# ca/ted2020-865.xml.gz
# tk/ted2020-865.xml.gz
(src)="1"> Vaig estar aquí fa quatre anys , i recordo que , llavors , les xerrades no es penjaven a internet ;
(trg)="1"> Men bärde 4 ýyl mundan ozal bolupdym we şol wagtlar
(src)="2"> crec que les donaven als participants de TED dins d 'una capsa , una capsa de DVDs , que desaven en una prestatgeria , on encara hi són ara .
(trg)="2.1"> bu gürrüňler internede goýulmaýardy .
(trg)="2.2"> Meň pikirimçe TED-lilere bir gutyň içinde berilýärdi bir DVD gutysynda .
(trg)="2.3"> Bu gutyny tekjelere goýýardylar , häzir hem şol ýerinde durýandyr .
(src)="3"> ( Rialles ) I de fet en Chris en va trucar una setmana després que hagués fet la meva xerrada i em va dir , " Començarem a penjar-les a internet .
(trg)="3"> ( Gülüşmeler ) Hatda Kris maňa jaň edende gürrüňümden 1 hepde soňrady maňa şeýle diýdi " Gürrüňleri internede goýýarys .
(src)="4.1"> Podem penjar-hi la teva ? "
(src)="4.2"> I vaig dir , " És clar que sí . "
(trg)="4.1"> Seniňkileri hem goýup bilerismi ? "
(trg)="4.2"> Menem " elbette " diýdim .
(src)="5.1"> I quatre anys després , com deia , ha estat vista per quatre ...
(src)="5.2"> Bé , ha estat descarregada quatre milions de vegades .
(trg)="5.1"> We 4 ýyl soňra aýdyşym ýaly , gürrüňe tomaşa eden adam sany 4 ...
(trg)="5.2"> Neme , aslynda 4 miliýon gezek ýüklenipdir bu wideo .
(src)="6"> Així que suposo que es podria multiplicar això per 20 o així per obtenir el nombre de persones que l 'han vist .
(trg)="6"> Ýagny bu sany 20-ä köpeltsek ýa-da şoňa ýakyn sana takmynan wideoýa tomaşa eden adam sany taparys .
(src)="7"> I com diu Chris , la gent té ganes
(trg)="7"> Diýmek Krisiň aýdyşy ýaly , adamlar meni wideoda görmäge teşne ekenler .
(src)="8.1"> de veure més vídeos meus .
(src)="8.2"> ( Rialles ) ( Aplaudiments ) ... no ho creieu ?
(trg)="8"> ( Gülüşmeler ) ( El çarpyşmalar ) ... sizem şeýle duýaňzokmy ?
(src)="9"> ( Rialles ) Així que tot aquest esdeveniment ha estat una estratègia elaborada perquè fes una altra xerrada , o sigui que aquí està .
(trg)="9"> ( Gülüşmeler ) Ýagny , bütin bu tertip meniň size ýene bir gürrüň etmegim üçin taýýarlanan bir oýun .
(src)="10"> ( Rialles ) Al Gore va parlar a la conferència de TED en la qual vaig parlar jo fa quatre anys i va parlar sobre el canvi climàtic .
(trg)="10.1"> Ynha baş üstüne .
(trg)="10.2"> ( Gülüşmeler ) 4 ýyl öň Al Gor TED konferensiýasynda çykyş edipdi. we klimat krizisinden söz edipdi .
(src)="11"> I vaig fer-hi esment al final de la meva última xerrada .
(trg)="11"> Soňky gürrüňümiň soňunda onuň sözlerine deginipdim .
(src)="12"> Així que voldria continuar des d 'allà mateix perquè , francament , només vaig tenir 18 minuts .
(trg)="12"> Galan ýerimden dowam edeýin näme etsemem şol wagt diňe 18 minudym bardy .
(src)="13.1"> Bé , com anava dient ...
(src)="13.2"> ( Rialles ) La veritat és que té raó .
(trg)="13.1"> Nirede galypdyk ...
(trg)="13.2"> ( Gülüşmeler ) Mamlady
(src)="14.1"> Vull dir , sí que hi ha una gran crisi climàtica , òbviament .
(src)="14.2"> I crec que si la gent no s 'ho creu , haurien de sortir una mica més .
(trg)="14.1"> Möhüm bir krizisiň bardygy gün ýüzündedi .
(trg)="14.2"> Muňa ynanmaýanlara biraz köpüräk köçä çykmaklaryny maslahat berýärin .
(src)="15"> ( Rialles ) Però crec que encara hi ha una segona crisi climàtica , que és tan severa com la primera , que té el mateix origen , i que hem d 'abordar amb la mateixa urgència .
(trg)="15"> ( Gülüşmeler ) Ýöne men ýene bir klimat krizisiniň bardygyna ynanýaryn birinjisi ýaly ýowuz , we çykyş sebäbi deň we bu krizisede deň gyssaglykda çemeleşmelidiris .
(src)="16.1"> I amb això em refereixo a - i direu , per cert , " Miri , ja estic bé així .
(src)="16.2"> Ja tinc una crisi climàtica ;
(trg)="16"> Diýmek isleýänim -- bu ýagdaýda " Seret , başymyzda bir krizis bar
(src)="17"> així que no en necessito una altra . "
(trg)="17"> ikinji birine ätiýajym ýok " diýip bilersiňiz .
(src)="18"> Però aquesta és una crisi , no de recursos naturals , tot i que crec que això és veritat , sinó una crisi de recursos humans .
(trg)="18"> Ýöne bu krizis , tebigy sebäplerden däl ynanjyma görä ynsan çeşmeli bir krizis .
(src)="19"> Crec , fonamentalment , com han dit diversos ponents durant aquests dies , que fem un ús molt pobre dels nostres talents .
(trg)="19"> Meniň pikirimçe , esasynda , soňky günlerde köp çykyş edijiniň aýdyşy ýaly ukyplarymyzy örän netijesiz
(src)="20"> Molta gent es passa tota la vida sense saber quins són els seus talents , o fins i tot , si en tenen algun .
(trg)="20.1"> ulanýarys .
(trg)="20.2"> Birnäçe adam durmuşyny ukyplarynyň nämedigini bilmän geçirýär , ýada bir ukybynyň bardygyndan hem habarsyz .
(src)="21"> He conegut tota mena de gent que no creu que sigui bona en res .
(trg)="21"> Birnäçe adam bilen tanyşýan özleriniň gowy edýän hiç işleriniň ýokdygyny çaklaýarlar .
(src)="22"> De fet , d 'alguna manera , ara divideixo el món en dos grups .
(trg)="22"> Men dünýäni 2 topara bölýärin .
(src)="23"> Jeremy Bentham , el gran filòsof utilitari , un cop va desenvolupar aquest argument .
(trg)="23"> Žeremi Bentam , beýik peýdaçy filozof bir gezek şeýle bir jedel başladypdy .
(src)="24"> Va dir , " Hi ha dos tipus de persones al món , els que divideixen el món en dos tipus i els que no . "
(trg)="24"> Şeýle diýipdi , " Dünýäde 2 görnüş ynsan bar , dünýädäki ynsanlary ikä bölýänler we bölmeýänler . "
(src)="25"> ( Rialles ) Bé , doncs jo sí que ho faig .
(trg)="25"> ( Gülüşmeler ) Men bölýänlerden .
(src)="26"> ( Rialles ) He conegut molts tipus de gent que no disfruten amb el que fan .
(trg)="26"> ( Gülüşmeler ) Bir topar adam bilen tanyşýan edýän işlerini söýenoklar .
(src)="27"> Simplement es passen la vida envellint .
(trg)="27"> Durmuşlaryny ýaşmaly
(src)="28"> No en treuen cap gran plaer del que fan .
(trg)="28.1"> diýip ýaşaýarlar .
(trg)="28.2"> Edýän işlerinden lezzet almaýarlar .
(src)="29"> Ho suporten , més que ho disfruten , i nomès esperen el cap de setmana .
(trg)="29"> Lezzet almak ýerine , ol işe sabyr edýärler we hepde soňuna garaşýarlar .
(src)="30"> Però també he conegut gent a qui els encanta el que fan i no podrien imaginar-se fent una altra cosa .
(trg)="30"> Emma başga adamlar bilen hem tanyşýaryn edýän işlerini söýýärler we başga iş etmegi pikirem edenoklar .
(src)="31.1"> Si els diguessis " No facis això mai més " , es preguntarien de què els estàs parlant .
(src)="31.2"> Perquè no és el que fan , és el que són .
(trg)="31"> Olara " Indi bu işi etme " diýseňiz , " Sen näme diýýäniňi bilýäňmi ? "
(src)="32"> Diuen , " Però això és el que jo sóc , saps ?
(trg)="33"> " Emma bu men . "
(src)="33"> Seria estúpid per mi deixar de fer això , perquè connecta amb el meu jo més autèntic . "
(trg)="34.1"> diýerler .
(trg)="34.2"> " Iň köp özüm ýaly duýmagymy üpjin edýän işden aýrylmak samsyklyk bolar . "
(src)="34"> I això no li passa a prou gent .
(trg)="35"> Gynansakda bu ýagdaý ýeterlik adam üçin degişli däl .
(src)="35"> De fet , al contrari , crec que és veritablement una minoria de gent .
(trg)="36"> Aslyna seredeňde , meniň pikrimçe düýp göter tersi
(src)="36"> I crec que hi ha diverses explicacions possibles per això .
(trg)="37.1"> gaty az adama degişli .
(trg)="37.2"> Meniň pikrimçe munyň birnäçe
(src)="37"> I en un dels primers llocs hi ha l 'educació , perquè l 'educació , d 'alguna manera , separa a moltíssima gent dels seus talents naturals .
(trg)="38.1"> düşündürilişi bolup biler .
(trg)="38.2"> Bulardan iň ýokarda bolany okuw , sebäbi okuw adamlary tebigy ukyplaryndan uzaklaşdyryp biler .
(src)="38"> I els recursos humans són com els recursos naturals ; molts cops són enterrats en la profunditat .
(trg)="39"> Ynsan ukyplary , tebigy çeşmeler ýalydyr köplenç has çuňluklarda gömülgidir .
(src)="39.1"> I has d 'anar a buscar-los .
(src)="39.2"> No estan allà disposats a la superfície .
(trg)="40.1"> Gowy edip gözlemek gerek .
(trg)="40.2"> Töwerekde , üst ýüzünde durmazlar .
(src)="40"> Has de crear les circumstàncies perquè es manifestin .
(trg)="41"> Ýüze çykyp biljekleri ýagdaýyň taýýarlanmasy gerekli .
(src)="41.1"> I potser us penseu que l 'educació és la manera que això passi .
(src)="41.2"> Però , massa sovint , no ho és .
(trg)="42.1"> Çak edip biljegiňiz ýaly munuň ýoly okuwdan geçmelidir .
(trg)="42.2"> Ýöne köplenç geçmez .
(src)="42.1"> Tots els sistemes d 'educació del món s 'estan reformant en aquests moments .
(src)="42.2"> I no n 'hi ha prou .
(trg)="43.1"> Dünýädaki ähli okuw sistemalary şuwagt reforma içinde .
(trg)="43.2"> Ýöne bu ýeterli däl .
(src)="43"> La reforma ja no serveix , perquè només tracta de millorar un model que no funciona .
(trg)="44"> Reforma indi ýeterlik çözgüt däl sebäbi reforma diýmek döwük bir nusgany bejermek diýmekdir .
(src)="44"> I el que cal -- i aquesta paraula s 'ha fet servir moltes vegades durant aquests darrers dies -- no és una evolució , sinó una revolució en l 'educació .
(trg)="45"> Gerekli bolan -- dogry bu gep soňky wagtlarda köp ulanylýan boldy özä -- okuwyň ewolusiýa geçirmegi diýmek däldir , gerekli bolan okuwyň rewolusiýasydyr .
(src)="45"> Això s 'ha de transformar en una altra cosa .
(trg)="46"> Indi okuw öz halyndan başga bir hala geçmelidir .
(src)="46"> ( Aplaudiments ) Un dels reptes reals es innovar fonamentalment
(trg)="47"> ( El çarpyşmalar ) Iň uly kynçylyklaryň biri okuwyň esasynda
(src)="47.1"> en educació .
(src)="47.2"> La innovació és difícil perquè significa fer alguna cosa que la gent no troba gaire fàcil de fer en la majoria dels casos .
(src)="47.3"> Significa qüestionar coses que donem per fetes ,
(trg)="48.1"> täzeçileşdirmekdir .
(trg)="48.2"> Täzelik kyndyr sebäbi adamlar öwrenişmekde kynçylyk çekjekler täze bir zatlar etmeli bolarlar .
(src)="48"> coses que creiem que són òbvies .
(trg)="49"> Dogry diýýan zatlarymyzy derňemegimizi gerekli , ap-aýdyňdygyny pikir etýän zatlarymyzy täzeden gözden geçirmelidiris .
(src)="49"> El gran problema per a una reforma o transformació és la tirania del sentit comú ,
(trg)="50"> Reforma ýa-da üýtgetmek bilen baglanşykly iň uly mesele umumy duýgynyň şertsiz kabul edilmegidir .
(src)="50"> coses que la gent pensa , " Bé , no és pot fer d 'una altra manera perquè així és com es fa . "
(trg)="51"> Adamlar bir zady kabul ederler sebäbi olar " Bu iş başga görnüşde edilmez çünki bu hemişe şeyle edildi " diýerler .
(src)="51"> Vaig trobar fa poc una cita fantàstica d 'Abraham Lincoln , que vaig pensar que us agradaria que us cités en aquest moment .
(trg)="52"> Geçen bir gün Abraham Linkolnyň ajaýyp sözüne gabat geldim , bu ýerde ondan bir çykarma etsem göwnüňizden turar diýip pikir edýärin ,
(src)="52"> ( Rialles ) Això ho va dir el desembre de 1862 en la segona reunió anual del Congrés .
(trg)="53.1"> şeýle dälmi ?
(trg)="53.2"> ( Gülüşmeler ) Muny 1862-iň Dekabrynda kongresiň ikinji ýyllyk ýygnagynda aýdypdyr .
(src)="53"> He de confessar que no en tinc ni idea del que estava passant en aquells moments .
(trg)="54"> Ýöne şuny boýnuma alýan , ol wagtlar nämeler bolup geçýändigi barada
(src)="54"> No ensenyem Història Americana al Regne Unit .
(trg)="55"> hiç pikrim ýok. çünki biz Angiliýada Amerikanyň taryhyny okatmaýarys .
(src)="55.1"> ( Rialles ) La suprimim i prou .
(src)="55.2"> Aquesta és la nostra política .
(trg)="56"> ( Gülüşmeler ) Ýörite gizleýäris , syýasatymyz şeýle .
(src)="56"> ( Rialles ) Així que , sens dubte , alguna cosa fascinant estava succeïnt el desembre de 1862 , que els americans entre nosaltres sabran .
(trg)="57"> ( Gülüşmeler ) Borla , 1862-de dogurdanam örän möhüm zatlar bolýardy aramyzdaky Amerikalylar bilerler .
(src)="57"> Però va dir això : " Els dogmes del passat tranquil són inadequats per al present tormentós .
(trg)="58"> Şeýle diýipdir : " Asuda geçmişiň doguşlary tupanly bugün üçin ýetersizdir .
(src)="58"> Aquest moment està ple de dificultats , i ens hem d 'alçar amb l 'oportunitat . "
(trg)="59"> Bir ýagdaý şertler kynlaşdykça aşylmagy kyn ýagdaýa gelip biler , onda biz bu kynçylyklaryň üstine çykyp bu ýagdaýy aşmalydyrys .
(src)="59.1"> M 'encanta .
(src)="59.2"> No alçar-nos contra ella , sinó alçar-nos amb ella .
(trg)="60"> Men bu garaýyşa haýran galdym .
(src)="60"> " Com que el nostre cas és nou , cal que pensem de manera diferent i actuem de manera diferent .
(trg)="62"> " Biziň dawamyz täze , diýmek täze düşünjelerimiz bolmaly we hereketlerimizde täze bolmaly .
(src)="61"> Ens hem de desenlluernar i llavors podrem salvar el nostre país . "
(trg)="63"> Özümizi azat etmelidiris diňe şonda soňra öz ýurdymyzy halas edip bileris . "
(src)="62"> M 'encanta aquesta paraula , " desenlluernar " .
(trg)="64"> " Azat etmek " bu söze haýran .
(src)="63"> Sabeu el que vol dir ?
(trg)="65"> Näme diýmekdigini bilýänizmi ?
(src)="64"> Que hi ha idees que a tots ens enlluernen , que simplement donem per fet com l 'ordre natural de les coses , la manera com són .
(trg)="66"> Tussagy bolan pikirlerimiz bar diýmek hemişe bolandygyny we boljagyny kabul eden öz ugurly gidişiň bölegi hasaplaýan pikirlerimiz .
(src)="65"> I moltes de les nostres idees han estat formades , no per enfrontar les circumstàncies d 'aquest segle , sinó per enfrontar les circumstàncies dels segles anteriors .
(trg)="67"> Pikirlerimiziň köpüsi içinde bolan asyrmyzyň şertlerine görä döremedik tersine geçen asyrlaryň meselelerini çözmek üçin ýüze çykandyrlar .
(src)="66.1"> Però les nostres ments encara hi estan hipnotitzades .
(src)="66.2"> I ens hem de desenlluernar d 'algunes d 'elles .
(trg)="68.1"> Emma zehinlerimiz häzirem bu düşünjelere gipnoz edilen .
(trg)="68.2"> Bu düşünjelerden özümizi azat etmelidiris .
(src)="67"> Ara , això és més fàcil dir-ho que fer-ho .
(trg)="69"> Muny etmegi aýtmak elbette etmekden has aňsat .
(src)="68"> És molt difícil saber , per cert , què és el que dones per fet .
(trg)="70"> Bu ýagdaýda nämani soragsyz kabul edýändigimizi bilmek örän kyndyr .
(src)="69"> Precisament perquè ho dones per fet .
(trg)="71"> Munuň sebäbide soraglamazlygymyzdyr .
(src)="70"> Així que deixeu-me que us pregunti una cosa que segurament doneu per feta .
(trg)="72"> Mysal bermek üçin size bir sorag soraýyn
(src)="71"> Quants de vosaltres teniu més de 25 anys ?
(trg)="73"> Bu zaldaky näçe kişi 25 ýaşynyň üstinde ?
(src)="72.1"> Això no és el que penso que doneu per fet .
(src)="72.2"> Estic segur que ja us hi heu acostumat a això .
(trg)="74.1"> Soraglamazdan kabul edýän zadyňyz bu däl .
(trg)="74.2"> Bu hakykady bilýändigiňizi bilýän .
(src)="73"> Hi ha algú aquí menor de 25 ?
(trg)="75"> Bärde 25 ýaşyň aşagynda kimdir biri barmy ?
(src)="74.1"> Fantàstic .
(src)="74.2"> Ara , els majors de 25 , podríeu aixecar la mà si porteu un rellotge de pulsera ?
(trg)="76"> Örän gowy , Indi , 25-iň üstinde bolanlar , goşar sagadynyz bar bolsa eliňizi galdyryp bilermisiniz ?
(src)="75"> Bé , en som uns quants , oi ?
(trg)="77"> Örän köp sanda şeýle dämi ?
(src)="76"> Pregunteu això mateix a una sala plena d 'adolescents .
(trg)="78"> Birem bu zal dolysy okuwçylara soraň bu soragy .
(src)="77"> Els adolescents no porten rellotges de pulsera .
(trg)="79"> Ol ýaşda ýaşlaryň köpüsi sagat dakynmaýar .
(src)="78"> No vull dir que no puguin o que no els hi estigui permès , simplement moltes vegades trien no fer-ho .
(trg)="80"> Dakmazlar ýa-da dakmaklaryna rugsat edilmez diýýemmok. köplenç diňe dakmazlygy saýlaýarlar .
(src)="79"> I la raó d 'això és perquè nosaltres vam créixer en una cultura predigital , els majors de 25 .
(trg)="81"> Munuň sebäbi , biziň , ýagy 25 üstindäkileriň , digital öňündäki bir dünýäde ulalan bolmagymyz .
(src)="80"> I per nosaltres , si volem saber l 'hora , hem de portar alguna cosa que ens ho digui .
(trg)="82"> Biz wagty bilmek üçin wagty bize görkezjek bir gurala mätäçlik duýýarys .
(src)="81"> El jovent d 'ara viu en un món digitalitzat , i l 'hora , per a ells , està a tot arreu .
(trg)="83"> Çagymyzyň çagalary digital dünýäde ýaşaýarlar , we olar üçin wagt her ýerde .
(src)="82"> No veuen cap raó per portar rellotge .
(trg)="84"> Yzarlamak üçin aýratyn bir gurala mätaçlikleri ýok .
(src)="83"> I , per cert , a nosaltres tampoc no ens cal , simplement és que sempre ho hem fet , i ho seguim fent .
(trg)="85"> Hä , siziňde ýok. diňe muny hemişe edendigiňiz üçin endik bolupdyr .
(src)="84"> La meva filla mai porta rellotge , la meva filla Kate , que té 20 anys .
(trg)="86"> Gyzym Keýt , 20 ýaşynda , hiç sagat dakynanok .
(src)="85"> No hi veu el perquè .
(trg)="87"> Gereksiz görýär .
(src)="86"> Com diu ella , " És un aparell de funció única . "
(trg)="88"> " Ýeke funksiýaly gural bu " diýýar .
(src)="87"> ( Rialles ) " O sigui , que cutre no ? "
(trg)="89.1"> ( Gülüşmeler ) " Iç gysgynç . "
(trg)="89.2"> " Ýok ýok ! "
(src)="88"> I li dic , " No , no , també et diu el dia ! "
(trg)="90.1"> diýýärin .
(trg)="90.2"> " Senänide görkezýär . "
(src)="89"> ( Rialles ) " Té moltes funcions . "
(trg)="91"> ( Gülüşmeler ) " Birden köp aýratynlygy bar . "
(src)="90"> Però , veieu , hi ha coses que ens enlluernen en l 'educació .
(trg)="92"> Aý bolýar görýänizä , okuw temasynda tussagy bolan düşünjelerimiz bar .
(src)="91"> Us posaré un parell d 'exemples .
(trg)="93"> Bir näçe mysal getirmegime rugsat ediň
(src)="92"> Un d 'ells és l 'idea de la linealitat , que comença aquí , i vas per un camí , i si ho fas tot bé , acabaràs assentat per tota la vida .
(trg)="94"> Bulardan biri çyzgylylyk pikri , bir ýerden başlarsyňyz , bir ýoly yzarlarsyňyz , we eger hemme zady dogry eden bolsaňyz , durmuşyňyzyň soňunda durmyşyňyzy gowy bir ýere oturdan bolarsyňyz .
(src)="93"> Tothom que ha parlat a TED ens ha explicat implícitament , o de vegades explícitament , una història ben diferent , que la vida no és lineal , és orgànica .
(trg)="95"> TED-de gürlän hemme kişi bize gizlin-gizlin kä wagtda açyk-açyk şuny diýdi , durmuş çyzgyly däldir , organikdir .
(src)="94"> Creem les nostres vides simbiòticament mentre explorem els nostres talents en relació a les circumstàncies que creen per a nosaltres .
(trg)="96"> Durmyşlarymyzy simbiotik bolup ukyplarmyzy ýüze çykarjak hadysa we ýagdaýlara bagly edip emele getireris .
(src)="95"> Però , sabeu , ens hem obsessionat amb aquesta narrativa lineal .
(trg)="97"> Eger bilýän bolsaňyz çyzgyly düşündirişi kellämizde müdimi hala getiripdiris .
(src)="96"> I probablement el cim de l 'educació és entrar a la universitat .
(trg)="98"> Okuwyň çür depesi uniwersitede girmek .
(src)="97"> Crec que estem obsessionats amb portar la gent a la universitat ,
(trg)="99"> Çaklaýyşyma görä adamlary üniwersitede salmagy hem kellämizde müdimi hala getirdik ,
(src)="98"> a alguns tipus d 'universitats
(trg)="100"> iň azyndan käbir görüş uniwersitetlere .
(src)="99"> No vull dir que no s 'hauria d 'anar a la universitat , però no tothom necessita anar-hi , i no tothom necessita anar-hi ara .
(trg)="101"> Uniwersitede gitmäň diýýemmok , ýöne herkimiň gitmegine zerurlyk ýok .
(src)="100"> Potser hi aniran més tard , però no tot seguit .
(trg)="102"> Ýa-da herkimiň derrew gitmegine zerurlyk ýok .