# ca/ted2020-755.xml.gz
# oc/ted2020-755.xml.gz
(src)="1"> Imagineu-vos que esteu en un carrer qualsevol d 'Amèrica i un home japonès ve i us diu : " Perdoni , com es diu aquest bloc ? "
(trg)="1"> Imaginatz-vos en un carrèra en bèth lòc d 'Amèrica. e un japonés que vos apròpa e que 'vs demanda : « Desencusatz-me , e quin s 'apèra eth nòm d 'aguest blòc ? »
(src)="2"> I dieu : " Ho sento , aquest és el carrer del roure i aquell el carrer de l 'om .
(trg)="2"> E qu 'arrespondetz , « Que 'm sap de grèu , bon , aguesta qu 'ei era Carrèra Oak , e aquera era Carrèra Elm .
(src)="3"> Aquest és el número 26 i aquell el 27 . "
(trg)="3"> Aguest qu 'ei eth 26au . , e aqueth eth 27au . »
(src)="4.1"> I ell diu : " Ah , vaja .
(src)="4.2"> I quin és el nom d 'aquest bloc ? "
(trg)="4"> Eth e ditz , « Tiò tiò , mès quin s 'apèra aguest blòc ? »
(src)="5"> I dieu : " Home , els blocs no tenen noms .
(trg)="5"> E qu 'arrespondetz , « Bon , eths blòcs non an cap de nòm .
(src)="6"> Els carrers tenen noms ; els blocs són només els espais sense nom entre els carrers . "
(trg)="6"> Eras carrèras , òc ; eths blòcs non son sonque eths espacis sense nòm entram eras carrèras . »
(src)="7"> Ell se 'n va , una mica confós i decebut .
(trg)="7"> Eth que se 'n va , un shinhau confús e decebut .
(src)="8"> Ara imagineu-vos que sou en un carrer , en qualsevol lloc del Japó. us gireu cap a la persona del costat i dieu : " Perdoni , com es diu aquest carrer ? "
(trg)="8"> Ara , imaginatz-vos en ua carrèra en bèth lòc de Japon , e vos viratz a ua quauquarrés ath costat e que 'u demandatz , « Desencusatz-me , e quin s 'apèra aguesta carrèra ? »
(src)="9"> I ells us diuen : " Oh , això és el bloc 16 i aquell és el bloc 18 "
(trg)="9"> E que 'vs arresponden , « Bon , aguest qu 'ei eth blòc 17 e aqueth eth 16 . »
(src)="10"> I vosaltres dieu " D 'acord , però com es diu aquest carrer ? "
(trg)="10"> E que demandatz , « Tiò tiò , mès quin s 'apèra aguesta carrèra ? »
(src)="11"> I us diuen : " Home , els carrers no tenen nom .
(trg)="11"> E que 'vs arresponden , « Bon , eras carrèras non an cap de nòm .
(src)="12"> Els blocs tenen nom .
(trg)="12"> Eths blòcs òc qu 'an de nòm . »
(src)="13"> Mireu Google Maps : aquest és el bloc 14 , 15 , 16 , 17 , 18 , 19 .
(trg)="13.1"> Tè , guardatz ací en Google Maps .
(trg)="13.2"> Que i a eth blòc 14 , 15 , 16 , 17 , 18 , 19 .
(src)="14.1"> Tots aquests blocs tenen nom .
(src)="14.2"> Els carrers són els espais sense nom entre els blocs .
(trg)="14"> Totis aguestis blòcs qu 'an un nòm , e eras carrèras non son sonque eths espacis sense nòm entram eths blòcs .
(src)="15"> I llavors dieu : " Molt bé , llavors com saps l 'adreça de casa teva ? "
(trg)="15"> E alavetz que demandatz , « Que va plan , alavetz quin sabetz era adreça de çò de vòste ? »
(src)="16.1"> I diu : " Home , molt fàcil .
(src)="16.2"> Aquest és el districte vuit .
(trg)="16"> Eth que 'vs arresponden , « Qu 'ei simple , aguest qu 'ei eth districte ueit .
(src)="17"> El bloc 17 , casa número 1 .
(trg)="17"> Ací qu 'ei eth blòc 17 , casa numèro 1 . »
(src)="18.1"> " .
(src)="18.2"> I dieu : " D 'acord , però caminant pel veïnat , he vist que els números de les cases no van per ordre . "
(trg)="18"> E que didetz , « Que va plan , mès en tot caminar peth vesinat , que m 'avisi qu 'eras casas non seguissen cap d 'orde . »
(src)="19.1"> I diu : " I tant que si !
(src)="19.2"> Van en l 'ordre en què les van construir .
(trg)="19.1"> E eth que ditz , « B 'ei plan que 'n seguissen .
(trg)="19.2"> Que seguissen eth orde de bastida .
(src)="20"> La primera casa mai construida en un bloc és la número u .
(trg)="20"> Era prumèra casa a èster bastida daguens un blòc qu 'ei era casa numèro 1 .
(src)="21"> La segona casa és la número dos .
(trg)="21"> Era dusau casa a èster bastida qu 'ei era casa numèro 2 .
(src)="22"> La tercera casa és la número tres .
(trg)="22.1"> Era tresau , qu 'ei era casa numèro 3 .
(trg)="22.2"> Qu 'ei simple .
(src)="23.1"> És facil .
(src)="23.2"> És obvi ! "
(src)="23.3"> I a mí m 'apassionen les ocasions en que hem d 'anar a l 'altre costat del món per adonar-nos de les suposicions que no sabíem que fèiem , i adonar-nos que el contrari també pot ser veritat .
(trg)="23.1"> Qu 'ei òbvi .
(trg)="23.2"> Que 'm shauta pr 'amor qu 'a viatges mos cau anar tath aute costat deth mond entà pr 'amor d 'avisar-mos deras supausicions que non sabíam que hadíam , e avisar-mos qu 'eth contrari que pòt èster vertat tanben .
(src)="24"> Per exemple , hi ha metges a la Xina que creuen que la seva feina és mantenir-te sa .
(trg)="24"> Per exemple , que i a de mètges en China que creden qu 'ei lor trebalh mantie 'vs saludable .
(src)="25.1"> Per tant , cada mes que estàs sa els pagues , i si et poses malalt no cal que els paguis perquè han fallat en la seva feina .
(src)="25.2"> Es fan rics quan estàs sa , no quan estàs malalt .
(trg)="25.1"> Alavetz , cada mes qu 'ètz saludable pagatz-le , e quand ètz malaut non avetz cap de paga 'u pr 'amor qu 'an falhat en lor trebalh .
(trg)="25.2"> Que 's hèn rics quand ètz saludable , non cap malaut .
(src)="26"> ( Aplaudiment ) En moltes músiques pensem en " un " com el compàs d 'entrada , al principi de la frase musical .
(trg)="26"> ( Aplaudiments ) Ena màger part dera musica , que pensam a « un » coma eth compas d 'entrada , eth començament dera fasa musicau : un , dus , tres , quate .
(src)="27.1"> Un , dos tres quatre .
(src)="27.2"> Però en la música de l 'Àfrica Occidental és el final de la frase , com el punt final d 'una frase .
(trg)="27"> Mès ena musica africana occidentau , « un » qu 'ei vist coma era fin dera frasa , coma eth punt e finau ena fin dera frasa .
(src)="28.1"> Així , no només ho sents en el frasejat sinó en la manera que conten la música .
(src)="28.2"> Dos , tres , quatre , un .
(trg)="28"> Alavetz , que 'u podetz enténder non sonque ena frasa , mès tanben en lor faiçon de compdar era musica : dus , tres , quate , un .
(src)="29"> I aquest mapa també està ben fet .
(trg)="29"> E aguesta carta qu 'ei corrècta tanben .
(src)="30"> ( Rialles ) Hi ha una dita que diu que de qualsevol veritat que puguis dir sobre l 'Índia , el contrari també és veritat .
(trg)="30"> ( Arríder ) Que i a un arrepervèri que ditz que quinsevolha vertat que podetz díder sus India , eth contrari que pòt èster vertat tanben .
(src)="31"> No ens oblidem , tant al TED com a qualsevol lloc , que qualssevol idees brillants que tingueu o sentiu , el contrari també deu ser veritat .
(trg)="31"> Alavetz , non mo 'n desbrembam jamès , autant en TED o a ont que siga , que quina brilhant idia que siga qu 'avetz o qu 'entenetz , eth contrari que pòt èster vertat tanben .
(src)="32.1"> Domo arigato gozaimashta .
(src)="32.2"> ( Moltes gràcies en japonès )
(trg)="32.1"> Dōmo arigatō gozaimasita .
(trg)="32.2"> ( « Plan mercés » en japonés )