# ca/ted2020-1146.xml.gz
# sh/ted2020-1146.xml.gz
(src)="1"> Penseu en el vostre dia per un moment .
(trg)="1"> Razislite o svom danu jedan trenutak .
(src)="2.1"> Us heu llevat , heu sentit l 'aire a la cara mentre sortíeu de casa , heu trobat companys de feina i heu tingut converses interessants amb ells i us heu meravellat quan heu descobert quelcom nou .
(src)="2.2"> Però segur que hi ha una cosa en la qual no hi heu pensat ;
(trg)="2.1"> Probudili ste se .
(trg)="2.2"> Osetili ste svež vazduh na licu izlazeći iz kuće , sreli ste nove kolege i imali sjajne razgovore , i osetili strahopoštovanje kada ste otkrili nešto novo .
(trg)="2.3"> Ali kladim se da postoji stvar na koju danas niste pomislili --
(src)="3.1"> una cosa molt propera a vosaltres en la qual probablement no hi penseu gaire sovint .
(src)="3.2"> I és que totes les sensacions , sentiments ,
(trg)="3.1"> nešto svima tako blisko da verovatno o tome ne mislite uopšte .
(trg)="3.2"> A mislim na to da u svemu što zapazite , osetite ,
(src)="4"> decisions i accions estan controlades per l 'ordinador que tenim al cap i que anomenem cervell .
(trg)="4"> odlučite i uradite posreduje kompjuter u vašoj glavi koji zovemo mozak .
(src)="5"> Potser creieu que el cervell no és gaire cosa des de fora : una mica menys d 'un quilogram de carn grissenca , amorfa , però els últims cent anys de neurociència
(trg)="5"> Znam da mozak ne izgleda bog zna kako spolja -- par kilograma ružičasto-sive mase , amorfne -- ali poslednjih stotinjak godina neuronauke
(src)="6"> ens han permés d 'apropar-nos-hi i d 'observar la complexitat del seu interior .
(trg)="6"> su nam omogućile da " zumiramo " mozak i vidimo komplikovanost onoga što se nalazi unutra .
(src)="7"> I hem descobert que el cervell és un circuit increiblement complicat compost de bilions de cèl · lules anomenades neurones .
(trg)="7"> Oni nam govore da je mozak neverovatno komplikovano ispovezivan sačinjen od stotina milijardi ćelija zvanih neuroni .
(src)="8"> A diferència d 'un ordinador dissenyat per una persona , en el qual hi ha un número força reduït de parts diferents ( i que sabem com funciona perquè hem sigut nosaltres , les persones , qui l 'hem dissenyat ) , el cervell està format per milers de tipus de cèl · lules diferents , potser desenes de milers .
(trg)="8"> Nasuprot kompjuteru koji su napravili ljudi , koji čini relativno mali broj različitih delova -- za njih znamo kako rade jer smo ih mi , ljudi , dizajnirali -- mozak se sastoji od hiljada različitih vrsta ćelija , možda desetina hiljada .
(src)="9"> Tenen formes diferents , estan compostes de molècules diverses i projecten i es connecten a diferents regions del cervell .
(trg)="9"> Te ćelije su različitih oblika ; čine ih različiti molekuli ; i one projektuju i povezuju se sa različitim regijama mozga .
(src)="10"> I , a més , canvien de forma diferent segons l 'estadi de l 'enfermetat .
(trg)="10"> One se i menjaju na različite načine u različitim stadijumima bolesti .
(src)="11"> Posem-ne un exemple .
(trg)="11"> Da konkretizujem .
(src)="12"> Hi ha un tipus de cèl · lula , una cèl · lula força petita , inhibidora , que calma les veïnes .
(trg)="12"> Postoji klasa ćelija , prilično mala ćelija , inhibitorna ćelija , koja umiruje susedne .
(src)="13.1"> És un tipus de cèl · lula que sembla estar atrofiada en trastorns com l 'esquizofrènia .
(src)="13.2"> Són les anomenades cèl · lules en cistella .
(trg)="13.1"> Čini se da te ćelije atrofiraju u stanjima kao što je šizofrenija .
(trg)="13.2"> Zovu je korpasta ćelija .
(src)="14"> Aquesta cèl · lula és un dels milers tipus de cèl · lules sobre les quals estem aprenent coses .
(trg)="14"> Ta ćelija je jedna od hiljada vrsta ćelija o kojima učimo .
(src)="15.1"> Cada dia se 'n descobreixen de noves .
(src)="15.2"> Un altre exemple :
(trg)="15.1"> Nove otkrivaju svakoga dana .
(trg)="15.2"> Evo drugog primera :
(src)="16.1"> aquestes cèl · lules piramidals i grans , poden ocupar una porció força important del cervell .
(src)="16.2"> Són excitatòries .
(trg)="16.1"> ove piramidalne ćelije , velike ćelije , one se mogu prostirati značajnim delom mozga .
(trg)="16.2"> One su pobuđujuće .
(src)="17"> I algunes d 'aquestes cèl · lules
(trg)="17"> I to su samo neke od ćelija
(src)="18.1"> poden ser hiperactives en trastorns com l 'epil · lèpsia .
(src)="18.2"> Cadascuna d 'aquestes cèl · lules
(trg)="18.1"> koje bi mogle biti previše aktivne u poremećajima kao što je epilepsija .
(trg)="18.2"> Svaka od ovih ćelija
(src)="19"> és un increïble aparell elèctric .
(trg)="19"> je neverovatna električna naprava .
(src)="20.1"> Reben senyals provinents de milers d 'altres neurones i calculen la seva pròpia resposta elèctrica que , si supera un llindar determinat , arribarà a milers de neurones .
(src)="20.2"> Aquest procés es fa en més o menys una mil · lèssima de segon
(trg)="20.1"> One primaju podatke od hiljada prethodećih partnera i proračunavaju njihov sopstveni električni izlaz , koji onda , ako pređu određeni prag , nastavlja ka hiljadama narednih partnera .
(trg)="20.2"> Taj proces , koji traje praktično samo milisekundu ,
(src)="21"> i es repeteix milers de vegades cada minut en cadascuna del bilió de cèl · lules del nostre cos mentre vivim , pensem i sentim .
(trg)="21"> odvija se hiljadama puta u minuti u svakoj od vaših 100 milijardi ćelija , dok ste živi i mislite i osećate .
(src)="22"> Com podem esbrinar el que fa aquest circuit ?
(trg)="22"> I kako ćete da odgonetnete šta to kolo radi ?
(src)="23"> En un món perfecte , recorreríem el circuit i connectaríem i desconnectaríem els diferents tipus de cèl · lules per provar d 'esbrinar quines participen en determinades funcions i quines no funcionen en determinades malalties .
(trg)="23"> U idealnoj varijanti , mogli bi da prođemo tim kolom i tom prilikom da te raznorazne ćelije aktiviramo i deaktiviramo i vidimo da li tako možemo da zaključimo koje učestvuju u određenim funkcijama a koje se kvare usled nekih patologija .
(src)="24.1"> Si poguéssim activar les neurones , que poden iniciar i mantenir .
(src)="24.2"> Si poguéssim desconnectar-les ,
(trg)="24.1"> Ako bismo mogli da aktiviramo ćelije , mogli bi videti energiju koju one oslobađaju , šta mogu da iniciraju i podrže .
(trg)="24.2"> Ako bismo mogli da ih isključimo ,
(src)="25"> podríem provar d 'esbrinar per a què són necessàries .
(trg)="25"> onda bi mogli da pokušamo da odgonetnemo za šta su neophodne .
(src)="26"> Aquesta és la història que us explicaré avui .
(trg)="26"> E to je priča koju ću vam danas ispričati .
(src)="27"> En els últims onze anys , hem passat per molts estadis per tal d 'intentar trobar maneres d 'activar i desactivar circuits , neurones , parts i rutes del cervell , tant per entendre la ciència com per fer front a alguns dels problemes inherents a tots els homes .
(trg)="27"> Iskreno , kuda smo prošli u prethodnih 11 godina , pokušavajući da nađemo načine da kola i ćelije i delove i putanje u mozgu aktiviramo i deaktiviramo i da bi razumeli nauku , ali i da bi se suočili sa nekim pitanjima koja se tiču svih nas , ljudskih bića .
(src)="28"> Abans de parlar sobre la tecnologia , una mala notícia : una part important del que som avui en aquesta sala és probable que pateixi , si vivim prou temps , un trastorn cerebral .
(trg)="28"> Sada , pre priče o tehnologiji , loša vest je da će značajan broj nas u ovoj prostoriji , ako poživimo dovoljno dugo , verovatno , doživeti neki moždani poremećaj .
(src)="29"> Deu mil milions de persones ja han patit algun tipus de trastorn cerebral que els ha deixat incapacitats .
(trg)="29"> Već sada , milijarda ljudi pati od neke vrste moždanog poremećaja koja ih onesposobljava .
(src)="30"> I els números no fan justícia .
(trg)="30"> A brojevi nam nisu naklonjeni .
(src)="31"> Aquests trastorns ( esquizofrènia , Alzheimer , depressió , addicció ) no només ens treuen temps de vida , també canvien el que som ; ens treuen la identitat i canvien les nostres emocions ;
(trg)="31"> Ti poremećaji -- šizofrenija , Alchajmer , depresija , zavisnosti -- ne samo da nam skraćuju životni vek , oni nas menjaju ; oni nam oduzimaju identitet i menjaju naša osećanja --
(src)="32"> i canvien qui som .
(trg)="32"> i menjaju nas kao osobe .
(src)="33"> Al s.XX , hi va haver una certa esperança a causa del desenvolupament de les farmacèutiques pel que fa al tractament de trastorns cerebrals .
(trg)="33"> Sada , u 20 . veku , postojala je nada koju je generisao razvoj farmaceutskih proizvoda za tretiranje moždanih poremećaja .
(src)="34"> S 'han desenvolupat molts medicaments que poden alleujar els símptomes d 'aquests trastorns , però pràcticament no s 'ha arribat a guarir cap d 'ells .
(trg)="34"> Dok su razvijani mnogi lekovi koji ublažavaju simptome moždanih poremećaja , praktično nijedan od njih nije moga biti izlečen .
(src)="35.1"> En part , es deu a que estem inundant el cervell amb substàncies químiques .
(src)="35.2"> A aquest complicat circuit compost per milers de tipus diferents de cèl · lules se l 'està banyant en una substància .
(trg)="35.1"> Deo razloga je što preplavljujemo mozak hemikalijama .
(trg)="35.2"> Ovo složeno kolo sačinjeno od hiljada različitih vrsta ćelija počinje da biva preplavljeno supstancama .
(src)="36"> També és la raó per la qual , la majoria dels medicaments , sinó tots , poden tenir algun tipus d 'efecte secundari greu .
(trg)="36"> Možda je to razlog zašto većina lekova , ali ne svi , koji su na tržištu ima ozbiljne neželjene efekte .
(src)="37.1"> Hi ha gent que troba consol en estimuladors elèctrics que els implanten al cervell .
(src)="37.2"> Pel que fa al Parkinson , els implants coclears
(trg)="37.1"> Neki ljudi nalaze utehu od električnih stimulatora koji su im ugrađeni u mozak .
(trg)="37.2"> Ili u slučaju Parkinsonove bolesti , kohlearni implanti ,
(src)="38"> s 'han convertit en una mena de remei per a persones amb determinats tipus de trastorns .
(trg)="38"> koji su zaista uspeli da donesu neku vrstu poboljšanja ljudima sa određenim vrstama poremećaja .
(src)="39.1"> Però l 'electricitat anirà en totes direccions : seguint el camí de la mínima resistència , que és d 'on ve , en part , aquesta expressió .
(src)="39.2"> I tindrà efecte sobre els circuits normals , a més de sobre els anormals que volem arreglar .
(src)="39.3"> Tornem , doncs , a la idea
(trg)="39.1"> Ali elektricitet ide u svim pravcima -- putem manjeg otpora , što je , delom , i poreklo fraze .
(trg)="39.2"> A uticaće i na normalna kola baš kao i na abnormalna koja želite da popravite .
(trg)="39.3"> I tako smo se vratili ideji
(src)="40.1"> del control extremadament precís .
(src)="40.2"> Podem fer que la informació arribi precisament allà on volem que hi vagi ?
(trg)="40.1"> ultra precizne kontrole .
(trg)="40.2"> Možemo li poslati informaciju precizno tamo gde želimo da ona ode ?
(src)="41.1"> Quan vaig començar a treballar en el camp de la neurociència ha 11 anys , era enginyer elèctric i físic i el primer que vaig pensar va ser : si aquestes neurones són aparells elèctrics , l 'únic que hem d 'aconseguir és trobar la manera de dirigir aquests canvis elèctrics des de lluny .
(src)="41.2"> Si puguéssim activar l 'electricitat d 'una neurona
(trg)="41.1"> I tako , kada sam ja počeo da se bavim neuronaukom pre 11 godina , posedovao sam znanja električnog inženjera i fizičara , a prva stvar koju su me naučili je bila da ako su neuroni električni sklopovi , sve što treba da uradimo je da nađemo način da izvedemo električne promene sa daljine .
(trg)="41.2"> Ako bi mogli da izazovemo elekticitet u jednoj ćeliji ,
(src)="42.1"> però no la de les neurones veïnes , aconseguiríem l 'eina per activar i desactivar les diferents cèl · lules , i es descobriria el que fan i com contribueixen a les xarxes de les quals formen part .
(src)="42.2"> També ens permetria tenir el control extremadament precís que necessitem
(trg)="42.1"> ali ne i u susednoj , to bi nam dalo alat koji nam treba da aktiviramo i deaktiviramo te različite ćelije , da otkrijemo šta one rade i kako doprinose mreži u koju su smeštene .
(trg)="42.2"> To bi nam omogućilo i da imamo ultra precizne kontrole koje nam trebaju
(src)="43"> per tal d 'arreglar els càlculs dels circuits que estan malament .
(trg)="43"> da bi mogli da popravimo rezultate kola koja su zastranila .
(src)="44"> I com ho aconseguirem , això ?
(trg)="44"> Kako ćemo to da uradimo ?
(src)="45"> Bé , doncs hi ha unes molècules que existeixen a la natura que són capaces de convertir la llum en electricitat .
(trg)="45"> Pa , u prirodi postoje mnogi molekuli koji su sposobni da pretvore svetlost u elektricitet .
(src)="46"> Són una mena de petites proteïnes , com cèl · lules solars .
(trg)="46"> Možete o njima misliti kao o malim proteinima koji su kao solarne ćelije .
(src)="47.1"> Si d 'alguna manera instal · lem aquestes molècules en les neurones , aleshores aquestes es podrien dirigir elèctricament amb la llum .
(src)="47.2"> Però no les seves veïnes , que no tindrien aquesta molècula .
(trg)="47.1"> Ako bi nekako mogli da instaliramo te molekule u neurone onda bi ti neuroni postali elektro-upravljivi svetlom .
(trg)="47.2"> A njihovi susedi , koji nemaju dodate molekule , ne bi bili .
(src)="48"> Hi ha un altre truc de màgia que fa possible que això passi de debó i és la capacitat d 'introduir llum al cervell .
(trg)="48"> Postoji još jedan magični trik koji vam treba da bi se sve ovo desilo a to je načičn da uvedete svetlost u mozak .
(src)="49"> I per fer-ho ( el cervell no sent dolor )
(trg)="49"> Da bi to uradili -- mozak ne oseća bol -- možete ugraditi --
(src)="50"> se 'n pot treure profit de tot l 'esforç invertit en Internet , en les comunicacion , etc. i connectar fibres òptiques a làsers per tal d 'activar , en models animals i en estudis pre-clínics , aquestes neurones i veure què fan .
(trg)="50"> zahvaljujući svemu što je uloženo u razvoj internet i komunikacije i slično -- optička vlakna prikopčana na lasere koja možete koristiti za aktiviranje , na primer u životinjskim modelima , u predkliničkim studijama , ovih neurona i tako videti šta rade .
(src)="51"> I com ho fem , això ?
(trg)="51"> Pa kako ćemo to da izvedemo ?
(src)="52"> Cap a l 'any 2004 , amb la col · laboració de Gerhard Nagel i Karl Deisseroth , aquesta idea es va fer realitat .
(trg)="52"> U 2004 . godini , u saradnji sa Gerhardom Najdželom i Karlom Deiserotom , ova vizija je dala plodove .
(src)="53"> Hi ha una alga que neda en el món salvatge i que neda cap a la llum per tal de fer la fotosíntesi de manera òptima .
(trg)="53"> Postoji alga koja obitava u divljini , i ona se kreće prema svetlu da bi optimalno obavljala fotosintezu .
(src)="54"> L 'alga detecta la llum per mitjà d 'una mena d 'ull que funciona més o menys com el nostre ull .
(trg)="54"> Ona oseća svetlost malom tačkom-okom , koja funkcioniše ne bitno različito od našeg oka .
(src)="55"> A la membrana , té petites proteïnes que realment poden convertir la llum en electricitat .
(trg)="55"> U membrani , ili na njenoj granici , sadrži male proteine koji zaista pretvaraju svetlost u elektricitet .
(src)="56"> Aquestes molècules s 'anomenen canalrodopsines .
(trg)="56"> Ti molekuli se zovu channelrhodopsin-i
(src)="57.1"> Cadascuna d 'aquestes proteïnes actua com una de les cèl · lules solars de les d 'abans .
(src)="57.2"> Quan li arriba la llum blava , s 'obre un petit forat
(trg)="57.1"> I svaki od tih proteina deluje kao solarna ćelija o kojoj sam vam pričao .
(trg)="57.2"> Kada je pogodi plavo svetlo , otvori se mala rupa
(src)="58.1"> que permet que partícules carregades entrin per aquesta mena d 'ull .
(src)="58.2"> Això fa que aquest ull tingui una senyal elèctrica com si fos una cèl · lula solar carregant la bateria .
(trg)="58.1"> i čestica sa nabojem uđe u tačku-oko .
(trg)="58.2"> Time tačka-oko dobija električni impuls baš kao solarna ćelija koja puni bateriju .
(src)="59"> El que hem de fer , doncs , és agafar aquestes molècules i aconseguir instal · lar-les en les neurones .
(trg)="59"> Znači , ono što treba da uradimo je da uzmemo te molekule i nekako ih instaliramo u neurone .
(src)="60"> I com que és una proteïna , està codificada a l 'ADN d 'aquest organisme .
(trg)="60"> A pošto su to proteini , kodirani su za DNK tih organizama .
(src)="61"> El que hem de fer és agafar aquest ADN , posar-lo en un vector de terapia gènica , com si fos un virus , i introduir-lo a les neurones .
(trg)="61"> Sve što treba da uradimo je da uzmemo tu DNK ubacimo je u okviru genske terapije , kao virus , i ugradimo je u neuron .
(src)="62.1"> Resulta que era un moment molt productiu en el camp de la terapia gènetica i apareixien molts virus .
(src)="62.2"> I va resultar ser una cosa ben senzilla .
(trg)="62.1"> Ispostavilo se da je ovo veoma produktivno vreme u smislu genske terapije , i mnogi virusi su se pojavljivali .
(trg)="62.2"> Tako je ovo postalo lako izvodivo .
(src)="63"> A l 'estiu del 2004 , un matí ho vam provar i va funcionar a la primera .
(trg)="63"> Ranim jutrom jednog dana u septembru 2004 . pokušali smo i proradilo je iz prve .
(src)="64"> S 'agafa l 'ADN i es posa a la neurona .
(trg)="64"> Uzmete ovu DNK i stavite je u neuron .
(src)="65"> La neurona fa servir la seva maquinària natural de proteïnes per fabricar petites proteines sensibles a la llum i les instal · la per tota la cèl · lula , com si s 'instal · lessin panels solars a la teulada .
(trg)="65"> Neuroni su koristili prirodan proces za pravljenje proteina da bi prizveli ove male fotoosetljive proteine i instalirali ih svuda po ćeliji , kao što se postavljaju solarni paneli na krov .
(src)="66"> I tot seguit tenim una neurona que pot ser activada amb llum .
(trg)="66"> I tek tako , imate neuron koji može da se aktivira pomoću svetla .
(src)="67"> Això és molt poderós .
(trg)="67"> To je tako moćno .
(src)="68"> Una de les coses que s 'ha de fer és descobrir com proporcionar els gens a unes neurones determinades i no a les veïnes .
(trg)="68"> Jedna od stvari koje treba da uradite je da odgonetnete kako da isporučite te gene u ćelije koje ste odredili a ne u sve ćelije u okolini .
(src)="69"> I es pot fer : es pot ajustar el virus per a que impactin sobre unes neurones i no unes altres .
(trg)="69"> I to može da se uradi ; moguće je " oblikovati " viruse tako da pogode samo određene ćelije a ne neke druge .
(src)="70"> Hi ha més trucs que es poden fer per tal d 'obtenir unes neurones que s 'activin per mitjà de la llum .
(trg)="70"> A postoje i drugi genetičarski trikovi koje možete primeniti da bi dobili ćelije koje se aktiviraju svetlom .
(src)="71"> A aquest camp se 'l coneix amb el nom d 'optogenètica .
(trg)="71"> Ova oblast je sada poznata kao optogenetika .
(src)="72"> Un exemple del tipus de coses que podem fer : podem agafar una xarxa complexa i fer servir un dels virus per entregar el gen a només un tipus de cèl · lula dins d 'aquesta densa xarxa .
(trg)="72"> Evo jedan primer onoga što možete da uradite , možete uzeti kompleksnu mrežu i upotrebiti neki od virusa da isporučite gen samo jednoj vrsti ćelija u toj gustoj mreži .
(src)="73"> I quan inundem de llum la xarxa sencera , només aquella cèl · lula s 'activarà .
(trg)="73"> Kada obasjate svetlom celu mrežu aktiviraće se samo odabrana vrsta ćelija .
(src)="74.1"> Prenem com a exemple la cèl · lula en cistella de la qual us en parlava abans , aquella que està atrofiada en l 'esquizofrènia i que és inhibidora .
(src)="74.2"> Si podem entregar el gen a aquestes cèl · lules
(trg)="74.1"> Na primer , hajde da vidimo one korpaste ćelije o kojima sam ranije pričao -- one koje atrofiraju u šizofreniji koje su inhibitorne .
(trg)="74.2"> Ako možemo da isporučimo odabrane gene tim ćelijama --
(src)="75.1"> que no patiran cap modificació a causa l 'expressió del gen , és clar , i aleshores il · luminar amb llum blava tota la xarxa cerebral , veuríem només que s 'activen aquestes cèl · lules .
(src)="75.2"> I quan s 'apagués la llum , aquestes neurones tornarien a la normalitat ,
(trg)="75.1"> naravno , to ih neće , u genetskom smislu , promeniti -- i ako onda obasjamo plavom svetlošću kompletnu moždanu mrežu , samo će se odabrane ćelije pokrenuti .
(trg)="75.2"> Kada ugasimo svetlo , te ćelije će se vratiti u normalu
(src)="76"> així que no sembla que hi hagi cap mena d 'aversió .
(trg)="76"> tako da nisu trajno izmenjene .
(src)="77"> No només ho podem fer servir per estudiar el funcionament de les neurones , o com són d 'importants en el còmput cerebral ; també podem fer-ho servir per provar d 'estimular l 'activitat d 'aquestes neurones , si és que efectivament estan atrofiades .
(trg)="77"> Ne samo da ovo možete da koristite da bi studirali šta ove ćelije rade , koji je njihov značaj u proračunima mozga , nego možete koristiti ovo da bi pokušali da odgonetnete -- možda bi mogli da oživimo aktivnosti ovih ćelija , ako one zaista atrofiraju .
(src)="78"> M 'agradaria explicar-vos un parell d 'històries curtes en relació a l 'ús que li estem donant tant en l 'ámbit clínic com pre-clínic .
(trg)="78"> Sada bih želeo da vam ispričam nekoliko kratkih priča o tome kako koristimo ovo , na naučnom , kliničkom i predkliničkom nivou .
(src)="79"> Una de les qüestions a les quals ens hem afrontat és la següent : quins són els senyals involucrats en la sensació de recompensa ?
(trg)="79"> Jedno od pitanja sa kojima smo se susreli je koji signali u mozgu posreduju osećaju nagrade ?
(src)="80.1"> Si fóssim capaços de trobar-los , podrien ser alguns dels senyals que dirigeixen l 'aprenentage .
(src)="80.2"> El cervell farà molt més del que sigui que va obtenir la recompensa .
(src)="80.3"> A més , aquests senyals són els que no funcionen bé en trastorns com l 'addicció .
(trg)="80.1"> Jer ako možemo da pronađemo njih , to bi bili neki od signala koji bi mogli da podstiču učenje .
(trg)="80.2"> Mozak bi radio više onoga što se nagrađuje .
(trg)="80.3"> Ujedno , to su signali koji oslabe pri poremećajima kao što je zavisnost .
(src)="81"> Doncs bé , si poguéssim esbrinar quines cèl · lules són , potser podríem trobar nous objectius pels quals es podrien dissenyar i invesitgar medicamets o potser llocs on es podrien posar els electrodes en gent que pateix discapacitats molt greus .
(trg)="81"> Ako bi mogli da odgonetnemo koje su to ćelije , možda bi mogli da nađemo nove ciljeve za koje bi mogli da napravimo lekove ili koje bi mogli da izolujemo , ili možda mesta u koja bi mogli da uvedemo elektrode ljudima koji pate od ozbiljnih invaliditeta .
(src)="82.1"> Per tal de fer-ho , se 'ns va ocórrer un paradigme molt simple amb la col · laboració del grup Fiorella .
(src)="82.2"> En un cantó d 'aquesta petita capsa , si un animal hi va , aleshores rep un impuls lluminós per tal de fer que certes neurones siguin sensibles a la llum .
(trg)="82"> Da bi to uradili , smislili smo veoma jednostavan primer u saradnji sa Fiorela grupom , u kome na jednoj strani ove male kutije , ako životinja prođe tuda , životinja dobije bljesak svetla da bi učinila druge ćelije mozga osetljive na svetlo .
(src)="83"> Si aquestes cèl · lules participen en la recompensa ,
(trg)="83"> Ako te ćelije posreduju pri nagradi ,
(src)="84.1"> l 'animal hi anirà allà una vegada i una altra .
(src)="84.2"> I és això el que passa .
(trg)="84.1"> životinja će sve više i više ići tuda .
(trg)="84.2"> I to se i desilo .
(src)="85"> Aquest animal hi anirà al cantó dret i hi ficarà el nas
(trg)="85"> Ova životinja će ići ka desnoj strani i promoliće nos tamo ,
(src)="86.1"> i rebrà una llampada cada vegada que ho faci .
(src)="86.2"> I ho repetirà centenars de vegada .
(trg)="86.1"> i dobiti bljesak plavog svetla svaki put kada to učini .
(trg)="86.2"> I ona će to učiniti stotine i stotine puta .
(src)="87"> Aquestes són les neurones dopamines
(trg)="87"> Ovo su neuroni dopamina ,
(src)="88.1"> de les quals alguns haureu sentit a dir que formen part dels centres de plaer del cervell .
(src)="88.2"> Hem vist que una petita activació
(trg)="88.1"> o kojima su neki od vas možda čuli , u nekim od centara za zadovoljstvno u mozgu .
(trg)="88.2"> Pokazali smo da je njihova kratka aktivacija
(src)="89"> és suficient per dirigir l 'aprenentatge .
(trg)="89"> dovoljna , zaista , da bi podstakla učenje .
(src)="90.1"> És hora de generalitzar aquesta idea .
(src)="90.2"> En comptes d 'un punt del cervell ,
(trg)="90.1"> Iz toga možemo da generalizujemo ideju .
(trg)="90.2"> Umesto jedne tačke u mozgu ,
(src)="91.1"> podem dissenyar dispositius que abarquin el cervell , podem fer arribar la llum en patrons tridimensionals , matrius de fibres òptiques , cadascuna emparellada a la seva font lluminosa independent en miniatura .
(src)="91.2"> Aleshores podem provar de fer en viu
(trg)="91.1"> možemo izmisliti napravu koja može obuhvatiti mozak , koja može dopremiti svetlo u trodimenzionalnom obliku -- nizovi optičkih vlakana , svaki uparen sa njegovim nezavisnim minijaturnim izvorom svetla .
(trg)="91.2"> I tada možemo da pokušamo stvari na živo
(src)="92.1"> coses que només s 'han fet en un plat , com l 'exploració d 'alt rendiment de tot el cervell per tal de trobar senyals que causin certs esdeveniments .
(src)="92.2"> O podrien ser bons objectius clínics per tractar trastorns cerebrals .
(trg)="92.1"> koje su do sada rađene samo u posudama -- kao što je visoko-propusno nadgledanje kompletnog mozga zbog signala koji mogu prouzrokovati dešavanje određenih stvari .
(trg)="92.2"> Ili bi mogli da budu dobre kliničke ciljane grupe za tretmane poremećaja mozga .
(src)="93"> Una de les històries que us vull explicar és sobre com trobem objectius per tractar l 'estrés post-traumàtic , una forma de por i angoixa incontrolades .
(trg)="93"> Evo još jedne priče koju želim da vam ispričam o tome kako možemo naći mete za tretman PTSP -- oblik nekontrolisane anksioznosti i straha .
(src)="94"> Una de les coses que vam fer va ser adoptar un model molt clàssic de la por .
(trg)="94"> Jedna od stvari koje smo uradili je bila da smo usvojili veoma klasičan model straha .
(src)="95"> Es remunta a l 'època pavloviana .
(trg)="95"> Ovo je iz vremena Pavlova .
(src)="96"> S 'anomena condicionament pavlovià de la por , en el qual un to acaba amb una petita descàrrega .
(trg)="96"> Naziva se Pavlovljevim uslovljavanjem -- tu se zvuk završava kratkim šokom .
(src)="97"> La descàrrega no fa mal , però molesta una mica .
(trg)="97"> Šok nije bolan ali je neprijatan .
(src)="98.1"> Amb el temps , en aquest cas , un ratolí , ( que és un bon model d 'animal que es fa servir en aquests experiments ) aprèn a tenir por al to .
(src)="98.2"> La reacció de l 'animal serà la d 'aturar-se completament ,
(trg)="98.1"> Tokom vremena -- u ovom slučaju miš -- koji je dobar životinjski model , obično se koristi u ovakvim eksperimentima -- životinja uči da se plaši zvuka .
(trg)="98.2"> Životinja reaguje kočenjem ,
(src)="99"> com si estigués paral · litzat .
(trg)="99"> nešto kao jelen uhvaćen u farove .
(src)="100.1"> La qüestió és : quins objectius del cervell podem trobar per tal de superar aquesta por ?
(src)="100.2"> El que fem és tocar el to un altre cop
(trg)="100.1"> Pitanje je koju metu možemo da nađemo u mozgu koja bi nam omogućila da prevlada strah ?
(trg)="100.2"> Stoga smo ponovo proizvodili ton