Prince of Foxes) és una pel·lícula del 1949 dirigida per Henry King, treta de la novel·la del 1947 El príncep de les guineus, de Samuel Shellabarger, ambientada en una imaginària Edat mitjana italiana i adaptada per la Fox de Milton Krims.
Il principe delle volpi (Prince of Foxes) è un film del 1949 diretto da Henry King, tratto dal romanzo del 1947 Il principe delle volpi, di Samuel Shellabarger, ambientato in un immaginario Medioevo italiano e adattato per la Fox da Milton Krims.


El personatge protagonista és Andrea Orsini, que no es plega a les intrigues de Cèsar Borja, el seu amo i general, i per amor es passa a l'enemic.
Personaggio protagonista è Andrea Orsini, che non si piega agli intrighi di Cesare Borgia, suo padrone e generale, e per amore passa al nemico.

Fet presoner, aconsegueix fugir i a guiar la revolta contra el tirà.
Fatto prigioniero, riesce a fuggire e a guidare la riscossa contro il tiranno.

Esplèndid film en blanc i negre de Leon Shamroy (candidat al Oscar), la pel·lícula va ser rodada principalment a la Itàlia central: a Siena amb imatges de la Sala del Mappamondo del Palau Comunal, San Marino, San Gimignano i Monteriggioni.
Splendido bianconero di Leon Shamroy (candidato all'Oscar), il film fu girato prevalentemente nell'Italia centrale: a Siena con immagini della Sala del Mappamondo del Palazzo Comunale, San Marino, San Gimignano e Monteriggioni.

La pel·lícula presenta diverses seqüències realitzades en el Castell de Gradara (PU) en les Marques.
Il film presenta diverse sequenze realizzate nel Castello di Gradara (PU) nelle Marche.

En canvi la Ferrara del Cinquecento va ser reconstruïda a Cinecittà.
Invece la Ferrara del Cinquecento fu ricostruita a Cinecittà.

Una ulterior escena ha estat a més rodada al llarg del canal Mortacino a Terracina (LT) (Font: www.terracinablog.com).
Una ulteriore scena è stata inoltre girata lungo il canale Mortacino a Terracina (LT) (Fonte: www.terracinablog.com).

Orson Welles va ser contractat amb una retribució altissima (100.000 dòlars) durant una de les interrupcions dels treballs del seu Otello.
Orson Welles fu scritturato con un compenso altissimo (100.000 dollari) durante una delle tante interruzioni della lavorazione del suo Otello.

Prince of Foxes
Il principe delle volpi (film)

The Long, Long Trailer és una pel·lícula del 1954, dirigida per Vincente Minnelli, l'única comèdia farsa de la seva carrera.
12 metri d'amore (The Long, Long Trailer) è un film del 1954, diretto da Vincente Minnelli, l'unica commedia farsesca della sua carriera.

Poc valorada - almenys fora dels Estats Units - quan va sortir, en el curs dels anys ha pujat a l'estatus de petit clàssic en el seu gènere, però sobretot de cult-movie en l'entorn dels apassionats del campisme i turisme en roulotte.
Abbastanza sottovalutato - almeno fuori dagli Stati Uniti - quando uscì, nel corso degli anni è pian piano assurto allo status di piccolo classico nel suo genere, ma soprattutto di cult-movie nell'ambiente degli appassionati di camperismo e turismo in roulotte.

A l'època en qui va ser rodada la pel·lícula, Lucille Ball i Desi Arnaz eren marit i muller també en la realitat, i protagonistes d'una sit-com televisiva de gran èxit, I Love Lucy, en antena del 1951 al 1957.
All'epoca in cui fu girato il film, Lucille Ball e Desi Arnaz erano marito e moglie anche nella realtà, nonché protagonisti di una sit-com televisiva di grande successo, I Love Lucy, in onda dal 1951 al 1957, trasmessa anche in Italia, con il titolo Lucy ed io, per 13 puntate a partire dal 6 febbraio 1960.

La pel·lícula Vida d'autocaravana (2006) de Barry Sonnenfeld, amb Robin Williams, Cheryl Hines, Joanna Levesque, Josh Hutcherson, Jeff Daniels, Kristin Chenoweth i Will Arnett, recorda, encara que sigui parcialment, aquesta pel·lícula de Minnelli.
Il film Vita da camper (RV, 2006) di Barry Sonnenfeld, con Robin Williams, Cheryl Hines, Joanna Levesque, Josh Hutcherson, Jeff Daniels, Kristin Chenoweth e Will Arnett, si richiama, anche se solo parzialmente, a questa pellicola di Minnelli.

Rodatge
Location

La pel·lícula ha estat rodada integrament a Califòrnia (a les Alabama Hills de Lone Pine, a Palos Verdes, prop del Red Rock Canyon State Park, el Treasure Island Moble Home Park de Laguna Beach i sobre la tortuosa Whitney Portal Road en el Lone Pine Creek Canyon) i naturalment en el mític Yosemite National Park, reconegut també en els crèdits de la pel·lícula, en els quals veiem nombroses referències, com El Capitan i Half Dome (enormes monòlits granítics), i les cascades Yosemite Falls.
Il film è stato girato interamente in California (sulle Alabama Hills di Lone Pine, a Palos Verdes, presso il Red Rock Canyon State Park, il Treasure Island Mobile Home Park di Laguna Beach e sulla tortuosa Whitney Portal Road nel Lone Pine Creek Canyon) e naturalmente nel mitico Yosemite National Park, ringraziato anche nei titoli della pellicola, del quale scorgiamo numerosi angoli caratteristici, quali El Capitan e Half Dome (enormi monoliti granitici), e le cascate Yosemite Falls.

The Long, Long Trailer
12 metri d'amore

La ciutat es troba sobre el principal eix de comunicació entre el nord i el sud del país, i és un tradicional centre de trobada entre la cultura haussa-fulani del nord i la ioruba del sud del país.
La città si trova sul principale asse di comunicazione tra il nord e il sud del paese, ed è un tradizionale centro di incontro tra la cultura hausa-fulani del nord e quella yoruba del sud del paese.

Disposa d'una important mesquita i tres instituts universitaris.
Vi hanno sede un'importante moschea e tre istituti universitari.

Les indústries tradicionals són les tèxtils i agro-alimentàries (tabac).
Le industrie tradizionali sono quella tessile e agro-alimentare (tabacco).

Ilorin posseeix un estadi de 20.000 espectadors, seu dels partits del Kwara United Football Club, que milita en la Premier League nigeriana.
Ilorin possiede uno stadio da 20.000 spettatori, sede degli incontri del Kwara United Football Club, che milita nella Premier League nigeriana.

Altres esports populars en ciutats són el golf i el beisbol.
Altri sport popolari in città sono il golf e il baseball.

Ilorin és una ciutat de Nigèria, capital de l'estat federat de Kwara.
Ilorin è una città della Nigeria, capitale dello stato federale di Kwara.

El 2010 la població estimada superava el milió d'habitants (1.084.681).[1]
Nel 2010 la popolazione stimata superava il milione di abitanti (1.084.681[1]).

Però els soldats hausses, la major part esclaus alliberats, no obeïen les ordres i quan Afonja els va voler disciplinar es van amotinar i Afonja fou assassinat en el motí, el 1824. El xeic fulani que havia ajudat a Afonja a agafar el poder, i líder local dels musulmans, amb el suport dels oficials militars oyos que eren musulmans, va exercir llavors com imam i governant de facto i quan va morir poc després el seu fill Abdusalami fou proclamat emir com a Shehu Alimi, i es va declarar lleial a Osman Dan Fodio, el califa de Sokoto. Quan la notícia dels esdeveniments a Ilorin es va estendre per tot el país Oyo, les persones es van sorprendre en escoltar que la gent Ilorin havien portat al govern a la família d'un obscur venedor ambulant.
Ilorin fu fondata da una tribù Yoruba, uno dei maggiori gruppi etnici nigeriani, intorno al 1450, in un'area abitata in maggioranza dall'etnia Nupe.

El seu exèrcit va marxar al sud al voltant de 1838, aconseguint la conquesta d'una ciutat darrera una altra, i provocant corrents de refugiats. Fins avui, la majoria dels iorubes encara anomenen a aquesta invasió des de Ilorin com la invasió fulani del país Ioruba. Però no va ser una invasió fulani sinó un intent per part del poble musulmà predominantment ioruba d'Ilorin per conquerir i islamitzar la resta del país ioruba.
Ben presto divenne un importante presidio militare del potente impero yoruba di Oyo, finché, nel XIX secolo fu conquistata da Sheu Alimi, discendente di Usman Dan Fodio, entrando nella sfera d'influenza del Califfato islamico di Sokoto.

En els anys següents, Ibadan es va convertir en l'estat més poderós de Iorubalàndia, i va establir el control sobre la vall d'Oshun, Ife, Ijesa, Ekiti, Akoko, Igbomina i parts d'Iyagba. Ilorin va seguir tenint ambicions per controlar un territori en el seu veïnatge immediat - concretament Igbomina i Ibolo (especialment Offa) - però temien a Ibadan. El 1877, Ekiti, Ijesa, Igbomina i Akoko es van rebel·lar contra el govern d'Ibadan, i va començar la Guerra Kiriji, mantenint Ibadan tots aquests pobles ocupats fins a 1893.
In seguito all'avanzata degli inglesi la città fu compresa nella colonia della Northern Nigeria, una delle tre colonie britanniche che diedero origine, nel 1960, all'attuale Nigeria.

Composició VI és un quadre de Vassili Kandinski del 1913, que es troba a l'Ermitage de Sant Petersburg.
Composizione VI (195 x 300 cm), è un quadro di Vasilij Kandinskij del 1913, esposto a San Pietroburgo all'Ermitage.

A través d'aquest quadre l'artista vol transmetre harmonia i espiritualitat mitjançant l'ús de formes no reals i colors harmònics i tranquils.
Tramite questo quadro l'artista ci vuole trasmettere armonia e spiritualità tramite l'uso di forme non reali e di colori armonici e tranquilli.

Es creu que cada color provoca certes reaccions psicològiques.
Esso è convinto che ogni colore susciti determinate reazioni psicologiche.

En el quadre les formes, els colors, les línies no expressen realitat, totes les coses apareixen aparentment sense sentit unes enmig de les altres.
Nel dipinto le forme, i colori, le linee non esprimono realtà, ogni cosa appare priva di senso in mezzo alle altre.

Es veuen formes indefinides, halos de colors, taques de color que fan referència a coses que no representen gràficament sobre el quadre.
Vediamo forme non definite, aloni di colore, macchie di colore che alludono a qualche cosa senza rappresentarlo graficamente sul quadro.

L'obra hauria d'evocar un gran diluvi (de fet, el quadre es basa en un quadre anterior sobre vidre que portava l'eloqüent títol de Diluvi Universal) en què el caos creava nous elements i nova terra.
L'opera doveva evocare un grande diluvio (infatti l'opera si basa su un precedente dipinto su vetro dall'eloquente titolo "Dluvio Universale") e il caos creava nuovi elementi e nuova terra.

En aquest quadre, que no respecta els cànons de realitat, es poden veure reflectits els sentiments més interiors. [1]
In questo quadro, non rispettando i canoni di realtà, possiamo rispecchiare molto bene i nostri sentimenti più interiori.[1]

Rem (Improvisació 26) és un quadre d'oli sobre tela (97x107,5 cm) realitzat l'any 1912 pel pintor Vassili Kandinski.
Remi (Improvvisazione 26) è un dipinto a olio su tela (97x107,5 cm) realizzato nel 1912 dal pittore Vasily Kandinsky.

Es conserva a la Lenbachhaus de Munic.
È conservato nella Städtische Galerie im Lenbachhaus di Monaco.

Aquesta obra forma part d'un grup d'obres anomenades improvisacions, paraula que deriva de les composicions musicals.
Questo dipinto fa parte di un gruppo di opere chiamate “improvvisazione”, parola derivata dalle composizioni musicali.

L'artista va pintar aquest quadre dos anys més tard de passar de pintar obres figuratives a pintar-ne d'abstractes.
L'artista dipinge quest'opera due anni dopo al suo passaggio dal dipingere opere figurative a quelle astratte.

Del quadre número 5 fins a aquest 26, Kandinski es centra en el problema de la llum i de l'espai en relació amb el color i la forma en moviment mantenint aquesta constant de l'abstracció absoluta, privada de tot contingut naturalista.
Dal dipinto n. 5 fino a quello n. 26, Kandinskij si pone il problema della luce e dello spazio in rapporto al colore e alle forme in movimento mantenendo questa costante dell'astrazione assoluta, priva di ogni contenuto naturalistico.

El quadre representa diversos pegats de colors bruscament Il quadro rappresenta varie chiazze di colore bruscamente interrompuda per línies negres gruixudes en primer pla que tendeixen a donar una sensació de moviment a l'obra.
Il quadro rappresenta varie chiazze di colore bruscamente interrotte da spesse linee nere in primo piano che tendono a dare un senso di movimento dell'opera.

Algunes de les línies negres semblen gairebé representar ideogrames japonesos.
Alcune linee nere, sembrano quasi rappresentare ideogrammi della lingua giapponese.

Les línies negres representen, segons molts crítics, rems, de què l'artista pot haver-se inspirat a l'hora de triar el títol del quadre.
Le linee nere rappresentano, secondo molti critici, dei remi, da cui poi l'artista avrebbe preso ispirazione per il titolo del dipinto.

L'element més important és el color: la taca groga, així com la vermella, tendeixen a ser més properes a l'espectador, mentre que la blava s'allunya i dóna una sensació de profunditat.
L'elemento più importante è il colore: la macchia gialla e quella rossa, tendono ad essere più vicine allo spettatore, mentre l'azzurro si allontana e dà un senso di profondità.

Aquest últim vol representar la quietud interior de l'home, el groc destaca a l'espectador en ser el color més clar de l'obra i el vermell, en contrast, vol quedar gravat a l'ànima colpejant l'estat emocional de qui l'observa.
Quest'ultimo vuole rappresentare la quiete interiore dell'uomo, il giallo colpisce l'osservatore perché è il colore più chiaro dell'opera e, il rosso invece vuole rimanere impresso nell' animo colpendo lo stato emotivo di chi lo osserva.

Kandinski, doncs, usant els colors com sons, vol posar "en vibració" l'ànima de l'espectador, comunicant-li una sèrie de sensacions psicològiques i forces espirituals en oposició que són representats mitjançant colors freds i calents.
Kandinskij quindi, con i colori che usa come suoni, vuole mettere “in vibrazione” l'animo dello spettatore, comunicandogli una serie di sensazioni psicologiche e forze spirituali in opposizione che sono rappresentate dai colori caldi e freddi.

Fes part de la European Council of Skeptical Organisations (ECSO), un organisme internacional que raccoglie nombroses associacions escèptics.
Fa parte dell'European Council of Skeptical Organisations (ECSO), un organismo internazionale che raccoglie numerose associazioni scettiche.

Els objectius del CICAP estan indagar sobre l'autenticitat dels presunti misteri i fenòmens paranormali anunciats dels mass mitjana, i diffondere els resultats d'aquestes perquisicions a través de trobi, conferències i publicacions.
Gli obiettivi del CICAP sono indagare sull'autenticità dei presunti misteri e fenomeni paranormali annunciati dai mass media, e diffondere i risultati di queste indagini attraverso incontri, conferenze e pubblicazioni.

A través d'aquesta obra d'informació el CICAP es propone d'afavorir la difusió de la forma scientifica i de l'esperit crític, o de dur a terme una obra d'educació a la razionalità.
Attraverso quest'opera di informazione il CICAP si propone di favorire la diffusione del metodo scientifico e dello spirito critico, ovvero di svolgere un'opera di educazione alla razionalità.

El CICAP (inicialment acronim de Comitè Italià per l'Auditoria de les Afirmacions sobre el Paranormale, canviat del 24 setembre 2013 en Comitè Italià per l'Auditoria de les Afirmacions sobre les Pseudoscieces[2]) és una organització educativa sense fi de lucro, fundada en el 1989 per promoure la perquisició scientifica i crítica sobre els dit fenòmens paranormal i més regularment sobre les pseudociecias.
Il CICAP (inizialmente acronimo di Comitato Italiano per il Controllo delle Affermazioni sul Paranormale, cambiato dal 24 settembre 2013 in Comitato Italiano per il Controllo delle Affermazioni sulle Pseudoscienze[2]) è un'organizzazione educativa senza fini di lucro, fondata nel 1989 per promuovere l'indagine scientifica e critica sui cosiddetti fenomeni paranormali e più in generale sulle pseudoscienze.

Negli anni '70 continua attività di materiali compositi, scrivendo canzoni per gruppi pop rock Qual e Flashmen e The Uh ! .
Negli anni '70 continua l'attività di compositore, scrivendo canzoni per gruppi pop rock quali i Flashmen e gli Uh!.

Publishing Musik Verlag Wurzburg pubblicato in Germania e il volume Musik der kreisbahn con musiche di Italo Salizzato primo dedicato sbarco dell # uomo sulla luna .
Le Edizioni Musik Verlag Wurzburger pubblicano in Germania il volume Musik in der kreisbahn con musiche di Italo Salizzato dedicate al primo sbarco dell'uomo sulla luna.