# pt/Portuguese.xml.gz
# usp/Uspanteco-NT.xml.gz


(src)="b.MAT.1.1.1"> Livro da genealogia de Jesus Cristo , filho de Davi , filho de Abraão .
(trg)="b.MAT.1.1.1"> Riˈ ri jbˈijak yak jmam Kakaj Jesucristo ri rijajl David y Abraham .

(src)="b.MAT.1.2.1"> A Abraão nasceu Isaque ; a Isaque nasceu Jacó ; a Jacó nasceram Judá e seus irmãos ;
(trg)="b.MAT.1.2.1"> Abraham riˈ ri jkaj Isaac , Isaac riˈ ri jkaj Jacob y Jacob riˈ ri jkaj Judá pach yak jkˈun y ratz .

(src)="b.MAT.1.3.1"> a Judá nasceram , de Tamar , Farés e Zará ; a Farés nasceu Esrom ; a Esrom nasceu Arão ;
(trg)="b.MAT.1.3.1"> Judá riˈ ri jkajak Fares pach Zara y jchuchak riˈ Tamar .
(trg)="b.MAT.1.3.2"> Fares riˈ ri jkaj Esrom y Esrom riˈ ri jkaj Aram .

(src)="b.MAT.1.4.1"> a Arão nasceu Aminadabe ; a Aminadabe nasceu Nasom ; a Nasom nasceu Salmom ;
(trg)="b.MAT.1.4.1"> Aram riˈ ri jkaj Aminadab , Aminadab riˈ ri jkaj Naasón y Naasón riˈ ri jkaj Salmón .

(src)="b.MAT.1.5.1"> a Salmom nasceu , de Raabe , Booz ; a Booz nasceu , de Rute , Obede ; a Obede nasceu Jessé ;
(trg)="b.MAT.1.5.1"> Salmón riˈ ri jkaj Booz y jchuch riˈ Rahab , Booz riˈ ri jkaj Obed y jchuch riˈ Rut y Obed riˈ ri jkaj Isaí .

(src)="b.MAT.1.6.1"> e a Jessé nasceu o rei Davi .
(src)="b.MAT.1.6.2"> A Davi nasceu Salomão da que fora mulher de Urias ;
(trg)="b.MAT.1.6.1"> Isaí riˈ ri jkaj rey David , David riˈ ri jkaj Salomón y jchuch Salomón riˈ ri anm ri xwaˈx pire rixokl Urías .

(src)="b.MAT.1.7.1"> a Salomão nasceu Roboão ; a Roboão nasceu Abias ; a Abias nasceu Asafe ;
(trg)="b.MAT.1.7.1"> Salomón riˈ ri jkaj Roboam , Roboam riˈ ri jkaj Abías y Abías riˈ ri jkaj Asa .

(src)="b.MAT.1.8.1"> a Asafe nasceu Josafá ; a Josafá nasceu Jorão ; a Jorão nasceu Ozias ;
(trg)="b.MAT.1.8.1"> Asa riˈ ri jkaj Josafat , Josafat riˈ ri jkaj Joram y Joram riˈ ri jkaj Uzías .

(src)="b.MAT.1.9.1"> a Ozias nasceu Joatão ; a Joatão nasceu Acaz ; a Acaz nasceu Ezequias ;
(trg)="b.MAT.1.9.1"> Uzías riˈ ri jkaj Jotam , Jotam riˈ ri jkaj Acaz y Acaz riˈ ri jkaj Ezequías .

(src)="b.MAT.1.10.1"> a Ezequias nasceu Manassés ; a Manassés nasceu Amom ; a Amom nasceu Josias ;
(trg)="b.MAT.1.10.1"> Ezequías riˈ ri jkaj Manasés , Manasés riˈ ri jkaj Amón y Amón riˈ ri jkaj Josías .

(src)="b.MAT.1.11.1"> a Josias nasceram Jeconias e seus irmãos , no tempo da deportação para Babilônia .
(trg)="b.MAT.1.11.1"> Josías riˈ ri jkaj Jeconías pach yak jkˈun y ratz laˈ mak junabˈ cuando yak rijajl Israel xcˈamsajtakbˈi prexil Babilonia .

(src)="b.MAT.1.12.1"> Depois da deportação para Babilônia nasceu a Jeconias , Salatiel ; a Salatiel nasceu Zorobabel ;
(trg)="b.MAT.1.12.1"> Cuando xkˈajtakch prexil yak rijajl Israel Babilonia , xwaˈx jun jcˈajol Jeconías y xcoj jbˈij pi Salatiel .
(trg)="b.MAT.1.12.2"> Salatiel riˈ ri jkaj Zorobabel .

(src)="b.MAT.1.13.1"> a Zorobabel nasceu Abiúde ; a Abiúde nasceu Eliaquim ; a Eliaquim nasceu Azor ;
(trg)="b.MAT.1.13.1"> Zorobabel riˈ ri jkaj Abiud , Abiud riˈ ri jkaj Eliaquim y Eliaquim riˈ ri jkaj Azor .

(src)="b.MAT.1.14.1"> a Azor nasceu Sadoque ; a Sadoque nasceu Aquim ; a Aquim nasceu Eliúde ;
(trg)="b.MAT.1.14.1"> Azor riˈ ri jkaj Sadoc , Sadoc riˈ ri jkaj Aquim y Aquim riˈ ri jkaj Eliud .

(src)="b.MAT.1.15.1"> a Eliúde nasceu Eleazar ; a Eleazar nasceu Matã ; a Matã nasceu Jacó ;
(trg)="b.MAT.1.15.1"> Eliud riˈ ri jkaj Eleazar , Eleazar riˈ ri jkaj Matán y Matán riˈ ri jkaj Jacob .

(src)="b.MAT.1.16.1"> e a Jacó nasceu José , marido de Maria , da qual nasceu JESUS , que se chama Cristo .
(trg)="b.MAT.1.16.1"> Jacob riˈ ri jkaj José ri richjil María , María riˈ ri jchuch Kakaj Jesús y Kakaj Jesús riˈ ri tibˈijsaj re chi riˈ ri bˈil jwiˈl Kakaj Dios chi tina jtaknach wich ulew .

(src)="b.MAT.1.17.1"> De sorte que todas as gerações , desde Abraão até Davi , são catorze gerações ; e desde Davi até a deportação para Babilônia , catorze gerações ; e desde a deportação para Babilônia até o Cristo , catorze gerações .
(trg)="b.MAT.1.17.1"> Y jilonli xwaˈxiˈ cajlajuj ( 14 ) kˈat ijajl ri xcholmajch chirij Abraham asta chirij David .
(trg)="b.MAT.1.17.2"> Y xwaˈxiˈ cajlajuj ( 14 ) kˈat ijajl chic ri xcholmajch chirij David asta cuando yak rijajl Israel xcˈamsajtakbˈi prexil Babilonia .
(trg)="b.MAT.1.17.3"> Y xwaˈxiˈ cajlajuj ( 14 ) kˈat ijajl chic ri xcholmajch cuando xkˈajtakch prexil yak rijajl Israel Babilonia asta chirij Kakaj Jesús .

(src)="b.MAT.1.18.1"> Ora , o nascimento de Jesus Cristo foi assim : Estando Maria , sua mãe , desposada com José , antes de se ajuntarem , ela se achou ter concebido do Espírito Santo .
(trg)="b.MAT.1.18.1"> Jilonri xqˈuisiˈy Kakaj Jesucristo , María ri jchuch Kakaj Jesucristo tzˈonalchak jwiˈl José pire ticˈuliˈy riqˈuil , pero ajquiˈ chi jcˈam ribˈak riqˈuil cuando xan yaj anm jwiˈlke jcwinel Lokˈlaj Jsantil Kakaj Dios .

(src)="b.MAT.1.19.1"> E como José , seu esposo , era justo , e não a queria infamar , intentou deixá-la secretamente .
(trg)="b.MAT.1.19.1"> José ri tzˈonawinak re María , juntir ri tran pi jcholajliˈn , re riˈ raj taˈ tresaj jqˈuixbˈ María ri nen jcholajl .
(trg)="b.MAT.1.19.2"> Xchomorsaj roj xcan jyeˈ chi mukukil .

(src)="b.MAT.1.20.1"> E , projetando ele isso , eis que em sonho lhe apareceu um anjo do Senhor , dizendo : José , filho de Davi , não temas receber a Maria , tua mulher , pois o que nela se gerou é do Espírito Santo ;
(trg)="b.MAT.1.20.1"> Re jilonli tijin tijchomorsaj , cuando xrichcˈaj xpe jun anjl ri takalch jwiˈl Kakaj Dios ri Kajawl , xij re : At José ri at rijajl David , mi tzaak achˈol chi jcˈamic María pi awixokl jwiˈl man ra ricˈlal ri tiqˈuisiˈy rechiˈ Lokˈlaj Jsantil Kakaj Dios .

(src)="b.MAT.1.21.1"> ela dará � luz um filho , a quem chamarás JESUS ; porque ele salvará o seu povo dos seus pecados .
(trg)="b.MAT.1.21.1"> María tiqˈuisiˈy jun ra ricˈlal winak y tacoj jbˈij pi Jesús .
(trg)="b.MAT.1.21.2"> Jilonli jbˈij jwiˈl riˈ re ticolow rechak juntir yak jwinak laj jkˈabˈ jmacak , xcheˈ .

(src)="b.MAT.1.22.1"> Ora , tudo isso aconteceu para que se cumprisse o que fora dito da parte do Senhor pelo profeta :
(trg)="b.MAT.1.22.1"> Juntir li ri xaan pirechiˈ xtaw chiwch juntir Jyolj Kakaj Dios ri Kajawl ri xij jun ajkˈasal Jyolj Kakaj Dios cuando xij jilonri :

(src)="b.MAT.1.23.1"> Eis que a virgem conceberá e dará � luz um filho , o qual será chamado EMANUEL , que traduzido é : Deus conosco .
(trg)="b.MAT.1.23.1"> Jun kˈapoj anm ri taˈ echbˈel jwiˈl ni jono winak tican yaj anm , tiqˈuisiˈy jun ra ricˈlal winak y tijcojtak jbˈij pi Emanuel , xcheˈ .
(trg)="b.MAT.1.23.2"> Ri jcholajl tielwiˈ man yoloj Emanuel , Kakaj Dios wiˈchak kiqˈuil .

(src)="b.MAT.1.24.1"> E José , tendo despertado do sono , fez como o anjo do Senhor lhe ordenara , e recebeu sua mulher ;
(trg)="b.MAT.1.24.1"> Cuando xcˈastaj jwich José , xan chapcaˈ xijsaj re jwiˈl anjl ri takalch jwiˈl Kakaj Dios ri Kajawl .
(trg)="b.MAT.1.24.2"> Jilonli xcˈam María pire rixokl .

(src)="b.MAT.1.25.1"> e não a conheceu enquanto ela não deu � luz um filho ; e pôs-lhe o nome de JESUS .
(trg)="b.MAT.1.25.1"> Pero taˈ xrechbˈej ribˈak asta xqˈuisiˈy ra ricˈlal winak ri xcojsaj jbˈij pi Jesús jwiˈl José , ajrucˈreˈ xrechbˈej ribˈak .

(src)="b.MAT.2.1.1"> Tendo , pois , nascido Jesus em Belém da Judéia , no tempo do rei Herodes , eis que vieram do oriente a Jerusalém uns magos que perguntavam :
(trg)="b.MAT.2.1.1"> Kakaj Jesús xqˈuisiˈy Belén ri jun tilmit re Judea laˈ mak junabˈ cuando Nabˈe Herodes wiˈ pire rey .
(trg)="b.MAT.2.1.2"> Laˈ mak kˈij li xpetak nicˈj winak laj jsucˈlal lamas tielwiˈch kˈij , rechak tijojemiˈ ribˈak chirij chˈumil .
(trg)="b.MAT.2.1.3"> Xtawtak Jerusalén chi rilic Kakaj Jesús .

(src)="b.MAT.2.2.1"> Onde está aquele que é nascido rei dos judeus ? pois do oriente vimos a sua estrela e viemos adorá-lo .
(trg)="b.MAT.2.2.1"> Xtzˈonajtak jtaquil claˈ , xijtak : ¿ Lamas wiˈ jreyak yak rijajl Israel ri xqˈuisiˈyc ?
(trg)="b.MAT.2.2.2"> Oj xkilaˈch jchˈumil cuando wojch laj jsucˈlal lamas tielwiˈch kˈij y xojpe chi jnimirsaj jkˈij , xcheˈtak .

(src)="b.MAT.2.3.1"> O rei Herodes , ouvindo isso , perturbou-se , e com ele toda a Jerusalém ;
(trg)="b.MAT.2.3.1"> Cuando man rey Herodes xta jtaquil chi jilonli tijbˈijtak , subˈlaj xoc il chi jtaic y jilon juntir cristian ri wiˈtak Jerusalén .

(src)="b.MAT.2.4.1"> e , reunindo todos os principais sacerdotes e os escribas do povo , perguntava-lhes onde havia de nascer o Cristo .
(trg)="b.MAT.2.4.1"> Xpe Herodes , xtak jsiqˈuijcak mak jbˈabˈalak yak ajcˈamaltak jbˈeak cristian riqˈui Kakaj Dios pach yak ajtijoltak cristian re Jpixbˈ Kakaj Dios y xtzˈonaj rechak lamas tiqˈuisiˈywiˈ jun ri bˈil jwiˈl Kakaj Dios chi tina jtaknach wich ulew .

(src)="b.MAT.2.5.1"> Responderam-lhe eles : Em Belém da Judéia ; pois assim está escrito pelo profeta :
(trg)="b.MAT.2.5.1"> Rechak xijtak re man rey : Jiˈ tiqˈuisiˈy Belén ri jun tilmit re Judea jilon xcan jtzˈibˈaj jun ajkˈasal Jyolj Kakaj Dios ojr cuando xij chirij jilonri :

(src)="b.MAT.2.6.1"> E tu , Belém , terra de Judá , de modo nenhum és a menor entre as principais cidades de Judá ; porque de ti sairá o Guia que há de apascentar o meu povo de Israel .
(trg)="b.MAT.2.6.1"> At tilmit Belén ri jun tilmit re Judea , maˈ at taˈ jun tilmit ri taˈ cojol jkˈij chijxoˈlak mak tilmit re Judea , jwiˈl claˈ tiqˈuisiˈywiˈ jun rey ri ticˈamow jbˈeak yak rijajl Israel ri inwinak , xcheˈ , xcheˈtak re .

(src)="b.MAT.2.7.1"> Então Herodes chamou secretamente os magos , e deles inquiriu com precisão acerca do tempo em que a estrela aparecera ;
(trg)="b.MAT.2.7.1"> Xpe Herodes , xtak jsiqˈuijcak chi mukukil mak winak ri tijojem ribˈak chirij chˈumil pire xijsaj re nen or xriltak man chˈumil .

(src)="b.MAT.2.8.1"> e enviando-os a Belém , disse-lhes : Ide , e perguntai diligentemente pelo menino ; e , quando o achardes , participai-mo , para que também eu vá e o adore .
(trg)="b.MAT.2.8.1"> Ajrucˈreˈ xtaktakbˈi Belén , xij rechak : Jattak , toctatak lamas wiˈ man ra neˈ li y cuando tataˈtak , tikˈax abˈijtak chic chwe lamas wiˈ pire tibˈe innimirsaj jkˈij , xcheˈ rechak .

(src)="b.MAT.2.9.1"> Tendo eles , pois , ouvido o rei , partiram ; e eis que a estrela que tinham visto quando no oriente ia adiante deles , até que , chegando , se deteve sobre o lugar onde estava o menino .
(trg)="b.MAT.2.9.1"> Mak winak ri tijojem ribˈak chirij chˈumil cuando xtatak ri xijsaj rechak jwiˈl man rey , xeˈtak .
(trg)="b.MAT.2.9.2"> Y man chˈumil ri xriltakch laj jsucˈlal lamas tielwiˈch kˈij nabˈeyiˈ chiwchak ajriˈ xeˈ waˈrok laˈ man luwar lamas wiˈ ra neˈ .

(src)="b.MAT.2.10.1"> Ao verem eles a estrela , regozijaram-se com grande alegria .
(trg)="b.MAT.2.10.1"> Mak winak li ri tijojem ribˈak chirij chˈumil cuando xriltak xwaˈr man chˈumil subˈlaj xquiˈcottak .

(src)="b.MAT.2.11.1"> E entrando na casa , viram o menino com Maria sua mãe e , prostrando-se , o adoraram ; e abrindo os seus tesouros , ofertaram-lhe dádivas : ouro incenso e mirra .
(trg)="b.MAT.2.11.1"> Cuando xoctak la ja , xriltak man ra neˈ pach María ri jchuch , rechak laj or xxucbˈaˈ ribˈak chiwch man ra neˈ chi jnimirsaj jkˈij y xtebˈaˈ jcaxak y xsipajtak oro , pom y mirra re ra neˈ .

(src)="b.MAT.2.12.1"> Ora , sendo por divina revelação avisados em sonhos para não voltarem a Herodes , regressaram � sua terra por outro caminho .
(trg)="b.MAT.2.12.1"> Y mak winak li ri tijojem ribˈak chirij chˈumil xijsaj rechak laj richcˈak chi taˈ chiquiˈ tikˈaxtak riqˈui man rey .
(trg)="b.MAT.2.12.2"> Jwiˈliˈli jiˈchak xkˈaxtakbˈi li jun jalan bˈe cuando xkˈajtakbˈi laj richochak .

(src)="b.MAT.2.13.1"> E , havendo eles se retirado , eis que um anjo do Senhor apareceu a José em sonho , dizendo : Levanta-te , toma o menino e sua mãe , foge para o Egito , e ali fica até que eu te fale ; porque Herodes há de procurar o menino para o matar .
(trg)="b.MAT.2.13.1"> Cuando jorok bˈiˈtakaˈ mak winak ri tijojem ribˈak chirij chˈumil , xrichcˈaj José chi xwabˈaˈ ribˈ jun ranjl Kakaj Dios ri Kajawl chiwch y xij re : Bˈiiten , cˈambˈi man ra neˈ pach jchuch , jattak Egipto .
(trg)="b.MAT.2.13.2"> Waˈxentak claˈ asta tina imbˈijna chawechak cuando ateltakch claˈ jwiˈl man rey Nabˈe Herodes tijtocaˈ man ra neˈ pire tijcamsaj , xcheˈ anjl re José .

(src)="b.MAT.2.14.1"> Levantou-se , pois , tomou de noite o menino e sua mãe , e partiu para o Egito .
(trg)="b.MAT.2.14.1"> Y lakˈabˈ li cuando xcˈastaj jwich José , xbˈiitbˈic , xcˈambˈi ra neˈ pach jchuch xeˈtak Egipto .

(src)="b.MAT.2.15.1"> e lá ficou até a morte de Herodes , para que se cumprisse o que fora dito da parte do Senhor pelo profeta : Do Egito chamei o meu Filho .
(trg)="b.MAT.2.15.1"> Claˈ xwaˈxtak asta xtaw kˈij xcam Herodes .
(trg)="b.MAT.2.15.2"> Jilonli xantak pire xtaw chiwch Jyolj Kakaj Dios ri Kajawl ri xij jun ajkˈasal Jyolj Kakaj Dios cuando xij jilonri : Egipto xinsiqˈuij Incˈajol , xcheˈ Kakaj Dios .

(src)="b.MAT.2.16.1"> Então Herodes , vendo que fora iludido pelos magos , irou-se grandemente e mandou matar todos os meninos de dois anos para baixo que havia em Belém , e em todos os seus arredores , segundo o tempo que com precisão inquirira dos magos .
(trg)="b.MAT.2.16.1"> Nabˈe Herodes cuando xretemaj chi xsubˈsajiˈ jwiˈlak mak winak ri tijojem ribˈak chirij chˈumil subˈlaj xpe retzal , xtak jcamsajcak tra winak ri ajriˈ jqˈuisiˈycak asta mak tra ri wiˈ cacabˈ junbˈak ri wiˈtak Belén pach mak tra ri wiˈtak chijcˈulel man tilmit li , jwiˈl wiˈchak quibˈ junabˈ jbˈij jwiˈlak mak winak ri tijojem ribˈak chirijak mak chˈumil .

(src)="b.MAT.2.17.1"> Cumpriu-se então o que fora dito pelo profeta Jeremias :
(trg)="b.MAT.2.17.1"> Jilonli xtaw chiwch Jyolj Kakaj Dios ri xcan jtzˈibˈaj Jeremías ri ajkˈasal Jyolj Kakaj Dios ri xij jilonri :

(src)="b.MAT.2.18.1"> Em Ramá se ouviu uma voz , lamentação e grande pranto : Raquel chorando os seus filhos , e não querendo ser consolada , porque eles já não existem .
(trg)="b.MAT.2.18.1"> Li tilmit Ramá xtasaj subˈlaj okˈej y subˈlaj chˈejejem jwiˈl bˈis .
(trg)="b.MAT.2.18.2"> Y riˈ Raquel ri tiokˈ chirijak yak ricˈlal .
(trg)="b.MAT.2.18.3"> Taˈ raj tiyeˈsaj jcowil ranm jwiˈl xcamiˈ yak ricˈlal , xcheˈ Kakaj Dios .

(src)="b.MAT.2.19.1"> Mas tendo morrido Herodes , eis que um anjo do Senhor apareceu em sonho a José no Egito ,
(trg)="b.MAT.2.19.1"> Pero cuando jorok camiˈ man Nabˈe Herodes , José wiˈ Egipto cuando xrichcˈaj chi xwabˈaˈ chic ribˈ jun ranjl Kakaj Dios ri Kajawl chiwch y xij re jilonri :

(src)="b.MAT.2.20.1"> dizendo : Levanta-te , toma o menino e sua mãe e vai para a terra de Israel ; porque já morreram os que procuravam a morte do menino .
(trg)="b.MAT.2.20.1"> Bˈiiten , cˈambˈi man ra neˈ pach jchuch , kˈajentak laj jluwrak yak rijajl Israel jwiˈl lajori xcamtakaˈ mak ri rajak roj xcamsajtak ra neˈ , xcheˈ re .

(src)="b.MAT.2.21.1"> Então ele se levantou , tomou o menino e sua mãe e foi para a terra de Israel .
(trg)="b.MAT.2.21.1"> José xbˈiitc , xcˈambˈi ra neˈ pach jchuch xeˈtak laj jluwrak yak rijajl Israel .

(src)="b.MAT.2.22.1"> Ouvindo , porém , que Arquelau reinava na Judéia em lugar de seu pai Herodes , temeu ir para lá ; mas avisado em sonho por divina revelação , retirou-se para as regiões da Galiléia ,
(trg)="b.MAT.2.22.1"> Pero cuando xta chi Herodes Arquelao xcan pire rey re Judea pi jqˈuexwach Nabˈe Herodes ri jkaj , José xtzaak jchˈol chi bˈenam claˈ y xijsaj re jwiˈl Kakaj Dios laj richcˈ chi taˈ tibˈe claˈ .
(trg)="b.MAT.2.22.2"> Jwiˈliˈli jiˈ xeˈ Galilea .

(src)="b.MAT.2.23.1"> e foi habitar numa cidade chamada Nazaré ; para que se cumprisse o que fora dito pelos profetas : Ele será chamado nazareno .
(trg)="b.MAT.2.23.1"> Xeˈ waˈx Nazaret ri jun tilmit re Galilea .
(trg)="b.MAT.2.23.2"> Jilonli xtaw chiwch ri xijtak yak ajkˈasaltak Jyolj Kakaj Dios ojrtaktzij jilonri : Re tina bˈijsajna chirij chi aj Nazaretiˈn , xcheˈtak .

(src)="b.MAT.3.1.1"> Naqueles dias apareceu João , o Batista , pregando no deserto da Judéia ,
(trg)="b.MAT.3.1.1"> Y laˈ mak kˈij li xticar Juan Ajbˈanal Jaˈtiox chi jtijoj cristian re Jyolj Kakaj Dios ri titawtak riqˈuil li jun luwar re Judea lamas taˈ cristian .

(src)="b.MAT.3.2.1"> dizendo : Arrependei-vos , porque é chegado o reino dos céus .
(trg)="b.MAT.3.2.1"> Re xij : Qˈuex anoˈjak chiwch Kakaj Dios jwiˈl raquitzchak raj tijchol takon Kakaj Dios chibˈak cristian , xcheˈ .

(src)="b.MAT.3.3.1"> Porque este é o anunciado pelo profeta Isaías , que diz : Voz do que clama no deserto ; Preparai o caminho do Senhor , endireitai as suas veredas .
(trg)="b.MAT.3.3.1"> Chirijiˈ Juan Ajbˈanal Jaˈtiox ri xcan tzˈibˈaj jwiˈl Isaías ri ajkˈasal Jyolj Kakaj Dios ri tijbˈij chi tina tasajna jun ri cow tichˈejej li jun luwar lamas taˈ cristian , tijbˈij jilonri : Bˈantak jwaˈx jbˈe Kakaj Jesús ri Kajawl , tebˈaˈtak jbˈe sucˈul laj awanmak , ticheˈ .

(src)="b.MAT.3.4.1"> Ora , João usava uma veste de pelos de camelo , e um cinto de couro em torno de seus lombos ; e alimentava-se de gafanhotos e mel silvestre .
(trg)="b.MAT.3.4.1"> Ritzˈik Juan Ajbˈanal Jaˈtiox ri tijcoj bˈanal laˈ rusumal camello y jpas bˈanal laˈ tzˈum y sacˈ pach cabˈ re lak cheˈ tijtij pire jwa .

(src)="b.MAT.3.5.1"> Então iam ter com ele os de Jerusalém , de toda a Judéia , e de toda a circunvizinhança do Jordão ,
(trg)="b.MAT.3.5.1"> Wiˈ cristian xpetak Jerusalén , wiˈ xpetak lak juntir luwar re Judea y wiˈ xpetak lak luwar re chiˈ nimi jaˈ Jordán xtawtak chi jtaic jyolj Juan Ajbˈanal Jaˈtiox .

(src)="b.MAT.3.6.1"> e eram por ele batizados no rio Jordão , confessando os seus pecados .
(trg)="b.MAT.3.6.1"> Y yak ri xcˈam jkˈabˈal jmacak chiwch Kakaj Dios , xpe Juan Ajbˈanal Jaˈtiox xan jaˈtiox rechak li nimi jaˈ Jordán .

(src)="b.MAT.3.7.1"> Mas , vendo ele muitos dos fariseus e dos saduceus que vinham ao seu batismo , disse-lhes : Raça de víboras , quem vos ensinou a fugir da ira vindoura ?
(trg)="b.MAT.3.7.1"> Pero Juan Ajbˈanal Jaˈtiox , cuando xril chi subˈlaj qˈui mak fariseo pach mak saduceo xtawtak riqˈuil , riˈ rajak tibˈan jaˈtiox rechak , xij rechak : Pur atak cumatz ri ticamsanc .
(trg)="b.MAT.3.7.2"> Taˈ nen xin chawechak chi atcolmajtakaˈ chiwch jkˈatbˈitzij Kakaj Dios ri tina ranna jwiˈl retzal .

(src)="b.MAT.3.8.1"> Produzi , pois , frutos dignos de arrependimento ,
(trg)="b.MAT.3.8.1"> Bˈantak tzitaklaj noˈj laj acˈaslemalak pire ticˈutun chi kes tzˈet xaqˈuexaˈ anoˈjak y xacˈamaˈ jkˈabˈal amacak chiwch Kakaj Dios .

(src)="b.MAT.3.9.1"> e não queirais dizer dentro de vós mesmos : Temos por pai a Abraão ; porque eu vos digo que mesmo destas pedras Deus pode suscitar filhos a Abraão .
(trg)="b.MAT.3.9.1"> Ma chomorsaj laj awanmak chi atcolmajtakaˈ jwiˈl atakaˈ rijajl Abraham .
(trg)="b.MAT.3.9.2"> Jwiˈl in tambˈij chawechak chi Kakaj Dios ticwiniˈ chi tiwux mak abˈaj ri pi rijajl Abraham .

(src)="b.MAT.3.10.1"> E já está posto o machado á raiz das árvores ; toda árvore , pois que não produz bom fruto , é cortada e lançada no fogo .
(trg)="b.MAT.3.10.1"> Man iquej wiˈchak laj raˈ mak cheˈ pire ticˈursajtakbˈic .
(trg)="b.MAT.3.10.2"> Juntir mak cheˈ ri taˈ tzi tiwichintak , ticˈursajtakaˈn y titˈojsajtakaˈ li kˈakˈ .

(src)="b.MAT.3.11.1"> Eu , na verdade , vos batizo em água , na base do arrependimento ; mas aquele que vem após mim é mais poderoso do que eu , que nem sou digno de levar-lhe as alparcas ; ele vos batizará no Espírito Santo , e em fogo .
(trg)="b.MAT.3.11.1"> In kes tzˈet laˈ jaˈ tambˈan jaˈtiox chawechak chi jcˈutic chi xaqˈuexaˈ anoˈjak , pero petzal chiquiˈ jun chwij mas jcwinel chinwch in , ni taˈ ticˈular pi we tancˈambˈi jxajbˈ .
(trg)="b.MAT.3.11.2"> Re tina ranna jaˈtiox chawechak laˈ Lokˈlaj Jsantil Kakaj Dios y laˈ kˈakˈ .

(src)="b.MAT.3.12.1"> A sua pá ele tem na mão , e limpará bem a sua eira ; recolherá o seu trigo ao celeiro , mas queimará a palha em fogo inextinguível .
(trg)="b.MAT.3.12.1"> Re cˈamaliˈch jun kelen jwiˈl laj jkˈabˈ ri quiek laˈ tijpuˈw jwich trig y tijtos mak rakan ri tiel chijxoˈl .
(trg)="b.MAT.3.12.2"> Tijcˈol man trig li cˈuja , pero mak rakan ri tiel chijxoˈl tijcˈat li jun kˈakˈ ri taˈ jchupic , xcheˈ Juan Ajbˈanal Jaˈtiox .

(src)="b.MAT.3.13.1"> Então veio Jesus da Galiléia ter com João , junto do Jordão , para ser batizado por ele .
(trg)="b.MAT.3.13.1"> Kakaj Jesús xelbˈi Galilea xeˈ chiˈ nimi jaˈ Jordán riqˈui Juan Ajbˈanal Jaˈtiox pire tibˈansaj jaˈtiox re .

(src)="b.MAT.3.14.1"> Mas João o impedia , dizendo : Eu é que preciso ser batizado por ti , e tu vens a mim ?
(trg)="b.MAT.3.14.1"> Juan Ajbˈanal Jaˈtiox taˈ raj roj xan jaˈtiox re , xij re : Riˈ at rajwax atbˈanow jaˈtiox chwe chiwch in imbˈanow jaˈtiox chawe .
(trg)="b.MAT.3.14.2"> ¿ Nen chac atpe wiqˈuil ? xcheˈ re .

(src)="b.MAT.3.15.1"> Jesus , porém , lhe respondeu : Consente agora ; porque assim nos convém cumprir toda a justiça .
(src)="b.MAT.3.15.2"> Então ele consentiu .
(trg)="b.MAT.3.15.1"> Kakaj Jesús xij re : Canok pi jilonli , bˈan jaˈtiox chwe pire tikabˈan juntir lawiˈ raj Kakaj Dios tikabˈan , xcheˈ re .
(trg)="b.MAT.3.15.2"> Jiˈkelonli xansaj jaˈtiox re jwiˈl Juan Ajbˈanal Jaˈtiox .

(src)="b.MAT.3.16.1"> Batizado que foi Jesus , saiu logo da água ; e eis que se lhe abriram os céus , e viu o Espírito Santo de Deus descendo como uma pomba e vindo sobre ele ;
(trg)="b.MAT.3.16.1"> Cuando xantaj jaˈtiox re Kakaj Jesús , xelch ralaj jaˈ , xtormaj caj y xril kesalch Lokˈlaj Jsantil Kakaj Dios chibˈ chapcaˈ rilic jun ra ut .

(src)="b.MAT.3.17.1"> e eis que uma voz dos céus dizia : Este é o meu Filho amado , em quem me comprazo .
(trg)="b.MAT.3.17.1"> Y xtasaj jun chˈaˈwem xaanch lecj , xijch : Riˈ ri lokˈlaj Incˈajol ri subˈlaj inquiˈcot chirij , xcheˈch .

(src)="b.MAT.4.1.1"> Então foi conduzido Jesus pelo Espírito ao deserto , para ser tentado pelo Diabo .
(trg)="b.MAT.4.1.1"> Xpe Lokˈlaj Jsantil Kakaj Dios , xcˈambˈi Kakaj Jesús li jun luwar lamas taˈ cristian pire titakchiˈj chi macun jwiˈl man jbˈabˈal etzl .

(src)="b.MAT.4.2.1"> E , tendo jejuado quarenta dias e quarenta noites , depois teve fome .
(trg)="b.MAT.4.2.1"> Caˈwinak ( 40 ) kˈij , caˈwinak ( 40 ) akˈabˈ xwaˈx Kakaj Jesús claˈ , taˈ nen xtij .
(trg)="b.MAT.4.2.2"> Cuando xtzˈakat caˈwinak ( 40 ) kˈij y caˈwinak ( 40 ) akˈabˈ , ajrucˈreˈ xricˈaj wiˈjal .

(src)="b.MAT.4.3.1"> Chegando , então , o tentador , disse-lhe : Se tu és Filho de Deus manda que estas pedras se tornem em pães .
(trg)="b.MAT.4.3.1"> Xpe man jbˈabˈal etzl , xtaw riqˈui Kakaj Jesús chi jtakchiˈj chi macunc , xij re : Wi kes tzˈet atiˈ Jcˈajol Kakaj Dios , bˈij re mak abˈaj ri chi tiwuxtak pi cuxlanwa , xcheˈ re Kakaj Jesús .

(src)="b.MAT.4.4.1"> Mas Jesus lhe respondeu : Está escrito : Nem só de pão viverá o homem , mas de toda palavra que sai da boca de Deus .
(trg)="b.MAT.4.4.1"> Pero Kakaj Jesús xij re : Li wuj re Lokˈlaj Jyolj Kakaj Dios tzˈibˈaliˈ jilonri : Maˈ jwiˈl taˈke cuxlanwa tiyoˈrwiˈ jun cristian , jwiˈliˈ juntir Jyolj Kakaj Dios , ticheˈ , xcheˈ re .

(src)="b.MAT.4.5.1"> Então o Diabo o levou � cidade santa , colocou-o sobre o pináculo do templo ,
(trg)="b.MAT.4.5.1"> Ajrucˈreˈ man jbˈabˈal etzl laj or xcˈam chicbˈi Kakaj Jesús li tilmit Jerusalén ri tosol pire Kakaj Dios , xeˈ jwabˈaˈ li man luwar mas naj rakˈanebˈ re nimi richoch Kakaj Dios

(src)="b.MAT.4.6.1"> e disse-lhe : Se tu és Filho de Deus , lança-te daqui abaixo ; porque está escrito : Aos seus anjos dará ordens a teu respeito ; e : eles te susterão nas mãos , para que nunca tropeces em alguma pedra .
(trg)="b.MAT.4.6.1"> y xij re : Wi kes tzˈet atiˈ Jcˈajol Kakaj Dios , tˈojbˈi aybˈ neri atbˈe kej lak ulew , jwiˈl li wuj re Lokˈlaj Jyolj Kakaj Dios tzˈibˈaliˈ jilonri : Kakaj Dios tijtakaˈch yak anjl chi achajajc y rechak atjcˈulaˈtakaˈ laˈ jkˈabˈak pire maˈ tibˈe achˈiˈyeˈ awakan laˈ jun abˈaj , ticheˈ , xcheˈ man jbˈabˈal etzl re Kakaj Jesús .

(src)="b.MAT.4.7.1"> Replicou-lhe Jesus : Também está escrito : Não tentarás o Senhor teu Deus .
(trg)="b.MAT.4.7.1"> Kakaj Jesús xij chic re : Pero li wuj re Lokˈlaj Jyolj Kakaj Dios tzˈibˈaliˈ jilonri : Ma tzˈonaj re Akaj Dios ri Awajawl chi tran jun kelen pireke tawil wi kes tzˈetiˈ tran ri tijbˈij , ticheˈ , xcheˈ re .

(src)="b.MAT.4.8.1"> Novamente o Diabo o levou a um monte muito alto ; e mostrou-lhe todos os reinos do mundo , e a glória deles ;
(trg)="b.MAT.4.8.1"> Xpe chic man jbˈabˈal etzl , xcˈam chicbˈi Kakaj Jesús bˈa jun witz subˈlaj naj rakˈanebˈ y xcˈutbˈi chiwch juntir mak tilmit ri wiˈ wich ulew y juntir mak kustaklaj kelen ri wiˈ chiwch y xij re :

(src)="b.MAT.4.9.1"> e disse-lhe : Tudo isto te darei , se , prostrado , me adorares .
(trg)="b.MAT.4.9.1"> In tanjachaˈ juntir li laj akˈbˈ wi atxucar chinwch y tacoj inkˈij , xcheˈ re Kakaj Jesús .

(src)="b.MAT.4.10.1"> Então ordenou-lhe Jesus : Vai-te , Satanás ; porque está escrito : Ao Senhor teu Deus adorarás , e só a ele servirás .
(trg)="b.MAT.4.10.1"> Kakaj Jesús xij chic re man jbˈabˈal etzl : Jat jbˈabˈal etzl , elambˈi neri , jwiˈl li wuj re Lokˈlaj Jyolj Kakaj Dios tzˈibˈaliˈ jilonri : Nimirsaj jkˈij Akaj Dios ri Awajawl y xike rajwax tabˈan lawiˈ raj re tabˈan , ticheˈ , xcheˈ Kakaj Jesús re man jbˈabˈal etzl .

(src)="b.MAT.4.11.1"> Então o Diabo o deixou ; e eis que vieram os anjos e o serviram .
(trg)="b.MAT.4.11.1"> Y man jbˈabˈal etzl xelbˈic , xcan jyeˈ Kakaj Jesús y xtawtak nicˈj anjl chi jtˈoˈic Kakaj Jesús .

(src)="b.MAT.4.12.1"> Ora , ouvindo Jesus que João fora entregue , retirou-se para a Galiléia ;
(trg)="b.MAT.4.12.1"> Kakaj Jesús cuando xta jtaquil chi Juan Ajbˈanal Jaˈtiox xcojsajiˈ li cars , xkˈaj Galilea .

(src)="b.MAT.4.13.1"> e , deixando Nazaré , foi habitar em Cafarnaum , cidade marítima , nos confins de Zabulom e Naftali ;
(trg)="b.MAT.4.13.1"> Cuando xtaw claˈ , taˈ xwaˈx Nazaret , re jiˈ xeˈ waˈxok Capernaúm , jun tilmit ri wiˈ chiˈ nimlaj alagun , chijcˈulel jluwrak yak rijajl Zabulón pach yak rijajl Neftalí .

(src)="b.MAT.4.14.1"> para que se cumprisse o que fora dito pelo profeta Isaías :
(trg)="b.MAT.4.14.1"> Jilonli xtaw chiwch ri xcan jtzˈibˈaj Isaías ri ajkˈasal Jyolj Kakaj Dios ojr cuando xij jilonri :

(src)="b.MAT.4.15.1"> A terra de Zabulom e a terra de Naftali , o caminho do mar , além do Jordão , a Galiléia dos gentios ,
(trg)="b.MAT.4.15.1"> Man jluwrak yak rijajl Zabulón pach man jluwrak yak rijajl Neftalí ri wiˈtak chˈakap re nimi jaˈ Jordán chiˈ nimlaj alagun re Galilea ri lamas wiˈtak yak maˈ rijajl taˈ Israel .

(src)="b.MAT.4.16.1"> o povo que estava sentado em trevas viu uma grande luz ; sim , aos que estavam sentados na região da sombra da morte , a estes a luz raiou .
(trg)="b.MAT.4.16.1"> Mak cristian li ri wiˈtak li ukuˈmal , xcˈulaˈtakaˈ Jyolj Kakaj Dios chapcaˈ xkopaj ribˈ jun nimlaj kˈakˈ chibˈak .
(trg)="b.MAT.4.16.2"> Jilonli jun kˈakˈ xkopaj ribˈ chibˈak mak ri wiˈtak chapcaˈ li ukuˈmal jwiˈl jmacak , xcheˈ Isaías .

(src)="b.MAT.4.17.1"> Desde então começou Jesus a pregar , e a dizer : Arrependei- vos , porque é chegado o reino dos céus .
(trg)="b.MAT.4.17.1"> Cuando xtaw Kakaj Jesús Capernaúm , xoc chi jtijoj cristian re Jyolj Kakaj Dios , xij rechak : Qˈuex anoˈjak chiwch Kakaj Dios jwiˈl raquitzchak raj tijchol takon Kakaj Dios chibˈak cristian , xcheˈ rechak .

(src)="b.MAT.4.18.1"> E Jesus , andando ao longo do mar da Galiléia , viu dois irmãos - Simão , chamado Pedro , e seu irmão André , os quais lançavam a rede ao mar , porque eram pescadores .
(trg)="b.MAT.4.18.1"> Kakaj Jesús cuando tijin tiwoˈcot chiˈ nimlaj alagun re Galilea , xril jwich Simón ri tibˈijsaj Pedro re pach Andrés ri jkˈun .
(trg)="b.MAT.4.18.2"> Rechak ajchapaltak cartakaˈn , tijin tijtˈoj jcˈaatak re chapbˈi car li jaˈ .

(src)="b.MAT.4.19.1"> Disse-lhes : Vinde após mim , e eu vos farei pescadores de homens .
(trg)="b.MAT.4.19.1"> Kakaj Jesús xij rechak : Joˈtak chwij y in atincojaˈtakaˈ chi jtoquic cristian pire tioctak laj jkˈabˈ Kakaj Dios chapcaˈ jchapic car tabˈantak , xcheˈ rechak .

(src)="b.MAT.4.20.1"> Eles , pois , deixando imediatamente as redes , o seguiram .
(trg)="b.MAT.4.20.1"> Rechak laj or xcan jyeˈ jcˈaatak re chapbˈi car y xeˈtak chirij Kakaj Jesús .

(src)="b.MAT.4.21.1"> E , passando mais adiante , viu outros dois irmãos - Tiago , filho de Zebedeu , e seu irmão João , no barco com seu pai Zebedeu , consertando as redes ; e os chamou .
(trg)="b.MAT.4.21.1"> Kakaj Jesús xbˈen chicbˈi junquitz y xril chicbˈi jwichak quibˈ winak ri jkˈun ratz ribˈak , riˈtakaˈ Santiago pach Juan yak jcˈajol Zebedeo .
(trg)="b.MAT.4.21.2"> Rechak wiˈtak li jun barc pach jkajak tijin tijcˈojaj jcˈaatak re chapbˈi car .
(trg)="b.MAT.4.21.3"> Xpe Kakaj Jesús , xij rechak chi tibˈetak chirij .

(src)="b.MAT.4.22.1"> Estes , deixando imediatamente o barco e seu pai , seguiram- no .
(trg)="b.MAT.4.22.1"> Y laj or xcan jyeˈtak man barc pach jkajak y xeˈtak chirij Kakaj Jesús .

(src)="b.MAT.4.23.1"> E percorria Jesus toda a Galiléia , ensinando nas sinagogas , pregando o evangelho do reino , e curando todas as doenças e enfermidades entre o povo .
(trg)="b.MAT.4.23.1"> Kakaj Jesús xwoˈcot lak juntir luwar re Galilea .
(trg)="b.MAT.4.23.2"> Xtijoj cristian lak sinagog .
(trg)="b.MAT.4.23.3"> Re xij tzilaj jtaquil rechak cristian chirij jtakon Kakaj Dios chibˈak cristian y xtzibˈsaj juntir jwich yajel ri wiˈ rechak .

(src)="b.MAT.4.24.1"> Assim a sua fama correu por toda a Síria ; e trouxeram-lhe todos os que padeciam , acometidos de várias doenças e tormentos , os endemoninhados , os lunáticos , e os paralíticos ; e ele os curou .
(trg)="b.MAT.4.24.1"> Jtaquil chirij Kakaj Jesucristo xtawiˈ lak juntir luwar re Siria .
(trg)="b.MAT.4.24.2"> Xpetak cristian xcˈamtakch juntir ri yajtak re jaljojtak yajel , yak ri wiˈ cˈaxlaj yajel rechak , yak ri wiˈ etzl laj ranmak , yak ri wiˈ quiekˈekˈ rechak y yak ri siquirnak jtioˈjlak .
(trg)="b.MAT.4.24.3"> Juntir li xtzibˈsajtakaˈ jwiˈl Kakaj Jesús .

(src)="b.MAT.4.25.1"> De sorte que o seguiam grandes multidões da Galiléia , de Decápolis , de Jerusalém , da Judéia , e dalém do Jordão .
(trg)="b.MAT.4.25.1"> Y subˈlaj cristian ri xpetak Galilea , Decápolis , Jerusalén , Judea y ri xpetak lak luwar ri wiˈtak chˈakap re nimi jaˈ Jordán xambˈertak chirij Kakaj Jesús .

(src)="b.MAT.5.1.1"> Jesus , pois , vendo as multidões , subiu ao monte ; e , tendo se assentado , aproximaram-se os seus discípulos ,
(trg)="b.MAT.5.1.1"> Xril Kakaj Jesús chi subˈlaj cristian xmulbˈaˈ ribˈak chirij , xjaw wich witz , claˈ xcubˈar y yak ajtijol ribˈak chirij xjutuntak chijcˈulel .

(src)="b.MAT.5.2.1"> e ele se pôs a ensiná-los , dizendo :
(trg)="b.MAT.5.2.1"> Y re xoc chi jtijojcak , xij rechak :

(src)="b.MAT.5.3.1"> Bem-aventurados os humildes de espírito , porque deles é o reino dos céus .
(trg)="b.MAT.5.3.1"> Tzi rechak yak cristian ri tijchomorsajtak chi tichoconiˈ Kakaj Dios jwiˈlak , jwiˈlke li rechak tina octakna laj jkˈabˈ Kakaj Dios pire titakon chibˈak .

(src)="b.MAT.5.4.1"> Bem-aventurados os que choram , porque eles serão consolados .
(trg)="b.MAT.5.4.1"> Tzi rechak yak cristian ri tibˈisontak jwiˈl jmacak , jwiˈl Kakaj Dios tina jyeˈna jcowil ranmak .

(src)="b.MAT.5.5.1"> Bem-aventurados os mansos , porque eles herdarão a terra .
(trg)="b.MAT.5.5.1"> Tzi rechak yak cristian ri taˈ tijchomorsaj laj ranmak chi nimiˈ jkˈijak , jwiˈl tina yeˈsajna man ulew rechak jwiˈl Kakaj Dios ri bˈil jwiˈl .

(src)="b.MAT.5.6.1"> Bem-aventurados os que têm fome e sede de justiça porque eles serão fartos .
(trg)="b.MAT.5.6.1"> Tzi rechak yak cristian ri xike bˈesal ranmak chi jbˈanic lawiˈ raj Kakaj Dios trantak chapcaˈ jun cristian ri wiˈ wiˈjal re y chekej chiˈ re , jwiˈl tina tawna chiwch juntir ri bˈesal ranmak chirij .

(src)="b.MAT.5.7.1"> Bem-aventurados os misericordiosos , porque eles alcançarão misericórdia .
(trg)="b.MAT.5.7.1"> Tzi rechak yak cristian ri tiiliwtak cˈur jwichak cristian , jwiˈl rechak tina ilsajna cˈur jwichak jwiˈl Kakaj Dios .

(src)="b.MAT.5.8.1"> Bem-aventurados os limpos de coração , porque eles verão a Deus .
(trg)="b.MAT.5.8.1"> Tzi rechak yak cristian ri sucˈul ranmak chiwch Kakaj Dios , jwiˈl rechak tina riltakna jwich Kakaj Dios .

(src)="b.MAT.5.9.1"> Bem-aventurados os pacificadores , porque eles serão chamados filhos de Deus .
(trg)="b.MAT.5.9.1"> Tzi rechak yak cristian ri tijtoctak nen trantak pire tiwaˈx utzil chijxoˈlak riqˈuilak cristian , jwiˈl Kakaj Dios tina jbˈijna chirijak chi ralcˈwaltakaˈn .

(src)="b.MAT.5.10.1"> Bem-aventurados os que são perseguidos por causa da justiça , porque deles é o reino dos céus .
(trg)="b.MAT.5.10.1"> Tzi rechak yak ri tibˈansaj cˈax rechak jwiˈl jbˈanic lawiˈ raj Kakaj Dios trantak , jwiˈl tina octakna laj jkˈabˈ Kakaj Dios pire titakon chibˈak .