# es/ted2020-755.xml.gz
# oc/ted2020-755.xml.gz


(src)="1"> Imagínense que están en una calle de EE UU , y un japonés se les acerca y les dice " Perdone , ¿ cómo se llama esta manzana ? "
(trg)="1"> Imaginatz-vos en un carrèra en bèth lòc d 'Amèrica. e un japonés que vos apròpa e que 'vs demanda : « Desencusatz-me , e quin s 'apèra eth nòm d 'aguest blòc ? »

(src)="2.1"> Y Uds. le contestan " Lo siento .
(src)="2.2"> Esta es la calle Roble , esa es la calle Olmo .
(trg)="2"> E qu 'arrespondetz , « Que 'm sap de grèu , bon , aguesta qu 'ei era Carrèra Oak , e aquera era Carrèra Elm .

(src)="3"> Este es el número 26 y ese el 27 . "
(trg)="3"> Aguest qu 'ei eth 26au . , e aqueth eth 27au . »

(src)="4.1"> Y él : " Bueno , vale .
(src)="4.2"> ¿ Cómo se llama esa manzana ? "
(trg)="4"> Eth e ditz , « Tiò tiò , mès quin s 'apèra aguest blòc ? »

(src)="5"> Y Uds. contestan " Es que las manzanas no tienen nombre .
(trg)="5"> E qu 'arrespondetz , « Bon , eths blòcs non an cap de nòm .

(src)="6"> Las calles tienen nombre ; las manzanas son solamente espacios sin nombre que están entre las calles . "
(trg)="6"> Eras carrèras , òc ; eths blòcs non son sonque eths espacis sense nòm entram eras carrèras . »

(src)="7"> Se va , un tanto confundido y decepcionado .
(trg)="7"> Eth que se 'n va , un shinhau confús e decebut .

(src)="8"> Así que ahora imagínense que están en una calle de Japón , ven a una persona y le preguntan " Disculpe , ¿ cómo se llama esta calle ? "
(trg)="8"> Ara , imaginatz-vos en ua carrèra en bèth lòc de Japon , e vos viratz a ua quauquarrés ath costat e que 'u demandatz , « Desencusatz-me , e quin s 'apèra aguesta carrèra ? »

(src)="9"> Y les responde " Esa es la manzana 17 y esta es la 16 . "
(trg)="9"> E que 'vs arresponden , « Bon , aguest qu 'ei eth blòc 17 e aqueth eth 16 . »

(src)="10"> Y Uds. dicen " Muy bien , ¿ pero cómo se llama esta calle ? "
(trg)="10"> E que demandatz , « Tiò tiò , mès quin s 'apèra aguesta carrèra ? »

(src)="11"> Y contesta " Bueno , es que las calles no tienen nombre .
(trg)="11"> E que 'vs arresponden , « Bon , eras carrèras non an cap de nòm .

(src)="12"> Las manzanas tienen nombre . "
(trg)="12"> Eths blòcs òc qu 'an de nòm . »

(src)="13.1"> Echen un vistazo a Google Maps .
(src)="13.2"> Esta es la manzana n ° 14 , 15 , 16 , 17 , 18 , 19 .
(trg)="13.1"> Tè , guardatz ací en Google Maps .
(trg)="13.2"> Que i a eth blòc 14 , 15 , 16 , 17 , 18 , 19 .

(src)="14.1"> Todas estas manzanas tienen nombre .
(src)="14.2"> Las calles son solo espacios sin nombre entre las manzanas .
(trg)="14"> Totis aguestis blòcs qu 'an un nòm , e eras carrèras non son sonque eths espacis sense nòm entram eths blòcs .

(src)="15"> Y entonces preguntan " Vale , ¿ pero cómo sabe la dirección ? "
(trg)="15"> E alavetz que demandatz , « Que va plan , alavetz quin sabetz era adreça de çò de vòste ? »

(src)="16.1"> Les responde " Es muy fácil .
(src)="16.2"> Este es el distrito 8 .
(trg)="16"> Eth que 'vs arresponden , « Qu 'ei simple , aguest qu 'ei eth districte ueit .

(src)="17"> Manzana 17 , casa n ° 1 . "
(trg)="17"> Ací qu 'ei eth blòc 17 , casa numèro 1 . »

(src)="18.1"> Y Uds. dicen " Muy bien .
(src)="18.2"> Pero dando una vuelta por el vecindario me he fijado que los números de las casas no van en orden . "
(trg)="18"> E que didetz , « Que va plan , mès en tot caminar peth vesinat , que m 'avisi qu 'eras casas non seguissen cap d 'orde . »

(src)="19.1"> Y él contesta " Por supuesto que van en orden .
(src)="19.2"> Siguen el orden en que fueron construidas .
(trg)="19.1"> E eth que ditz , « B 'ei plan que 'n seguissen .
(trg)="19.2"> Que seguissen eth orde de bastida .

(src)="20"> La primera casa construida en una manzana es la número 1 .
(trg)="20"> Era prumèra casa a èster bastida daguens un blòc qu 'ei era casa numèro 1 .

(src)="21"> La segunda es la número 2 .
(trg)="21"> Era dusau casa a èster bastida qu 'ei era casa numèro 2 .

(src)="22.1"> La tercera es la 3 .
(src)="22.2"> Es fácil .
(trg)="22.1"> Era tresau , qu 'ei era casa numèro 3 .
(trg)="22.2"> Qu 'ei simple .

(src)="23.1"> Es muy obvio . "
(src)="23.2"> Me apasiona el hecho de que a veces tengamos que ir a la otra punta del mundo para darnos cuenta de prejuicios que ni siquiera sabíamos que teníamos y para darnos cuenta de que lo contrario puede ser también cierto .
(trg)="23.1"> Qu 'ei òbvi .
(trg)="23.2"> Que 'm shauta pr 'amor qu 'a viatges mos cau anar tath aute costat deth mond entà pr 'amor d 'avisar-mos deras supausicions que non sabíam que hadíam , e avisar-mos qu 'eth contrari que pòt èster vertat tanben .

(src)="24"> Por ejemplo , hay médicos en China que creen que su obligación es mantenerte sano .
(trg)="24"> Per exemple , que i a de mètges en China que creden qu 'ei lor trebalh mantie 'vs saludable .

(src)="25.1"> Así que cuando estás sano un mes entero les pagas , y cuando te pones enfermo no les tienes que pagar , porque han fallado en su trabajo .
(src)="25.2"> Ganan dinero cuando tú estás sano , no enfermo .
(trg)="25.1"> Alavetz , cada mes qu 'ètz saludable pagatz-le , e quand ètz malaut non avetz cap de paga 'u pr 'amor qu 'an falhat en lor trebalh .
(trg)="25.2"> Que 's hèn rics quand ètz saludable , non cap malaut .

(src)="26.1"> ( Aplausos ) En música pensamos que el comienzo de la frase musical es el " uno " .
(src)="26.2"> Uno , dos , tres , cuatro .
(trg)="26"> ( Aplaudiments ) Ena màger part dera musica , que pensam a « un » coma eth compas d 'entrada , eth començament dera fasa musicau : un , dus , tres , quate .

(src)="27"> Pero en la música del África occidental , el " uno " está al final de la frase , es el final de la frase musical .
(trg)="27"> Mès ena musica africana occidentau , « un » qu 'ei vist coma era fin dera frasa , coma eth punt e finau ena fin dera frasa .

(src)="28.1"> No se trata solamente del frase , sino del modo en que empiezan la música .
(src)="28.2"> Dos , tres , cuatro , uno .
(trg)="28"> Alavetz , que 'u podetz enténder non sonque ena frasa , mès tanben en lor faiçon de compdar era musica : dus , tres , quate , un .

(src)="29"> Y este mapa también es correcto .
(trg)="29"> E aguesta carta qu 'ei corrècta tanben .

(src)="30"> ( Risas ) Hay un refrán que dice que cualquier cosa que digas sobre la India , lo contrario también es cierto .
(trg)="30"> ( Arríder ) Que i a un arrepervèri que ditz que quinsevolha vertat que podetz díder sus India , eth contrari que pòt èster vertat tanben .

(src)="31"> Así que nunca debemos olvidar , estemos en TED o en otro sitio , que cualquier idea que tengamos u oigamos , por brillante que sea , que lo contrario quizá sea también cierto .
(trg)="31"> Alavetz , non mo 'n desbrembam jamès , autant en TED o a ont que siga , que quina brilhant idia que siga qu 'avetz o qu 'entenetz , eth contrari que pòt èster vertat tanben .

(src)="32"> Domo arigato gozaimashita .
(trg)="32.1"> Dōmo arigatō gozaimasita .
(trg)="32.2"> ( « Plan mercés » en japonés )