# oc/ted2020-755.xml.gz
# zh_tw/ted2020-755.xml.gz


(src)="1"> Imaginatz-vos en un carrèra en bèth lòc d 'Amèrica. e un japonés que vos apròpa e que 'vs demanda : « Desencusatz-me , e quin s 'apèra eth nòm d 'aguest blòc ? »
(trg)="1"> 想像你站在美國的一條街道上 , 有一個日本人走過來跟你說 : 「 對不起 , 請問這一個街區叫什麼名字呢 ? 」

(src)="2"> E qu 'arrespondetz , « Que 'm sap de grèu , bon , aguesta qu 'ei era Carrèra Oak , e aquera era Carrèra Elm .
(trg)="2"> 你會回答 : 「 什麼 ? 這個嘛 , 這條是橡樹街 , 那條是榆樹街 。

(src)="3"> Aguest qu 'ei eth 26au . , e aqueth eth 27au . »
(trg)="3"> 這是二十六街 , 那是二十七街 。 」

(src)="4"> Eth e ditz , « Tiò tiò , mès quin s 'apèra aguest blòc ? »
(trg)="4"> 他說 : 「 噢 , 是的 。 那麼這個街區叫什麼名字呢 ? 」

(src)="5"> E qu 'arrespondetz , « Bon , eths blòcs non an cap de nòm .
(trg)="5"> 你回答說 : 「 街區是沒有名字的 。

(src)="6"> Eras carrèras , òc ; eths blòcs non son sonque eths espacis sense nòm entram eras carrèras . »
(trg)="6"> 街道有名字 , 而街區只是被街道包圍 , 沒有名字的空間 。 」

(src)="7"> Eth que se 'n va , un shinhau confús e decebut .
(trg)="7"> 他帶著困惑與失望的走了 。

(src)="8"> Ara , imaginatz-vos en ua carrèra en bèth lòc de Japon , e vos viratz a ua quauquarrés ath costat e que 'u demandatz , « Desencusatz-me , e quin s 'apèra aguesta carrèra ? »
(trg)="8"> 現在 , 想像你站在日本的任何一條街道上 , 你轉向身旁的人問到 : 「 對不起 , 請問這條街道叫什麼名字呢 ? 」

(src)="9"> E que 'vs arresponden , « Bon , aguest qu 'ei eth blòc 17 e aqueth eth 16 . »
(trg)="9"> 他們會回答說 : 「 喔 , 那一個是十七街區 , 而這是十六街區 。 」

(src)="10"> E que demandatz , « Tiò tiò , mès quin s 'apèra aguesta carrèra ? »
(trg)="10"> 你說 : 「 好 , 但這條街是什麼名字呢 ? 」

(src)="11"> E que 'vs arresponden , « Bon , eras carrèras non an cap de nòm .
(trg)="11"> 他們說 : 「 街道是沒有名字的 。

(src)="12"> Eths blòcs òc qu 'an de nòm . »
(trg)="12"> 街區才有名字 。

(src)="13.1"> Tè , guardatz ací en Google Maps .
(src)="13.2"> Que i a eth blòc 14 , 15 , 16 , 17 , 18 , 19 .
(trg)="13"> 你可以看看這個谷歌地圖 。 這是 14 街區 , 15 街區 , 16 街區 , 17 街區 , 18 街區 , 19 街區 。

(src)="14"> Totis aguestis blòcs qu 'an un nòm , e eras carrèras non son sonque eths espacis sense nòm entram eths blòcs .
(trg)="14"> 所有的街區都有名字的 。 街道只有街區與街區中間沒有名字的地方 。 」

(src)="15"> E alavetz que demandatz , « Que va plan , alavetz quin sabetz era adreça de çò de vòste ? »
(trg)="15"> 那麼你會問 : 「 好 , 那麼你怎麼知道你的住址呢 ? 」

(src)="16"> Eth que 'vs arresponden , « Qu 'ei simple , aguest qu 'ei eth districte ueit .
(trg)="16"> 他回答說 : 「 很簡單 , 這是第八行政區 ,

(src)="17"> Ací qu 'ei eth blòc 17 , casa numèro 1 . »
(trg)="17"> 第 17 街區 , 一號屋 。 」

(src)="18"> E que didetz , « Que va plan , mès en tot caminar peth vesinat , que m 'avisi qu 'eras casas non seguissen cap d 'orde . »
(trg)="18"> 你說 : 「 但當我在這周遭四處走動時 , 我發現房屋的號碼是不規則的 。 」

(src)="19.1"> E eth que ditz , « B 'ei plan que 'n seguissen .
(src)="19.2"> Que seguissen eth orde de bastida .
(trg)="19"> 他回答說 : 「 它們當然有規則 。 它們是跟據興建的時間排序的 。

(src)="20"> Era prumèra casa a èster bastida daguens un blòc qu 'ei era casa numèro 1 .
(trg)="20"> 第一間在這個街區興建的房子是一號 ,

(src)="21"> Era dusau casa a èster bastida qu 'ei era casa numèro 2 .
(trg)="21"> 第二間興建的是二號 ,

(src)="22.1"> Era tresau , qu 'ei era casa numèro 3 .
(src)="22.2"> Qu 'ei simple .
(trg)="22"> 第三間是三號 。 很簡單 。 非常明顯 。 」

(src)="23.1"> Qu 'ei òbvi .
(src)="23.2"> Que 'm shauta pr 'amor qu 'a viatges mos cau anar tath aute costat deth mond entà pr 'amor d 'avisar-mos deras supausicions que non sabíam que hadíam , e avisar-mos qu 'eth contrari que pòt èster vertat tanben .
(trg)="23"> 因此 , 我喜歡說 , 你有時需要走到世界的彼岸 , 才會注意到連我們自己都不自覺的 , 先入為主的觀念 , 了解到 , 這些觀念的反面 , 也許也是對的 。

(src)="24"> Per exemple , que i a de mètges en China que creden qu 'ei lor trebalh mantie 'vs saludable .
(trg)="24"> 又例如 , 中國的醫生 , 相信他們的工作是讓你保持健康 。

(src)="25.1"> Alavetz , cada mes qu 'ètz saludable pagatz-le , e quand ètz malaut non avetz cap de paga 'u pr 'amor qu 'an falhat en lor trebalh .
(src)="25.2"> Que 's hèn rics quand ètz saludable , non cap malaut .
(trg)="25"> 當你健康時 , 你付錢給他們 , 但當你生病時 , 你不需要付錢給他們 , 因為他們失職 。 他們的收入來自於使你保持健康 , 而不是疾病 。

(src)="26"> ( Aplaudiments ) Ena màger part dera musica , que pensam a « un » coma eth compas d 'entrada , eth començament dera fasa musicau : un , dus , tres , quate .
(trg)="26"> ( 掌聲 ) 在大部份的音樂中 , 我們認為第一拍是重拍 , 是音樂段落的開端 。 一 、 二 、 三 、 四 。

(src)="27"> Mès ena musica africana occidentau , « un » qu 'ei vist coma era fin dera frasa , coma eth punt e finau ena fin dera frasa .
(trg)="27"> 但在非州西部的音樂 , 「 一 」 被認為是音樂段落的完結 , 就好像是句子的句號 。

(src)="28"> Alavetz , que 'u podetz enténder non sonque ena frasa , mès tanben en lor faiçon de compdar era musica : dus , tres , quate , un .
(trg)="28"> 你不只可從它們的段落中聽到 , 而且從他們數音樂的方法 二 、 三 、 四 、 一 。

(src)="29"> E aguesta carta qu 'ei corrècta tanben .
(trg)="29"> 而這個地圖也是正確的 。

(src)="30"> ( Arríder ) Que i a un arrepervèri que ditz que quinsevolha vertat que podetz díder sus India , eth contrari que pòt èster vertat tanben .
(trg)="30"> ( 笑聲 ) 又有句話說 , 關於印度 , 如論你如何陳述一個事實 , 其反面亦為真 。

(src)="31"> Alavetz , non mo 'n desbrembam jamès , autant en TED o a ont que siga , que quina brilhant idia que siga qu 'avetz o qu 'entenetz , eth contrari que pòt èster vertat tanben .
(trg)="31"> 所以 , 請不要忘記 , 不管你在 TED 或其他任何地方 , 你想到或聽到的任何出色的點子 , 其反面亦有可能是正確的 。

(src)="32.1"> Dōmo arigatō gozaimasita .
(src)="32.2"> ( « Plan mercés » en japonés )
(trg)="32"> ( 日文 ) 非常感謝各位 。