Guardonats per país
Sarituak herrialdeka
En la següent llista es calcula el nombre de guardonats atorgant un punt per guanyador i país i mig punt si té doble nacionalitat.
Zerrenda honetan, sarituen herrialdeak zerrendatzen dira sari gehien jaso duten herrialdeetatik gutxienera, saritu bakoitzari puntu bat emanda herrialdeko eta, bi naziotasun baditu, bakoitzeko puntu erdi emanda.
Nació Nombre de guardonats Estats Units 54 Regne Unit 7 Noruega 3 Suècia 2 Israel 1,5 Alemanya 1 França 1 Índia 1 Canadà 1 Països Baixos 1 Escòcia 1 Unió Soviètica 1 Xipre 0,5
Herrialdea Saritu kopurua Estatu Batuak 54 Erresuma Batua 7 Norvegia 3 Suedia 2 Israel 1,5 Alemania 1 Frantzia 1 India 1 Kanada 1 Herbehereak 1 Eskozia 1 Sobietar Batasuna 1 Zipre 0,5
El Premi Nobel d'Economia no va ser establert per Alfred Nobel (el creador de la dinamita), va ser creat el 1968 pel Banc Central de Suècia en Memòria d'Alfred Nobel per ser atorgat per l'Acadèmia Reial de Ciències de Suècia.
Ekonomiako Nobel saria ez zuen Alfred Nobelek sortu, Suediako Banku Zentralak baizik, 1968an, Alfred Nobelen goraintzian, Suediako Zientziaren Errege Akademiak banatzeko.
El Premi Nobel d'Economia, conegut oficialment com a Premi del Banc de Suècia en Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel,[1] és lliurat anualment per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències i és una de les principals distincions que es realitzen per ressaltar el treball d'aquelles persones que han desenvolupat una teoria o una activitat digna de reconeixement en el món de l'economia.
Ekonomiako Nobel sariak ofizialki honako izen hau du: Suediako Bankuaren Saria Ekonomia Zientzietan Alfred Nobelen Oroimenez. Suediako Zientzien Errege Akademiak banatzen du sari hori urtero, Stockholmen. Ekonomiaren munduan dagoen saririk handienetako bat da, eta aitorpena merezi duen teoria bat edo jarduera bat eratu duten pertsonei ematen zaie.
Cal destacar que aquest premi no va ser creat per Alfred Nobel, sinó que es va començar a lliurar el 1969 pel Banc de Suècia, amb la denominació de Premi d'Honor del Banc de Suècia en Ciències Econòmiques en Memòria d'Alfred Nobel, amb el consentiment de la Fundació Nobel.
Alfred Nobel dinamitaren sortzaileak bost nobel sari eratu bazituen ere, ekonomiaren hau ez zuen hark eratu. 1969an hasi zen Suediako Bankua hura banatzen, Nobel Fundazioaren baimenarekin.
El guanyador del premi rep 10 milions de corones sueques, al voltant d'1,1 milions d'euros, una medalla d'or i un diploma.[2] Des d'aquest llavors, el Premi Nobel d'Economia s'ha atorgat en 44 ocasions a 72 investigadors, per la seva contribució en l'àmbit de les ciències econòmiques.
Saria irabazten duenak 8-10 bat milioi koroa suediar irabazten ditu (alde-alde 855.000-1.100.000 euro), urrezko domina bat eta diploma bat.
Aquest premi va ser lliurat per primera vegada als economistes Ragnar Frisch i Jan Tinbergen per haver desenvolupat i aplicat models dinàmics a l'anàlisi dels processos econòmics.
Lehen urte horretatik hona, 44 sari baino gehiago banatu dizkiote 72 ikertzaileri baino gehiagori, ekonomiaren zientzietan egindako ekarpenagatik.
És, segurament un dels premis més qüestionats per crítics i intel·lectuals.
Seguruenera, intelektualek gehien kritikatzen duten saria izango da.
La majoria dels guanyadors són estatunidencs provinents de la Universitat de Chicago,[3] i 5 són actualment membres de la facultat d'economia de la mateixa universitat.[3]
Irabazi duten gehienak estatubatuarrak dira, Chicagoko Unibertsitatekoak, eta horietako bost gaur egun unibertsitate horretako ekonomia fakultateko kide dira.[3]
El premi va ser lliurat en una ocasió a un asiàtic anomenat Amartya Sen, economista provinent de Santiniketan, Índia.
Behin, Amartya Sen izeneko asiar bati eman zioten saria, Santiniketangoa bera (India).
Des de la seva creació i fins al 2009 el guardó va ser atorgat només a homes, fins que en aquell mateix any se li atorgà a Elinor Ostrom, acadèmica nord-americana de les universitats d'Indiana[4] i Arizona.[5] Un altre dels aspectes que presenta aquest premi, és la possibilitat que un altre intel·lectual d'una branca diferent de l'economia opti per guanyar el premi.
Sortzetik 2009ra arte gizonei bakarrik eman izan diete; urte hartan, berriz, Elinor Ostromi eman zioten, Indianako eta Arizonako Unibertsitateko irakaslea. Sari hauen beste alderdi bat zera da: saria irabaz dezakeela ekonomiaren adarrekoa ez den beste intelektual batek.
Per aquesta raó, Herbert Alexander Simon, amb estudis en ciència política, va ser distingit amb el premi el 1978.
Hori dela eta, Herbert Alexander Simoni eman zioten, 1978an, zientzia politikoetako ikasketak izanik.
Guardonats
Sarituak
Any Guardonat País[6][7] Motivació 1969 Ragnar Frisch Noruega Per desenvolupar i aplicar els models dinàmics per a l'anàlisi dels processos econòmics[8] Jan Tinbergen Països Baixos 1970 Paul Samuelson Estats Units Pel treball científic a través del qual ha desenvolupat una teoria per a l'economia, estàtica i dinàmica, contribuint a elevar el nivell d'anàlisi en la ciència econòmica[9] 1971 Simon Kuznets Estats Units Per la seva interpretació empíricament fundada del creixement econòmic, que ha portat a un nou i més profund acostament a l'estructura econòmica i social i als processos de desenvolupament[10] 1972 John Hicks Regne Unit Per les seves contribucions a la teoria de l'equilibri econòmic i del benestar[11] Kenneth Arrow Estats Units 1973 Wassily Leontief Estats Units Pel desenvolupament del mètode input-output, i per la seva aplicació a importants problemes econòmics[12] 1974 Gunnar Myrdal Suècia Pels seus treballs en la teoria dels diners i de les fluctuacions i per la seva anàlisi de la independència dels fenòmens econòmics, socials i institucionals[13] Friedrich Hayek Regne Unit 1975 Leonid Kantoròvitx Unió Soviètica Per les seves contribucions a la teoria de l'assignació òptima de recursos[14] Tjalling Koopmans Estats Units 1976 Milton Friedman Estats Units Pels seus triomfs en el camp de l'anàlisi del consum, la història i teoria monetària, i per la seva demostració sobre la complexitat de l'estabilització política[15] 1977 Bertil Ohlin Suècia Per la seva contribució conjunta a la teoria del comerç internacional[16] James Meade Regne Unit 1978 Herbert Alexander Simon Estats Units Per la seva investigació pionera en el procés d'adopció de decisions en les organitzacions econòmiques[17] 1979 Theodore Schultz Estats Units Per les seves investigacions en el desenvolupament econòmic, particularment les referides als problemes de desenvolupament dels diferents països[18] Arthur Lewis Regne Unit 1980 Lawrence Klein Estats Units Per la creació de models economètrics i l'aplicació de l'anàlisi de les fluctuacions i polítiques econòmiques[19] 1981 James Tobin Estats Units Per les seves anàlisis dels mercats financers i les seves relacions amb l'ocupació, producció i preus[20] 1982 George Stigler Estats Units Pels seus estudis de les estructures industrials que funcionen com mercats i les causes i efectes de la regulació pública[21] 1983 Gerard Debreu Estats Units Per incorporar nous mètodes analítics a la teoria econòmica i per les seves rigorosa reformulació de la teoria de l'equilibri general[22] 1984 Richard Stone Regne Unit Per les seves contribucions fonamentals al desenvolupament dels comptes nacionals, des del qual s'han pogut millorar en gran manera les bases per l'anàlisi econòmica empírica[23] 1985 Franco Modigliani Estats Units Per les seves anàlisis de l'estalvi i dels mercats financers[24] 1986 James M. Buchanan Estats Units Pel seu desenvolupament de les bases contractuals i constitucionals per a la teoria del procés de les decisions econòmiques i políticques[25] 1987 Robert Solow Estats Units Per les seves contribucions a la teoria del creixement econòmic[26] 1988 Maurice Allais França Per les seves contribucions a la teoria dels mercats i l'eficient utilització dels recursos[27] 1989 Trygve Haavelmo Noruega Per clarificar els fonaments de la teoria economètrica i per les seves anàlisis de les estructures simultànies econòmiques[28] 1990 Harry Markowitz Estats Units Pels seus treballs pioners per a establir la teoria de l'economia financera[29] Merton Miller Estats Units William Sharpe Estats Units 1991 Ronald Coase Estats Units Pel seu descobriment sobre el significat dels costos de transacció i els drets de propietat per a l'estructura institucional i funcionament de l'economia[30] 1992 Gary Becker Estats Units Per estendre el domini de l'anàlisi microeconòmica cap a nous dominis del comportament i de les relacions humanes, fins i tot més enllà dels límits del mercat[31] 1993 Robert Fogel Estats Units Per renovar la investigació de la història econòmica, aplicant teories i mètodes per explicar els canvis tant econòmics com institucionals[32] Douglass North Estats Units 1994 John Forbes Nash Estats Units Per les seves anàlisis de l'equilibri en la teoria dels jocs no cooperatius[33] Reinhard Selten Alemanya John Harsanyi Estats Units 1995 Robert Lucas Estats Units Per desenvolupar la hipòtesi de les expectatives racionals, que va transformar l'anàlisi de la macroeconomia i va permetre aprofundir en el activitats assignades de la política econòmica[34] 1996 James Mirrlees Escòcia Per les seves contribucions a la teoria econòmica dels incentius sota la informació asimètrica[35] William Vickrey Estats Units 1997 Robert C. Merton Estats Units Pel seu nou mètode per determinar el valor dels derivats[36] Myron Scholes Estats Units 1998 Amartya Sen Índia Per les seves contribucions a l'anàlisi del benestar econòmic[37] 1999 Robert Mundell Canadà Per la seva anàlisi de la política fiscal i monetària sota diferents règims de tipus de canvi i de les zones monetàries òptimes[38] 2000 James Heckman Estats Units Per dissenyar mètodes per comprendre els comportaments econòmics de les economies familiars i els individus[39] Daniel McFadden Estats Units 2001 Joseph E. Stiglitz Estats Units Per la seva investigació en teoria dels mercats amb informació asimètrica[40] George Akerlof Estats Units Michael Spence Estats Units 2002 Daniel Kahneman Estats Units Israel Per integrar aspectes de la teoria psicològica sobre el comportament econòmic de l'ésser humà en moments d'incertesa i realitzar anàlisis empíriques de laboratori, especialment sobre mecanismes alternatius de mercat[41] Vernon Smith Estats Units 2003 Robert F. Engle Estats Units Pels seus mètodes estadístics en sèries temporals econòmics que permeten incorporar elements no previsibles[42] Clive W. J. Granger Regne Unit 2004 Finn E. Kydland Noruega Per les seves contribucions a la teoria de la macroeconomia dinàmica[43] Edward C. Prescott Estats Units 2005 Robert J. Aumann Israel Per ampliar la comprensió del conflicte i la cooperació a través anàlisis basades en la teoria dels jocs[44] Thomas C. Schelling Estats Units 2006 Edmund S. Phelps Estats Units Per les seves investigacions sobre la interacció entre els preus, la desocupació i les expectatives de l'inflació[45] 2007 Leonid Hurwicz Estats Units Per establir les bases de la teoria del disseny dels mecanismes, que determina quan els mercats estan treballant de manera efectiva[46] Eric Maskin Estats Units Roger B. Myerson Estats Units 2008 Paul Krugman Estats Units Per la seva anàlisi de patrons comercials i la localització d'activitat econòmica[47] 2009 Elinor Ostrom Estats Units Per les seves teories sobre el paper de les empreses en la resolució de conflictes i per l'anàlisi del paper de les empreses com a estructures de govern alternatives i els seus límits[48] Oliver E. Williamson Estats Units 2010 Peter A. Diamond Estats Units Pels seus estudis sobre la desocupació[49] Dale T. Mortensen Estats Units Christopher A. Pissarides Regne Unit Xipre 2011 Thomas J. Sargent Estats Units Per les seves investigacions empíriques sobre la causa i efecte en la macroeconomia[50] Christopher A. Sims Estats Units 2012 Alvin E. Roth Estats Units Per la seva teoria sobre assignacions estables i disseny de mercats[51] Lloyd S. Shapley Estats Units 2013 Eugene F. Fama Estats Units Per la seva anàlisi empírica dels preus dels actius[52] Lars Peter Hansen Estats Units Robert J. Shiller Estats Units 2014 Jean Tirole França Pels seus anàlisis del poder i la regulació del mercat.[53] 2015 Angus Deaton Regne Unit Estats Units [54] Per la seva anàlisi del consum, la pobresa i el benestar[55]
Urtea Sariduna Herrialdea[6][7] Zergatik eman ziotenMotivació 1969 Ragnar Frisch Norvegia «Eredu dinamikoak garatu eta aplikatzeagatik prozesu ekonomikoen analisia egiteko».mics[8] Jan Tinbergen Herbehereak 1970 Paul Samuelson Estatu Batuak «Ekonomia estatikorako eta dinamikorako teoria garatzeko egindako lan zientifikoagatik; horri esker, analisi maila goratu da zientzia ekonomikoan»ica[9] 1971 Simon Kuznets Estatu Batuak «Hazkunde ekonomikoaren interpretazioa enpirikoki oinarritzeagatik; horri esker, sakonago azter daitezke egitura ekonomikoa eta soziala eta garapen prozesuak»volupament[10] 1972 John Hicks Erresuma Batua «Oreka ekonomikoaren eta ongizatearen teoriari egindako ekarpenengatik»estar[11] Kenneth Arrow Estatu Batuak 1973 Wassily Leontief Estatu Batuak «Input-output metodoa garatzeagatik eta problema ekonomiko garrantzitsuetan aplikatzeagatik»ics[12] 1974 Gunnar Myrdal Suedia «Diruaren eta fluktuazioen teoriaren inguruan egindako lanengatik eta fenomeno ekonomikoen, sozialen eta instituzionalen eskukotasunik eza aztertzeagatik»nstitucionals[13] Friedrich Hayek Erresuma Batua 1975 Leonid Kantoròvitx Sobietar Batasuna «Baliabideen egokitzapen optimoaren teoriari egindako ekarpenengatik»rsos[14] Tjalling Koopmans Estatu Batuak 1976 Milton Friedman Estatu Batuak «Kontsumoaren, historiaren eta teoria monetarioaren analisian izandako arrakastagatik eta egonkortze politikoaren konplexutasuna erakusteagatik»ització política[15] 1977 Bertil Ohlin Suedia «Nazioarteko merkataritzaren teoriari elkarrekin egindako ekarpenagatik»ional[16] James Meade Erresuma Batua 1978 Herbert Alexander Simon Estatu Batuak «Erakunde ekonomikoetan erabakiak hartzeko prozesuan egindako ikerketa aurrendariagatik»ques[17] 1979 Theodore Schultz Estatu Batuak «Garapen ekonomikoan egindako ikerketengatik; bereziki, herrialdeek garatzeko izaten dituzten arazoen inguruan»ts països[18] Arthur Lewis Erresuma Batua 1980 Lawrence Klein Estatu Batuak «Eredu ekonometrikoa sortzeagatik eta fluktuazioen eta politiko ekonomikoen analisietan aplikatzeagatik»ues [19] 1981 James Tobin Estatu Batuak «Finantza merkatuek eta enpleguak, ekoizpenak eta prezioek duten erlazioaren gainean egin zuen analisiagatik»ió i preus[20] 1982 George Stigler Estatu Batuak «Industria egituren azterketagatik, merkatuek bezala funtzionatzen baitute, eta arautze publikoaren kausak eta ondorioak»ió [21] 1983 Gerard Debreu Estatu Batuak «Teoria ekonomikora analisi metodo berriak ekartzeagatik eta oreka orokorraren teoria birfomulatzeko egindako lan zorrotzagatik»bri general[22] 1984 Richard Stone Erresuma Batua «Diru kontu nazionalen garapenean egindako funtsezko ekarpenengatik; horri esker, neurri handian hobetu baitira analisi ekonomiko enpirikoaren oinarriak»ica[23] 1985 Franco Modigliani Estatu Batuak «Aurrezpen merkatuen eta finantza merkatuen gainean egindako analisiengatik».s[24] 1986 James M. Buchanan Estatu Batuak «Oinarri kontraktualak eta konstituzionalak garatzeagatik erabaki ekonomikoen eta politikoen prozesuaren teoriarako»iques i políticques[25] 1987 Robert Solow Estatu Batuak «Hazkunde ekonomikoaren teoriari egindako ekarpenengatik»mic[26] 1988 Maurice Allais Frantzia «Merkatuen eta baliabide erabilera efizientearen teoriari egindako ekarpenengatik»os[27] 1989 Trygve Haavelmo Norvegia «Teoria ekonometrikoaren oinarriak argitzeagatik eta aldi bereko egitura ekonomikoen analisiagatik»miques[28] 1990 Harry Markowitz Estatu Batuak «Ekonomia finantzarioaren teoria ezartzeko egindako lan aurrendariengatik» Merton Miller Estatu Batuak William Sharpe Estatu Batuak 1991 Ronald Coase Estatu Batuak «Erakunde egiturarako eta ekonomiaren funtzionamendurako transakzio kostuen eta jabetza eskubideen esanahia aurkitzeagatik»mia[30] 1992 Gary Becker Estatu Batuak «Analisi mikroekonomikoaren eremua portaeraren eta giza harremanen eremu berrietara hedatzeagatik, merkatuaren mugetatik harago ere»[31] 1993 Robert Fogel Estatu Batuak «Historia ekonomikoaren ikerkuntza berritzeagatik, teoriak eta metodoak erabilita aldaketa ekonomikoak zein instituzionalak azaltzeko»cionals[32] Douglass North Estatu Batuak 1994 John Forbes Nash Estatu Batuak «Joko ez kooperatiboen teorian orekaren analisia egiteagatik»eratius[33] Reinhard Selten Alemania John Harsanyi Estatu Batuak 1995 Robert Lucas Estatu Batuak «Igurikimen arrazionalen hipotesia garatzeagatik; teoria horrek makroekonomiaren analisia eraldatu zuen, eta politika ekonomikoaren ezagutzan sakontzeko modua eman zuen»econòmica[34] 1996 James Mirrlees Eskozia «Informazio asimetrikoaren peko pizgarrien teoria ekonomikoari egindako ekarpenagatik»ca[35] William Vickrey Estatu Batuak 1997 Robert C. Merton Estatu Batuak «Deribazioen balorea zehazteko metodo berriagatik»ats[36] Myron Scholes Estatu Batuak 1998 Amartya Sen India «Ongizate ekonomikoaren analisiari egindako ekarpenengatik»ic[37] 1999 Robert Mundell Kanada «Trukaneurri erregimen askotarikoetako zerga eta diru politikaz eta area monetario optimoez egindako analisiagatik».ies òptimes[38] 2000 James Heckman Estatu Batuak «Familien eta norbanakoen ekonomien portaera ekonomikoak ulertzeko metodoak diseinatzeagatik»s[39] Daniel McFadden Estatu Batuak 2001 Joseph E. Stiglitz Estatu Batuak «Informazio asimetrikoko merkatuen teorian egindako ikerketagatik» asimètrica[40] George Akerlof Estatu Batuak Michael Spence Estatu Batuak 2002 Daniel Kahneman Estatu Batuak Israel «Ezjakitasun momentuetan gizakiarengan izaten den portaera ekonomikoan teoria psikologikoko ikuspegiak barneratzeagatik eta laborategi analisi enpirikoak egiteagatik, bereziki merkatu mekanismo alternatiboen inguruan»[41] Vernon Smith Estatu Batuak 2003 Robert F. Engle Estatu Batuak «Sail tenporal ekonomikoetan erabili zituen metodo estatistikoengatik; horiei esker, iragarri ezin diren elementuak txerta daitezke»ts no Clive W. J. Granger Erresuma Batua 2004 Finn E. Kydland Norvegia «Makroekonomia dinamikoaren teoriari egindako ekarpenengatik»mica[43] Edward C. Prescott Estatu Batuak 2005 Robert J. Aumann Israel «Gatazka eta kooperazioa joko teorian oinarritutako analisiekin ulertzen laguntzeagatik»dels jocs[44] Thomas C. Schelling Estatu Batuak 2006 Edmund S. Phelps Estatu Batuak «Prezioen, langabeziaren eta inflazio igurikimenen arteko interazkioari buruz egindako ikerketengatik»atives d[45] 2007 Leonid Hurwicz Estatu Batuak «Mekanismoen diseinuaren teoriari oinarriak ezartzeagatik; teoria horrek zehazten du merkatuak noiz ari diren modu eraginkorrean lanean»[46] Eric Maskin Estatu Batuak Roger B. Myerson Estatu Batuak 2008 Paul Krugman Estatu Batuak «Merkatu ereduak aztertzeagatik eta jarduera ekonomikoa kokatzeagatik»at [47] 2009 Elinor Ostrom Estatu Batuak «Gatazkak konpontzeko orduan enpresek duten zereginaren teoria papereratzeagatik eta enpresek gobernu egitura alternatibo gisa dituzten eragin eta mugak aztertzeagatik»mits[48] Oliver E. Williamson Estatu Batuak 2010 Peter A. Diamond Estatu Batuak «Langabeziaren gaineko azterketengatik»upació[49] Dale T. Mortensen Estatu Batuak Christopher A. Pissarides Erresuma Batua Zipre 2011 Thomas J. Sargent Estatu Batuak «Makroekonomiako kausei eta efektuei buruzko ikerketa enpirikoengatik»conomia[50] Christopher A. Sims Estatu Batuak 2012 Alvin E. Roth Estatu Batuak «Esleipen egonkorren eta merkatu diseinuaren teorian egindako lanagatik»ats[51] Lloyd S. Shapley Estatu Batuak 2013 Eugene F. Fama Estatu Batuak «Jabetza kapitalen prezioen analisi enpirikoan egindako lanagatik»reus dels actius[52] Lars Peter Hansen Estatu Batuak Robert J. Shiller Estatu Batuak 2014 Jean Tirole Frantzia «Boterearen eta merkatuko arautzeen gainean egindako analisiengatik»l mercat.[53] 2015 Angus Deaton {{SCO}} Eskozia «Eskariaren, kontsumoaren, pobreziaren eta ongizatearen sistemei buruz egindako analisiagatik»
La font d'eterna Joventut
Betiereko gaztetasunaren iturria
La font d'eterna Joventut (1546, Oli sobre fusta, 122,5 x 186,5 cm. Gemäldegalerie, SMPK, Berlín).
Betiereko gaztetasunaren iturria (1546, mihise gaineko olioa, 122,5 x 186,5 cm. Gemäldegalerie, SMPK, Berlin).
Lucas Cranach el Vell (Kronach, 1472 - Weimar, 1553) es formà amb el seu pare Hans.
Lucas Cranach Zaharra (Kronach, 1472 - Weimar, 1553) izan zen haren egilea.
De 1500 a 1504 restà actiu a Viena i va mantenir contactes amb el cercle d'humanistes.
1500etik 1504ra Vienan aritu zen lanean, eta humanisten zirkuluarekin harremanetan izan zen.
A partir de 1505 treballà en el palau saxó de Wittenberg, on organitzà un gran taller de pintura.
1505etik aurrera, Wittenbergeko jauregi saxoian lan egin zuen eta, bertan, tailer handi bat antolatu zuen.
A partir de 1519 fou membre del consell municipal i alcalde en diverses ocasions.
1519tik aurrera, udal kontseiluko kide izan zen, baita alkate ere hainbat aldiz.
Influït per l'art dels països alpins i per Albrecht Dürer, Cranach desenvolupà un nou estil pictòric, que consistia a crear un tot romàntic mitjançant la fusió del paisatge amb la representació figurativa.
Alpeetako artearen eta Albrecht Dürer-en eraginpean, Cranachek pintura-estilo berri bat ondu zuen, paisaia eta irudikapen figuratiboa osotasun erromantiko batean bateratuz.
Mercès a aquesta concepció, fonamental per a l'evolució posterior de la pintura al sud d'Alemanya, se'l considera el fundador de l'Escola del Danubi.
Alemania hegoaldeko pinturaren geroko bilakaeraren oinarrizko ideia horri esker, Danubioko Eskolaren sortzailetzat hartzen da.
També rebé influències de la pintura flamenca, que conegué durant el seu viatge a Flandes el 1508.
Flandesko pinturaren eragina ere badu, Flandesera 1508an egindako bidaian ezagututakoa.
Aquest tema combina la immortalitat amb l'eterna joventut.
Gai honek hilezkortasuna eta betiereko gaztetasuna uztartzen ditu.
Sorgí com a conseqüència de la creença mística en la força purificadora i renovadora de l'aigua.
Uraren berriztapen eta purifikazio-indarrari buruzko sinismen mistikoaren ondorioz sortu zen.
Tan sols les dones grans, com es reflecteix en aquesta obra, tenen la sort de poder gaudir d'aquesta transformació.
Emakume zaharrek ere, artelan honetan ikus daitekeen bezala, itxuraldatu ahal izateko zoriona dute.
S'introdueixen en la font dominada per Venus i Cupit, i surten de la font joves i boniques.
Venus eta Kupi deitutako iturrira sartzen dira, eta gazte eta lirain atera.
Després gaudeixen d’una bona taula, del ball i de l'amor.
Ondoren, oturuntza on batez, dantzaz eta amodioaz gozatzen dute.
Els homes, segons es diu, es rejoveneixen mitjançant el tracte amb dones joves.
Gizonak Esaten denez, gizonak emakume gazteekin tratuan gaztetzen dira.
Cranach reduí el tema al seu aspecte merament mundà, d'acord amb el gust cortesà de l'època.
Cranachek alderdi mundutar hutsera murrizten du gaia, garai hartako gortesau-gustuaren arabera.
La font d'Eterna Joventut
Betiereko gaztetasunaren iturria
La Conversió de Sant Pau[1] és un quadre del pintor Juan Bautista Maíno conservat actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
San Pabloren konbertsioa[1] , Juan Bautista Maíno margolariaren irudi bat da, gaur egun, Kataluniako Arte Museoan dagoena.
L'obra va ser atribuïda al pintor el 2011 i el 2012 es va restaurar, dins d'un acord amb BNP Paribas.[2] El MNAC compta també amb el Retrat de Fray Alonso de Santo Tomás (1648-1649), una de les seves últimes produccions.[3] El 2012 els experts del museu van poder identificar La conversió de sant Pau com una de les poques produccions que es conserven de Maíno, un dels introductors a Espanya de la cultura figurativa de Caravaggio i del cercle de pintors actius a Roma a principis del segle XVII.
Margolana, 2011 eta 2012a bitartean zaharberritu zen, BNP Paribas.[2] 2012 urtean, Kataluniako Arte Museoko adituek konturatu ziren Mainoren ekoizpenetatik San Pabloren konbertsioa zela mantentzen zirenetako bat. Maíno, Caravaggio eta Erromako margolarien zirkuluko teknika figuratiboa Espainian sartu zuen artistetako bat izan zen, XVII. mendean.
Desembarcament de soldats procedents de Cuba es un dibuix al carbonet sobre paper de 38,4 x 55,4 cm del pintor català Lluís Graner i Arrufí (1863-1929).
Kubatik heldutako soldaduen lehorreratzea Lluís Graner i Arrufí pintore katalanak (1863-1929) egindako marrazki bat da.
Es troba als fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona, amb el número d'inventari 026775-D i procedent de l'adquisició l'any 1911 de la col·lecció Casellas.[1]
Teknika aldetik, paper gaineko egurrikatza da, et Bartzelonako Kataluniako Arte Museo Nazionalaren funtsetan dago, 026775-D inbentario-zenbakiaz. Jatorria Casellas bilduman du, eta 1911n izan zen eskuratua.[1]
Realitzat l'any 1898, representa el retorn o desembarcament dels soldats espanyols vençuts en la Guerra hispano-estatunidenca, coneguda popularment com la Guerra de Cuba i que va tenir, com a conseqüència posterior mitjançant els acords de París del 10 de desembre de 1898, que els Estats Units adquirís Cuba, Filipines, Puerto Rico i Guam.[2]
1898. urtean egin zen, eta Espainia-Estatu Batuak Gerran (Kubako Gerra deituan) bentzututako espainiar soldaduen lehorreratzea irudikatzen du. Gerra horren eta 1898ko abenduko 10eko Pariseko hitzarmenaren ondorioz, Estatu Batuek Kuba, Filipinak, Puerto Rico eta Guam eskuratu zituzten.[2]
Desembarcament de soldats procedents de Cuba
Kubatik heldutako soldaduen lehorreratzea
El Palau Municipal d'Esports San Pablo és un pavelló situat a Sevilla, Andalusia.
San Pabloko Udal Kirol Jauregia Sevillan kokatuta dago, Andaluzian.
Construït el 1988, es fa servir principalment per hostatjar partits de bàsquet, i és el pavelló on juga com a local el CB Sevilla.
1988an eraiki zen eta batez ere saskibaloi partiduak egin dira bertan. Bertan jokatzen zu CB Sevilla taldeak. Gehienez 10.200 pertsona hartu lezake instalazioak.
Pot acollir un màxim de 10.200 persones, amb grades supletòries.
2014ko Saskibaloiko Munduko Kopako egoitzetako bat izan zen.
El segador és una pintura que Joan Miró va realitzar amb motiu de l'Exposició Universal de París (1937) per a decorar el Pavelló de la República, un edifici dissenyat per Josep Lluís Sert amb l'ajut de Luis Lacasa, junt amb el Guernica de Pablo Picasso i la Font de Mercuri d'Alexander Calder.
El segador Joan Miro margolariak eginiko lan bat da. 1937ko Parisgo Erakusketa Unibertsalerako egina. Josep Lluis Sert eta Luis Lacasak diseinatutako Errepublikaren pabilioia apaintzen egon zen Pablo Picassoren Gernika eta Alexander Calderren Font de Mercurirekin batera.
L'obra va desaparèixer durant el desmuntatge de l'exposició, i només es conserven algunes fotografies en blanc i negre.[2][3]
Erakusketaren desmuntaian galdu egin zen eta zuri beltzeko argazkiak daude soilik.[2][3]
L'obra va ser creada in situ, directament sobre el conglomerat del Pavelló de la República, dissenyat per Josep Lluís Sert i Luis Lacasa.[4] Es va pintar sobre els panells de celotex de l'edifici. L'objectiu era relacionar d'una manera més estreta la pintura amb l'arquitectura.
Lana bertan sortu zen, in situ, Errepublikaren pabilioian. Josep Lluís Sert eta Luis Lacasak diseinatutako eraikuntzaren paneletan egin zen margolana.[4] Helburua margolana eta arkitektura modu estuago baten lotzea zen.
Un cop finalitzada l'exposició, Miró va preveure que el mural viatjaria amb el Guernica, però en finalitzar l'esdeveniment l'obra es va desmuntar i es va enviar a València, on es perd la pista.
Erakusketa bukatzean, bere lana Gernikarekin batera eramango zutela uste zuen Mirok baina itxuraz Valentziara bidali zen. Gehiagorik ez zen jakin lanari buruz.
Es creu que va ser destruïda.[5]
Suntsitu egin zela uste da.[5]
Olià esta delimitat al nord pel Parc Natural del Cadí-Moixeró. Pel sud pel poble de Santa Eugènia de Nerellà.
Olià da iparraldean mugatzen du Parc Natural del Cadí-Moixeró.
Per l'est per les muntanyes del Roc Teixó i el Serrat de Nas i per l'oest per prats.
Hegoaldean herrian Santa Eugènia de Nerellà.
Olià, Nas i Santa Eugènia de Nerellà celebren la seva festa major conjuntament el tercer diumenge d’octubre.
Olià, Sudurra eta Santa Eugènia de Nerellà ospatzeko beren festa elkarrekin hirugarren igandean urrian.
Fa molts anys es feia un ball de festa major a la plaça d’Olià i, posteriorment es va ressituar a l’estudi i actualment ha desaparegut a causa del despoblament.
Duela urte asko izan zen dantza jaialdia plazan Olià eta, ondoren, jarri zen atzera, eta orain desagertu egin dela depopulation.