# fr/French.xml.gz
# wal/Wolaytta-NT.xml.gz


(src)="b.MAT.1.1.1"> Généalogie de Jésus Christ , fils de David , fils d`Abraham .
(trg)="b.MAT.1.1.1"> Hagee Daawita zarenne Abrahaama zare gidida Yesuus Kiristtoosa yeletaa yootiya maxaafaa .

(src)="b.MAT.1.2.1"> Abraham engendra Isaac ; Isaac engendra Jacob ; Jacob engendra Juda et ses frères ;
(trg)="b.MAT.1.2.1"> Abrahaami Yisaaqa yeliis ; Yisaaqi Yaaqooba yeliis ; Yaaqoobi Yihudaanne a ishantta yeliis .

(src)="b.MAT.1.3.1"> Juda engendra de Thamar Pharès et Zara ; Pharès engendra Esrom ; Esrom engendra Aram ;
(trg)="b.MAT.1.3.1"> Yihudai Ti7imaaro giyo maccaaseeppe Paareesanne Zaraaha yeliis ; Paareesi Hexiroona yeliis ; Hexirooni Raama yeliis .

(src)="b.MAT.1.4.1"> Aram engendra Aminadab ; Aminadab engendra Naasson ; Naasson engendra Salmon ;
(trg)="b.MAT.1.4.1"> Raami Aminadaaba yeliis ; Aminadaabi Na7asoona yeliis ; Na7asooni Solomona yeliis .

(src)="b.MAT.1.5.1"> Salmon engendra Boaz de Rahab ; Boaz engendra Obed de Ruth ;
(trg)="b.MAT.1.5.1"> Solomoni Ra7aabo giyo maccaaseeppe Boo7eeza yeliis ; Boo7eezi Uruto giyo maccaaseeppe Yobeeda yeliis ; Yobeedi Isseya yeliis .

(src)="b.MAT.1.6.1"> Obed engendra Isaï ; Isaï engendra David .
(src)="b.MAT.1.6.2"> Le roi David engendra Salomon de la femme d`Urie ;
(trg)="b.MAT.1.6.1"> Isseyi Kawuwaa Daawita yeliis .
(trg)="b.MAT.1.6.2"> Kawoi Daawiti Solomona yeliis .
(trg)="b.MAT.1.6.3"> Solomona aayyiyaa koiro Ooriyoona giyoogaa machchiyo .

(src)="b.MAT.1.7.1"> Salomon engendra Roboam ; Roboam engendra Abia ; Abia engendra Asa ;
(trg)="b.MAT.1.7.1"> Solomoni Robi7aama yeliis ; Robi7aami Abiiya yeliis ; Abiiyi Asaafa yeliis .

(src)="b.MAT.1.8.1"> Asa engendra Josaphat ; Josaphat engendra Joram ; Joram engendra Ozias ;
(trg)="b.MAT.1.8.1"> Asaafi Yoosaafixa yeliis ; Yoosaafixi Yoraama yeliis ; Yoraami Ooziyaana yeliis .

(src)="b.MAT.1.9.1"> Ozias engendra Joatham ; Joatham engendra Achaz ; Achaz engendra Ézéchias ;
(trg)="b.MAT.1.9.1"> Ooziyaani Yo7aataama yeliis ; Yo7aataami Akaaza yeliis ; Akaazi Hizqqiyaasa yeliis .

(src)="b.MAT.1.10.1"> Ézéchias engendra Manassé ; Manassé engendra Amon ; Amon engendra Josias ;
(trg)="b.MAT.1.10.1"> Hizqqiyaasi Minaasa yeliis ; Minaasee Amoona yeliis ; Amooni Yoosiyaasa yeliis .

(src)="b.MAT.1.11.1"> Josias engendra Jéchonias et ses frères , au temps de la déportation à Babylone .
(trg)="b.MAT.1.11.1"> Israa7eela asai omoodettidi , Baabiloone biitti biido wode , Yoosiyaasi Yo7aakiinanne a ishantta yeliis .

(src)="b.MAT.1.12.1"> Après la déportation à Babylone , Jéchonias engendra Salathiel ; Salathiel engendra Zorobabel ;
(trg)="b.MAT.1.12.1"> Asai omoodetti Baabiloone biitti biidoogaappe guyyiyan , Yo7aakiini Salaatiyaala yeliis ; Salaatiyaali Zarubaabeela yeliis .

(src)="b.MAT.1.13.1"> Zorobabel engendra Abiud ; Abiud engendra Éliakim ; Éliakim engendra Azor ;
(trg)="b.MAT.1.13.1"> Zarubaabeeli Abiyuuda yeliis ; Abiyuudi Eliyaaqiima yeliis ; Eliyaaqiimi Azoora yeliis .

(src)="b.MAT.1.14.1"> Azor engendra Sadok ; Sadok engendra Achim ; Achim engendra Éliud ;
(trg)="b.MAT.1.14.1"> Azoori Xaadooqa yeliis ; Xaadooqi Akiima yeliis ; Akiimi Eliyuuda yeliis .

(src)="b.MAT.1.15.1"> Éliud engendra Éléazar ; Éléazar engendra Matthan ; Matthan engendra Jacob ;
(trg)="b.MAT.1.15.1"> Eliyuudi El77aazara yeliis ; El77aazari Maataana yeliis ; Maataani Yaaqooba yeliis .

(src)="b.MAT.1.16.1"> Jacob engendra Joseph , l`époux de Marie , de laquelle est né Jésus , qui est appelé Christ .
(trg)="b.MAT.1.16.1"> Yaaqoobi Kiristtoosa giyo Yesuusa yelida Mairaami azinaa Yooseefa yeliis .

(src)="b.MAT.1.17.1"> Il y a donc en tout quatorze générations depuis Abraham jusqu`à David , quatorze générations depuis David jusqu`à la déportation à Babylone , et quatorze générations depuis la déportation à Babylone jusqu`au Christ .
(trg)="b.MAT.1.17.1"> Hegaa gishshau , zare ubbai Abrahaamappe Daawita gakkanaassi tammanne oidda ; Daawitappe doommidi , asai Baabiloone biitti omoodettidi biido wode gakkanaassi tammanne oidda ; asai Baabiloone biitti omoodettidi biido wodeppe Kiristtoosi yelettido wodiyaa gakkanaassi tammanne oidda .

(src)="b.MAT.1.18.1"> Voici de quelle manière arriva la naissance de Jésus Christ .
(src)="b.MAT.1.18.2"> Marie , sa mère , ayant été fiancée à Joseph , se trouva enceinte , par la vertu du Saint Esprit , avant qu`ils eussent habité ensemble .
(trg)="b.MAT.1.18.1"> Yesuus Kiristtoosa yeletai hagaa mala ; a aayyiyaa Mairaama Yooseefayyo giigaasu ; a he wode Yooseefaara gaittennan de7aidda , Geeshsha Ayyaanau shahaaraasu .

(src)="b.MAT.1.19.1"> Joseph , son époux , qui était un homme de bien et qui ne voulait pas la diffamer , se proposa de rompre secrètement avec elle .
(trg)="b.MAT.1.19.1"> O giigissi wottida Yooseefi , xillo asa gididaagee , o kaushshanau koyibeenna ; ibaa qonccissennan o aggi bayanau qoppiis .

(src)="b.MAT.1.20.1"> Comme il y pensait , voici , un ange du Seigneur lui apparut en songe , et dit : Joseph , fils de David , ne crains pas de prendre avec toi Marie , ta femme , car l`enfant qu`elle a conçu vient du Saint Esprit ;
(trg)="b.MAT.1.20.1"> SHin i hegaa qoppishin , Godaa kiitanchchai aimuwan aara gaittidi , “ Daawita na7au Yooseefaa , Mairaama Geeshsha Ayyaanau shahaarido gishshau , o ekkanaagaa yayyoppa .

(src)="b.MAT.1.21.1"> elle enfantera un fils , et tu lui donneras le nom de Jésus ; c`est lui qui sauvera son peuple de ses péchés .
(trg)="b.MAT.1.21.1"> Attuma na7a a yelana ; qassi neeni Yesuusa gaada a sunttana ; aissi giikko , i ba asaa eta nagaraappe ashshana ” yaagiis .

(src)="b.MAT.1.22.1"> Tout cela arriva afin que s`accomplît ce que le Seigneur avait annoncé par le prophète :
(trg)="b.MAT.1.22.1"> Qassi Godai hananabaa yootiyaagaa baggaara , “ Geela7iyaa shahaarada na7aa yelana ; a sunttai Amaanu7eela geetettana ” giidoogee polettana mala , hagee ubbai haniis ; “ Amaanu7eela ” giyoogee “ Xoossai nunaara de7ees ” giyoogaa .

(src)="b.MAT.1.24.1"> Joseph s`étant réveillé fit ce que l`ange du Seigneur lui avait ordonné , et il prit sa femme avec lui .
(trg)="b.MAT.1.24.1"> Yooseefi xiskkuwaappe beegottidi , Godaa kiitanchchai bana azazidoogaadan , Mairaamo efiis .

(src)="b.MAT.1.25.1"> Mais il ne la connut point jusqu`à ce qu`elle eût enfanté un fils , auquel il donna le nom de Jésus .
(trg)="b.MAT.1.25.1"> SHin ba baira na7aa a yelana gakkanaassi o bochchibeenna ; qassi na7aa Yesuusa giidi sunttiis .

(src)="b.MAT.2.1.1"> Jésus étant né à Bethléhem en Judée , au temps du roi Hérode , voici des mages d`Orient arrivèrent à Jérusalem ,
(trg)="b.MAT.2.1.1"> Yesuusi Yihudaa biittan Beetaliheeme giyo kataman Heeroodisi kawotidi de7iyo wode yelettiis ; hegaappe guyyiyan , xoolinttiyaa paidiya asati arshsho baggappe Yerusalaame yiidi ,

(src)="b.MAT.2.2.1"> et dirent : Où est le roi des Juifs qui vient de naître ? car nous avons vu son étoile en Orient , et nous sommes venus pour l`adorer .
(trg)="b.MAT.2.2.1"> “ Aihuda kawo gidanau yelettida na7ai awan de7ii ?
(trg)="b.MAT.2.2.2"> Aissi giikko , nuuni arshsho baggaara kiyida a xoolinttiyaa be7idi , ayyo goinnanau yiida ” yaagidi oichchidosona .

(src)="b.MAT.2.3.1"> Le roi Hérode , ayant appris cela , fut troublé , et tout Jérusalem avec lui .
(trg)="b.MAT.2.3.1"> Kawoi Heeroodisi , hegaa siyidi dagammiis ; Yerusalaamen de7iya asai ubbaikka dagammiis .

(src)="b.MAT.2.4.1"> Il assembla tous les principaux sacrificateurs et les scribes du peuple , et il s`informa auprès d`eux où devait naître le Christ .
(trg)="b.MAT.2.4.1"> Heeroodisi qeese halaqata ubbatanne higgiyaa tamaarissiyaageeta xeesidi , “ Kiristtoosi awan yelettanddeeshsha ? ” yaagidi oichchiis .

(src)="b.MAT.2.5.1"> Ils lui dirent : A Bethléhem en Judée ; car voici ce qui a été écrit par le prophète :
(trg)="b.MAT.2.5.1"> Oichchin eti zaaridi , “ Yihudaa biittan Beetaliheeme kataman yelettana .
(trg)="b.MAT.2.5.2"> Hananabaa yootiyaagee , ' Yihudaa biittan de7iya Beetaliheemee , neeni Yihudaa biittaa haariyaageetuppe ainne laafakka .
(trg)="b.MAT.2.5.3"> Aissi giikko , ta asaa , Israa7eela haariyaagee neeppe kiyana ' giidi xaafiis ” yaagidosona .

(src)="b.MAT.2.7.1"> Alors Hérode fit appeler en secret les mages , et s`enquit soigneusement auprès d`eux depuis combien de temps l`étoile brillait .
(trg)="b.MAT.2.7.1"> Hegaappe guyyiyan , Heeroodisi arshsho baggappe yiida asata geeman xeesidi , xoolinttee etau beettido wodiyaa etappe geeshshidi eriis .

(src)="b.MAT.2.8.1"> Puis il les envoya à Bethléhem , en disant : Allez , et prenez des informations exactes sur le petit enfant ; quand vous l`aurez trouvé , faites -le -moi savoir , afin que j`aille aussi moi-même l`adorer .
(trg)="b.MAT.2.8.1"> Yaatidi Beetaliheeme eta yeddiiddi , “ Biidi na7aa mintti koyite ; a demmido wode taanikka baada ayyo goinnanaadan , tana erissite ” yaagiis .

(src)="b.MAT.2.9.1"> Après avoir entendu le roi , ils partirent .
(src)="b.MAT.2.9.2"> Et voici , l`étoile qu`ils avaient vue en Orient marchait devant eux jusqu`à ce qu`étant arrivée au-dessus du lieu où était le petit enfant , elle s`arrêta .
(trg)="b.MAT.2.9.1"> Eti kawoi giidoogaa siyidi biidosona ; biiddi ogiyan arshsho baggaara eti kase be7ido xoolinttiyaa be7idosona ; he xoolinttee na7ai de7iyoosaa gakkidi eqqana gakkanaassi , eta kaalettiis .

(src)="b.MAT.2.10.1"> Quand ils aperçurent l`étoile , ils furent saisis d`une très grande joie .
(trg)="b.MAT.2.10.1"> Eti he xoolinttiyaa be7ido wode , zawai bainna daro ufaissaa ufaittidosona .

(src)="b.MAT.2.11.1"> Ils entrèrent dans la maison , virent le petit enfant avec Marie , sa mère , se prosternèrent et l`adorèrent ; ils ouvrirent ensuite leurs trésors , et lui offrirent en présent de l`or , de l`encens et de la myrrhe .
(trg)="b.MAT.2.11.1"> Soo gelidi , na7ai ba aayee Mairaamiira de7iyaagaa be7idosona ; gulbbatidi ayyo goinnidosona ; hegaappe guyyiyan , bantta saaxiniyaa dooyidi , worqqaa , ixaanaanne karbbiyaa ayyo immidosona .

(src)="b.MAT.2.12.1"> Puis , divinement avertis en songe de ne pas retourner vers Hérode , ils regagnèrent leur pays par un autre chemin .
(trg)="b.MAT.2.12.1"> Eti Heeroodisakko simmenna mala , Xoossai aimuwan eta , “ Inttena erite ” gin hara ogiyaara bantta dere simmidosona .

(src)="b.MAT.2.13.1"> Lorsqu`ils furent partis , voici , un ange du Seigneur apparut en songe à Joseph , et dit : Lève -toi , prends le petit enfant et sa mère , fuis en Égypte , et restes -y jusqu`à ce que je te parle ; car Hérode cherchera le petit enfant pour le faire périr .
(trg)="b.MAT.2.13.1"> Eti biidoogaappe guyyiyan , Godaa kiitanchchai aimuwan Yooseefayyo beettidi , “ Heeroodisi na7aa woranau koyiyo gishshau , denddada na7aanne na7aa aayyiyo ekkada Gibxxe biitti baqata ; taani neeyyo odana gakkanaassi , yan uttaashsha ” yaagiis .

(src)="b.MAT.2.14.1"> Joseph se leva , prit de nuit le petit enfant et sa mère , et se retira en Égypte .
(trg)="b.MAT.2.14.1"> Yaagin Yooseefi qammi denddidi , na7aanne na7aa aayyiyo ekkidi , Gibxxe biitti biis ; Godai hananabaa yootiyaagaa baggaara , “ Taani ta na7aa Gibxxe biittaappe xeesaas ” giidoogee polettana mala , Heeroodisi haiqqana gakkanaassikka i yan de7iis .

(src)="b.MAT.2.16.1"> Alors Hérode , voyant qu`il avait été joué par les mages , se mit dans une grande colère , et il envoya tuer tous les enfants de deux ans et au-dessous qui étaient à Bethléhem et dans tout son territoire , selon la date dont il s`était soigneusement enquis auprès des mages .
(trg)="b.MAT.2.16.1"> Hegaappe guyyiyan , Heeroodisi arshsho baggappe yiidaageeti bana cimmidoogaa erido wode , daro hanqqettiis ; hanqqettidi xoolinttee kase beettido wodiyaabaa etappe siyidoogaadankka , wotaaddarata yeddidi , Beetaliheemeeninne Beetaliheeme heeran de7iya naa77u laitta attuma naatanne qassi naa77u laittappe guuxxiya attuma naata ubbaa worissiis .

(src)="b.MAT.2.17.1"> Alors s`accomplit ce qui avait été annoncé par Jérémie , le prophète :
(trg)="b.MAT.2.17.1"> Hananabaa yootiya Ermmaasi , “ Yeehoinne zilaassai Raama giyo kataman siyettiis ; Raaheela ba naatuyyo yeekkausu .
(trg)="b.MAT.2.17.2"> Eti haiqqiichchido gishshau , agga gin , aggennan ixxaasu ” giidi haasayidoogee polettiis .

(src)="b.MAT.2.19.1"> Quand Hérode fut mort , voici , un ange du Seigneur apparut en songe à Joseph , en Égypte ,
(trg)="b.MAT.2.19.1"> SHin Heeroodisi haiqqidoogaappe guyyiyan , Godaa kiitanchchai Gibxxe biittan de7iya Yooseefayyo aimuwan beettidi

(src)="b.MAT.2.20.1"> et dit : Lève -toi , prends le petit enfant et sa mère , et va dans le pays d`Israël , car ceux qui en voulaient à la vie du petit enfant sont morts .
(trg)="b.MAT.2.20.1"> a , “ Dendda ; na7aanne na7aa aayyiyo ekkada , Israa7eela biitti simma ; aissi giikko , na7aa woranau koyiyaageeti haiqqiichchidosona ” yaagiis .

(src)="b.MAT.2.21.1"> Joseph se leva , prit le petit enfant et sa mère , et alla dans le pays d`Israël .
(trg)="b.MAT.2.21.1"> Yaagin Yooseefi denddidi , na7aanne na7aa aayyiyo ekkidi , Israa7eela simmiis .

(src)="b.MAT.2.22.1"> Mais , ayant appris qu`Archélaüs régnait sur la Judée à la place d`Hérode , son père , il craignit de s`y rendre ; et , divinement averti en songe , il se retira dans le territoire de la Galilée ,
(trg)="b.MAT.2.22.1"> SHin Yooseefi Arkkelawoosi ba aawaa Heeroodisa sohuwan Yihudaa biittan kawotidoogaa siyido wode , yaa baanau yayyiis ; Xoossai ayyo aimuwan yootin , Galiila biitti biis .

(src)="b.MAT.2.23.1"> et vint demeurer dans une ville appelée Nazareth , afin que s`accomplît ce qui avait été annoncé par les prophètes : Il sera appelé Nazaréen .
(trg)="b.MAT.2.23.1"> Hananabaa yootiyaageeti , “ Asai a , ' Naazireeta asa ' giidi Xeesana ” giidoogee polettana mala , Naazireeta giyo katamaa biidi de7iis .

(src)="b.MAT.3.1.1"> En ce temps -là parut Jean Baptiste , prêchant dans le désert de Judée .
(trg)="b.MAT.3.1.1"> He wode Xammaqiya Yohaannisi asaa , “ Saluwaa kawotettai matattido gishshau , intte nagaraappe simmite ” yaagiiddi , Yihudaa Bazzuwan yootiiddi yiis .

(src)="b.MAT.3.3.1"> Jean est celui qui avait été annoncé par Ésaïe , le prophète , lorsqu`il dit : C`est ici la voix de celui qui crie dans le désert : Préparez le chemin du Seigneur , Aplanissez ses sentiers .
(trg)="b.MAT.3.3.1"> Aissi giikko , hananabaa yootiya Isiyaasi , Yohaannisabaa yootiiddi , “ Issoi bazzon ba qaalaa xoqqu oottidi , ' Godaa ogiyaa giigissite .
(trg)="b.MAT.3.3.2"> I hemettana loossuwaakka ayyo sitti oottite ' giis ” yaagiis .

(src)="b.MAT.3.4.1"> Jean avait un vêtement de poils de chameau , et une ceinture de cuir autour des reins .
(src)="b.MAT.3.4.2"> Il se nourrissait de sauterelles et de miel sauvage .
(trg)="b.MAT.3.4.1"> Yohaannisau gaameelaa ikisiyan dadettida afalai de7ees ; qassi ba xeessan dafuwaa gixxees ; i miyo qumaikka boolenne degeera eessa .

(src)="b.MAT.3.5.1"> Les habitants de Jérusalem , de toute la Judée et de tout le pays des environs du Jourdain , se rendaient auprès de lui ;
(trg)="b.MAT.3.5.1"> Asai he wode Yerusalaameppe , Yihudaa biitta ubbasaappenne Yorddaanoosa giyo shaafaa heeran de7iya biitta ubbaappe akko yees .

(src)="b.MAT.3.6.1"> et , confessant leurs péchés , ils se faisaient baptiser par lui dans le fleuve du Jourdain .
(trg)="b.MAT.3.6.1"> Yiidi ba nagaraa paaxin , Yorddaanoosa giyo shaafan asaa xammaqiis .

(src)="b.MAT.3.7.1"> Mais , voyant venir à son baptême beaucoup de pharisiens et de sadducéens , il leur dit : Races de vipères , qui vous a appris à fuir la colère à venir ?
(trg)="b.MAT.3.7.1"> SHin Yohaannisi daro Parisaawetinne Saaduqaaweti xammaqettanau baakko yiyaageeta be7idi , eta hagaadan yaagiis ; “ Ha shooshshatoo , Xoossaa hanqqoi yaana haniyaagaappe baqatana mala , intteyyo oonee odidai ?

(src)="b.MAT.3.8.1"> Produisez donc du fruit digne de la repentance ,
(trg)="b.MAT.3.8.1"> Simmi intte intte nagaraappe simmidoogaa erissiyaabaa oottite .

(src)="b.MAT.3.9.1"> et ne prétendez pas dire en vous-mêmes : Nous avons Abraham pour père !
(src)="b.MAT.3.9.2"> Car je vous déclare que de ces pierres -ci Dieu peut susciter des enfants à Abraham .
(trg)="b.MAT.3.9.1"> Intte intte wozanan , ' Abrahaami nu aawaa ' giidi qoppoppite .
(trg)="b.MAT.3.9.2"> Aissi giikko , taani inttessi yootais ; Xoossai ha shuchchata Abrahaamassi na7a kessanaukka danddayees .

(src)="b.MAT.3.10.1"> Déjà la cognée est mise à la racine des arbres : tout arbre donc qui ne produit pas de bons fruits sera coupé et jeté au feu .
(trg)="b.MAT.3.10.1"> Beexee mittaa xaphuwan qanxxanau giigi uttiis ; lo77o aifiyaa aifenna mitta ubbai qanxxettidi , taman yegettana .

(src)="b.MAT.3.11.1"> Moi , je vous baptise d`eau , pour vous amener à la repentance ; mais celui qui vient après moi est plus puissant que moi , et je ne suis pas digne de porter ses souliers .
(src)="b.MAT.3.11.2"> Lui , il vous baptisera du Saint Esprit et de feu .
(trg)="b.MAT.3.11.1"> “ Intte intte nagaraappe simmidoogaa erissanau , taani inttena haattan xammaqais ; shin taappe guyyeera yiyaagee , inttena Geeshsha Ayyaanaaninne taman xammaqana .
(trg)="b.MAT.3.11.2"> I taappe daro minnees ; taani harai atto a caammaa tookkanaukka bessikke .

(src)="b.MAT.3.12.1"> Il a son van à la main ; il nettoiera son aire , et il amassera son blé dans le grenier , mais il brûlera la paille dans un feu qui ne s`éteint point .
(trg)="b.MAT.3.12.1"> A kushiyan kattaa suraggiyo laidai de7ees .
(trg)="b.MAT.3.12.2"> Kattaa qoxxiyo audiyaa keehi geeshshees ; ba gisttiyaa gootaran qolana ; shin dalaa to77enna taman xuuggana ” yaagiis .

(src)="b.MAT.3.13.1"> Alors Jésus vint de la Galilée au Jourdain vers Jean , pour être baptisé par lui .
(trg)="b.MAT.3.13.1"> Yesuusi he wode Yohaannisan xammaqettanau , Galiilappe Yorddaanoosa giyo shaafaa akko biis .

(src)="b.MAT.3.14.1"> Mais Jean s`y opposait , en disant : C`est moi qui ai besoin d`être baptisé par toi , et tu viens à moi !
(trg)="b.MAT.3.14.1"> SHin Yohaannisi a , “ Taani nenan xammaqettanau koyiyo wode neeni taakko yai ? ” yaagidi , a qofaa laammanau koyiis .

(src)="b.MAT.3.15.1"> Jésus lui répondit : Laisse faire maintenant , car il est convenable que nous accomplissions ainsi tout ce qui est juste .
(src)="b.MAT.3.15.2"> Et Jean ne lui résista plus .
(trg)="b.MAT.3.15.1"> SHin Yesuusi zaaridi a , “ Nuuni xillotetta ooso ubbaa hagaadan polanau bessiyo gishshau , ha77i tau eeno ga ” yaagiis .
(trg)="b.MAT.3.15.2"> Yaagin Yohaannisi au eeno giis .

(src)="b.MAT.3.16.1"> Dès que Jésus eut été baptisé , il sortit de l`eau .
(src)="b.MAT.3.16.2"> Et voici , les cieux s`ouvrirent , et il vit l`Esprit de Dieu descendre comme une colombe et venir sur lui .
(trg)="b.MAT.3.16.1"> Yesuusi xammaqettidoogaappe guyyiyan , sohuwaara haattaappe kiyiis ; saloi dooyettin , Xoossaa Ayyaanai haraphphedan yiishiininne ba bolli wodhdhishin be7iis ;

(src)="b.MAT.3.17.1"> Et voici , une voix fit entendre des cieux ces paroles : Celui -ci est mon Fils bien-aimé , en qui j`ai mis toute mon affection .
(trg)="b.MAT.3.17.1"> qassi saluwaappe , “ Taani siiqiyo ta Na7ai , tana ufaissiyaagee hagaa ” yaagiya qaalai yiis .

(src)="b.MAT.4.1.1"> Alors Jésus fut emmené par l`Esprit dans le désert , pour être tenté par le diable .
(trg)="b.MAT.4.1.1"> Hegaappe guyyiyan , xalahe halaqai Yesuusa paaccana mala , Geeshsha Ayyaanai bazzo Yesuusa efiis .

(src)="b.MAT.4.2.1"> Après avoir jeûné quarante jours et quarante nuits , il eut faim .
(trg)="b.MAT.4.2.1"> Efin Yesuusi oitamu gallassaanne oitamu qammaa xoomidoogaappe guyyiyan namisettiis .

(src)="b.MAT.4.3.1"> Le tentateur , s`étant approché , lui dit : Si tu es Fils de Dieu , ordonne que ces pierres deviennent des pains .
(trg)="b.MAT.4.3.1"> Xalahe halaqai yiidi a , “ Neeni Xoossaa Na7a gidikko , ane ha shuchchati oitta gidana mala azaza ” yaagiis .

(src)="b.MAT.4.4.1"> Jésus répondit : Il est écrit : L`homme ne vivra pas de pain seulement , mais de toute parole qui sort de la bouche de Dieu .
(trg)="b.MAT.4.4.1"> SHin Yesuusi zaaridi , “ Xoossaa maxaafai , ' Asi Xoossai haasayiyo qaala ubban de7anaappe attin , oitta xalaalan de7enna ' yaagees ” yaagiis .

(src)="b.MAT.4.5.1"> Le diable le transporta dans la ville sainte , le plaça sur le haut du temple ,
(trg)="b.MAT.4.5.1"> Hegaappe guyyiyan , xalahe halaqai Yesuusa geeshsha katamaa efiidi , Beeta Maqidasiyaa xeeraa kessidi ,

(src)="b.MAT.4.6.1"> et lui dit : Si tu es Fils de Dieu , jette -toi en bas ; car il est écrit : Il donnera des ordres à ses anges à ton sujet ; Et ils te porteront sur les mains , De peur que ton pied ne heurte contre une pierre .
(trg)="b.MAT.4.6.1"> “ Neeni Xoossaa Na7aa gidikko , ane duge guppa .
(trg)="b.MAT.4.6.2"> Aissi giikko , Xoossaa maxaafai , ' Xoossai ba kiitanchchata neeyyo azazana ' qassi ' Eti ne tohoi shuchchan xubettenna mala , bantta kushiyan nena denttana ' yaagees ” yaagiis .

(src)="b.MAT.4.7.1"> Jésus lui dit : Il est aussi écrit : Tu ne tenteras point le Seigneur , ton Dieu .
(trg)="b.MAT.4.7.1"> Yesuusi zaaridi a , “ Qassikka Xoossaa maxaafai , ' Godaa ne Xoossaa paaccoppa ' yaagees ” yaagiis .

(src)="b.MAT.4.8.1"> Le diable le transporta encore sur une montagne très élevée , lui montra tous les royaumes du monde et leur gloire ,
(trg)="b.MAT.4.8.1"> Qassi xalahe halaqai Yesuusa issi daro gita deriyaa xeeraa kessidi , sa7an de7iya kawotetta ubbaanne eta bonchchuwaa bessiis .

(src)="b.MAT.4.9.1"> et lui dit : Je te donnerai toutes ces choses , si tu te prosternes et m`adores .
(trg)="b.MAT.4.9.1"> Bessidi a , “ Neeni taayyo gulbbatada goinnikko , taani hagaa ubbaa neeyyo immana ” yaagiis .

(src)="b.MAT.4.10.1"> Jésus lui dit : Retire -toi , Satan !
(src)="b.MAT.4.10.2"> Car il est écrit : Tu adoreras le Seigneur , ton Dieu , et tu le serviras lui seul .
(trg)="b.MAT.4.10.1"> Hegaappe guyyiyan , Yesuusi zaaridi a , “ Laa ha Seexaanau haakka ; aissi giikko , Xoossaa maxaafai , ' Godaayyo , ne Xoossaayyo goinna ; a xalaalau ootta ' gees ” yaagiis .

(src)="b.MAT.4.11.1"> Alors le diable le laissa .
(src)="b.MAT.4.11.2"> Et voici , des anges vinrent auprès de Jésus , et le servaient .
(trg)="b.MAT.4.11.1"> Hegaappe guyyiyan , xalahe halaqai a aggi bayin , kiitanchchati yiidi , ayyo oottidosona .

(src)="b.MAT.4.12.1"> Jésus , ayant appris que Jean avait été livré , se retira dans la Galilée .
(trg)="b.MAT.4.12.1"> Yohaannisi qashettidoogaa Yesuusi siyido wode , Galiila giyo biitti biis .

(src)="b.MAT.4.13.1"> Il quitta Nazareth , et vint demeurer à Capernaüm , située près de la mer , dans le territoire de Zabulon et de Nephthali ,
(trg)="b.MAT.4.13.1"> Naazireeteppe kiyidi , Qifirinaahooma katamaa biidi , yan de7iis ; Qifirinaahoomi Zaabiloona biittaaninne Nifttaaleema biittan abbaa matan de7ees .

(src)="b.MAT.4.14.1"> afin que s`accomplît ce qui avait été annoncé par Ésaïe , le prophète :
(trg)="b.MAT.4.14.1"> Hegee hanidoogee hananabaa yootiya Isiyaasi giidoogee polettanaassa ; hananabaa yootiya Isiyaasi hagaadan yaagiis ;

(src)="b.MAT.4.15.1"> Le peuple de Zabulon et de Nephthali , De la contrée voisine de la mer , du pays au delà du Jourdain , Et de la Galilée des Gentils ,
(trg)="b.MAT.4.15.1"> “ Zaabiloona biittaaninne Nifttaaleema biittan , abbaa ogiyan Yorddaanoosa SHaafaappe hefintta baggan , Aihuda gidenna asai de7iyo Galiilan ,

(src)="b.MAT.4.16.1"> Ce peuple , assis dans les ténèbres , A vu une grande lumière ; Et sur ceux qui étaient assis dans la région et l`ombre de la mort La lumière s`est levée .
(trg)="b.MAT.4.16.1"> xuman de7iya asai wolqqaama poo7uwaa be7iis .
(trg)="b.MAT.4.16.2"> Qassi haiquwaa kuwai de7iyo biittan uttidaageetuyyo poo7oi kiyiis ” yaagiis .

(src)="b.MAT.4.17.1"> Dès ce moment Jésus commença à prêcher , et à dire : Repentez -vous , car le royaume des cieux est proche .
(trg)="b.MAT.4.17.1"> He wodiyaappe doommidi Yesuusi , “ Intte nagaraappe simmite ; aissi giikko , saluwaa kawotettai matattiis ” giidi qaalaa yootuwaa doommiis .

(src)="b.MAT.4.18.1"> Comme il marchait le long de la mer de Galilée , il vit deux frères , Simon , appelé Pierre , et André , son frère , qui jetaient un filet dans la mer ; car ils étaient pêcheurs .
(trg)="b.MAT.4.18.1"> Yesuusi Galiila Abbaa mataara aadhdhiiddi , naa77u ishantti PHeexiroosa giyo Simooninne a ishaa Inddiraasi , moliyaa oiqqiyaageeta gidido gishshau , gitiyaa abban yeggiyaageeta be7iis .

(src)="b.MAT.4.19.1"> Il leur dit : Suivez -moi , et je vous ferai pêcheurs d`hommes .
(trg)="b.MAT.4.19.1"> Be7idi eta , “ Tana kaallite ; taani inttena asa oiqqiyoogaa tamaarissana ” yaagiis .

(src)="b.MAT.4.20.1"> Aussitôt , ils laissèrent les filets , et le suivirent .
(trg)="b.MAT.4.20.1"> Yaagin eti sohuwaarakka bantta gitiyaa yeggi bayidi , Yesuusa kaallidosona .

(src)="b.MAT.4.21.1"> De là étant allé plus loin , il vit deux autres frères , Jacques , fils de Zébédée , et Jean , son frère , qui étaient dans une barque avec Zébédée , leur père , et qui réparaient leurs filets .
(trg)="b.MAT.4.21.1"> Yesuusi hegaappe sinttaukko biiddi , hara naa77u ishantta , Zabddiyoosa naata Yaaqoobanne a ishaa Yohaannisa be7iis ; eti bantta aawaa Zabddiyoosaara wolwolo giddon bantta gitiyaa giigissiyaageeta be7idi xeesiis .

(src)="b.MAT.4.22.1"> Il les appela , et aussitôt ils laissèrent la barque et leur père , et le suivirent .
(trg)="b.MAT.4.22.1"> Xeesin sohuwaarakka eti wolwoluwaanne bantta aawaa yeggi bayidi , Yesuusa kaallidosona .

(src)="b.MAT.4.23.1"> Jésus parcourait toute la Galilée , enseignant dans les synagogues , prêchant la bonne nouvelle du royaume , et guérissant toute maladie et toute infirmité parmi le peuple .
(trg)="b.MAT.4.23.1"> Yesuusi Aihuda woosa keettatun tamaarissiiddi , kawotettaa wonggeliyaa mishiraachchuwaa yootiiddinne qassi hargge ubbaappenne saho ubbaappe asaa pattiiddi , Galiila biitta ubban yuuyiis .

(src)="b.MAT.4.24.1"> Sa renommée se répandit dans toute la Syrie , et on lui amenait tous ceux qui souffraient de maladies et de douleurs de divers genres , des démoniaques , des lunatiques , des paralytiques ; et il les guérissait .
(trg)="b.MAT.4.24.1"> A woree Sooriyaa biittaa ubbaa gakkiis ; asai dumma dumma harggiyan ohettidi harggida asaanne sahettida asa ubbaa , xalaheti oiqqido asaa , kaarettai oiqqido asaanne , qassi bollai silido asaa Yesuusakko ehiis ; ehin i eta pattiis .

(src)="b.MAT.4.25.1"> Une grande foule le suivit , de la Galilée , de la Décapole , de Jérusalem , de la Judée , et d`au delà du Jourdain .
(trg)="b.MAT.4.25.1"> Daro asai Galiilappe , tammu katamatuppe , Yerusalaameppe , Yihudaappenne Yorddaanoosappe hefinttan de7iya biittaappe Yesuusa kaalliis .

(src)="b.MAT.5.1.1"> Voyant la foule , Jésus monta sur la montagne ; et , après qu`il se fut assis , ses disciples s`approchèrent de lui .
(trg)="b.MAT.5.1.1"> Yesuusi daro asaa be7idi , deriyaa huuphiyaa kiyidi uttiis .
(trg)="b.MAT.5.1.2"> Bana kaalliyaageeti baakko shiiqin ,

(src)="b.MAT.5.2.1"> Puis , ayant ouvert la bouche , il les enseigna , et dit :
(trg)="b.MAT.5.2.1"> tamaarissuwaa doommidi , eta hagaadan yaagiis .

(src)="b.MAT.5.3.1"> Heureux les pauvres en esprit , car le royaume des cieux est à eux !
(trg)="b.MAT.5.3.1"> Bantta ayyaanan hiyyeesa gididoogaa eriyaageeti anjjettidaageeta ; aissi giikko , saluwaa kawotettai etassa .

(src)="b.MAT.5.4.1"> Heureux les affligés , car ils seront consolés !
(trg)="b.MAT.5.4.1"> Kayyottiyaageeti anjjettidaageeta ; aissi giikko , Xoossai eta minttettana .

(src)="b.MAT.5.5.1"> Heureux les débonnaires , car ils hériteront la terre !
(trg)="b.MAT.5.5.1"> Ashkketi anjjettidaageeta ; aissi giikko , eti sa7aa laattana .

(src)="b.MAT.5.6.1"> Heureux ceux qui ont faim et soif de la justice , car ils seront rassasiés !
(trg)="b.MAT.5.6.1"> Namisettiyaageetinne saamettiyaageeti kattaa haattaa koyiyoogaadan , xillobaa oottanau laamotiyaageeti anjjettidaageeta ; aissi giikko , Xoossai eta kalissana .

(src)="b.MAT.5.7.1"> Heureux les miséricordieux , car ils obtiendront miséricorde !
(trg)="b.MAT.5.7.1"> Maariyaageeti anjjettidaageeta ; aissi giikko , Xoossai eta maarana .

(src)="b.MAT.5.8.1"> Heureux ceux qui ont le coeur pur , car ils verront Dieu !
(trg)="b.MAT.5.8.1"> Wozanaa geeshshati anjjettidaageeta ; aissi giikko , eti Xoossaa be7ana .

(src)="b.MAT.5.9.1"> Heureux ceux qui procurent la paix , car ils seront appelés fils de Dieu !
(trg)="b.MAT.5.9.1"> Asa sigettiyaageeti anjjettidaageeta ; aissi giikko , Xoossai eta , ba naata giidi xeesana .

(src)="b.MAT.5.10.1"> Heureux ceux qui sont persécutés pour la justice , car le royaume des cieux est à eux !
(trg)="b.MAT.5.10.1"> Xillotettaa gishshau yedetettiyaageeti anjjettidaageeta ; aissi giikko , saluwaa kawotettai etassa .

(src)="b.MAT.5.11.1"> Heureux serez -vous , lorsqu`on vous outragera , qu`on vous persécutera et qu`on dira faussement de vous toute sorte de mal , à cause de moi .
(trg)="b.MAT.5.11.1"> “ Intte tana kaalliyo gishshau , asai inttena boriyo wodenne waissiyo wode , qassi intte bolli iitabaa ubbaa wordduwan haasayiyo wode , intte anjjettidaageeta .

(src)="b.MAT.5.12.1"> Réjouissez -vous et soyez dans l`allégresse , parce que votre récompense sera grande dans les cieux ; car c`est ainsi qu`on a persécuté les prophètes qui ont été avant vous .
(trg)="b.MAT.5.12.1"> Intteyyo saluwan gita woitoi de7iyo gishshau , ufaittite ; hashshu giite ; aissi giikko , asai intteppe kase de7ida hananabaa yootiyaageetakka hegaadan waissiis .

(src)="b.MAT.5.13.1"> Vous êtes le sel de la terre .
(src)="b.MAT.5.13.2"> Mais si le sel perd sa saveur , avec quoi la lui rendra -t-on ?
(src)="b.MAT.5.13.3"> Il ne sert plus qu`à être jeté dehors , et foulé aux pieds par les hommes .
(trg)="b.MAT.5.13.1"> “ Asa ubbaassi intte maxine mala ; shin maxinee laqilaqana xayikko , naa77antto a waatidi laqilaqissanee ?
(trg)="b.MAT.5.13.2"> Kare olin , asi a yedhdhi hemettanaappe attin , wodeppe ainne go77enna .

(src)="b.MAT.5.14.1"> Vous êtes la lumière du monde .
(src)="b.MAT.5.14.2"> Une ville située sur une montagne ne peut être cachée ;
(trg)="b.MAT.5.14.1"> “ Sa7au intte poo7o mala ; deriyaa huuphiyan keexettida katamai geemmana danddayenna .

(src)="b.MAT.5.15.1"> et on n`allume pas une lampe pour la mettre sous le boisseau , mais on la met sur le chandelier , et elle éclaire tous ceux qui sont dans la maison .
(trg)="b.MAT.5.15.1"> Xomppe oittidi , son de7iya asa ubbau poo7ana mala , xoqqiyaasan wottiyoogaappe attin , kere giddon qum77i wottiya asi baawa .