Neomaso Clasificación científica Reinu: Animalia Filu: Arthropoda Clas: Arachnida Orde: Araneae Suborde: Araneomorphae Familia: Linyphiidae Subfamilia: Erigoninae Xéneru: Neomaso Forster, 1970 Especies Ver testu
Neomaso Especies Ver testu
Islles Xeorxia del Sur
Illes Geòrgies del sud.
Neomaso ye un xéneru d'arañes araneomorfes de la familia Linyphiidae.
Neomaso es un gènere d'aranyes anaeromorfes de la família Linyphiidae.
Alcuéntrense en Sudamérica ya Islles antártiques y subantártiques.
Es troba a Sudamèrica i a les illes antàrtiques i subantàrtiques.
Zoological journal of the Linnean Society, 149(Supplement 1): 1–263. doi 10.1111/j.1096-3642.2007.00233.x Millidge, A.F. 1985: Some linyphiid spiders from South America (Araneae, Linyphiidae).
Zoological journal of the Linnean Society, 149(Supplement 1): 1–263. doi:10.1111/j.1096-3642.2007.00233.x (anglès) Millidge, A.F. 1985: Some linyphiid spiders from South America (Araneae, Linyphiidae).
American Museum novitates, (2836) Millidge, A.F. 1991: Further linyphiid spiders (Araneae) from South America.
American Museum novitates, (2836)(anglès) Millidge, A.F. 1991: Further linyphiid spiders (Araneae) from South America.
Bulletin of the American Museum of Natural History, (205)
Bulletin of the American Museum of Natural History, (205) (anglès)
Bibliografía
Bibliografia
Llista d'especies
Llista d'espècies
Enllaces esternos
Enllaços externs
Alderiques d'Asturies ye un mediu de comunicación en llingua asturiana nacíu en xineru de 2014[1].
Alderiques d'Asturies és un mitjà de comunicació en llengua asturiana nascut al gener de 2014[1].
Tien l'envís de ser una plataforma dixital de radio y televisión qu'usa l'asturianu como idioma de trabayu, con una programación afayadiza pa tolos públicos, buscando la promoción y espardimientu de la cultura, les tradiciones, la llingua propia y la realidá social de la comunidá asturiana.
Té el propòsit de ser una plataforma digital de ràdio i televisió que fa servir l'asturià com idioma vehicular, amb una programació apropiada per a tots els públics, buscant la promoció i difusió de la cultura, les tradicions, la llengua pròpia i la realitat social de la comunitat asturiana.
Ufierta conteníos audiovisuales estremaos como entrevistes, reportaxes o alderiques.
Destaca pel tractament de tot tipus de temàtiques en diferents formats audiovisuals com entrevistes, reportatges i taules de debat.
Dientro de la web hai un apartáu[2] qu'enllaza a los programes de radio y televisión fechos a lo llargo estos años.
Dins de la web tenen enllaços[1] amb els programes de ràdio i televisió fets al llarg d'aquests anys.
Eslogan
Eslògan
Direición y presentación
Direcció y presentació
Alderiques d'Asturies ta dirixíu y presentáu por Samuel Gradín.
Alderiques d'Asturies està dirigit i presentat per Samuel Gradín.
Artículu
Article
L'artículu tien estes formes:
L'article presenta aquestes formes:
N'asturllïonés, a diferencia del castellanu, inda se caltién el xéneru neutru.
En asturlleonès, a diferència del català, encara es conserva el gènere neutre.
El neutru apaez nel artículu, nos axetivos y nos pronomes personales qu'entren en concordancia con un sustantivu non cuntable en posición pospuesta o atributiva.
El neutre apareix a l'article, als adjectius i als pronoms personals que concorden amb un substantiu incomptable en posició posposat o atributiva.
Nos axetivos hai tres tres terminaciones: -u, -a, -o (pal neutru).
Als adjectius hi ha tres terminacions: -u, -a, -o (per al neutre).
Los axetivos en -e, -a o en consonante que nun seya -n nun amuesen neutru.
Els adjectius en -e, -a o en consonant que no siguin -n no mostren neutre.
Formantes de númberu
Formes de nombre
El morfema de plural ufre cuatru posibilidaes: -s, -es, -os, -nes.
El morfema de plural ofereix quatre possibilitats: -s, -es, -os, -nes.
(1) Formante -s: en delles pallabres que terminen en -e, en diptongu o triptongu acabáu en -i, o singular en vocal tónica: el monte llibre - los montes llibres, fonte - fontes, rei - reis, llei - lleis, esquí - esquís.
(1) Forma -s: en algunes paraules que acaben en -e, en diftong o triftong acabat en -i, o singular en vocal tònica: el monte llibre - los montes llibres, fonte - fontes, rei - reis, llei - lleis, esquí - esquís.
(2) Formante -es: en delles pallabres qu'en singular finen en -a (masculines y femenines), en pallabres acabaes en consonante y en pallabres con singular en vocal tónica: lloba - llobes, cura - cures, socialista - socialistes, animal - animales, canal - canales, llagar - llagares, señardá - señardaes, amistá - amistaes.
(2) Forma -es: en algunes paraules que en singular acaben en -a (masculines y femenines), en paraules acabades en consonant i en paraules amb singular en vocal tònica: lloba - llobes, cura - cures, socialista - socialistes, animal - animales, canal - canales, llagar - llagares, señardá - señardaes, amistá - amistaes.
(3) Formante -os: en delles pallabres con singular en -u, -o, -ín, -án, -ón, o n'axetivos en -z: deu - deos, amigu - amigos, auto - autos, camín - caminos, ayerán - ayeranos, rapazón - rapazonos (o rapazones), bonaz - bonazos.
(3) Forma -os: en algunes paraules amb singular en -u, -o, -ín, -án, -ón, o en adjectius en -z: deu - deos, amigu - amigos, auto - autos, camín - caminos, ayerán - ayeranos, rapazón - rapazonos (o rapazones), bonaz - bonazos.
(4) Formante -nes: namái en dellos sustantivos cultos: orixe - oríxenes, resume - resúmenes, virxe - vírxenes.
(4) Forma -nes: sols en alguns substantius cultes: orixe - oríxenes, resume - resúmenes, virxe - vírxenes.
Alverbios
Adverbis
Alverbios de llugar: equí / ehí / ellí, acá / allá / acullá, acó / alló / aculló, aquende / ende / alluende, alredor, allabaxo, allalantre, allarriba, aparte, ayundes, ayuri ~ ayures, camín, cezures, dayundes, dayuri, enfrente, escontra, metanes, nenyuri, niundes, ondequiera, uquiera Alverbios de tiempu: primero, antes, enantes / agora / dempués, llueu, ayeri / güei / mañana, aína, enaína, bastantina, ceo / tarde, sero, antaño / anguaño, apocayá / cuantayá, amunchayá, abenayá, apocagüéi / cuantagüéi, endagüéi Alverbios de mou: bien / mal, meyor / peor, apriesa ~ depriesa / adulces, despacio, sele ~ selemente Alverbios de cantidá: tanto ~ tan / más / menos, abondo, afarto, bastante, bien, bramente, dafechu ~ dafechamente, demasiao, enforma, ensembre, muncho ~ mui, namái Alverbios d'afirmación: sí, claro, tamién, daveres, seguro ~ seguramente Alverbios de negación: non ~ nun, tampoco, siquiera ~ siquieramente Alverbios de dulda: acasu, escurque, guapamente, igual, mesmo ~ mesmamente, pémeque, quiciás ~ quiciabes, seguro ~ seguramente, seique Alverbios de xuntura: Consecutivos: poro, entós, asina.
Adverbis de lloc: equí / ehí / ellí, acá / allá / acullá, acó / alló / aculló, aquende / ende / alluende, alredor, allabaxo, allalantre, allarriba, aparte, ayundes, ayuri ~ ayures, camín, cezures, dayundes, dayuri, enfrente, escontra, metanes, nenyuri, niundes, ondequiera, uquiera Adverbis de temps: primero, antes, enantes / agora / dempués, llueu, ayeri / güei / mañana, aína, enaína, bastantina, ceo / tarde, sero, antaño / anguaño, apocayá / cuantayá, amunchayá, abenayá, apocagüéi / cuantagüéi, endagüéi Adverbis de manera: bien / mal, meyor / peor, apriesa ~ depriesa / adulces, despacio, sele ~ selemente Adverbis de quantitat: tanto ~ tan / más / menos, abondo, afarto, bastante, bien, bramente, dafechu ~ dafechamente, demasiao, enforma, ensembre, muncho ~ mui, namái Adverbis d'afirmació: sí, claro, tamién, daveres, seguro ~ seguramente Adverbis de negació: non ~ nun, tampoco, siquiera ~ siquieramente Adverbis de dubte: acasu, escurque, guapamente, igual, mesmo ~ mesmamente, pémeque, quiciás ~ quiciabes, seguro ~ seguramente, seique Adverbis de connexió: Consecutius: poro, entós, asina.
Amestadores: amás, tamién, tampoco.
Barrejadors: amás, tamién, tampoco.
Adversativos: sicasí, etc.
Adversatius: sicasí, etc.
Masculín Femenín Neutru singular el la lo plural los les
Masculí Femení Neutre singular el la lo plural los les
Xéneru y númberu del nome
Gènere i nombre del nom
El xéneru de los sustantivos
El gènere dels substantius
De xéneru masculín son los siguientes sustantivos: el llabor, el sal, el miel, el llume, el sartén, l'ubre, el cal, el gripe.
De gènere masculí són els següents substantius: el llabor, el sal, el miel, el llume, el sartén, l'ubre, el cal, el gripe.
De xéneru femenín son: la canal, la calor, l'anfiler, la pantasma, la ponte, la coñá, la utre, la blima.
De gènere femení són: la canal, la calor, l'anfiler, la pantasma, la ponte, la coñá, la utre, la blima.
Sustantivos que puen ser masculinos o femeninos ensin cambiu de significáu: el sangre / la sangre, el mar / la mar, el cacagüés / la cacagüés, el lleche / la lleche, el llargor / la llargor, el mazanal / la mazanal, el pumar / la pumar.
Substantius que poden ser masculins o femenins sense canvi de significat: el sangre / la sangre, el mar / la mar, el cacagüés / la cacagüés, el lleche / la lleche, el llargor / la llargor, el mazanal / la mazanal, el pumar / la pumar.
El neutru ye un xéneru qu'apaez nel artículu, nos axetivos, nos referentes y nos pronomes qu'entren en concordancia con sustantivos nun cuntables.
El neutre és un gènere que apareix a l'article, als adjectius, als referents i als pronoms que concorden amb substantius incomptables.
Asina que, p.e., l'axetivu malu tien tres formes malu, mala, malo.
Per tant, adjectius com "malu" tenen tres formes: malu, mala, malo.
El neutru de materia
El neutre de matèria
Kely Méndez Riestra (11 d'abril de 1960, Uviéu - 9 d'avientu de 2013, Uviéu)[1] foi una pintora y grabadora asturiana, con un estilu que se pue definir como espresionismu astractu.
Kely Méndez Riestra (11 d'abril de 1960, Oviedo - 9 de novembre de 2013)[1] va ser una pintora i grabadora asturiana, amb un estil que es pot definir com a expressionisme abstracte.
Biogafía
Biografia
Kely cursó estudios de Filosofía y Lletres na Universidá d'Uviéu, entamando nel mundu de la pintura xunto a César Pola, Alejandro Mieres y Humberto García del Villar, ampliando más sero la so formación con cursos específicos de grabáu.
Kely va cursos estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat d'Oviedo, i després va ampliar la seva formació amb cursos específics de gravats.
La so primer esposición individual tuvo llugar en Llangréu, en 1985, y en 1986,n'Uviéu.
La seva primera exposició individual va tenir lloc a Llangréu, al 1985, i al 1986, a Oviedo.
Depués d'un paréntesis de diez años, volvió a presentase de nuevo ante'l públicu na galería Benedet de la capital asturiana, en 1996, con un ensamu d'obres que baxo'l títulu Nel camino, mostraben un planeamientu nuevu na manera de concebir el llinguaxe espresivu, qu'en nada recordaba la pintura cola que se diera a conocer.
Després d'un parèntesis de 10 anys, va tornar a exposar a la galeria Benedet al 1996 amb l'exposició En el camino. A l'any segent va presentar Un hombre desmemoriado a la galeria L.A. de Gijón.
El protagonismu espresivo teníalu la materia, mientres el xestu y el signu se manifestaben con gran economía de medios.
A l'any 2000 va exposar a la galeria Vértice, d'Oviedo.
Kely fizo esposiciones en munches galeríes españoles y n'otres ciudaes europees, como París, Bruxeles o Lisboa y participa habitualmente na feria ARCO.
Kely va realitzar exposicions en moltes galeries espanyoles i d'altres ciutats europees, com París, Brussel·les o Lisboa. També va participar en varies ocasions a la fira ARCO.
Bidrag til Kundskab om Egefamilien (embrivíu Bidr.
Bidrag til Kundskab om Egefamilien (abreujat Bidr.