Uns inicis fecunds i polèmics
Beberapa awal produktivitas dan kontroversi
Altres espais destacables són el Monument d'Òmnium Cultural a Pompeu Fabra amb motiu de les XVII Festes Populars de la Cultura Pompeu Fabra.
Daerah lain yang penting adalah Monumen d'Òmnium Cultural di Pompeu Fabra dengan tujuan memperingati abad KETUJUH belas Festival Budaya Pompeu Fabra.
Aquestes festes són una mostra més de les continuades reivindicacions que ha fet la ciutadania de Badalona en reconeixement de la figura del Mestre, del respecte envers la seva feina i el record que deixà Pompeu Fabra a la ciutat.[11]
Pihak-pihak ini adalah satu lagi tanda melanjutkan klaim yang telah membuat warga Badalona dalam pengakuan sosok Guru, rasa hormat untuk pekerjaan-nya dan memori yang termasuk ke Pompeu Fabra ke kota.[11]
Amb motiu de l'arribada de la la línia 2 (L2) del metro a Badalona i de la remodelació de la plaça central on hi ha les sortides del metro, un sector important de la societat civil badalonina va reactivar la reivindicació d'homenatjar el Mestre batejant amb el seu nom tant l'estació de metro com la nova plaça central del municipi.
Dengan alasan kedatangan garis atau lajur 2 (L2) metro tujuan Badalona dan renovasi alun-alun di mana terdapat pintu keluar dari metro, merupakan sektor yang penting dari masyarakat sipil badalonina diaktifkan kembali tuntutan untuk membayar upeti kepada sang Guru dengan namanya pada kedua stasiun metro baru di alun-alun kota.
Amb la complicitat de les institucions, però sobretot gràcies a la pressió de la societat civil, avui la parada de metro i la plaça duen el nom de "Pompeu Fabra".
Dengan keterlibatan lembaga-lembaga, tetapi di atas semua itu berkat tekanan dari masyarakat sipil, hari ini metro berhenti dan alun-alun membawa nama "Pompeu Fabra".
Altres ciutats també dediquen espais públics a la memòria del lingüista, com és el cas de Sabadell, amb una plaça, o Palafrugell, amb una avinguda.[11]
Kota-kota lain juga mendedikasikan ruang publik untuk memperingati sang linguis, seperti yang ada di Sabadell, dengan alun-alun, atau Palafrugell, dengan avenue.[11]
Actualment ens podem trobar amb una placa commemorativa col·locada per l'Ajuntament de Badalona l'any 2010 que recorda el que fou el darrer domicili de Fabra a la ciutat.[11]
Saat ini kita dapat menemukan dengan sebuah plakat peringatan bertempat di Dewan kota Badalona, pada tahun 2010, yang mengingatkan kita dimana Fabra tinggal di kota ini.[11]
Diccionari General de la Llengua Catalana Institut d'Estudis Catalans Antoni Maria Alcover i Sureda Francesc de Borja Moll Diccionari Alcover-Moll Joan Coromines i Vigneaux
Kamus Umum Bahasa Catalan Institut Studi bahasa katala Antoni Maria Alcover i Sureda Francesc de Borja Moll Alcover-Moll Kamus Joan Coromines i Vigneaux
Any Pompeu Fabra 2018.
Tahun Pompeu Fabra 2018.
Web oficial de l'Any Pompeu Fabra «Pompeu Fabra i Poch».
Situs resmi Tahun Pompeu Fabra "Pompeu Fabra saya Poch".
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
Asosiasi Penulis dalam Bahasa katalan (AELC).
Pompeu Fabra per Josep Pla (un Homenot) Espai Pompeu Fabra de l'Institut d'Estudis Catalans Ruta Pompeu Fabra a Badalona Homenatge a Pompeu Fabra : exposició bibliogràfica Exposició virtual de la Biblioteca/CRAI de la Universitat Pompeu Fabra [Consulta: 22 gener 2016] Consulta de les Obres Completes de Pompeu Fabra
Pompeu Fabra oleh Josep Pla (Homenot) Ruang Pompeu Fabra di Institut d'estudis Catalans Rute Pompeu Fabra di Badalona Penghormatan ke Pompeu Fabra : bibliografi pameran virtual Pameran Perpustakaan/CRAI Pompeu Fabra University [Diakses: 22 januari 2016] Konsultasi Lengkap Karya Pompeu Fabra
Pompeu Fabra i Poch (Gràcia, 20 de febrer de 1868 - Prada de Conflent, 25 de desembre de 1948)[1] va ser un filòleg català conegut com el seny ordenador de la llengua catalana per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.
Pompeu Fabra i Poch (Gràcia, 20 februari 1868 - Prada de-Conflent, 25 desember 1948)[1] adalah seorang filolog Catalan dikenal sebagai seorang ahli bahasa Catalan yang telah menetapkan peraturan modern bahasa catalan.
Josep Pla escrigué que Fabra ha estat el català més important del nostre temps perquè és l'únic ciutadà d'aquest país, en aquesta època, que, havent-se proposat d'obtenir una determinada finalitat pública i general, ho aconseguí d'una manera explícita i indiscutible.[2]
Josep Pla menulis bahwa "Fabra telah menjadi seorang Catalan yang paling penting di zaman kita karena ia adalah satu-satunya warga negara ini, yang pada waktu itu, yang dimana, telah mengusulkan untuk mendapatkan publik tertentu dan tujuan umum, suatu cara yang eksplisit dan tak terbantahkan". [2]
Pompeu Fabra va néixer l'any 1868 al número 32 del carrer de la Mare de Déu de la Salut, al barri de la Salut de l'antiga vila de Gràcia, i més tard també va viure al carrer Gran de Gràcia.
Pompeu Fabra lahir pada tahun 1868 di nomor 32 jalan Mare de Déu de la Salut di lingkungan la Salut di desa tua Gracia, dan kemudian juga tinggal di jalan Gran de Gràcia.
Era fill de Josep Fabra i Roca i Carolina Poch i Martí.
Ia adalah anak dari Josep Fabra i Roca dan Carolina Poch i Marti.
Va tenir dotze germans i ell era el més petit de tots; però van morir-ne deu i van restar ell i dues germanes.
Dia memiliki dua belas bersaudara dan dia adalah yang terkecil dari semua; tetapi sepuluh bersaudara meninggal dunia dan hanya tinggal dia dan dua saudara perempuannya.
Quan tenia cinc anys (1873) es va proclamar la I República a l'Estat espanyol i el seu pare, que era republicà, va ser elegit batlle de la vila.[3] Encara que la família va mudar a Barcelona quan tenia 6 anys, ell sempre va recordar el seu origen gracienc.[4]
Ketika ia berusia lima tahun (1873) diproklamasikan Republik Negara Spanyol dan ayahnya, yang adalah seorang republikan, terpilih sebagai walikota di kotanya.[3] Meskipun keluarganya pindah ke Barcelona ketika ia berusia 6 tahun, dia selalu ingat asal-usulnya gracienc.[4]
Fabra va començar estudis d'enginyeria industrial que progressivament va alternar amb una forta inclinació autodidacta per la filologia. El 1891 l'editorial de L'Avenç li va publicar la gramàtica Ensayo de gramática del catalán moderno, en què, per la primera vegada amb metodologia científica, es descriu la llengua parlada amb una acurada transcripció fonètica.
Fabra memulai studi teknik industri yang kemudian berganti dengan kecenderungan yang kuat untuk studi otodidak filologi. Pada tahun 1891 penerbit L'Avenç menerbitkan tata bahasa Ensayo de gramática del catalán moderno, di mana, untuk pertama kalinya dengan metodologi ilmiah, menjelaskan bahasa dengan transkripsi fonetik yang akurat.
Juntament amb Joaquim Casas Carbó i Jaume Massó i Torrents Fabra va emprendre la segona campanya lingüística de la revista L'Avenç,[5] campanyes que van ser els primers intents científics de sistematització de la llengua, intents que van provocar arborades polèmiques i van constituir l'esbós de la futura normativització.
Bersama-sama dengan Joaquim Casas Carbó dan Jaume Massó i Torrents, Fabra memulai kampanye bahasa yang kedua dari jurnal L'Avenç[5] kampanye-kampanye pertama adalah upaya ilmiah sistematik bahasa Catalan, yang menyebabkan kontroversi dan membentuk sketsa standardisasi di masa depan.
El 1902 guanyà per oposició la càtedra de química de l'Escola d'enginyers de Bilbao, ciutat on va viure de manera continuada fins al 1912.
Pada tahun 1902 ia menerima posisi sebagai Pimpinan Dept Kimia di Sekolah Insinyur Bilbao, kota di mana dia tinggal terus menerus sampai 1912.
Malgrat l'allunyament del país, durant aquells anys intensificà la seva dedicació a la filologia.
Meskipun adanya pemindahtanganan negara, selama beberapa tahun ia mendedikasikan secara intensif dalam filologi.
En tornar aquell any de Bilbao, Fabra es va traslladar a Badalona, que era aleshores un poble mariner molt apropiat per a un home que havia trobat el gust de viure lluny de les grans ciutats.
Setelah ia kembali dari Bilbao, Fabra pindah ke Badalona, di sebuah desa nelayan yang sangat cocok untuk seorang pria yang telah menemukan ketertarikan untuk tinggal jauh dari kota-kota besar.
I ideal per a Teresa, la filla mitjana, a la qual, per la seva poca salut, els metges havien prescrit els aires i els banys de mar.
Dan ideal untuk Teresa, salah satu anak tengahnya, yang dikarenakan kurang baik kesehatannya, para dokter telah menyarankan untuk tinggal di daerah dengan udara tepi pantai dan mandi di air laut.
El Mestre hi establí la residència des del 1912 fins al 1939, en què partí a l'exili.
Ia menetap disana dari tahun 1912 sampai dengan tahun 1939, sampai ia pergi dalam pengasingan.
El 1906 va participar en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana amb la comunicació Qüestions d'ortografia catalana.
Pada tahun 1906 ia berpartisipasi dalam Kongres Internasional Bahasa Catalan dengan tema Isu-Isu Ejaan Catalan.
El seu prestigi intel·lectual en va sortir enormement reforçat, fins al punt que Prat de la Riba el cridà per dirigir un projecte de normativització lingüística del català.
Prestisenya sebagai intelektual, terpancar kuat hingga titik dimana Prat de la Riba memilihnya langsung untuk memimpin proyek standardisasi bahasa Catalan.
Aleshores tornà a Catalunya, fou nomenat fundador de la Secció Filològica de l'IEC i ocupà una càtedra dels Estudis Universitaris Catalans. El 1912 edità una Gramática de la lengua catalana, encara en castellà; un any després donà a conèixer les Normes ortogràfiques (1913), una llarga reforma ortogràfica, promulgada per l'Institut d'Estudis Catalans,[6] les quals, juntament amb fervoroses adhesions, provocaren un corrent contrari d'opinió.[7] Un dels punts bàsics de l'ortografia defensada per Fabra va ser el respecte envers la pronúncia dels dialectes i l'etimologia dels mots.
Kemudian ia kembali ke Catalonia, ia diangkat sebagai pendiri Fakultas Filologis di IEC dan menduduki kursi pimpinan dari Studi Universitas Catalan. Di tahun 1912 , ia menerbitkan Gramática de la lengua catalana, masih di dalam bahasa Spanyol; setahun setelah itu, ia memperkenalkan Aturan ejaan (1913), yang merupakan reformasi ejaan yang panjang, ditetapkan oleh l'Institut d'estudis Catalans,[6] yang, bersamaan dengan adanya dukungan yang kuat, menyebabkan kontroversi.[7] Salah satu dari poin-poin dasar ejaan yang dianjurkan oleh Fabra adalah menghormati pengucapan dialek, dan etimologi dari kata-kata.
El Diccionari ortogràfic (1917) completà les Normes del 1913.
Dalam Diccionari ortogràfic (1917) melengkapi Standar di tahun 1913.
A partir del 1918, amb la publicació de la Gramàtica catalana, adoptada, a la pràctica, com a oficial, s'enceta una etapa que s'enllesteix el 1931[8] amb la publicació del Diccionari General de la Llengua Catalana.
Semenjak tahun 1918, dengan dipublikasikannya Gramàtica catalana, yang teradaptasi, dalam prakteknya, secara resmi, merupakan awal fase yang selesai pada tahun 1931[8] dengan dipublikasinya Diccionari General de la Llengua Catalana.
Del mateix any és el Curs mitjà de gramàtica catalana, pensat especialment per a l'escola i reeditat, el 1968, amb el títol d'Introducció a la gramàtica catalana.
Di tahun yang sama buku yang berjudul Curs mitjà de gramàtica catalana, yang ditujukan terutama untuk sekolah dan diedit kembali, di tahun 1968, dengan judul Introducció a la gramàtica catalana.
Les Converses filològiques (1924) sorgiren de l'anhel fabrià de divulgar les seves reflexions lingüístiques.
Dalam Converses filològiques (1924) muncul keinginan untuk mengungkapkan refleksi bahasa.
Són articles relativament breus que plantegen i resolen dubtes idiomàtics molt freqüents.
Ini adalah artikel yang relatif singkat menjawab segala keraguan bahasa yang sangat umum.
L'any següent publicà Les principals faltes de gramàtica.
Tahun berikutnya, ia menerbitkan Les principals faltes de gramàtica.
L'any 1925 va començar a treballar a la Diputació de Barcelona, precisament a la Secció de Foment i Instrucció Pública i Belles Arts.
Pada tahun 1925 ia mulai bekerja di Dewan Provinsi Barcelona, tepatnya di Bagian Promosi dan Instruksi Publik dan Seni Rupa.
El 1927 va ser nomenat professor de Prosodia Catalana a l'Institut del Teatre.
Pada tahun 1927 ia diangkat sebagai profesor Prosodia Catalan di Institut del Teatre.
L'any 1932, Fabra accedí directament, per raó del seu prestigi, a la càtedra de llengua catalana de la Universitat de Barcelona.
Pada tahun 1932, Fabra menyetujui secara langsung, dengan alasan prestisenya, di departemen Catalan di Universitas Barcelona.
Amb ell hi entrava oficialment la llengua catalana, per primera vegada a la història.
Melalui dia bahasa katalan untuk pertama kalinya dalam sejarah menjadi bahasa resmi.
El 1933, Fabra esdevingué president del patronat de la nova Universitat Autònoma de Catalunya, tot just creada.
Pada tahun 1933, Fabra menjadi presiden dari dewan pembina yang baru Universitat Autònoma de Catalunya, yang baru saja didirikan.
El Diccionari del 1932, ja esmentat, i conegut popularment com a Diccionari Fabra o el Pompeu, fou pensat com l'esbós ("canemàs") d'un futur diccionari oficial de l'Institut d'Estudis Catalans.
Dalam Kamus tahun 1932, sudah disebutkan, dan dikenal sebagai Diccionari Fabra o el Pompeu, hal itu dimaksudkan sebagai sebuah sketsa kamus resmi di masa depan dari Institut d'Estudis Catalans.
Els criteris que van presidir la confecció del diccionari poden resumir-se així:
Kriteria yang memimpin penyusunan kamus ini dapat diringkas seperti ini:
Exclusió d'arcaismes i dialectalismes d'àmbits més aviat restringits.
Pengeluaran/pengecualian archaism (arkaisme) dan dialektisme dari penerimaan yang sulit oleh pembicara.
Previsió de bandejar els mots que, amb el temps, perdessin vigència.
Penolakan istilah dari bahasa lain yang menggantikan kata-kata dari Catalana atau yang menghalangi pembuatan istilah baru.
No admissió de mots forasters manllevats d'altres llengües que substituïssin mots propis del català o bé que impossibilitessin de crear-ne de nous.
Tidak diterimanya kata-kata yang dipinjam dari bahasa lain, yang menggantikan kata-kata khas Catalan atau yang memungkinkan untuk membuat kata-kata baru.
Incorporació de mots tècnics, prèviament catalanitzats, d'origen grecollatí i d'abast universal.
Penggabungan kata-kata teknis asal Yunani-Latin atau warisan universal, menyesuaikannya dengan karakteristik bahasa catalán..
Pompeu Fabra travessà la frontera franco-espanyola el 31 de gener del 1939, cinc dies després que entressin les tropes del general Franco a Barcelona.
Pompeu Fabra, menyeberangi perbatasan perancis-spanyol pada tanggal 31 januari 1939, lima hari setelah pasukan jenderal Franco masuk ke Barcelona.
Després va viure un llarg pelegrinatge amb estades a París, Montpeller, Perpinyà i, finalment, Prada de Conflent, on va morir el 25 de desembre de 1948, al número 15 del carrer dels Marxants.[9] Entre el 14 de setembre del 1945 i el 22 de gener de 1948 va ser conseller de la Generalitat a l'exili.
Setelah ia tinggal lama di pengungsian di Paris, Montpellier, Perpignan dan, akhirnya, di Prada-de-Conflent, di mana ia meninggal pada tanggal 25 desember, 1948, di jalan Marxants nomor 15 .[9] Antara 14 September 1945 dan 22 januari 1948 dia menjadi kepala Pemerintah di pengasingan.
Els darrers anys de la seva vida, malgrat les condicions adverses, continuà treballant i enllestí una nova Gramàtica catalana, publicada pòstumament el 1956 per Joan Coromines.
Di tahun-tahun terakhir hidupnya, terlepas dari kondisi yang merugikannya, ia terus bekerja dan menerbitkan Tata bahasa Catalan Baru, diterbitkan secara anumerta pada tahun 1956 oleh Joan Coromines.
Fabra va estar lligat durant tota la vida al que s'anomenava excursionisme científic, i fou soci del Centre Excursionista de Catalunya a partir del 1891.[10] Féu excursions arreu de la geografia catalana i també estades en campaments estivals als Pirineus, amb ascensions als pics més notables.
Fabra terikat sepanjang hidupnya sebagai ahli ilmiah studi wisata, dan merupakan anggota dari Pusat Excursionista de Catalunya, dari tahun 1891.[10] Ia melakukan perjalanan di seluruh wilayah Catalonia dan juga tinggal di kamp-kamp musim panas di Pyrenees, dan melakukan pendakian ke puncak yang terkenal.
Fou elegit president de l'Associació de Lawn Tennis (avui Federació Catalana de Tennis) i després fou, quan es crea l'any 1933, primer president de la Unió Catalana de Federacions Esportives.
Ia terpilih sebagai presiden dari Asosiasi Tenis Rumput (saat ini disebut Federasi Tenis Catalan) dan kemudian pada tahun 1933, diangkat sebagai presiden pertama dari Federasi Olahraga Uni Catalan.