Gwilym Bowen Rhys (Bethel, octubre de 1993) és un cantant i compositor gal·lés.
Mae Gwilym Bowen Rhys (ganwyd Hydref 1993) yn ganwr a chyfansoddwr o bentref Bethel ger Caernarfon.
L'abril de 2014 va començar a aprendre l'art de fer esclops.
Yn Ebrill 2014 cychwynnodd ddysgu y grefft o wneud clocsiau.
L'artesà Trefor Owen de Criccieth havia planejat retirar-se de la fabricació d'esclops, però ningú es va fer càrrec.
Roedd y crefftwr Trefor Owen o Griccieth wedi bwriadu ymddeol o'i waith yn gwneud clocsiau ond doedd neb i gymeryd yr awenau.
El príncep Carles va oferir a fer una contribució per formar un nou artesà i Gwilym va rebre formació en l'ofici.[1] El 2016 va ser finalista dels Premis d'Aprenentatge Cymru a la categoria d'Aprenent de l'Any de la Fundació. [2]
Cynigiodd y Tywysog Charles wneud cyfraniad er mwyn hyfforddi crefftiwr newydd a bu Gwilym yn cael hyfforddiant yn y grefft.[4] Yn 2016 aeth i rownd derfynol Gwobrau Prentisiaethau Cymru yn yr adran Prentis Sylfaen y Flwyddyn.[5]
Va créixer parlant gal·lés, competint a l'eisteddfodau local.
Cafodd fagwraeth Gymraeg a Chymreig, yn cystadlu ar lwyfan eisteddfodau lleol.
Als 14 anys, el 2007, es va unir als seus dos cosins i un amic per formar la banda de rock Y Bandana.
Yn 14 oed yn 2007, ymunodd gyda’i ddau gefnder a chyfaill i ffurfio’r band roc Y Bandana.
L'any 2012 va fundar un grup de folk alternatiu, Plu amb les seues dues germanes; Elan i Marged.
Yn 2012 sefydlodd grŵp gwerin amgen, Plu gyda'i ddwy chwaer; Elan a Marged.
A més de la música, també té interés per la història i les cultures indígenes.
Yn ogystal â cherddoriaeth, mae ganddo hefyd ddiddordeb angerddol mewn hanes a diwylliannau cynhenid, ac felly yn ddigon naturiol, fe dyfodd ei ddiddordeb mewn cerddoriaeth traddodiadol ein gwlad.
Va començar a estudiar Història a la Universitat d'Aberystwyth. Ha recorregut diversos països del món amb projectes NEXO.[1]
Cychwynodd astudio Hanes ym Mhrifysgol Aberystwyth. Mae wedi cael y fraint o deithio ledled y byd yn perfformio gyda phrosiectau NEXO yn yr Ariannin a TOSTA yng Nghymru, Iwerddon, Yr Alban, Cernyw, Fryslân, Galisia a Gwlad y Basg.[1]
Des de fa uns anys canta i investiga cançons i melodies tradicionals de Gal·les i intenta donar a conèixer la música i literatura pròpies del país.
Ers rhai blynyddoedd bellach mae wedi bod yn canu ac ymchwilio mewn i ganeuon ac alawon traddodiadol o Gymru a cheisio codi ymwybyddiaeth o'n cerddoriaeth a’n llenyddiaeth gynhenid.
Va guanyar el premi al millor artista individual als premis Welsh Folk Awards 2019.
Enillodd y wobr am yr Artist Unigol Gorau yng Ngwobrau Gwerin Cymru 2019.
Va rebre una nominació al millor artista solista als BBC Radio 2 Folk Awards 2019.[1]
Derbyniodd enwebiad ar gyfer gwobr yr Artist Unigol Gorau yng Ngwobrau Gwerin BBC Radio 2 2019.[3]
Lleuwen Steffan (Gal·les, 1979)[1] és una cantant en gal·lès i bretó.
Cantores yw Lleuwen Steffan (ganwyd 1979)[1] sy'n canu yn Gymraeg a Llydaweg.
De nom artístic Lleuwen[2][3] i també Lleuwen Tangi.[3] La seva música inclou interpretacions d'himnes,[2] així com influències del jazz i d'altres gèneres.
Mae hi'n perfformio dan yr enw Lleuwen[2][3] ac mae hi wedi defnyddio'r enw Lleuwen Tangi[3] yn ogystal. Mae ei cherddoriaeth yn cynnwys dehongliadau o emynau[2] yn ogystal â dylanwadau jazz a genres eraill.
També va actuar en la producció de Theatr Genedlaethol Cymru Merch yr Eog el 2016.[4]
Mae hi hefyd yn actio, gan ymddangos yn cynhyrchiad Theatr Genedlaethol Cymru, Merch yr Eog yn 2016[4].
↑ «Index entry».
↑ "Index entry".
[Consulta: 20 Hydref 2020].
Cyrchwyd 20 Hydref 2020.
1 2 «Lleuwen yn teithio capeli Cymru gyda’i albwm newydd».
1 2 "Lleuwen yn teithio capeli Cymru gyda'i albwm newydd".
Golwg360, 11-01-2019.
Golwg360. 2019-01-11.
[Consulta: 7 octubre 2020].
Cyrchwyd 2020-10-07.
1 2 3 ljazzn.
1 2 3 ljazzn (2013-01-21).
«Lleuwen wins Liet International».
"Lleuwen wins Liet International".
News, reviews, features and comment from the London jazz scene and beyond, 21-01-2013.
News, reviews, features and comment from the London jazz scene and beyond (yn Saesneg).
[Consulta: 7 octubre 2020]. ↑ «Merch yr Eog / Merc’h an Eog».
Cyrchwyd 2020-10-07. ↑ "Merch yr Eog / Merc'h an Eog".
Arxivat de l'original el 2020-09-30.
Archifwyd o'r gwreiddiol ar 2020-09-30.
1 2 3 «Beti a'i Phobol, 1 Mawrth 2020». www.bbc.co.uk, 01-03-2020.
1 2 3 "Beti a'i Phobol, 1 Mawrth 2020". www.bbc.co.uk. 2020-03-01.
[Consulta: 7 octubre 2020]. ↑ ↑ . ↑ «Acoustique».
Cyrchwyd 2020-10-07. 1 2 "Dau Begwn Lleuwen Steffan". BBC Cymru Fyw.
Discogs.
2020-03-02.
[Consulta: 7 octubre 2020].
Cyrchwyd 2020-10-07. ↑ "Acoustique".
1 2 3 «Lleuwen Steffan».
Discogs (yn Saesneg).
Discogs.
Cyrchwyd 2020-10-07.
[Consulta: 7 octubre 2020]. ↑ «Gwn Glân Beibl Budr».
1 2 3 "Lleuwen Steffan". Discogs (yn Saesneg). Cyrchwyd 2020-10-07. ↑ "Gwn Glân Beibl Budr".
Lleuwen ha parlat obertament sobre el patiment envers la fe cristiana[1] i sobre la convivència amb el trastorn bipolar[1][2] i l'alcoholisme.[1] Té dos fills,[2] és filla del cantant Steve Eaves i germana de l'escriptora Manon Steffan Ros.
Mae Lleuwen wedi siarad yn agored am ddioddef ynglŷn â'i ffydd[5], ac ynglŷn â byw gyda anhwylder deubegwn[5][6] a phroblemau gydag alcohol.[5] Mae ganddi ddau o blant[6], ac mae hi'n ferch i'r canwr Steve Eaves ac yn chwaer i'r awdures Manon Steffan Ros.
Cyfnos (com a part del grup Acoustique, 2002)[1] Duw â Ŵyr (2005)[2] Penmon (2007)[2] Tân (2011)[2] Gwn Glân Beibl Budr (2018)[3]
Cyfnos (fel rhan o'r grŵp Acoustique, 2002)[7] Duw â Ŵyr (2005)[8] Penmon (2007)[8] Tân (2011)[8] Gwn Glân Beibl Budr (2018)[9]
Va guanyar el premi Prizioù l'any 2012 al millor disc bretó pel disc Tân.
Enillodd wobr Prizioù yn 2012 ar gyfer yr albwm Llydaweg orau, ar gyfer ei halbwm Tân.
A més a més, el 2013, Lleuwen va guanyar el concurs musical Liet, de llengües minoritàries i minoritzades, amb la cançó Ar Gouloù Bev.[1]
Lleuwen oedd enillydd cystadleuaeth Liet International 2013 gyda'i chân Ar Gouloù Bev[1].
Todd és recordat per la seva recepta d'una beguda calenta de brandi, canyella (canyella blanca), xarop de sucre i aigua.que s'anomena Hot toddy .
Addysgwyd ef yng Ngholeg Penfro, Rhydychen. Yn ystod ei yrfa bu'n aelod o Goleg Brenhinol y Ffisegwyr a'r Gymdeithas Frenhinol. Enillodd ef nifer o wobrau, gan gynnwys Cymrawd y Gymdeithas Frenhinol.
Va guanyar diversos premis, inclòs el de membre de la Royal Society. Els fills de Robert Bentley Todd i Elizabeth de soltera Hart; eren Elizabeth Marion Todd (1841–1917), soltera, [1] Alice Margaret Todd (1843–1916), soltera, Bertha [Todd] Johnson (1846–1927), directora del St Anne's College, Universitat d'Oxford, [2] i James Henthorn Todd (1848–1891), solter; va morir prop de Bombai, Índia, el 14 d'agost de 1891. [3] Obres The Cyclopaedia of Anatomy and Physiology (1835–1859, amb altres notables) Conferències Gulstonianes sobre la fisiologia de l'estómac (1839) Physiological Anatomy and Physiology of Man (1843–1856, amb W. Bowman): aquest va ser un dels primers treballs en què la histologia va tenir un paper important (edició de Filadèlfia 1857) Observacions pràctiques sobre la gota, la febre reumàtica i el reumatisme crònic de les articulacions (1843) ( Conferència de Croonian 1843) Descripció i anatomia fisiològica del cervell, la medul·la espinal i els ganglis (1845) Conferències lumleianes sobre la patologia i el tractament del deliri i el coma (1850) Conferències clíniques (1854–1857–1859, en tres volums) Contribucions a les transaccions de la Royal Medical and Chirurgical Society des de 1833 fins a 1859 ('quirúrgic' és un terme obsolet que significa 'quirúrgic') Deu articles a la Cyclopaedia of Medicine de 1833 a 1835, incloent discussions sobre paràlisi, aspectes pseudomòrbidos, supuració i malalties de la medul·la espinal Referencies Bibliografia
Cyfeiriadau
Josep Miquel Arenas Beltran (Sa Pobla, 18 de desembre de 1993), més conegut pel seu àlies Valtònyc, és un raper mallorquí.
Rapiwr yw Josep Miquel Meysydd Beltran (Sa Pobla, 18 rhagfyr o 1993), a adwaenir yn well gan ei lysenw llwyfan Valtònyc, yn rapiwr o Mallorca.
Va ser detingut el 23 agost 2012 per la Policia Nacional acusat d'enaltiment al terrorisme, apologia a l'odi ideològic, incitació a la violència i injúries a la corona.[1] El febrer de 2017 condemnat a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme i injúries greus a la corona espanyola.[2]
Cafodd ei arestio ar 23 Awst 2012 gan Heddlu Cenedlaethol Sbaen a'i gyhuddo o glodfori i terfysgaeth, lledu ideoleg casineb, am annog trais ac am athrod yn erbyn Brenin Sbaen.[1] Ym mis chwefror 2017 dedfrydwyd ef i dair blynedd a hanner o garchar.[2]
Biografia i detenció
Carchar
Valtònyc Dades biogràfiques Naixement Josep Miquel Arenas 18 de desembre de 1993 (1993-12-18) sa Pobla Altres noms L'enfant terrible Activitat professional Ocupació Raper Període en actiu 2009 - actualitat Estil Hip hop Rap Discogràfica Ca'n Valtònyc Lloc web www.valtonyc.com
Valtònyc
Uns inicis fecunds i polèmics
Dechrau´r astudiaethau
Pompeu Fabra i Poch (Gràcia, 20 de febrer de 1868 - Prada de Conflent, 25 de desembre de 1948)[1] va ser un filòleg català conegut com el seny ordenador de la llengua catalana per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.
Pompeu Fabra i Poch (Gràcia, 20 chwefror 1868 - Prada de Conflent, rhagfyr 25 1948)[1]Roedd Pompeu Fabra yn athronydd Catalan a oedd wedi rhoi trefn ar yr iaith Gatalanaidd. Roedd gwaith fe efo´r iaith wedi arwain at beth rydyn ni´n ystyried fel yr iaith fodern Catalan heddiw.
Josep Pla escrigué que Fabra ha estat el català més important del nostre temps perquè és l'únic ciutadà d'aquest país, en aquesta època, que, havent-se proposat d'obtenir una determinada finalitat pública i general, ho aconseguí d'una manera explícita i indiscutible.[2]
Ysgrifennodd Josep Pla bod Fabra oedd y person Catalan mwyaf pwysig yn ein hamser ni oherwydd ei fod yr unig ddinesydd o´r wlad a chyfnod a wnaeth llwyddo creu´r iaith fodern sydd gennym ni heddiw.[2]
Pompeu Fabra va néixer l'any 1868 al número 32 del carrer de la Mare de Déu de la Salut, al barri de la Salut de l'antiga vila de Gràcia, i més tard també va viure al carrer Gran de Gràcia.
Cafodd Pompeu Fabra ei eni yn 1868 yn rhif 32 yn stryd 'Carrer de la Mare de Déu de la Salut' yn yr hen bentref o Gracia, ac wedyn yn yr stryd Gran de Gràcia.
Era fill de Josep Fabra i Roca i Carolina Poch i Martí.
Yr oedd yn fab i Josep Fabra i Roca a Carolina Poch i Martí.
Va tenir dotze germans i ell era el més petit de tots; però van morir-ne deu i van restar ell i dues germanes.
Roedd e yr ifancaf yn y teulu, roedd ganddo deuddeg o frodyr a chwiorydd.
Quan tenia cinc anys (1873) es va proclamar la I República a l'Estat espanyol i el seu pare, que era republicà, va ser elegit batlle de la vila.[3] Encara que la família va mudar a Barcelona quan tenia 6 anys, ell sempre va recordar el seu origen gracienc.[4]
Fe farw deg ohonynt ac dimond e a dwy chwaer a oedd ar ôl. Pan oedd yn bum mlwydd oed (1873) roedd weriniarth cyntaf Sbaen wedi ei gyhoeddi, roedd ei dad a oedd yn weriniaethol ei ethol fel faer y dref.[3] Er bod y teulu wedi symud i Barcelona pan oedd yn 6 mlwydd oed, ei fod bob amser yn cofio ei darddiad o Gracia.[4]
Fabra va començar estudis d'enginyeria industrial que progressivament va alternar amb una forta inclinació autodidacta per la filologia. El 1891 l'editorial de L'Avenç li va publicar la gramàtica Ensayo de gramática del catalán moderno, en què, per la primera vegada amb metodologia científica, es descriu la llengua parlada amb una acurada transcripció fonètica. Juntament amb Joaquim Casas Carbó i Jaume Massó i Torrents Fabra va emprendre la segona campanya lingüística de la revista L'Avenç,[5] campanyes que van ser els primers intents científics de sistematització de la llengua, intents que van provocar arborades polèmiques i van constituir l'esbós de la futura normativització.
Fe wnaeth Fabra dechrau astudiaethau peirianneg ddiwydiannol yn y brifysgol ond hefyd ar yr un pryd fe wnaeth astudio filoleg yn amser ei hun. Yn 1891 y roedd L'Avenç wedi cyhoeddi yr gramadeg 'Ensayo de gramática del catalán valenciano moderno'. Roedd y cyhoeddiad yn cynnwys am y tro cyntaf yr iaith gydag ysgrifeniad ffonetig.