1841年- 1888年7月9日）は、自由主義的な傾向を持つカタロニアの織物産業家および政治家である。彼は1881年から1884年までと1886年から1887年までの期間にバダロナの市長であり、ブルボン復古王政の代表であったが、それにもかかわらず、その完全性のために町で最も人気のある人物の1人であった。
Biografia
生涯
D'adscripció liberal, Guixeras va tenir un paper destacat en la pacificació de la vila durant la tercera guerra carlina (1872-1876).[1] També fou soci protector de la societat obrera cooperativista La Bienhechora, en un moment en què el cooperativisme tenia gran empenta a Badalona i, de fet, aquesta societat ja funcionava des d'abans de la redacció dels seus estatuts el 1874.[2]
自由主義的な集団に所属する中で、ギシェラスは第三次カルリスタ戦争（1872-1876）の間に町の鎮静化において重要な役割を果たした [1]。彼はまた、協同組合がバダロナで大きな推進力を持っていた当時、協同組合労働者協会La Bienhechoraの保護メンバーであり、この協会は1874年に制定法が起草される前から運営されていた [1]。
El 1875 ja era tinent d'alcalde, i va ser alcalde durant dos períodes entre 1881-1884 i 1886-1887.[1] Durant els seus mandats es varen portar a terme diverses millores de caràcter administratiu i urbanístic, especialment a la zona del Baix a Mar: l'ampliació de la plaça de la Vila, la prolongació del carrer d'en Prim o l'eixamplament del Cementiri Vell.[3]
1875年までに、彼はすでに副市長になり、1881年から1884年までと1886年から1887年までの2期にわたって市長を務めた [1]。在職中、プラサ・デ・ラ・ヴィラの拡張、カレル・デン・プリムの拡張、または旧墓地の拡張など、特にバイクス・ア・マール地域で、いくつかの行政上および都市の改善が行われた [1]。
També hi hagué episodis polèmics sobre el Llegat de Vicenç Roca i Pi —la Junta d'Administració de la qual en formà part— a causa de la impugnació de la família de l'empresari sobre el testament, que donava els béns de Roca i Pi als pobres i desvalguts de la vila.[1] Aquest fet va trobar l'oposició de la ciutat en conjunt, on es formaren les Juntes Populars, amb el suport de l'alcalde Guixeras, i també la d'El Eco de Badalona, publicació capdavantera de la campanya, i de personalitats com Vicenç Bosch, Antoni Ferratges, marquès de Mont-roig, o Evarist Arnús i de Ferrer. El Tribunal Suprem ratificà el testament i la voluntat de Roca i Pi el 1886, fet molt celebrat a la ciutat.[4]
ロカイピの資産を貧しい人々や貧しい人々に与えた遺言をめぐるビジネスマンの家族の論争のために、ビセンテ・ロカイピの遺産（村の幹部会がその一部であった）について物議を醸すエピソードもあった [1]。最高裁判所は1886年に遺言とロカ・イ・ピの遺志を承認した [4]。
En presentar la dimissió al seu càrrec el 1884, va demanar en votació nomenar fill adoptiu de Badalona a Evarist Arnús i de Ferrer, aprovat amb unanimitat.[5]
1884年に辞任したとき、彼はエヴァリスト・アルヌス・イ・デ・フェレールをバダロナの養子とすることを提案し全会一致で認められた [1]。
Afectat per algun tipus de malaltia a la gola des de 1887,[6] Guixeras va morir a causa d'aquesta malaltia la tarda del 9 de juliol de 1888 als 46 anys,[7] i enterrat a la tomba familiar al cementiri del Sant Crist.[8] La seva mort va causar gran commoció a la ciutat, perquè sempre fou molt valorat per la seva integritat i honradesa; el seu funeral, realitzat a l'església de Sant Josep, va ser molt multitudinari i es va fer amb grans honors, amb la presència de nombroses entitats i personalitats locals i d'altres localitats dels voltants.[9][5] No obstant això, cal tenir en compte que en el moment de la seva mort governaven els liberals a la ciutat i que l'alcalde Francesc Viñas i Renom era el seu oncle.[10]
ギシェラスは1887年からある種の喉の病気に冒され[1]、、1888年7月9日の午後に46歳でこの病気で亡くなり[2] 、サントキリスト墓地の家族の墓に埋葬された [3]。彼の死は街に大きな騒ぎを引き起こした。彼の誠実さと正直さは高く評価されていたからである。サンジョセップ教会で行われた彼の葬式は非常に混雑しており、この地域の多くの地元の実体や人格、その他の地域が存在し、非常に名誉をもって行われた [4] [5]。ただし、彼の死の時に自由党が都市を支配し、当時市長であったフランチェスク・ビニャス・イ・レノムが彼の叔父であったことを心に留めておく必要がある。 [10]
Després de la seva mort, un retrat seu va estar penjat al saló de plens de l'ajuntament durant anys.[11]
彼の死後、彼の肖像画は何年もの間市庁舎に掛けられていた [1]。
El múscul pubococcigeal (musculus pubococcygeus) està situat en el sòl de la pelvis on forma juntament amb els feixos iliococcigeal i puborectal el múscul elevador de l'anus. L'elevador de l'anus es divideix en diverses parts, però principalment està constituït per tres músculs: iliococcigeal, puborectal i pubococcigeal.[2][nota 1][1]
恥骨尾骨筋（ ラテン語:musculus pubococcygeus ）は骨盤底で肛門挙筋を構成する筋肉である。肛門挙筋は、いくつかの部分に分けられるが、腸骨尾骨筋は恥骨尾骨筋、恥骨直腸筋と共に肛門挙筋を主に構成する3つの筋肉の一つである[注 1] [1][2]。 恥骨尾骨筋は尿の流れを制御し、オルガスム中に収縮する。また、出産のサポートとしても機能する [3]。
Múscul elevador de l'anus Múscul iliococcigeal Múscul puborectal Múscul bulbocavernós
骨盤底筋 腸骨骨格筋 恥骨直腸筋 球海綿体筋
Notes
脚注 注釈
El múscul iliococcigeal (musculus iliococcygeus) està situat en el sòl de la pelvis on forma juntament amb els feixos pubococcigeal i puborectal el múscul elevador de l'anus. L'elevador de l'anus es divideix en diverses parts, però principalment està constituït per tres músculs: iliococcigeal, pubococcigeal i puborectal.[nota 1][1][2]
腸骨尾骨筋（ ラテン語:musculus iliococcygeus ）は骨盤底にある肛門挙筋を構成する筋肉である。肛門挙筋は、いくつかの部分に分けられるが、腸骨尾骨筋は恥骨尾骨筋、恥骨直腸筋と共に肛門挙筋を主に構成する3つの筋肉の一つである。 [注 1][1][2]
S'origina en el costat interior de l'isqui i en la part posterior de l'arc tendinós de la fàscia de l'obturador. Està unit al còccix i la rafe anococcigeal. És generalment un múscul prim, i pot no ser-hi present, o ser substituït en gran part per teixit fibrós.
この筋肉は、坐骨の内側と内閉塞筋膜の腱アーチの後部から起こり、尾骨と肛門尾骨靭帯で終わる。通常は薄い筋肉であるが、存在しない場合や、主に線維組織に置き換わっている場合がある。
Notes
注
Múscul elevador de l'anus Múscul pubococcigeal Múscul puborectal Múscul puborectal Múscul bulbocavernós
肛門挙筋 恥骨尾骨筋 恥骨直腸筋 球海綿体筋
El múscul puborectal (musculus puborectalis), anomenat també múscul de Braune,[1] està situat en el sòl de la pelvis on forma juntament amb els feixos iliococcigeal i pubococcigeal el múscul elevador de l'anus. L'elevador de l'anus es divideix en diverses parts, però principalment està constituït per tres músculs: iliococcigeal, puborectal i pubococcigeal.[3][nota 1][1] El puborectal és una part relatívament gruixuda de l'elevador de l'anus.[3]
恥骨直腸筋（ラテン語:musculus puborectalis）、ブラウネ筋[1]は骨盤底にある肛門挙筋を構成する筋肉である。肛門挙筋は、いくつかの部分に分けられるが、恥骨直腸筋は腸骨尾骨筋、恥骨尾骨筋と共に肛門挙筋を構成する3つの主な筋肉の一つであり、比較的厚い部分である[2][注 1]。
Múscul elevador de l'anus Múscul iliococcigeal Múscul pubococcigeal Múscul bulbocavernós
肛門挙筋 腸骨骨格筋 恥骨尾骨筋 球海綿体筋
Sorgeix de la part inferior de la símfisi púbica i de la fàscia superior del diafragma urogenital. La part del múscul puborectal correspon a les fibres intermèdies de l'elevador de l'anus. Aquestes fibres van cap enrere i avall creuant lateralment la pròstata; giren i, ja en la part inferior del recte, es troben amb les del costat oposat per formar un conjunt muscular al voltant del plec anorectal.
この筋肉は恥骨結合の下部と泌尿生殖器横隔膜の上部筋膜から起きる。恥骨直腸筋の部分は、肛門挙筋の中間径繊維に対応する。これらの繊維は、前立腺を横方向に横切って前後に行き来する。それらは回転し、直腸の下部で反対側のそれらと出会い、肛門直腸のひだの周りに筋肉の集団を形成する。
La relaxació del múscul augmenta l'angle entre el recte i l'anus, permetent la defecació en conjunció amb la relaxació dels esfínters anals interns i externs.
この筋肉の弛緩は、直腸と肛門の間の角度を増加させ、内肛門括約筋、外肛門括約筋の弛緩と併せて排便を可能にする。
Imatges
画像
Músculs del perineu masculí. Múscul elevador de l'anus. Músculs de la part baixa de l'abdomen.
男性の会陰の筋肉。 肛門挙筋 下腹部の筋肉。
Llista de topònims de Celrà (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Celrà の地名のリスト(地形: 山、範囲、丘、場所...; 水路: 川、噴水...; 建物: 家、農家、教会など)。
El municipi limita al nord amb Sant Julià de Ramis, essent el riu Ter el seu límit natural, al sud i sud-oest amb Girona i a l'oest amb Sarrià de Ter i per l'est amb els municipis de Bordils i Juià. Es distingeixen dues zones: una de muntanyosa, al sud i dins del massís de les Gavarres, amb el punt més alt al Puig d'en Batet (382 m) i una altra de plana (Pla de Celrà) formada per la llera del riu Ter i dels seus afluents. El Ter rep aigües dels rierols de Palagret (que recull les aigües dels torrents de Goda, Infern, Bou Vell i Mavalls), Vermell, Palahines, Llop, Valltorta i Farreres.
セルラの自治体はジロネス地方にあり、ジロナとラビスバルを結ぶC-66道路周辺のセルラの中心部に人口が集中しています。道路の北側には大規模な工業団地が開発されています。人口統計学的には、総人口に対して有意に達していないものがいくつか散在しています。北はサン・フリア・デ・ラミス、テル川が自然境界、南と南西はジローナ、西はサリア・デ・テル、東はボルディルスとフイアの自治体と接している。 2 つの地域を区別することができます。1 つはガバーレス山塊の南にある山地で、最高点はPuig d'en Batet (382 m) で、もう 1 つは河床 Ter とその支流によって形成された平地 (Pla de Celrà) です。 Ter は Palagret (Goda、Infern、Bou Vell、Mavalls の流れの水を集める)、Vermell、Palahines、Llop、Valltorta、Farreres の流れから水を受け取ります。この地域の他の町と同様に、温暖な気候に恵まれ、冬は極端に寒くはなく、夏は乾燥して暑い.年間降水量は約 500 ～ 600 ml で、5 月、10 月、11 月に集中しています。
La primera referència escrita on apareix el nom de Celrà data del 922, any en què el rei franc Carles III de França reconegué al bisbe Guiu de Girona les possessions que tenia, entre altres llocs, a Celrà i Palagret (Celerano et in Palacroto).[3]
Template:DemogCat Celrà の名前が登場する最初の書面による言及は 922 年にさかのぼり、フランスのフランク王シャルル 3 世が他の場所の中でも特に Celrà と Palagret ( Celerano et in Palacroto ) で彼が所有していた所有物をジローナの司教 Guiu に認めた年にさかのぼります。 . [1]
A l'inici del segle x la seu episcopal gironina gaudia de la senyoria més important del territori, encara que també hi existien abundants terres lliures o alous en mans de pagesos i altres petits propietaris. D'aquesta època data l'adquisició de terres per part de Sunyer Llobet de Cervià i la seva muller Avierna que adquiriren l'any 995, per quatre mancusos d'or, tota una heretat amb casa, closos, vinyes, arbres, erms, prats i pastures. S'estenia en la seva major part pels indrets de la Vall i Riard.
の初めにジローナの司教座は、農民や他の小さな所有者の手に自由な土地や漂砂地が豊富にあったにもかかわらず、領土の最も重要なシニノリーを享受しました.この時期から、Sunyer Llobet de Cerviaと妻の Avierna が 995 年に土地を取得し、家屋、囲い地、ブドウ畑、樹木、荒れ地、牧草地、牧草地を含む 4 つの金の mancusos を取得しました。それは主に Vall i Riard 地域に広がっていました。
Encara que no s'ha conservat l'acta de consagració, l'església dedicada a Sant Feliu esdevingué parroquial des d'almenys l'any 946, amb dotació de béns i drets pel manteniment del clergue que la dirigia. Als voltants de l'any 1000, el terme de l'avui municipi de Celrà comprenia les antigues vil·les de Celerano, Palacroto, Olmedo i Riard.
奉献の行為は保存されていませんが、サント・フェリウに捧げられた教会は、それを指揮した聖職者の維持のための商品と権利を寄付して、少なくとも946年から小教区になりました。 1000 年頃、現在のセルラ市の領土には、セレラーノ、パラクロト、オルメド、リアードの旧市街が含まれていました。