Transcendència
Význam
Context històric
Historické souvislosti
El I Congrés Internacional de la Llengua Catalana se celebrà a Barcelona del dia 13 al 18 d'octubre de 1906.
1. Mezinárodní kongres katalánského jazyka se konal v Barceloně od 13. do 18. října roku 1906.
L'organitzà i el presidí Antoni M. Alcover, assessorat per Bernhard Schädel.
Organizoval jej a zároveň mu předsedal Antoni M.
El seu objectiu principal fou orientar els estudis sobre la llengua catalana per a redactar la gramàtica de la llengua catalana, però els actes es convertiren una manifestació d'adhesió col·lectiva a la llengua catalana i en un plebiscit a favor de la codificació definitiva de l'idioma. A banda de l'augment del prestigi del català, el principal fruit del Congrés fou la ràpida codificació ortogràfica i gramatical del català.
Alcover za pomoci Bernharda Schädela. Hlavním cílem kongresu bylo zaměřit se na studium katalánského jazyka za účelem sepsaní gramatiky katalánštiny, ale celá událost se proměnila v manifest kolektivního přihlášení se ke katalánskému jazyku a v plebiscit ve prospěch stanovení definitivní normy jazyka. Kromě zvýšení prestiže katalánštiny, byla hlavním výsledkem kongresu rychlá kodifikace pravopisu a gramatiky katalánského jazyka.
Durant l'època del Modernisme aparegueren arreu dels Països Catalans, però sobretot a Catalunya, una sèrie d'iniciatives d'institucionalització i modernització cultural al marge del món oficial espanyol de la Restauració, com l'aparició de l'excursionisme científic al voltant de diferents centres, els congressos de jurisconsults i de metges de llengua catalana, el congrés universitari català, els Estudis Universitaris Catalans, l'Obra del Diccionari, impulsada per Antoni M. Alcover; el periodisme català, les col·leccions de l'Editorial l'Avenç, etc. I la darrera d'aquestes iniciatives col·lectives de redreçament nacional i la que pel caràcter transversal podia obtenir més suport popular malgrat el caire científic fou el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana sota el títol «Aixeca't i parla».
Během éry Modernismu se objevila po celé oblasti tzv. Katalánských zemí, ale zejména v Katalánsku, řada iniciativ ve prospěch institucionalizace a kulturní modernizace na okraji oficiálního španělského politického období zvaného Restauració, jednalo se například o konání Katalánského univerzitního kongresu, kongresů právníků a lékařů, založení Katalánských univerzitních studií (Estudis Universitaris Catalans), práce na slovníku, který inicioval Antoni M. Alcover; impulsy v oblasti žurnalistiky v katalánštině, sbírky nakladatelství l'Avenç (Editorial l'Avenç), atd. A poslední z těchto kolektivních iniciativ národního povznesení, která zároveň pro svoji povahu mohla získat širokou podporu obyvatel, bylo uspořádání 1. Mezinárodního kongresu katalánského jazyka pode heslem "Vzchop se a mluv".
Les circumstàncies polítiques en què es celebrà el Congrés és a dir, la promulgació de la Llei de Jurisdiccions[1] després de la suspensió de garanties constitucionals a Barcelona, uniren el catalanisme en la Solidaritat Catalana i feren que la celebració del ∑esdevingués encara més un acte patriòtic.
Politické okolnosti, za nichž se Kongresu konal, totiž přijetí zákona Llei de Jurisdiccions[1] po pozastavení ústavní záruky v Barceloně, spojily katalánské hnutí v tvz. Katalánskou solidaritu (Solidaritat Catalana) a způsobily, že se konání kongresu stalo ještě více vlasteneckým aktem. Tzv.
La Lliga Regionalista també l'aprofità per fer pública la política cultural noucentista que aplicaria després.
Regionální liga (Lliga Regionalista) jej také využila k propagaci kulturní politiky noucenstimu, kterou později aplikovala.
Comissió tècnica: des de l'esquerra, Jaume Algarra i Postius, Jaume Massó i Torrents, Antoni Rubió i Lluch, Josep Pijoan i Soteras i Joaquim Casas i Carbó (hi manca Antoni M. Alcover i hi sobra Algarra, d'una altra comissió)
Technický výbor: z levé strany, Jaume Algarra i Postius, Jaume Massó i Torrenty, Antoni Rubió i Lluch, Josep Pijoan i Soteras a Joaquim Casas i Carbó (chybí Antoni M. Alcover a je zde navíc Algarra, patřící do jiné komise)
Assistiren al Congrés més de 3.000 congressistes, entre individus i representants de corporacions, procedents de tots els Països Catalans, gairebé tots no lingüistes, quantitat que hauria estat més grossa si s'haguessin admès prop de 2.000 inscripcions rebutjades fora de termini. La participació social en el Congrés va fer que, sobretot en els actes no estrictament acadèmics, esdevingués un acte d'afirmació nacional i de retrobament dels països de llengua catalana.
Kongresu se zúčastnilo více než 3000 osob, jednotlivců i zástupců sdružení, pocházejících ze všech katalánsky mluvících zemích, téměř žádný z účastníků nebyl lingvistou. A tento počet by byl ještě vyšší, kdyby bylo přijato dalších zhruba 2000 zájemců, kteří se zapsali po termínu. Občanská účast na Kongresu způsobila, že, zejména v ne striktně akademických jednáních, se celý počin proměnil v akt národního cítění a posílení a v setkání jednotlivých katalánsky mluvících zemí.
Aquest èxit de la convocatòria fou un testimoni del gran avanç i de la irreversibilitat de la recuperació de l'ús social de la llengua catalana des del començament de la Renaixença (1833) i significà un plebiscit nacional a favor dels lingüistes que havien de dur a terme la codificació de la llengua catalana i a favor de la normalització lingüística.
Tento úspěch byl svědectvím velkého pokroku a nezvratnosti obnovení společenského používání katalánského jazyka od počátku katalánského obrození (Renaixença) (1833), a představoval národní plebiscit ve prospěch lingvistů, kteří měli provést kodifikaci katalánského jazyka a ve prospěch jazykové normalizace.
El Congrés també fou l'avinentesa en què Pompeu Fabra s'acabà de fer conèixer públicament.
Kongres byl také příležitostí k tomu, aby se Pompeu Fabra stal veřejně známou osobností..
Com a representants dels diferents pobles de llengua catalana, segons l'expressió emprada al Congrés, cal citar, a més dels altres congressistes i entitats i dels membres de la comissió tècnica, del Principat de Catalunya, Ramon d'Abadal, Joan Bardina, Marià Grandia, Àngel Guimerà, Joan Maragall, Pompeu Fabra, Manuel de Montoliu, Enric Prat de la Riba, Joan Rubió i Bellver, Joaquim Ruyra; del País Valencià en qualificatiu d'honoraris, Teodor Llorente, Lluís Fullana Faustí Barberà Martí, Vicent Mancho Soriano i Vicent Greus i Roig d'Alginet, aleshores magistrat de l'audiència de Barcelona[2]i l'associació Lo Rat Penat; de les Balears Joan Alcover i Maspons, Gabriel Alomar i Villalonga, Miquel Costa i Llobera, Mateu Obrador i Bennàssar, Àngel Ruiz i Pablo i Llorenç Riber; de la Catalunya Nord, Juli Delpont i Esteve Caseponce; de l'Alguer, Antoni Ciuffo i Joan Palomba.
Jako zástupci různých národů katalánštiny, podle výrazu použitého na kongresu, je třeba uvést, kromě jiných delegátů, organizací a členů technického výboru Katalánského knížectví, následující osobnosti: Ramon d´Abadal, Joan Bardina, Maria Grandia, Àngel Guimerà, Joan Maragall, Pompeu Fabra, Manuel de Montoliu, Enric Prat de la Riba, Joan Rubió i Bellver, Joaquín Ruyra; z Valencie ve funkci čestných členů Teodor Llorente, Lluís Fullana Faustí Barberà Martí, Vicent Mancho Soriano a Vincent Greus i Roig d'Alginet; z Baleárských ostrovů Joan Alcover i Maspons, Gabriel Alomar i Villalonga, Miquel Costa i Llobera, Mateu Obrador i Bennàssar, Angel Ruiz i Pablo a Llorenç Riber; ze Severního Katalánska Juli Delpont a Esteve Caseponce; z Algueru Anthony Ciuffo a John Palomba.
Participaren en el Congrés els científics estrangers Körösi Albin (Budapest), Adolfo Bonilla i Sanmartín (Madrid), Göran Björkmann (Estocolm), Dimitrios Bikelas (Atenes), Joseph Calmette (Dijon), Albert Counson (Halle), Prospèr Estieu (Raissac-sobre-Lampy, Llenguadoc), Arturo Farinelli (Innsbruck), Raymond Foulché-Delbosc (París), Pier Enea Guarnerio (Milà), Aniceto Goçalves Vianna (Lisboa), Fritz Holle (Berlín), Marcelino Menéndez Pelayo, membre de la presidència honorària, Ramón Menéndez Pidal (Madrid), Alfred Morel-Fatio (París), Kristoffer Nyrop (Gentofle, Copenhage), Antonín Pikhard (Praga),[3] Antonio Restori (Messina), Huch A. Rennert (Filadèlfia), Antonino Salinas (Palerm), Bernhard Schädel (Halle), Jean-Joseph Saroïhandy (Versailles), Karl Vollmöller (Dresden) i Eberhard Vogel Müller (Aquisgrà).
Kongresu se účastnili i zahraniční vědci, Körösi Albin (Budapešť), Adolfo Bonilla i Sanmartín (Madrid, Španělsko), Göran Björkmann (Stockholm), Dimitrios Bikelas (Atény), Josef Calmette (Dijon), Albert Counson (Halle), Prospèr Estieu (Raissac-sobre-Lampy, Llenguadoc), Arturo Farinelli (Innsbruck), Raymond Foulché-Delbosc (Paříž), Pier Enea Guarnerio (Milan), Aniceto Goçalves Vianna (Lisabon), Fritz Holle (Berlín), Marcelino Menéndez Pelayo, člen čestného předsednictva, Ramón Menéndez Pidal (Madrid), Alfred Morel-Fatio (Paříž), Kristoffer Nyrop (Gentofle, Copenhage), Antonín Pikhard (Praha),[3] Antonio Restori (Messina), Huch A. Rennert (Philadelphia), Antonino Salinas (Palermo), Bernhard Schädel (Halle), Jean-Joseph Saroïhandy (Versailles), Karl Vollmöller (Drážďany) a Eberhard Vogel Müller (Aachen).
Una primera conseqüència de la celebració del Congrés fou l'augment del prestigi del català.
Prvním důsledkem konání Kongresu bylo zvýšení prestiže katalánštiny.
Una altra fou la fundació de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, un cop obtinguda la victòria electoral per la coalició Solidaritat Catalana, per Enric Prat de la Riba, el qual s'envoltà com a col·laboradors d'organitzadors del Congrés (Antoni Rubió i Lluch, Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas-Carbó i Josep Pijoan i Soteras).
Dalším bylo, ihned po volebním vítězství koalice Katalánská solidarita (Solidaritat Catalana), založení Filologické Sekce (Secció Filològica ) na Institutu katalánských studií (Institut d´Estudis Catalans), jejímž zakladatelem byl , Enric Prat de la Riba, obklopen spolupracovníky jako např. Antoni Rubió i Lluch, Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas-Carbó a Josep Pijoan i Soteras.
Prat de la Riba al Congrés havia homenatjat públicament el seu president, Antoni M. Alcover, i després el nomenà president de la Secció Filològica i a Pompeu Fabra, membre de la Secció, gràcies a la qual cosa pogué fixar la llengua moderna.
Prat de la Riba na Kongresu vzdal veřejně poctu jeho předsedovi, jímž byl Antoni M. Alcover, kterého později jmenoval prezidentem Filologické Sekce a Pompeu Fabra jejím členem, díky čemuž mohl pracovat na kodifikaci moderního jazyka.
L'Institut d'Estudis Catalans l'any 1913 aprovà les normes ortogràfiques i després la gramàtica de Pompeu Fabra (1918) i el Diccionari General de la Llengua Catalana (1932), obra també d'aquest lingüista.
Institut katalánských studií v roce 1913 schválil pravidla pravopisu a poté Gramatiku Pompeu Fabry (1918), později slovník Diccionari General de la Llengua Catalana (1932), vše dílem tohoto lingvisty.
Una altra conseqüència del Congrés fou que l'ortografia, la gramàtica i el diccionari oficials es pogueren difondre sense gairebé gens d'oposició arreu dels Països Catalans.
Dalším důsledkem Kongresu byl fakt, že oficiální pravopis, gramatika a slovník mohly být propagovány bez téměř jakékoliv opozice napříč oblastí Katalánsky mluvících zemí.
Com a conseqüència d'això es produí un gran avanç del català en tots els àmbits.
V důsledku toho došlo k velkému rozmachu katalánského jazyka ve všech oblastech.
Més endavant, durant la dictadura franquista, l'acceptació d'aquestes normes també féu possible l'ensenyament clandestí del català i que, acabada la dictadura, es produís una ràpida i intensa represa gràcies a l'extensió de l'alfabetització en català aconseguida i pel prestigi que aquesta havia donat a l'idioma.
Později, během Frankovy diktatury, přijetí těchto norem umožnilo tajné vzdělávání v katalánském jazyce, a následně, po diktatuře, umožnilo rychlé a intenzivní oživení právě díky míře gramotnosti v katalánštině, bylo to také důsledkem prestiže, kterou jazyku rozšíření gramotnosti v katalánštině dodalo.
Al principi, el tema del Congrés havia de ser la sintaxi, però, per la manca d'especialistes del país, s'amplià a tota la gramàtica i després a tota mena de qüestions relacionades amb el català, i esdevingué internacional.
Na začátku měla být tématem Kongresu syntax, ale vzhledem k nedostatku odborníků v zemi, bylo téma rozšířeno na celou gramatiku a později na jakýkoliv druh problému souvisejícím s katalánštinou a zároveň se stal kongres mezinárodním.
Les comunicacions es distribuïren en tres seccions, la filologico-històrica, la literària i la social-jurídica.
Jednání byla rozdělena do tří sekcí: filologicko-historická, literární a sociálně-právní.
Es presentaren treballs d'història social de la llengua (substrat, adstrat, expansió, etc.), dialectologia, fronteres lingüístiques, terminologia i llenguatges d'especialitat (jurídic, arquitectura i construcció, medicina, filosofia), situació sociolingüística, interferència lingüística, morfologia, sintaxi, lexicografia, fonètica i prosòdia, ortografia, etimologia, traducció, periodisme, pedagogia, demografia, jurisprudència, etc. Coincidint amb el Congrés es celebrà també una exposició del llibre en català des de la Renaixença.
Prezentována byla díla sociálních dějin jazyka (substrát, adstrát, rozšíření, atd.), dialektologie, jazykových hranic, terminologií a odborných jazyků (právo, architektura a stavebnictví, medicína, filozofie), sociolingvistické situace, jazykové interference, morfologie, syntaxe, lexikografie, fonetiky a prozódie, pravopisu, etymologie, překladu, žurnalistiky, pedagogiky, demografie, teorie práva, apod. Souběžně s Kongresem se konala také výstava knih v katalánštině počínaje obdobím hnutí zvaného Renaixença.
Els actes no acadèmics del Congrés consistiren en la sessió inaugural, al Teatre Principal; la inauguració de l'exposició del llibre català, al Palau de Belles Arts; un garden-party al Parc Güell, amb música popular i sardanes; una Festa del Teatre Català, al Teatre Principal; una Festa de música popular; un dinar per als congressistes estrangers al Tibidabo, amb la inauguració d'una làpida dedicada a Jacint Verdaguer; la sessió de cloenda; una recepció al Saló de Cent, de la Casa de la Ciutat; excursions a diferents poblacions i una recepció a l'Ateneu Barcelonès.
Neakademické události doprovázející Kongres byly následující: zahájení v Teatre Principal; vernisáž výstavy knih v katalánštině v Palau de Belles Arts, venkovní slavnost v Parku Güell s populární hudbou a tancem sardana; Festival katalánské divadla v Teatre Principal, svátek populární hudby; oběd pro zahraniční účastníky na Tibidabo s odhalením náhrobního kámene věnovanému Jacintu Verdaguer; slavnostní zakončení; recepce v Saló de Cent (Casa de la Ciutat), výlety do různých míst a recepce v Ateneu Barcelonès.
Llibre Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana que recull les conferències a Archive.org Imatges del Congrés (Fototeca.cat) 1906-2006 Centenari del I Congrés internacional de la llengua catalana (exposició organitzada pel Govern Balear) El centenari del primer Congrés internacional de la llengua catalana per Maria Pilar Perea
Kniha První mezinárodní kongresu katalánského Jazyka, která zahrnuje konference Archive.org Obrázky z konference (Fototeca.cat) 1906-2006 sté výročí 1. mezinárodního kongresu katalánského jazyka (výstava pořádaná Vládou Baleárských ostrovů Sté výročí 1. mezinárodního kongresu katalánského jazyka Maria Pilar Perea
Foren especialment importants les comunicació de Bernhard Schädel titulada Sobre l'avenir dels estudis lingüístics catalans, que inclogué la necessitat d'un atles lingüístic català; la dels mallorquins Joan Aguiló i Antoni Riera amb el primer mapa del territori de llengua catalana i la primera estadística dels seus parlants; la de Josep Bertran i Musitu referida als drets lingüístics dels catalanoparlants i a l'obligació de l'Estat espanyol de protegir i fomentar la llengua catalana; la de Joaquim Casas-Carbó titulada Manera com se reforçaran i consolidaran els vincles de solidaritat natural entre els pobles de llengua catalana assegurant-se l'avenir de la nostra literatura; la de Pompeu Fabra amb un dels seus conjunts d'assaigs ortogràfics més interessants; i la d'Enric Prat de la Riba titulada Importància de la llengua dins del concepte de la nacionalitat'.
Obzvláště důležitý byl příspěvek od Bernharda Schädela nazvaný Sobre l'avenir dels estudis lingüístics catalans, který zahrnoval myšlenku potřeby jazykového atlasu Katalánska; příspěvek Malorčanů Joana Aguiló a Antoni Riery s první mapou území katalánského jazyka a první statistikou o jeho mluvčích; dále příspěvek Josepa Bertran i Musitua pojednávající o jazykových právech katalánsky mluvících osob a o povinnosti španělského státu chránit a podporovat katalánský jazyk; příspěvek Joaquima Casas-Carbó nazvaný Manera com se reforçaran i consolidaran els vincles de solidaritat natural entre els pobles de llengua catalana assegurant-se l'avenir de la nostra literatura; dále Pompeu Fabry s jednou z jeho nejzajímavějších pravopisných esejí a Enrica Prat de la Riba titulovaný Importància de la llengua dins del concepte de la nacionalitat (dosl. Význam jazyka v rámci koncepce státní příslušnosti).
El llibre Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana recull tota la informació relacionada amb el Congrés, incloses les intervencions dels ponents i les esmenes de les persones que en presentaven, amb la indicació de si eren admeses o no pels ponents.[4]
Kniha První mezinárodní kongres katalánského Jazyka (Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana) shromažďuje všechny informace týkající se Kongresu, včetně příspěvků přednášejících a poznámek lidí, kteří je předkládali, s komentářem, zda byly přednášejícími přijaty či nikoliv.[4]
La Llei de les Jurisdiccions». ↑ Roca, Rafael:IX: La participació en el primer congrés internacional de la llengua catalana Teodor Llorente, líder de la Renaixença valenciana, Universitat de València, 2007 (p.388) ISBN 978-84-370-8431-2 ↑ «Quaderns 11 001-260». ↑ Congrés Internacional de la Llengua Catalana (I: Barcelona 1906). Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (en catalana).
La Llei de les Jurisdiccions». ↑ Roca, Rafael:IX: La participació en el primer congrés internacional de la llengua catalana Teodor Llorente, líder de la Renaixença valenciana, Universitat de València, 2007 (p.388) ISBN 978-84-370-8431-2 ↑ «Quaderns 11 001-260». ↑ [s.l.]: [s.n.]
Barcelona: Congrés Internacional de la Llengua Catalana, 1908, p. 703.
Dostupné online.
La consolidació d'una tasca
Sestavení vize
Darrers anys
Pozdní léta
Dirigent esportiu
Sportovní funkcionář
L'any 1932, Fabra accedí directament, per raó del seu prestigi, a la càtedra de llengua catalana de la Universitat de Barcelona.
Roku 1932, díky své uznávanosti, nastoupil Fabra na katedru katalánštiny na Universitat de Barcelona.
Amb ell hi entrava oficialment la llengua catalana, per primera vegada a la història.
S ním poprvé vstoupila katalánština na univerzitní půdu.
El 1933, Fabra esdevingué president del patronat de la nova Universitat Autònoma de Catalunya, tot just creada.
Fabra se stal prezidentem patronátu nové, právě stvořené Universitat Autònoma de Catalunya (Katalánská autonomní univerzita).
El Diccionari del 1932, ja esmentat, i conegut popularment com a Diccionari Fabra o el Pompeu, fou pensat com l'esbós ("canemàs") d'un futur diccionari oficial de l'Institut d'Estudis Catalans. Els criteris que van presidir la confecció del diccionari poden resumir-se així:
Již zmíněný Diccionari General de la llengua catalana (1932) (Slovník spisovné katalánštiny), všeobecně známý jako Diccionari Fabra nebo el Pompeu, byl přijat jako nákres budoucího oficiálního slovníku Institutu katalánských studií. Ústředními kritérii pro tvorbu nového slovníku byly:
Exclusió d'arcaismes i dialectalismes d'àmbits més aviat restringits.
1. Vyloučení archaismů a dialektických výrazů. 2.
Previsió de bandejar els mots que, amb el temps, perdessin vigència.
Předpověď vyloučení výrazů, které časem ztratí platnost.
No admissió de mots forasters manllevats d'altres llengües que substituïssin mots propis del català o bé que impossibilitessin de crear-ne de nous.
3. Nepřejímání slov z cizích jazyků, který by nahradily výrazy katalánské a zamezily tak tvorbě výrazů nových. 4.
Incorporació de mots tècnics, prèviament catalanitzats, d'origen grecollatí i d'abast universal.
Začlenění technické terminologie, již dříve do katalánštiny přijaté, řeckého či latinského původu nebo mezinárodního významu.
Pompeu Fabra travessà la frontera franco-espanyola el 31 de gener del 1939, cinc dies després que entressin les tropes del general Franco a Barcelona.
Pompeu Fabra překročil francouzsko-španělskou hranici 31. ledna 1939, pět dní po Frankově obsazení Barcelony.
Després va viure un llarg pelegrinatge amb estades a París, Montpeller, Perpinyà i, finalment, Prada de Conflent, on va morir el 25 de desembre de 1948, al número 15 del carrer dels Marxants.[9] Entre el 14 de setembre del 1945 i el 22 de gener de 1948 va ser conseller de la Generalitat a l'exili.
Přebýval na několika místech: v Paříži, v Montpellier, v Perpinyà a v Prada de Conflent, kde 25. prosince 1948 zemřel. Od 14. září 1945 až do 22. ledna 1948 zastával funkci člena Generalitat v exilu.
Els darrers anys de la seva vida, malgrat les condicions adverses, continuà treballant i enllestí una nova Gramàtica catalana, publicada pòstumament el 1956 per Joan Coromines.
V posledních letech svého života i přes nepříznivé podmínky pokračoval v práci na nové Gramatice katalánštiny (Gramàtica catalana), jež byla posmrtně vydána roku 1956 Joanem Corominesem.
Fabra va estar lligat durant tota la vida al que s'anomenava excursionisme científic, i fou soci del Centre Excursionista de Catalunya a partir del 1891.[10] Féu excursions arreu de la geografia catalana i també estades en campaments estivals als Pirineus, amb ascensions als pics més notables.
Fabra byl celý život spojován s "vědeckou turistikou" a od roku 1891 byl členem Katalánského turistického centra.[10] Pořádal výlety zaměřené na geografii Katalánska a taktéž pobyty v Pyrenejích s cílem výstupu na nejvýznamnější vrcholy.
Fou elegit president de l'Associació de Lawn Tennis (avui Federació Catalana de Tennis) i després fou, quan es crea l'any 1933, primer president de la Unió Catalana de Federacions Esportives.
Byl zvolen prezidentem Asociace trávníkového tenisu (nyní Katalánská tenisová federace) a následně, po jejím založení, prezidentem Katalánské unie sportovních federací.
A més a més, formà part de la secció de tennis del FC Barcelona. Fabra considerava l'esport indispensable per a la formació de la persona i l'articulació de la nació.
Taktéž vytvořil sekci tenisu klubu FC Barcelona. Fabra považoval sport za nepostradatelný pro vývoj osobnosti a národního projevu.
Solia jugar a tennis a les pistes de la fàbrica Cros, a Badalona, amb la seva filla Carola.[11]
Osobně hrával tenis se svou dcerou Carolou na hřištích chemické továrny společnosti Cros v Badaloně.
En un reportatge parla sobre la importància del tennis a Catalunya, i diu que «el tennis té avui a Catalunya molta importància.
V jedné zprávě hovoří o významnosti katalánské tenisové scény: "Tenis je pro dnešní Katalánsko velmi důležitý.
És, la nostra terra, un dels focus principals de la Península.
Prezentuje se jako jedna z hlavních zaměření našeho poloostrova.