La derivació de mots nous en interlingua és un procés que defineix un mot nou que és usat en interlingua.
Le derivation de nove parolas in interlingua es un processo que defini un nove parola pro le usage in interlingua.
Tots els parlants d'interlingua poden utilitzar les regles per a crear llurs propis mots.
Omne usatores de interlingua pote usar le regulas pro crear lor proprie parolas.
Per tal que el procés de fer-ho sigui més o menys objectiu, no n'hi ha d'oficials; el procés de derivació supleix aquesta necessitat.
Proque le processo de facer lo es plus o minus objective, il non ha alcun parolas con sanction official in interlingua; le processo de derivation sta pro se.
La regla de tres no defineix la forma del mot; això ho fa la regla de dos.
Le regula de tres non defini le forma del parola; isto face le regula de duo.
Mètode
Methodo
Un mot és acceptat al vocabulari de la interlingua en tant que variacions d'aquest amb significats equivalents:
Un parola es acceptate in le vocabulario de interlingua si variationes de illo con significatos equivalente —
existeixen en tres de les següents quatre entitats lingüístiques: anglès «ibèric» (espanyol o portuguès) francès italià o existeixen en dues de les quatre entitats lingüístiques precedents i en una de les següents dues llengües de control: alemany rus
occurre in tres del sequente quatro entitates linguistic: anglese "iberico" (i.e., espaniol e/o portugese) francese italiano, o occurre in duo del precitate quatro entitates linguistic e in un del sequente duo linguas de controlo adjuncte: germano russo.
Discussió
Discussion
Esferes productiva i receptiva
Spheras productive e receptive
Una de les idees enginyoses de la IALA en la seva recerca docent durant l'elaboració de la interlingua és la divisió de les llengües europees en dos camps: l'esfera productiva i l'esfera receptiva.
Un del ideas inventive de IALA in su recercas ducente al elaboration de interlingua es le division del linguas europee in duo campos: le sphera productive e le sphera receptive.
Antigament, el llatí i el grec eren les llengües dominants en la política i la cultura internacional.
In le antiquitate, le latino e greco esseva le linguas del fortias dominante in le politica e cultura international (vide Imperio Roman, Grecia ancian).
Després, van fer durant dos mil·lennis de les llengües auxiliars essencials en la religió i la ciència europees.
Postea, illos fungeva durante duo millennios como le linguas auxiliar essential in le religion e scientia europee.
Això ha provocat que totes les llengües europees hagin importat milers de mots d'origen grec i llatí, directament i indirectament —manlleus, cultismes i [[Mot patrimonial|mots patrimonials]].
Isto ha effectuate que tote le linguas europee ha importate milles de parolas de origine grec e latin, directe- e indirectemente.
Els mots d'origen grecollatí que durant aquests mil·lennis han esdevingut comuns en les llengües europees conformen un extens vocabulari internacional.
Le parolas de origine grecolatin que durante iste millennios ha devenite commun al linguas europee forma insimul un extense vocabulario international.
Hom ha de considerar-los, doncs, els components principals de l'esfera productiva.
On debe dunque considerar le grecolatino, e su directe successores le linguas romanic, como le componente principal del sphera productive.
Elegibilitat
Eligibilitate
Actualment, l'anglès és un productor àvid de mots internacionals.
In tempores moderne, le anglese es un productor avide de parolas international.
En el passat era una de les llengües més receptives d'Europa, i malgrat que és una llengua germànica de facto, ha incorporat parts ingents de vocabulari del francès i del grecollatí, tant que la IALA el considerava de facto, si no de iure, una llengua romànica.
In le passato illo esseva un del linguas le plus receptive de Europa, e ben que illo es de facto un lingua germanic, illo ha incorporate grandissime partes del vocabulario del francese e del grecolatino, tanto que IALA lo considerava de facto, si non de jure, un lingua romanic.
La combinació de les principals llengües productores de mots internacionals en el passat i en el present resulta en la definició de l'esfera productiva com a esfera angloromànica.
Le combination del principal linguas producente parolas international in le passato e in le presente resulta in le definition del sphera productive como le sphera anglo-romanic.
Aquesta nova visió va permetre a la IALA de simplificar enormement la recerca docent de la derivació del vocabulari internacional: hom podia ometre la recerca de les llengües de l'esfera receptiva, perquè els únics vocables que tenen en comú aquestes entre elles i amb l'esfera productiva són els vocables grecollatins manllevats justament de l'esfera productiva.
Iste nove vista permitteva a IALA simplificar grandemente le recercas ducente al derivation del vocabulario international: on poteva omitter le recerca del linguas del sphera receptive, proque le sol vocabulos que le linguas del sphera receptive ha in commun le unes con le alteres e con le sphera productive es vocabulos grecolatin prestate justo del sphera productive.
Per exemple, el neerlandès i l'hongarès no tenen gaire en comú, car són de famílies del tot diferents —tret de variacions de milers de mots provinents directament o indirectament del grecollatí internacional, com ara information, international i politica.
Per exemplo, le nederlandese e le hungaro non ha multo in commun, essente de familias toto differente -- excepte variationes de milles de parolas prestate directe- o indirectemente del grecolatino international, como information, international, politica, etc.
Així doncs, llur inclusió com a llengües de control no suposaria cap addició al vocabulari internacional que no poguessin efectuar les de l'esfera productiva.
Dunque lor inclusion como linguas de controlo adderea nihil al vocabulario international que non esserea jam presente.
Ajust correctiu
Adjustamento corrective
Nogensmenys, durant els progressos de la recerca, la IALA va constatar que l'adhesió estricta a la idea de l'esfera productiva angloromànica resultava en l'omissió d'alguns mots òbviament internacionals, i va concloure que calia ajustar la regla de tres.
Totevia, durante le progressos del recercas, IALA trovava que le adherentia stricte al idea del sphera productive anglo-romanic resultava in le omission de alicun parolas obviemente international, e concludeva que un adjustamento al regula de tres esseva necessari.
Així, les dues llengües més importants de l'esfera receptiva van ser admeses a les llengües de control com a adjuntes: l'alemany i el rus.
Assi, le duo linguas le plus importante del sphera receptive esseva admittite al linguas de controlo como adjunctos: le germano e le russo.
Si a un mot manca el suport d'una llengua de l'esfera angloromànica, hom pot considerar la presència del mot en l'alemany o el rus com a suport correctiu.
Si a un parola manca le appoio de un lingua del sphera anglo-romanic, on pote considerar le presentia del parola in le germano o le russo como appoio corrective.
«Ibèric»
"Iberico"
Les llengües ibèriques de l'espanyol i el portuguès són considerades como una de sola per llur similaritat lingüística, no per cap judici pel que fa a llur importància o no importància com a llengües individuals.
Le linguas iberic espaniol e portugese es considerate como un singule lingua pro lor similaritate linguistic, non pro alicun judicamento quanto a lor importantia o non-importantia como linguas individual.
Grec
Greco
En la interlingua de la IALA, hi ha quatre llengües (o, més aviat, quatre unitats lingüístiques) que determinen si cert mot pot incorporar-se a la interlingua: l'anglès, l'«ibèric» (l'espanyol combinat amb el portuguès), el francès i l'italià.
In Interlingua de IALA, il ha quatro linguas (o unitates linguistic) que determina si un certe parola es un parola in interlingua: anglese, "iberico" (espaniol combinate con portugese), francese, e italiano.
Tots quatre van ser emprats també per a definir la gramàtica de la interlingua.
(Iste quatro esseva etiam usate pro definir le grammatica de Interlingua.)
Atès que el vocabulari internacional és d'origen grecollatí, la no inclusió del grec com a llengua de control sorprèn a alguns.
Post que le vocabulario international es de origine greco-latin, le non-inclusion del greco como lingua de controlo causa a vices surprisa.
Encara que el grec era un gran productor de mots internacionals en l'antiguitat, i va causar d'aquesta manera la incorporació d'un extens vocabulari científic d'origen grec en el llatí postclàssic, el grec modern ja no forma part de l'esfera productiva.
Ben que le greco esseva un grande productor de parolas international in tempores ancian, causante le incorporation de un extense vocabulario scientific de origine grec in le latino post-classic, le greco moderne non es plus parte del sphera productive.
Els mots internacionals d'origen grec avui viuen independentment en el vocabulari internacional, i els neologismes científics hel·lenoformes són formats en realitat en llengües com l'alemany i l'anglès, no en grec pròpiament.
Le parolas international de origine grec hodie vive independentemente in le vocabulario international, e le neologismos scientific grechiforme es de facto formate in linguas como le germano e le anglese, non in le greco proprie.
Les aportacions del grec avui rellevants les engloba tota l'esfera angloromànica; en conseqüència, la inclusió del grec com a llengua de control distingida de les altres en essència no alteraria el procés de derivació en interlingua.
Le parte del greco hodie relevante es includite in toto in le sphera anglo-romanic, e per consequente le inclusion del greco como lingua de controlo distincte essentialmente non facerea differentia.
Vegeu també
Vide etiam
Imperi Romà Antiga Grècia Internacionalisme
Interlingua de IALA Regula de duo
Enllaços externs
Ligamines externe
El Report General de la IALA el 1945 (en anglès) descriu l'estat de la recerca i proposa possibles variacions de la llengua internacional.
Le General Report de IALA de 1945 (in anglese), describente le stato del recercas e proponente possibile variationes del lingua international.
Hom hi troba les següents regles fonamentals en què es basa la interlingua:
In illo on trova le sequente regulas fundamental que es le base de Interlingua:
1) Elegibilitat:
1) Eligibilitate:
Si un mot internacional és representat per variants amb almenys un significat comú en almenys tres de les quatre unitats de control —anglès, francès, italià i espanyol-portuguès— és elegible per a representar-les en la llengua auxiliar.
Si un parola international es representate per variantes con al minus un signification commun in al minus tres del quatro unitates de controlo - anglese, francese, italiano, espaniol-portugese - illo es eligibile pro representation in le lingua auxiliar.
2) La forma:
2) Le forma
La forma estandarditzada en què un mot elegible internacional és representat és una forma de denominador comú de totel les seves variants i pot anomenar-se llur prototip.
Le forma standardisate in que un parola eligibile international es representate es un forma de denominator commun de tote su variantes e pote esser appellate lor prototypo.
El prototip és produït per un estudi complet de l'etimologia de la família de mots en què es troba.
Le prototypo es producite per un studio complete del etymologia del familia de parolas in que le parola international es trovate.
Un cinquè i un sisè idiomes, l'alemany i el rus, van ser usats a tall de control; si no hi havia consens entre almenys tres de les quatre llengües de base —és a dir, solament dues llengües de base estaven d'acord—, tant l'alemany com el rus poden funcionar com a tercera.
Un quinte e un sexte, germano e russo, esseva usate como un controlo; si il non habeva consenso inter al minus tres del quatro linguas de base, e solmente duo linguas de base esseva de accordo, le germano o le russo pote funger como le tertie.
3) El significat:
3) Le signification:
El significat o els significats d'un mot internacional estandarditzat és el que totes les variants que contribueixen a la seva elegibilitat tenen en comú.
Le signification o significationes de un parola international standardisate es le signification o significationes que tote le variantes contribuente a su eligibilitate possede in commun.
En els pocs casos en què fins i tot aquest procés no ha reeixit a formar cap mot elegible, hom prestava originalment el mot en qüestió del llatí, la llengua de cultura clàssica.
In le pauc casos in que mesmo iste processo non resulta in alcun parola eligibile, on prestava originalmente le parola in question del latino, le lingua del scientia ancian.
En la interlingua d'avui, les derivacions d'altres combinacions de llengües romàniques és més comuna, si bé alguns mots del llatí mantenen vigència popularment.
In le interlingua hodierne, le derivationes de altere combinationes de linguas romanic es plus commun, ben que alcun parolas del latino continua a esser in usage popular.