# ca/0g613yeWAELN.xml.gz
# sco/0g613yeWAELN.xml.gz
(src)="1"> Hem de calcular 9 . 005 menys 3 . 6 , cosa que podem veure com a 9 i 5 mil· lèsimes menys 3 i 6 desenes parts .
(trg)="1"> We need tae calculate 9 . 005 minus 3 . 6 , or we coud seeit aes 9 n 5 thoosants minus 3 n 6 tents .
(src)="2"> Sempre que feu problemes que impliquin restes de decimals , el mes important , cosa que també es importat quant sumeu decimals , es que heu d' alinear els decimals , aixi que tenim 9 . 005 menys 3 . 6 ara tenim els decimals alineats i estem apunt per restar .
(trg)="2"> Whaniver ye dae ae subtractin deceemals proablem , the maist important thing , n this is true whan ye 'r eikin deceemals n aw , is that ye hae tae line the deceemals up .
(trg)="3"> Sae 9 . 005 minus 3 . 6 .
(trg)="4"> Sae we 'v lined the decemals up , n nou we 'r readie tae subtract .
(src)="3"> Ara podem restar .
(trg)="5"> Nou we can subtract .
(trg)="6"> Sae we stert up here .
(src)="4"> Comencem aqui . tenim 5 menys res . ens podem imaginar aquest 3 . 6 , o aquest 3 amb 6 dècims , podem afegir- hi dos zeros a continuació , i seria les mateix que 3 i 600 mil· lèsimes , que es el mateix que 3 i 6 dècimes .
(trg)="7"> We hae 5 minus nawthing .
(trg)="8"> Ye coud imagen 3 . 6 , or 3 n 6 tents .
(trg)="9"> We coud eik twa zeros richt here , n it wid be the same thing aes 3 n 600 thoosants , the same aes 6 tents .
(src)="5"> Si ens ho mirem aixi tenim 5 menys 0 , que dona 5 , aixi que escrivim un 5 a baix o podriem haber dit , si no hi ha res qui , hauira estat 5 menys res , que es 5 . acte seguit tenim 0 menys 0 , que es 0 . i ara tenim 0 menys 6 . i no pots restar 6 a 0 .
(trg)="10"> N whan ye luik at it that waa , ye 'd say , " O . K . , 5 minus 0 is nawthing , n ye juist sceeve ae 5 here " .
(trg)="11"> Or ye coud 'v said , gif thaur 's nawthin there ,
(trg)="12"> It woud hae been 5 minus nawthing is 5 .
(src)="6"> Aixi que hem de posar alguna cosa dins d' aquest espai , i el que farem essencialment sera reagrupar . traurem un 1 del 9 , que es converteix en un 8 i ara hem de fer alguna cosa amb aquest 1 el posarem al lloc de les decimes
(trg)="16"> Sae we need tae get sommit intae this space here , n whit we 'r baseeclie gaun tae dae is tae regroop .
(trg)="17"> We 'r gaun tae tak ae 1 fae the 9 , sae lat 's dae that .
(trg)="18"> Sae lats tak ae 1 fae the 9 , sae it becomes aen 8 .
(src)="7"> Recordem que l´1 es equivalen a 10 dècimes
(trg)="21"> Mynd ye , yin hale is the sam aes 10 tents .
(src)="8"> Aquest es el lloc de les decimes
(trg)="22"> This is the tents steid .
(src)="9"> Ara l´1 es converteix en 10 decimes alguns cops s' ensenya que s' agafa l´1 en prestec , pero
(trg)="23"> Sae than this wil become 10 .
(src)="10"> l' estas traient de veritat , estas traient 10 del valor de l' esquerra
(trg)="24"> Somtimes it 's said that ye 'r borroin the 1 , but ye 'r realie takin it , n ye 'r realie takin 10 fae the steid oan ye 'r cair .
(src)="11"> Aixi que l' unitat es equivalent a 10 dècimes , estem al lloc de les dècimes .
(trg)="25"> Sae yin hale is 10 tents , we 'r in the tents steid .
(src)="12"> Aixi que tenim 10 menys 6 .
(trg)="26"> Sae ye hae 10 minus 6 .
(src)="13"> Deixeu- me canviar de color .
(trg)="27"> Lat me switch colours .
(src)="14"> 10 menys 6 es 4 aqui tenim el punt de decimal , i ara tenim 8 menys 3 que es 5 . aixi que 9 . 005 menys 3 . 6 es 5 . 405
(trg)="28"> 10 minus 6 is 4 .
(trg)="29"> Ye hae ye 'r deceemal richt there , n than ye hae 8 minus 3 is 5 .
(trg)="30"> Sae 9 . 005 minus 3 . 6 is 5 . 405 .
# ca/fbpZ98nxEgnj.xml.gz
# sco/fbpZ98nxEgnj.xml.gz
(src)="1">
(src)="2"> Benvingut a la presentació de suma básica
(trg)="1"> Walcom tae the video oan BASEEC ADDITION .
(src)="3"> Se lo que estas pensant : " ! Sumar no em sembla tant bàsic per a mi ! "
(trg)="3"> " Sal , addeetion isna sae baseec fer me . "
(trg)="4"> Weel , Ah 'm sairrie .
(src)="4"> D' acord , demano perdó .
(src)="5"> Espero que al final d' aquesta presentació , o en un parell de setmanes , si que et sembli bàsic .
(trg)="5"> Hopefulie , at the end o this video , or in twa- three weeks , it 'l seem baseec .
(src)="6"> Així que comencem amb alguns problemes .
(trg)="6"> Sae lats get gaun wi ,
(trg)="7"> Ah guess we coud say , some proablems .
(src)="7"> Comencem amb un clàssic
(trg)="8"> Weel , hoo aboot we stairt wi aen auld classeec .
(trg)="9"> 1 + 1
(src)="8"> Un més un
(src)="9"> I crec que tu ja saps com fer- ho
(trg)="10"> N Ah think ye can awreddie dae this .
(src)="10"> Però vaig a mostrar una forma de fer- ho en cas que no ho tinguis memoritzat . o si no ho has dominat encara .
(trg)="11"> But Ah 'l shaw ye ae waa o daein this , in case ye no hae it memorised , or ye 'v no awreddie maistered this .
(trg)="12"> Lats say that Ah hae
(src)="11"> Podem dir
(src)="12"> Be , si jo en tinc un , diguem un alvocat
(trg)="13"> Yin ( Lats crie this aen avacado . )
(src)="13"> Si jo tinc un alvocat i tu em dones un altre alvocat
(trg)="14"> Gif Ah hae 1 avacado , n than ye gave me anither avacado hoo monie avacados hae Ah the nou ?
(src)="14"> ¿ Quants alvocats tinc ara ?
(trg)="15"> Weel , lats see .
(src)="15"> Veiem : tinc un , dos .
(src)="16"> ¡ Dos alvocats !
(trg)="16"> Ah hae yin ... twa avacados .
(src)="17"> Així que 1 + 1 és igual a 2
(trg)="17"> Sae , 1 + 1 is the same aes twa .
(trg)="18"> O . K . , Ah ken whit yer thinkin :
(src)="18"> Ara , se el que estàs pensant : " !
(trg)="19"> " That wis ower easie . "
(src)="19"> Això és massa fàcil ! "
(src)="20"> O sigui que ara et donaré una cosa una mica més difícil .
(trg)="20"> Sae , lat me gie ye sommit ae wee bit harder .
(src)="21"> M' agraden els alvocats .
(trg)="21"> Ah lik the avacados .
(trg)="22"> Ah micht haud wi that theme .
(src)="22"> Potser que els segueixi fent servir al exemple
(src)="23"> ¿ Quant es 3 + 4 ?
(trg)="23"> Whit 's 3+4 ?
(src)="24"> Crec que aquest és un problema més difícil
(trg)="25"> Ah think this is ae harder proablem .
(trg)="26"> Lats haud wi the avacados .
(src)="25"> Seguim amb els alvocats
(src)="26"> I si per no saps que és un alvocat és una fruit deliciós
(trg)="27"> Incase ye didna ken whit an avacado is , it 's actualie ae verra delicious fruit .
(src)="27"> Es el fruit amb més greix
(trg)="28"> In fact it 's the fattiest o aw fruits .
(src)="28"> Si et menges un pensaràs que no és una fruita
(trg)="29"> Ye proablie didna een ken that it wis ae fruit, een gif ye 'v eaten yin .
(src)="29"> Be , diguem que tinc tres alvocats un dos tres .
(trg)="30"> Sae lats say that Ah hae 3 avacados .
(trg)="31"> 1 , 2 , 3 .
(trg)="32"> Richt ? yin , twa , three .
(src)="30"> Un , dos tres .
(src)="31"> I diguem que tu em dones quatre alvocats més .
(trg)="33"> N lats say ye gie me 4 mair avacados .
(src)="32"> Vaig a pintar aquest ´quatre´ de groc per que sàpigues que aquests son els quatre que m' estàs donant un dos tres quatre .
(trg)="34"> Sae lat me pit this 4 in yelloch , sae noo ye ken that thir 's the avacados that yer giein me .
(trg)="35"> 1 2 3 4
(src)="33"> Ara , ¿ quants alvocats tinc ara ?
(trg)="36"> Nou , hou monie avacados hae Ah aw up ?
(src)="34"> Son : un dos tres cuatre cinc sis set alvocats .
(trg)="37"> That 's 1 , 2 , 3 , 4 , 5 , 6 , 7 , avacados .
(src)="35"> Per tant 3 + 4 és igual a 7 .
(trg)="38"> Sae , 3 + 4 is the same aes 7 .
(trg)="39"> Nou Ah 'm gaun tae introduce ye tae anither waa o thinkin o this .
(src)="36"> Ara et vaig a ensenyar una altra forma de fer- ho .
(src)="37"> Es diu : la línia numèrica
(trg)="40"> It 's cried the nummer line .
(src)="38"> Crec que és així com ho faig al meu cap .
(src)="39"> Quan no recordo o quan no tinc la resposta memoritzada .
(trg)="41"> N , Ah think this is hou Ah dae it in ma heid , whan Ah ferget -- gif Ah dinna hae it memorised .
(src)="40"> Amb la línia numèrica escric tots els nombres en ordre i m' asseguro que tots els nombres que vaig a fer servir hi siguin
(trg)="42"> Sae oan the nummer line , Ah juist write aw o the nummers in order , n Ah gae hei enough sae that aw the nummers that Ah 'm uisin ar in it .
(trg)="43"> Sae , ye ken that the first nummer is 0 , n this is nawthing .
(src)="41"> Saps que el primer nombre és cero , que no és res .
(trg)="44"> Perhaps ye dinna ken , but nou ye ken .
(src)="42"> Potser no ho sabies però ara ja ho saps .
(trg)="45"> N than ye gae tae 1 ( yin ) 2 ( twa ) 3 ( three )
(src)="43"> I ara escrivim 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 i segueix :
(trg)="46"> 4 ( fower ) 5 ( five ) 6 ( sax ) 7 ( se 'en ) 8 ( eicht ) 9 ( nine ) 10 ( ten )
(trg)="47"> It keeps gaun , 11 ( ele 'en )
(trg)="48"> Sae , we 'r sayin 3 + 4 .
(src)="44"> 11 ... tenim 3 + 4
(trg)="49"> Sae lats stairt wi 3
(src)="45"> Així que començarem amb tres .
(trg)="50"> Sae Ah hae 3 here .
(src)="46"> Tinc 3 aquí .
(trg)="51"> N we 'r gaun tae eik 4 tae that 3 .
(src)="47"> I li sumarem 4 a aquest 3
(src)="48"> Lo que fem es avançar sobre la línia numèrica .
(src)="49"> Just sobre la línia ,
(trg)="52"> Sae aw we dae is gae up the nummer line , or we gae tae the richt oan the nummer line , 4 mair .
(src)="50"> Quatre passos .
(src)="51"> Així : un dos tres quatre
(trg)="53"> Sae we gae 1 ... 2 ... 3 ... 4 .
(src)="52"> Lo que hem fet és avançar un pas dos pasos tres pasos quatre pasos
(trg)="54"> See , aw that we did wis we increesed it bi 1 , bi 2 , bi 3 , bi 4 .
(trg)="55"> N we foon oorsels at 7 .
(src)="53"> I arribem al set .
(trg)="56"> N that wis oor answer .
(src)="54"> I aquesta és la nostra resposta .
(src)="55"> Podem resoldre més problemes .
(trg)="57"> We coud dae twa- three differant proablems .
(src)="57"> ¿ Quant és ....
(src)="58"> ¿ Quant és 8 +1 ?
(trg)="58"> Whit gif Ah speired ye whit 's 8 + 1 ?