# bi/ted2020-248.xml.gz
# ca/ted2020-248.xml.gz


(src)="1"> Hao nao ol nius we i kamaot long ol niuspepa mo narafala wei emi stiarem ol lukluk we yumi gat long saed long wol tedei ?
(trg)="1"> Quina forma donen les notícies a la manera com veiem el món ?

(src)="2.1"> Hem nao wol we yumi luk luk long hem .
(src)="2.2"> Ol difren graon blong wol i luk olsem ia .
(trg)="2"> Aquí podeu veure el món tal i com és , segons la superfície terrestre .

(src)="3"> Mo ol nius emi jenjem tin-ting blong ol man Amerika olsem ia nao
(trg)="3"> I així és com les notícies donen forma al que els nord-americans veuen .

(src)="4.1"> Map ia .
(src)="4.2"> Map ia i soem nam blong ol seken we olgeta nwetwok blong nius blong Amerika mo ol rigin nius oganaesesen i bin yusum blong talemaot stori long saed blong ol nius long everi kantri raon long wol , long Februari 2007-wan yia i pas nomo .
(trg)="4"> Aquest mapa -- ( aplaudiments ) -- aquest mapa mostra el número de segons que les cadenes de televisió nord-americanes van dedicar a les notícies , per país , al febrer de 2007 , fa tan sols un any .

(src)="5"> Nao long manis ia nao Not Korea i bin agri blong pispisim ol niuklia wok blong olgeta .
(trg)="5"> Febrer del 2007 va ser el mes en què Corea del Nord va accedir a desmantellar les seves instal · lacions nuclears .

(src)="6"> Long Indonesia i gat wan bigfala wota i bin ron
(trg)="6"> També hi va haver una gran inundació a Indonèsia .

(src)="7"> mo long Paris , IPCC i bin rilisim wan stadi we i talemaot wok blong ol man long saed long global woming .
(trg)="7"> I a París , el GIECC va publicar un estudi en el qual confirmava l 'impacte de l 'home en l 'escalfament global .

(src)="8"> U.S. nomo hemi bin risponsibol from 79 % long ful kavarej blong ol nius ia
(trg)="8"> Estats Units va rebre el 79 per cent de la cobertura periodística total .

(src)="9"> mo taem we yumi tekemaot U.S. mo luk luk long narafala 21 % yumi luk plante long Iraq – hemia bigfala grin samting ia long wei – i nogat tumas narafala samting
(trg)="9"> I quan en traiem els Estats Units i mirem al 21 per cent restant , veiem molt d 'Iraq ( allò gran i verd d 'allà ) i poca cosa més .

(src)="10"> Tugeta kavarej blong Rasia , Jaena mo India i kasem 1 % nomo .
(trg)="10"> La cobertura informativa conjunta de Rússia , la Xina i l 'Índia , per exemple , va suposar només un 1 per cent .

(src)="11"> Taem we mifala i putum tugeta ol storian long nius ia mo karemaot wan storian nomo hemi soem olsem wanem nao wol hemi luk luk
(trg)="11"> Quan vam analitzar totes les notícies i en vam treure només una , així és com va quedar el món .

(src)="12.1"> Wanem nao storian ia ?
(src)="12.2"> Hemi nius blong ded blong Anna Nicole Smith .
(trg)="12.1"> Quina va ser aquesta notícia ?
(trg)="12.2"> La mort de l 'Anna Nicole Smith .

(src)="13.1"> Storian ia i bin go long everi kantri long wol be i no kasem Iraq nomo .
(src)="13.2"> Mo storian ia i risivim 10 taem bitem kavarej blong ripot blong IPCC .
(trg)="13"> Aquesta història va eclipsar tots els països , excepte l 'Iraq , i va rebre 10 vegades la cobertura de l 'informe del GIECC .

(src)="14"> mo storian hemi koraon bageken ; olsem yumi save finis – i bin gat planti nius i go raon abaot woman ia Britney .
(trg)="14"> I el cicle continua : com tots sabem , la Britney ha sigut una gran notícia últimament .

(src)="15"> Be from wanem nao yumi no harem tumas nius long saed blong ol narafala kantri long wol ?
(trg)="15"> Com és , doncs , que no sentim a parlar més del món ?

(src)="16"> Wan stamba tingting hemi from se ol netwok blong nius oli bin katem haf namba blong ol ofis blong olgeta ovasi .
(trg)="16"> Una raó és que les cadenes de notícies han reduït a la meitat el número d 'oficines a l 'estranger .

(src)="17"> I gat smol ofis blong nius blong ABC nomo i stap long Nairobi , New Delhi , mo Mumbai Be i nogat wan ofis blong nius long Afrika , India mo Saot Amerika - ol ples ia nao oli haos blong bitim tu billion man
(trg)="17"> A banda de petites oficines de l 'ABC amb una única persona a Nairobi , Nova Delhi i Bombai , no hi ha oficines d 'agències de notícies en tot l 'Àfrica , l 'Índia o Sud-amèrica , llocs on viuen més de dos mil milions de persones .

(src)="18"> Long tru laef , storian long saed blong woman ia Britney hemi jip nomo
(trg)="18"> La realitat és que donar cobertura a la Britney és més barat .

(src)="19.1"> mo taem i nogat tumas nius long saed blong ol narafala kantri hemi no gud .
(src)="19.2"> Taem yumi luk luk ol ples we ol man oli go blong kasem nius
(trg)="19"> I aquesta manca de cobertura global és encara més inquietant quan veiem on es dirigeix la gent per a informar-se .

(src)="20"> nius long TV blong netwok we i stap long wanwan kantri blong yumi -USA- hemi big wan moa be sori tumas ol storian ia i gat 12 % nomo i stap kavaremap intanasonal nius
(trg)="20"> Els programes de notícies locals destaquen i , malauradament , només dediquen un 12 per cent de cobertura a les notícies internacionals .

(src)="21"> Be olsem wanem long saed blong intanet ?
(trg)="21"> I què passa amb Internet ?

(src)="22"> Ol popula websaet blong nius i nogat tumas nius long hem .
(trg)="22"> Les pàgines de notícies més populars no són gaire millors .

(src)="23"> Long las yia , Pew mo Colombia J-School , olgeta oli bin luk luk long planti nuis storian , we i bitim 14,000 stori we i kamaot long fored blong google
(trg)="23"> L 'any passat , el Pew i l 'escola de periodisme de Colúmbia van analitzar les 14.000 notícies que van aparèixer a la portada de Google Notícies .

(src)="24"> mo olgeta ia tu i stap storian long ol semak nuis nomo we i bin kamaot finis
(trg)="24"> I , de fet , cobrien els mateixos 24 esdeveniments .

(src)="25"> mo tu , stadi ia , i telemoat se ol nuis netwok blong US oli stap storian long saed blong ol narafala kantri mo ol storian ia oli semak long ol storian blong ol AP waea sevis mo reutas. mo olgeta ia i no tanem nius ia nating blong mekem sua se ol man oli save kasem evri samting long storian ia
(trg)="25"> De forma similar , un estudi sobre continguts digitals va mostrar que la major part de les notícies globals dels mitjans nord-americans són notícies reciclades dels serveis de cable AP i de Reuters sense un context amb el qual la gent pugui entendre la seva relació .

(src)="26"> sapos yu putum tugeta olgeta samting ia , bae hemi save telemoat from wanem nao ol man we oli bin finisim Univesiti mo ol man Amerika we oli no skul gud oli no save plante abot wol bitim ol fren blong olgeta 20 yia i pas finis
(trg)="26"> Si ho ajuntem tot , podem explicar per què els universitaris d 'avui dia i també els nord-americans amb nivells més baixos d 'educació saben menys sobre el món que els seus homòlegs de fa 20 anys .

(src)="27"> mo sapos yu ting se hemi from se ol man Amerika i no gat tumas interes hemi no stret ting ting
(trg)="27"> I si creieu que això és perquè no hi estem interessats , us equivoqueu .

(src)="28"> i no long taem nating i pas , taem mifala i bin toktok long ol man Amerika we oli stap folem ol nius oltaem oli bin go antap long 50 %
(trg)="28"> En els darrers anys , el nombre de nord-americans que afirmen que acostumen a seguir de prop les notícies internacionals va créixer més d 'un 50 per cent .

(src)="29"> Stret kwestin hemi : hemia stret luk luk long wol we yumi wantem blong ol man Amerika long wol tedei we i nogat gudfala koneksen oltaem .
(trg)="29"> La pregunta real és : aquesta imatge distorsionada del món és el que volem per als nord-americans en un món cada cop més interconnectat ?

(src)="30"> Mi save se yumi save mekem i moa gud .
(trg)="30"> Sé que ho podem fer millor .

(src)="31.1"> Bae yumi save mekem o nogat ?
(src)="31.2"> Tank yu tumas .
(trg)="31.1"> I podem permetre 'ns no fer-ho ?
(trg)="31.2"> Gràcies .