Con nomás 7 anyos gana o suyo primer premio de hota en L'Almunia de Donya Godina, feito que fació que decidise tresladar-se a Zaragoza ta recibir clases de Pascuala Perié.
Amb solament 7 anys va guanyar el seu primer premi de jota a La Almunia de Doña Godina, fet que va fer que decidira traslladar-se a Saragossa per rebre classes de Pascuala Perié.
En l'anyo 1948 gana o primer premio de Radio Zaragoza.
En 1948 va guanyar el primer premi de Radio Zaragoza.
Con o cambeyo de voz ye bells anyos sin muita actividat, pero en tornar en l'anyo 1960 gana o primer premio d'o concurso que organiza l'Agrupación Artística Aragonesa en memoria de Pilar Gascón.
Amb el canvi de veu va estar alguns anys sense molta activitat, però en tornar en 1960 va guanyar el primer premi del concurs que organitza l'Agrupación Artística Aragonesa en memòria de Pilar Gascón.
Quatre anyos dimpués, en 1964, obtiene o 2º premio d'o certamen de hota d'o Concello de Zaragoza, y a l'anyo venient o 1er premio.
Quatre anys després, en 1964, va ontenir el 2n premi del certamen de jota de l'Ajuntament de Saragossa, i la l'any següent el 1r premi.
En 1969 se proclamará por primera vegata campión d'Aragón de hota en o Teatro Prencipal de Zaragoza.
En 1969 es va proclamar per primera vegada campió d'Aragó de jota al Teatre Principal de Zaragoza.
En l'anyo 1975 obtendría o primer premio en un concurso nacional de hota organizato en a villa d'Epila, a mas de ganar por segunda vegata o campionato d'Aragón.
En 1975 va ontenir el primer premi en un concurs nacional de jota organitzat a la vila d'Epila, a més de guanyar per segona vegada el campionato d'Aragó.
En 1979 ganará o quatreno campionato d'Aragón y en 1980 queda segundo en o concurso en homenache a Demetrio Galán Bergua, ganando tamién ixe mesmo anyo o 4eno en o concurso de misas aragonesas patrocinato por o Cabildo d'o Pilar de Zaragoza y a Deputación Cheneral d'Aragón.
En 1979 va guanyar el quart campionato d'Aragó i en 1980 va quedar segon en el concurs en homenatge a Demetrio Galán Bergua, i va guanyar també aquell mateix any el 4t concurs de misses aragoneses patrocinat pel Cabildo del Pilar de Saragossa i la Diputació General d'Aragó.
En 1981 en un homenache en o suyo lugar natal, Ricla, se creya una plaza con o suyo nombre.
En 1981, en un homenatge al seu poble natal, Ricla, es va inaigurar una plaça amb el seu nom.
En octubre de 1984 fa historia, logrando o cinqueno campionato d'Aragón de hota y estando asinas o cantaire que mas vegatas s'ha feito con iste premio.
En octubre de 1984 va guanyar el cinqué campionat d'Aragó de jota. I es va convertir en el cantant que més vegades s'ha fet amb aquest premi.
Muere o día 18 d'agosto de 2010 en o Hespital Chuan XXIII de Tarragona dimpués de sufrir un redame cerebral o día 16 d'agosto, mientres pasaba as vacanzas de verano con a suya familia en Salou.
Va morir el dia 18 d'agost de 2010 a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona després de sofrir un vessi cerebral el dia 16 d'agost, mentre passava les vacances d'estiu amb la seua família a Salou.
Mariano Arregui Canela, naixito o 3 de setiembre de 1937 de Ricla (Aragón) y muerto o 18 d'agosto de 2010[1] en Tarragona (Catalunya), estió un important cantaire de hota aragonesa.
Mariano Arregui Canyella (3 de setembre de 1937, Ricla - 18 d'agost de 2010[1], Tarragona) va ser un cantant de jota aragonesa.
En 1976 torna a ganar atra vegata en Epila y por tercera vegata, en o scenario d'o Teatro Prencipal, o campionato d'Aragón.
En 1976 va tornar a guanyar una altra vegada a Epila i per tercera vegada, a l'escenari del Teatre Principal, el campionato d'Aragó.
En 1977 a mas de tornar a ganar en Epila a Deputación Provincial de Zaragoza le concede o prestichioso Premio Santa Isabel.
En 1977, a més de tornar a guanyar a Epila, la Diputació Provincial de Saragossa li va concedir el prestigiós Premi Santa Isabel.
<div class="listaref references-small"
+ Afegeix una traducció
Purna, a chovenalla revolucionaria y independentista ye una organización chovenil d'a cucha independentista aragonesa que naixe en febrero de 2010[1] por a confluencia entre as organizacions chovenils Astral (antiga mozardalla d'Estau Aragonés) y Chobenalla Aragonesista (que estió choventut de CHA).
Purna, el jovent revolucionari i independentista, és una organització juvenil de l'esquerra independentista aragonesa que neix el febrer de 2010[1] fruit de la confluència entre les organitzacions Astral (antiga joventut d'Estat Aragonès) i Chobenalla Aragonesista (joventut de la CHA).
Ista organización se declara independentista, ecolochista, revolucionaria y feminista estando os suyos eixes prencipals a independencia d'Aragón y o socialismo como organización economica.
Purna es declara independentista, ecologista, revolucionària i feminista, essent els seus eixos principals la independència d'Aragó i el socialisme com a forma d'organització econòmica.
Dende a suya naixencia ha feito a-saber-lo d'actos politicos que incluyen charradas, conciertos, participación en movilizacions, en vadas etc...
Des de la seva naixença ha promogut actes polítics que inclouen xerrades, concerts, mobilitzacions, participació en vagues, etc.
A ideyolochía de Purna ye o socialismo revolucionario y o suyo obchetivo ye aconseguir una Republica Socialista Aragonesa independient y sobirana.
La ideologia de Purna és el socialisme revolucionari i el seu objectiu és aconseguir una República Socialista Aragonesa independent i sobirana.
O suyo discurso prene elementos d'a ideolochia socialista revolucionaria a la que adhibe, como prencial caracteristica, o independentismo como un aina estretechica ta luitar y romper con l'estau espanyol que aquí sostiene o capitalismo y con l'imperialismo.
El seu discurs pren elements de la ideologia socialista revolucionària a la que afegeix, com a característica principal, l'independentisme com l'eina específica per lluitar i trencar amb l'Estat espanyol sostenidor del capitalisme i l'imperialisme.
Anque reconoixe Aragón como una nación no se declara nacionalista creyendo que l'independentismo revolucionario ye a superación teorica y practica d'o nacionalismo de cuchas.[2] Tamién se declara como feminista anque encara no ha definiu qué rama de feminismo empenta sí diz que ha d'estar un feminismo de clase.
Tot i que reconeix Aragó com una nació, Purna no es declara nacionalista, considerant que l'independentisme revolucionari és la superació teòrica i pràctica del nacionalisme d'esquerres.[2].
D'a mesma traza se declara ecolochista luitando contra proyectos como o recreiximiento de Yesa u os entibos de Mularroya y Biscarrués.
De la mateixa manera es declara ecologista lluitant contra projectes com el recreixement de Yesa o els pantans de Mularroya i Biscarrués.
Reconoixe a realidat trilingüe d'Aragón prebando d'empentar l'aragonés y o catalán en totz os suyos comunicaus y textos.
Reconeix la realitat trilingüe d'Aragó provant d'empentar l'aragonès i el català en tots els seus comunicats i textos, i defensa un feminisme de classe
Actualment Purna tien arredol de meyo centenar de melitants espardius por tot o territorio aragonés, tenendo especial presencia en as prencipals capitals d'o país an cuenta con asambleyas organizadas y en activo.
Actualment Purna té al voltant de mig centenar de militants repartits per tot el territori aragonès, tenint especial presència en les principals capitals del país on compta amb assemblees organitzades i en actiu.
En concreto en Uesca, Teruel y Zaragoza pero tamién con presencia en as comarcas d'o Baixo Aragón, Calatayú, Sierra d'Albarrazín y Chacetania.
En concret a Osca, Terol i Saragossa, i també amb presència a les comarques del Baix Aragó, Calataiud, Serra d'Albarrasí i Jacetània.
As relacions sociopoliticas de Purna se fan dependendo d'as ciudatz y d'o contexto social y politico d'as mesmas.
Les relacions sociopolítiques de Purna es fan depenent de les ciutats i del seu context social i polític.
En linias chenerals Purna tien relacions a ran nacional con o Bloque Independentista de Cuchas, plataforma en a que ye miembro dende a creyación d'a organización y que marca a mayor parti d'as suyas relacions con a Cucha independentista.
En línies generals, Purna té relacions a nivell nacional amb el Bloque Independentista de Cuchas, plataforma de la qual és membre des de la seva creació i que marca la major part de les seves relacions amb l'esquerra independentista.
En l'ambito chovenil treballaba chunto a UJCE, CJC y Universidat en o Frent de Luita Chovenil d'Aragón que aroclaba a la chovenalla revolucionaria aragonesa.
En l'àmbit juvenil treballava al costat de UJCE, CJC i Universidat al Frent de Luita Chovenil d'Aragón, que aplega el jovent revolucionari aragonès.
Dende una anviesta estudiantil s'ha amanau a o sindicato independentista Universidat con qui treballando conchuntament han participau en a-saber-lo de movilizacions estudiantils por tot Aragón.
Pel que fa a la lluita estudiantil, s'ha apropat al sindicat independentista Universidat amb qui ha treballat conjuntament participant en l'organització de mobilitzacions estudiantils per tot Aragó.
En Teruel se relaciona con o sindicato CNT y con l'Asambleya d'Estudiants de Teruel en o clamau Bloque Critico treballando ta empentar vadas y manifestacions.
A Terol es relaciona amb el sindicat CNT i amb l'Assembleya d'Estudiants de Teruel en l'autoanomenat Bloque Critico, treballant per organitzar vagues i manifestacions.
En Uesca se relaciona con o sindicato universitaire CEPA tamién ta manifestacions y vadas.
A Osca es relaciona amb el sindicat universitari CEPA també per a manifestacions i vagues.
Purna (chovenalla)
Purna (organització)
Ideyolochía
Ideologia
O Premio «Guillem Nicolau» ye un certamen literario en luenga catalana convocau con periodicidat anyal por o Departamento de Cultura d'o Gubierno d'Aragón ta fomentar y espardir a creyación literaria en catalán.
El Premi «Guillem Nicolau» és un certamen literari en llengua catalana convocat amb periodicitat anual pel Departament de Cultura del Govern d'Aragó per fomentar i espargir la creació literaria en català.
O premio s'atorga ta una obra literaria inedita en qualsiquier chenero (narrativa, poesía, teatro, ensayo, traducción, etc.) que s'ha de presentar explicitament seguntes a convocatoria d'o premio.
El premi s'atorga per una obra literaria inèdita en qualsevol gènere (narrativa, poesia, teatre, assaig, traducció, etc.) que s'ha de presentar explícitament segons la convocatòria del premi.
O nombre d'o premio ye en a honor de l'humanista aragonés d'o sieglo XIV Guillem Nicolau.
El nom del premi és honor de l'humanista aragonés del segle XIV Guillem Nicolau.
1993 (como Premio Arnal Cavero): Seminario de Filolochía Romanica d'a Universidat de Heidelberg.
1993 (com Premi Arnal Cavero): Seminario de Filologia Romànica de la Universitat de Heidelberg.
1997: Juli Micolau i Burgués, por Manoll.[1] 1998: Hèctor B. Moret.[1] 1999: Josep San Martín Boncompte.[1] 2002: Susanna Barquín, por L'aventura del desig.[1] 2003: Xavier Terrado, por Mediterrània/Diàleg de la cordialitat.[2] 2004: José Miguel Gràcia Zapater, por Vers a vers a Barcelona.[3] 2006: Susana María Antolí Tello, por Tornem a ser menuts!.[1] 2007: José Miguel Gràcia Zapater, por Dietari en groc.[1] 2008: Juli Micolau i Burgués, por D'un sol esclop.[1] 2009: Marta Momblant Ribas, por La venta de l'hereva.[1] 2010: Mercedes Llop Alfonso, por Ressó en l'obscuritat.[4] 2011: Carles Terés, por Licantropia.[5]
1997: Juli Micolau i Burgués, per Manoll.[1] 1998: Hèctor B. Moret.[1] 1999: Josep Sant Martín Boncompte.[1] 2002: Susanna Barquín, per L'aventura del desig.[1] 2003: Xavier Terrado, per Mediterrània/Diàleg de la cordialitat.[2] 2004: José Miguel Gràcia Zapater, per Vers a vers a Barcelona.[3] 2006: Susana María Antolí Tello, per Tornem a ser menuts!.[1] 2007: José Miguel Gràcia Zapater, per Dietari en groc.[1] 2008: Juli Micolau en Burgués, per De un sol esclop.[1] 2009: Marta Momblant Ribas, per la venta de l'hereva.[1] 2010: Mercedes Llop Alfonso, per Ressó en l'obscuritat.[4] 2011: Carles Terés, per Licantropia.[5]
L'alchamía chodiga
Aljamia jueva
O chodigo-aragonés ye un romance chodigo amortato que se charró en parte d'os reinos d'Aragón y Navarra dende a segunda mitat d'o sieglo VIII dica la rematanza d'o sieglo XV, en os tiempos en os que forachitoron a la mayoría de chodigos no convertitos a lo cristianismo difuera d'a peninsula Iberica.
El Judeoaragonès és un romanç jueu extingit que es va parlar en els Regnes d'Aragó i Navarra des de la segona mitat del segle VIII fins a finals del segle XV, en els tiemps en els que van expulsar a la majoria de jueus no convertits al cristianisme fora de la Península Ibèrica.
Se tractaba d'un romance chodigo, per o que ye clasificato lingüisticament entre as luengas indo-europeas romanicas.
Es tractava d'un romanç jueu, pel que és classificat lingüísticament entre les llengües pre-europees romàniques.
As parlas chodigo-romanicas se farchaban sobre os alazetz d'una luenga romanica, a navarroaragonesa en iste caso, prenendo caracteristicas lingüisticas hebreas dica o punto que talment se diferenciaban prou d'o romance orichinal ta considerar-sen idiomas independients, encara que ixo ye discutible.
Les parles jueu-romàniques es formaven sobre els fonaments d'una llengua romànica, com la navarro-aragonesa en aquest cas, prenent característiques lingüístiques hebrees fins el punt que talment es diferenciaven prou del romanç original per considerar-les idiomes independents, encara que aixo és discutible.
Bi ha tamién bella controversia sobre si os romances chodigos proceden u no d'un anterior chodigo-latín, encara que pareix más probable que o chodigo-aragonés -como los altros romances chodigos d'a peninsula Iberica- naixesen con posterioridat de traza independient.
Hi ha també alguna controversia sobre si els romanços jueus procedeixen o no d'un anterior judeollatí, encara que sembla més probable que el jueu-aragonès -com els altres romanços jueus de la península Ibèrica- naixessin posteriorment.
Bi ha menos textos en alchamía chodiga que en alchamía musulmana, Manuel Alvar n'ha estudiato un que provién de Uesca.
Hi ha menys texts en aljamia jueva que en aljama musulmana, Manuel Alvar n'ha estudiat un que prové de Osca.
Por un tiempo os chodigos d'Aragón teneban l'arabe como luenga de cultura.
Per un tiemps els jueus d'Aragó tenien l'àrab com llengua de cultura.
Un texto de principios d'o sieglo XIV de Uesca se troba en meyo d'una alchamía hebraico-arabe:[1]
Un text de principis del segle XIV de Osca es troba en mig d'una aljamia hebrea-àrab:[1]
Una muestra de texto en romance aragonés d'o sieglo XV escrito por u ta chodigos ye:
procurador ministrador del dido comun por auctoridad poropia sin licença de juge, que se porad enparar la dita binya con el milloramento allí feyto, e faga d'aquella como eredas propia, e si abriestes a sidar en judicio por razon de la dita binya o por el trebudo a querellas del capitol o de su porcurador, que fagades dreyto en poder del oficial del senyor bisbe o de la cort seglar qual mas querran. E si la dita binya querades bender que lo fagades a saber diez dias antes al capitol o a su percurador. E si retener la querran que l´ayan cinc soldos menyos que otro ninguno.
[Lleal, 1995: 76].
#[Lleal, 1995: 76#]. ...Item ordena la aljama qui si por ventura era cristiano el arrendador de la dita sisa y non terna carniceros judios que li tallen al present la carne pora vender...
No ye claro si a fin d'o chodigo-aragonés estió por una suya converchencia con altros romances chodigos hispanicos (se veiga chodigo-espanyol) u si o suyo uso s'esmermó en favor d'os romances chodigo-hispanicos d'o sud d'a Peninsula, con un numero más gran de charradors, esparditos sobretot per tierras valencianas, murcianas y andaluzas.
No és clar si la fi del jueu-aragonès va ser per una seva convergència amb altres romances jueus hispànics (es vegi judeocastellà) o si el seu ús va en favor dels romanços judeo-hispànics del sud de la Península, amb un nombre més gran de parlants, espargits sobretot per terres valencianes, murcianes i andalusses.
O sefardí de Salonica coincidiba con o sefardí de Macedonia y Bosnia en predominar a conservación d'a F- inicial (facer, ferir), a diferencia d'o sefardí de Bulgaria, Anatolia u Rumanía.[2]
El sefardí de Salonica coincidia amb el sefardí de Macedònia i Bosniana en predominar la conservació de la F- inicial (facer, ferir), a diferència del sefardí de Bulgària, Anatolia o Rumania.[2]
En sefardí de Bosnia, Monastir (Macedonia) y Salonica as oracions subordinatas condicionals se fan con o futuro d'indicativo en cuenta de con o futuro de subchuntivo castellán.
En sefardí de Bosniana, Monastir (Macedònia) i Salonica les oracions subordinatas condicionals es fan amb el futur d'indicatiu en comptes d'amb el futur de subchuntivo castellà. "enpero si es fruta ke es xašáš ke estará guzaneada..." "enpero si es fruta ke afilú si saldrá guzaneada..." "si afilú saldrá guzaneada" "si las mužeres diran esto por saxarit minxa arbit siguro ke sera resivido delantre del šem yitbarax"