# ca/3B5gglzOKC3q.xml.gz
# oc/3B5gglzOKC3q.xml.gz

(src)="1"> Denis és de vacances a la Xina i es vol gastar 30 dòlars en un jersei nou .
(trg)="1"> Denis pren de vacanças en China e vòl despensar 30 $ per un tricòt novèl .
(src)="2"> El jersei que li agrada val 197 iuans xinesos .
(trg)="2"> Lo tricòt que li agrada còsta 197 yuan chineses .
(src)="3"> Un dòlar americà es canvia a 6 iuans xinesos .
(trg)="3"> Un dolar american se pòt convertir contra 6 yuan chineses .
(src)="4"> Denis tindrà " tants " iuans xinesos si canvia els seus 30 dòlars .
(trg)="4"> Denis aurà _______ yuan chineses se convertís sos 30 dolars americans .
(src)="5"> Pensem- hi :
(trg)="5"> Sosquem .
(src)="6"> Té 30 dòlars i la taxa de canvi és de 6 iuans per dòlar
(trg)="6"> Va prene 30 $ e lo taus de conversion , lo taus de conversion es 6 yuan per dolar .
(src)="7"> Per tant , tindrà 30 dòlars multiplicats per 6 per dòlar ; és a dir 30 per 6 iuans .
(trg)="7"> Va doncas aver 30 dolars còps 6, 1 per dolar , 30 còps 6 yuan .
(src)="8"> I 30 x 6 , bé , això és igual que 3 x 6 x 10 o 180 .
(trg)="8"> 30 x 6 , es coma 3 x 6 x 10 o 180 .
(src)="9"> Per tant , tindrà 180 iuans xinesos .
(trg)="9"> Va doncas aver 180 yuan chineses .
(src)="10"> En tindrà prou per a comprar el jersei ?
(trg)="10"> Ara , a pro argent per se crompar lo tricòt ?
(src)="11"> El jersei costa 197 iuans .
(src)="12"> Per tant , no , no tindrà prou diners per a comprar el jersei .
(trg)="11"> Lo tricòt còsta 197 yuan , doncas non , a pas pro argent per se crompar lo tricòt .

# ca/7chKngEvF7Zc.xml.gz
# oc/7chKngEvF7Zc.xml.gz

(src)="1"> On es el 30 a la linea de nombres ?
(trg)="1"> Problèma : ont es 30 sus la benda numerica ?
(src)="2"> A la linea de nombres , es pot veure que des del 0 , la primera marca es el 3
(trg)="2"> Sus la benda numerica aquí , vesèm que partissèm de 0 e que la primièra graduacion es pas 0 : es 3 .
(src)="3"> Cada cop que saltem a la dreta el nombre aumenta en 3
(trg)="3"> Doncas cada graduacion nos fa avançar de 3 .
(src)="4"> Veiem on es el 30 .
(trg)="4"> Anam veire si trobam ont es 30 .
(src)="5"> Aquesta marca es el 3 .
(trg)="5"> Sus aquesta graduacion , i a 3 .
(src)="6"> Aixi doncs aquesta marca sera 3 mes .
(trg)="6"> Aquò va doncas èsser 3 de mai :
(src)="7"> El 6 .
(trg)="7"> 6 .
(src)="8"> Despres el 9 , 12 , 15 , 18 , 21 , 24 , 27 , i 30
(trg)="8"> Puèi 9 , 12 , 15 , 18 , 21 , 24 , 27 e 30 .
(src)="9"> Una altra forma de fer- ho es sabent que cada marca son 3 , per arribar a 30 haurem de saltar 10 d' aquestes marques .
(trg)="9"> Un autre biais de trobar : coma cada graduacion val 3 , nos cal comptar 10 graduacions .
(src)="10"> Aixi tenim , 1 , 2 , 3 , 4 , 5 , 6 , 7 , 8 , 9 , 10 .
(trg)="10"> I anam :
(trg)="11"> 1 , 2 , 3 , 4 , 5 , 6 , 7 , 8 , 9 , 10 .
(src)="11"> Fem- ne unes quantes mes
(trg)="12"> Ne fasèm d' autres .
(src)="12"> PROBLEMA :
(src)="13"> On es el 24 a la linea de nombres ?
(trg)="13"> Problèma : ont es 24 sus la benda numerica ?
(src)="14"> Be , una altra vegada , cada marca es 3 .
(trg)="14"> Un còp de mai , cada graduacion val 3 .
(src)="15"> Aixi doncs tenim 3 , 6 , 9 , 12 , 15 , 18 , 21 i 24 .
(trg)="15"> Va èsser , 3 , 6 , 9 , 12 , 15 , 18 , 21 e 24 .
(src)="16"> Fem- ne una mes .
(trg)="16"> Un autre ...
(src)="17"> En aquest problema , cada marca es 4 .
(trg)="17"> Dins aqueste problèma , cada graduacion val 4 .
(src)="18"> Aixi doncs tenim 4 , 8 , 12 , 16 , i 20 .
(trg)="18"> Va far 4 , 8 , 12 , 16 e 20 .
(src)="19"> Una altra manera de plantejar- ho es si cada salt es de 4 hem de saltar 5 vegades per arribar al 20
(trg)="19"> Un autre biais de capitar es : una graduacion = 4 , ne cal doncas comptar 5 per anar a 20 .
(src)="20"> Es a dir 1 , 2 , 3 , 4 , 5 .
(trg)="20"> 1 , 2 , 3 , 4 , 5 .
(src)="21"> Ambdues maneres , arriben al mateix nombre
(trg)="21"> Cada còp , nos mena a la bona responsa .

# ca/ARIAKj5VlMW3.xml.gz
# oc/ARIAKj5VlMW3.xml.gz

(src)="1"> L' esperanto és una llengua adequada per a tot
(trg)="1"> L' Esperanto es una lenga adaptada a tot .
(src)="2"> L' ESPERANTO
(trg)="2"> ESPERANTO
(src)="3"> ÉS UNA LLENGUA
(trg)="3"> ES UNA LENGA
(src)="4"> QUE SERVEIX PER A
(trg)="4"> ADAPTADA PER
(src)="5"> LA COMUNICACIÓ INTERNACIONAL
(trg)="5"> LA COMUNICACION INTERNACIONAU
(src)="6"> VIATGES
(trg)="6"> LOS VIATGES
(src)="7"> INTERNET
(trg)="7"> INTERNÈT
(src)="8"> FESTIVALS DE LLENGÜES
(trg)="8"> LOS FESTENAUS DE LENGA
(src)="9"> APRENENTATGE INTERCULTURAL
(trg)="9"> L' ENSENHAMENT INTER- CULTURAU
(src)="10"> CONCERTS
(trg)="10"> LOS CONCÈRTES
(src)="11"> JUGAR
(trg)="11"> JOGAR
(src)="12"> CIÈNCIA
(trg)="12"> LA SCIÉNCIA
(src)="13"> TEATRE
(trg)="13"> LO TEATRE
(src)="14"> REVISTES
(trg)="14"> LAS REVISTAS
(src)="15"> CONÈIXER NOUS AMICS
(trg)="15"> TROBAR AMICS NAVÈTHS
(src)="16"> LLIBRES
(trg)="16"> LOS LIBERS
(src)="17"> CANTAR
(trg)="17"> LO CANT
(src)="18"> CONGRESSOS INTERNACIONALS
(trg)="18"> LOS CONGRESSES INTERNACIONAUS
(src)="19"> FESTES
(trg)="19"> LAS FÈSTAS
(src)="20"> ENTENDRE CLARAMENT
(trg)="20"> COMPRÉNGUER CLARAMENT
(src)="21"> BARALLAR- SE
(trg)="21"> SE PELEJAR
(src)="22"> EMISSIONS DE RÀDIO
(trg)="22"> EMISSIONS DE RADIO
(src)="23"> FER BROMA
(trg)="23"> PEGUEJAR
(src)="24"> TURISME
(trg)="24"> LO TORISME
(src)="25"> REUNIR- SE
(trg)="25"> S' AMASSAR
(src)="26"> RELACIONS INTERNACIONALS
(trg)="26"> RELACIONS INTERNACIONAUS
(src)="27"> SEMINARIS
(trg)="27"> SEMINARIS
(src)="28"> ALLOTJAMENT GRATUÏT
(trg)="28"> AUBERGAMENT A GRATIS
(src)="29"> FER CONFERÈNCIES
(trg)="29"> LAS CONFERÉNCIAS
(src)="30"> PASSAR UNA BONA ESTONA
(trg)="30"> GAUSIR DE LA VIDA
(src)="31"> L' ESPERANTO
(trg)="31"> ESPERANTO
(src)="32"> ÉS UNA LLENGUA
(trg)="32"> ES UNA LENGA
(src)="33"> QUE VAL LA PENA APRENDRE
(trg)="33"> QUI VAU LO CÒP D' ESTAR APRESA

# ca/JbFPQRA7nDnY.xml.gz
# oc/JbFPQRA7nDnY.xml.gz

(src)="1"> Volem escriure 0, 8 com a una fracció .
(trg)="1"> Escrigam 0, 8 jos la forma d' una fraccion .
(src)="2"> En el 0, 8 el vuit que hi apareix està en el lloc de les dècimes .
(trg)="2"> 0, 8 ...
(trg)="3"> Lo 8 aicí dins la colomna de las desenas .
(src)="3"> Per tant , aquest nombre es pot llegir com a 8 dècimes i es pot escriure , literalment , com a 8 dècims , o 8 partit per 10 .
(trg)="4"> Lo pòdes legir coma 8 disièmas e escrivèm qu 'es egal a 8 disièmas o 8 sus 10 .
(src)="4"> Ara , ja tenim el nombre escrit com a una fracció i si volem , podem simplificar- la .
(src)="5"> El 8 i el 10 tenen un divisor en comú .
(trg)="5"> Ara , l' avèm ja escrit coma una fraccion e se la volèm simplificar ... 8 e 10 an de factors comuns :
(src)="6"> Tots dos són divisibles entre 2 .
(trg)="6"> los podèm divisar per 2 .
(src)="7"> Per tant , dividim numerador i denominador entre 2 .
(trg)="7"> Anam divisar lo numerator e lo denominator per 2 .
(src)="8"> No estem canviant el valor de la fracció perquè estem dividint tots dos , numerador i denominador , entre el mateix .
(trg)="8"> La valor de la fraccion càmbia pas perqué divisam los dos per la meteissa causa .
(src)="9"> 8 dividit entre 2 és 4 10 dividit entre 2 és 5 i ja hi estem .
(trg)="9"> 8 divisats per 2 fan 4 , 10 divisats per 2 fa 5 .
(trg)="10"> Es acabat .
(src)="10"> 0, 8 és el mateix que 8 dècims , la qual cosa és el mateix que 4 cinquens .
(trg)="11"> 0, 8 es la meteissa causa que 8 disièmas , çò qu 'es parièr que 5 cinquens .

# ca/YYURBVWpbkFW.xml.gz
# oc/YYURBVWpbkFW.xml.gz

(src)="2"> " A partir del gràfic de la funció f( x ) , troba f ( - 1 ) " .
(trg)="2"> " A partir deth grafic dera foncion f( x ) , trapa f ( - 1 ) " .
(src)="3"> Aquest gràfic és , en essència ,
(src)="4"> la definició de la nostra funció .
(trg)="3"> Aguest grafic ei , en esséncia , era definicion dera nòsta foncion .
(src)="6"> " A partir d' un valor introduït en la funció , quin resultat obtenim ? "
(trg)="5"> " Segon eth valor introdusit ena foncion , quin resultat obtiem ? "
(src)="7"> I aquí ens demanen :
(trg)="6"> Aciu mos demanen :
(src)="8"> " Quin resultat obtenim quan x = - 1 ? " x = - 1 és just aquí . x = - 1 .
(trg)="7"> " Quin resultat obtiem quan x = - 1 ? " x = - 1 ei acitau . x = - 1 .
(src)="9"> I el gràfic de la nostra funció és igual a 6 quan x és igual a - 1 .
(trg)="8"> E eth grafic dera nòsta foncion ei en 6 quan x ei parièr a - 1 .
(src)="10"> Per tant , podem dir que f ( - 1 ) = 6 .
(trg)="9"> Alavetz que podem díder que f ( - 1 ) = 6 .
(src)="11"> Ho escric aquí . f ( - 1 ) = 6 .
(trg)="10"> Ac escrigui acitau . f ( - 1 ) = 6 .

# ca/bEttLxcwbmx6.xml.gz
# oc/bEttLxcwbmx6.xml.gz

(src)="1"> Imagineu- vos que esteu en un carrer qualsevol d' Amèrica i un home japonès ve i us diu :
(trg)="1"> Imaginatz- vos en un carrèra en bèth lòc d' Amèrica . e un japonés que vos apròpa e que 'vs demanda :
(src)="2"> " Perdoni , com es diu aquest bloc ? "
(trg)="2"> " Desencusatz- me , e quin s' apèra eth nòm d' aguest blòc ? "
(src)="3"> I dieu :
(src)="4"> " Ho sento , aquest és el carrer del roure i aquell el carrer de l' om .
(trg)="3"> E qu' arrespondetz , " Que 'm sap de grèu , bon , aguesta qu 'ei era Carrèra Oak , e aquera era Carrèra Elm .
(src)="5"> Aquest és el número 26 i aquell el 27 . "
(trg)="4"> Aguest qu 'ei eth 26au . , e aqueth eth 27au . "
(src)="6"> I ell diu :
(src)="7"> " Ah , vaja .
(src)="8"> I quin és el nom d' aquest bloc ? "
(trg)="5"> Eth e ditz , " Tiò tiò , mès quin s' apèra aguest blòc ? "
(src)="9"> I dieu :
(src)="10"> " Home , els blocs no tenen noms .
(trg)="6"> E qu' arrespondetz , " Bon , eths blòcs non an cap de nòm .
(src)="11"> Els carrers tenen noms ; els blocs són només els espais sense nom entre els carrers . "
(trg)="7"> Eras carrèras , òc ; eths blòcs non son sonque eths espacis sense nòm entram eras carrèras . "
(src)="12"> Ell se 'n va , una mica confós i decebut .
(trg)="8"> Eth que se 'n va , un shinhau confús e decebut .
(src)="13"> Ara imagineu- vos que sou en un carrer , en qualsevol lloc del Japó . us gireu cap a la persona del costat i dieu :
(trg)="9"> Ara , imaginatz- vos en ua carrèra en bèth lòc de Japon , e vos viratz a ua quauquarrés ath costat e que 'u demandatz ,
(src)="14"> " Perdoni , com es diu aquest carrer ? "
(trg)="10"> " Desencusatz- me , e quin s' apèra aguesta carrèra ? "
(src)="15"> I ells us diuen : " Oh , això és el bloc 16 i aquell és el bloc 18 "
(trg)="11"> E que 'vs arresponden , " Bon , aguest qu 'ei eth blòc 17 e aqueth eth 16 . "
(src)="16"> I vosaltres dieu " D' acord , però com es diu aquest carrer ? "
(trg)="12"> E que demandatz , " Tiò tiò , mès quin s' apèra aguesta carrèra ? "
(src)="17"> I us diuen :
(src)="18"> " Home , els carrers no tenen nom .
(trg)="13"> E que 'vs arresponden , " Bon , eras carrèras non an cap de nòm .
(src)="19"> Els blocs tenen nom .
(trg)="14"> Eths blòcs òc qu 'an de nòm . "
(src)="20"> Mireu Google Maps : aquest és el bloc 14 , 15 , 16 , 17 , 18 , 19 .
(trg)="15"> Tè , guardatz ací en Google Maps .
(trg)="16"> Que i a eth blòc 14 , 15 , 16 , 17 , 18 , 19 .
(src)="21"> Tots aquests blocs tenen nom .
(src)="22"> Els carrers són els espais sense nom entre els blocs .
(trg)="17"> Totis aguestis blòcs qu 'an un nòm , e eras carrèras non son sonque eths espacis sense nòm entram eths blòcs .
(src)="23"> I llavors dieu : " Molt bé , llavors com saps l' adreça de casa teva ? "
(trg)="18"> E alavetz que demandatz , " Que va plan , alavetz quin sabetz era adreça de çò de vòste ? "