# ca/47SOojVTqOr9.xml.gz
# ht/47SOojVTqOr9.xml.gz


(src)="1"> Tenim una escala aquí , i com veieu , s' equilibra la balança .
(trg)="1"> Nou genyen yon échelle isit la , menm jan nou wè l ' , mezi yo sèvi te balanse .

(src)="2"> I tenim una pregunta per contestar .
(trg)="2"> Apre sa , nou gen yon kesyon pou reponn .

(src)="3"> Tenim aquesta massa de misteri sobre aquí .
(trg)="3"> Nou dwe fè mès mistè sa a sou isit la .

(src)="4"> És un gran interrogant sobre aquesta massa blau .
(trg)="4"> Sa se yon gwo mak kesyon sou pil ble sa a .

(src)="5"> I també tenim un munt de 1 quilogram de masses .
(trg)="5"> Et , nou gen tou yon pakèt moun yon pil 1 kilogram .

(src)="6"> Aquestes són totes cada una 1kg massa .
(trg)="6"> Sa tout chak yon 1kg mas .

(src)="7"> I la meva pregunta és :
(trg)="7"> Apre sa , m´ mande nou la a se :

(src)="8"> Què podem fer a banda i banda d' aquesta escala per tal d' esbrinar
(src)="9"> Quin misteri és massa ?
(trg)="8"> Sa te kapab nou fè pou youn ou lòt bò larivyè échelle sa a pou evalye ki a mistè mès se ?

(src)="10"> O potser ens ho puc imaginar en absolut ?
(trg)="9"> Ou gen dwa nou pa ka evalye li menm menm menm ?

(src)="11"> Hi ha alguna cosa que podem fer esborrant o afegint aquestes coses ,
(trg)="10"> Èske gen yon bagay ke nou kapab fè swa retire ou ajoute ke bagay sa yo ,

(src)="12"> Així que us podeu imaginar el que aquest misteri és massa ?
(trg)="11"> Lè sa a , nou ka evalye ki sa a mistè mès se ?

(src)="13"> Jo et donaré un parell de segons per pensar- hi .
(trg)="12"> M´ ap ban nou yon koup segond panse osijè de sa .

(src)="14"> Per esbrinar el que aquest misteri és massa , essencialment només volem això d' una banda d' aquesta escala
(trg)="13"> Pou evalye sa a ki mistè mès se , nou esansyèlman jis vle sa a sou yon bò échelle sa a

(src)="15"> Però això per si mateix no és suficient .
(trg)="14"> Men sa ki pou kont li pa ase .

(src)="16"> Nosaltres només podria treure aquests tres , però que no fer la feina , perquè
(trg)="15"> Nou te kapab sèlman retire sa twa ,
(trg)="16"> Men , sa pa p fè travay la , paske

(src)="17"> Si només eliminem aquestes tres ,
(trg)="17"> Si nou jis retire sa twa ,

(src)="18"> llavors el costat esquerre d' aquesta escala clarament és gonna tenen menys massa , es pujarà i baixarà la dreta .
(trg)="18"> Lè sa a a goch échelle sa a klèman ap gen mwens mas ,
(trg)="19"> li a mache sou yo , epi ap desann bò dwat .

(src)="19"> I que no ens donarà molta informació .
(trg)="20"> Et , sa p' ap ban nou anpil enfòmasyon .

(src)="20"> Només ens diria que aquest blau cosa té una massa menor que el que és per aquí .
(trg)="21"> Li ta ka sèlman di nou sa koulye a ble bagay te gen yon pil pi ba pase sa ki pase isit la .

(src)="21"> Així només treure això no ens ajudarà molt .
(trg)="22"> Se konsa jis retire sa a pa ede nou anpil .

(src)="22"> Jo no digui ns que això és igual a la que .
(trg)="23"> Mwen fè nou pa konnen ke sa rive fè sa .

(src)="23"> Què hem de fer si volem mantenir l' escala equilibrat , és que hem de treure la mateixa quantitat de massa d' ambdós costats de l' escala .
(trg)="24"> Sa nou dwe fè si nou vle pou mezi yo sèvi balanse , se pou nou gen pou retire menm kantite mès de de mezi yo sèvi kote .

(src)="24"> Per tant , si volem treure 3 coses aquí , ( deixi 'm provar el meu millor esforç per treure 3 coses aquí ) ( Jo només esborrar- lo )
(trg)="25"> Konsa , si nou vle pou retire 3 bagay isit la , ( mwen eseye m´ pi bon pou retire 3 sa isit la se ) ( Mwen pral jis efase sa )

(src)="25"> Si volem eliminar 3 coses allà ,
(trg)="26"> Si nou vle pou retire 3 bagay la .

(src)="26"> Si fem això per si mateix , només treia aquestes 3 coses , els dos costats no tindria un igual massa ja . aquest costat tindria una massa menor .
(trg)="27"> Si nou te fè sa ki pou kont li , jis te retire 3 bagay sa yo , tou de bò pa ta gen yon bon bit ankò . kote sa a pwal gen yon sèl kote pi ba .

(src)="27"> Així que hem de treure 3 dels dos costats .
(trg)="28"> Se poutèt sa , nou dwe retire 3 nan tou de kote yo .

(src)="28"> Si volem assegurar- se que la nostra escala és equilibrat , hem de treure 3 dels dos costats .
(trg)="29"> Si nou vle si ke sistèm yo sèvi nou te balanse , nou gen pou retire 3 nan tou de kote yo .

(src)="29"> Si comencem amb la balança equilibrada , i llavors hem tret 3 d' ambdós costats , encara s' equilibra l´escala i llavors ens tindria una idea clara del que la massa d' aquest objecte en realitat és .
(trg)="30"> Si nou te kòmanse ak balans balanse ,
(trg)="31"> Et te lè sa a nou retire 3 nan tou de bò , mezi yo sèvi va toujou ap balanse epi lè sa a nou pwal gen yon lide klè ki pil objet sa a aktyèlman se .

(src)="30"> Ara , amb 3 eliminat d' ambdós costats ,
(src)="31"> l' escala encara es ser equilibrat , i sabem que aquesta massa és igual al que queda aquí .
(trg)="32"> Koulye a , ak 3 te retire nan tou de bò , mezi yo sèvi va toujou ap balanse , e nou konnen ke mas sa a rive fè tou sa rete sou isit la .

(src)="32"> És igual a 1 , 2 , 3 , 4 , 5 , 6 , 7
(trg)="33"> Li rive fè 1 , 2 , 3 , 4 , 5 , 6 , 7

(src)="33"> - i si estem assumint són quilograms - sabrem que la pregunta marca massa interrogant és igual a 7 quilograms .
(trg)="34"> - Et si nou ap en yo sont kg - nou ap konnen ke kesyon an make mès pwen entèwogasyon egal a 7 kg .

(src)="34"> Així que això és un quilogram set Missa .
(trg)="35"> Se poutèt sa , se sa rele yon sèt kilogram mas .

# ca/FCpKA4J3idHM.xml.gz
# ht/FCpKA4J3idHM.xml.gz


(src)="1"> Problema 75 .
(trg)="1"> Pwoblèm 75 .

(src)="2"> Dos avions va deixar el mateix aeroport viatjant en contrari direccions .
(trg)="2"> De avyon te kite a menm èpòt vwayaje nan vi- za vi direksyon yo .

(src)="3"> Si un avió mitjanes 400 milles per hora - així que això és
(src)="4"> l' aeroport .
(trg)="3"> Si yon avyon moyennes 400 kilomèt pa lè - se poutèt sa èpòt la .

(src)="5"> Un avió va en aquesta direcció a les 400 milles per hora .
(trg)="4"> Yon avyon se nan direksyon sa nan 400 kilomèt pa lè .

(src)="6"> Això és un milla no d' un metre .
(trg)="5"> Sa se yon kilomèt pa yon mèt .

(src)="7"> I un altre avió una mitjana de 250 milles per hora .
(trg)="6"> Et 250 kilomèt pa lè averaj varye sòti yon lòt avyon an .

(src)="8"> I es dirigeix a l' altra direcció .
(trg)="7"> E li pwal nan lòt direksyon .

(src)="9"> I faig això com a vectors .
(trg)="8"> Et pou m fè sa tankou vecteurs .

(src)="10"> Així que la longitud de la meva fletxa representa seu velocitat fins a cert punt .
(trg)="9"> Se konsa la longueur de tout flèch mwen yo repwezante li vitesse pou kèk degre .

(src)="11"> I la direcció representa la direcció .
(trg)="10"> Et direksyon yo repwezante direksyon .

(src)="12"> 250 milles per hora en aquesta direcció , 400 milles per hora en aquesta direcció .
(trg)="11"> 250 kilomèt pa lè nan direksyon sa , 400 kilomèt pa lè nan sans sa .

(src)="13"> En quantes hores a la distància entre els dos avions ser 1625 km ?
(trg)="12"> Depi konben tan nan a distans ant yo de a avyon être 1625 kilomèt ?

(src)="14"> Així que només has de dir , si vostè està assegut en aquest avió just aquí , aquest avió a l' esquerra .
(trg)="13"> Se konsa nou jis gen pou di , si ou ap chita nan avyon sa a dwa isit la , avyon sa a sou bò gòch .

(src)="15"> I diguem que vostè pensa que esteu aturats .
(trg)="14"> Nou an nou di ou kwè ou èstasyone .

(src)="16"> Com de pressa és aquest avió va estar movent- se a la rightwards
(src)="17"> Direcció , o jo endevinar la direcció cap ?
(trg)="15"> Ki jan fè jèn se sa avyon an pwal ka ankouraje pou a flèche direksyon , ou mwen panse pou est direksyon ?

(src)="18"> Bé des de seu punt de vista , ha d' anar a la
(src)="19"> Direcció d' EST a 650 milles per hora .
(trg)="16"> Refè anba ou pwen de vi , li pwal ale a direksyon solèy leve nan 650 kilomèt pa lè .

(src)="20"> Si vostè va pensar que s' hagi aturat , it would just be anar lluny de vostè a 650 milles per hora .
(trg)="17"> Si ou panse ou te èstasyone , li jis ta ta pwale kite ou nan 650 kilomèt pa lè .

(src)="21"> Mateix cosa , si s' estigués quedant aquest avió correcte aquí , i vostè pensar que eres estacionària - i vostè és , en relació amb si mateix - que diria , oh , per què aquest tipus es va a l' oest a 650 milles per hora en relació amb mi .
(trg)="18"> Menm bagay la , si ou te chita nan avyon sa a dwat isit la , e nou panse ou ont èstasyone - Et n´ a , relative to tèt ou - nou ta di : o , poukisa sa a va bay sou solèy kouche nan 650 kilomèt pa è relative to m .

(src)="22"> I estem començant en el mateix punt .
(trg)="19"> E nou ap kòmanse nan menm pwen .

(src)="23"> Així que això només es converteix en una distància estàndard és igual a problema de temps de taxa vegades .
(trg)="20"> Se konsa sa vin sèlman yon distans estanda se egal a yo ki te konn fwa lè pwoblèm .

(src)="24"> Així que si tenim cobrir el 1625 km , perquè això és el que ells volen saber , que quan passa ?
(trg)="21"> Si nou gen pou kouvri 1625 kilomèt , paske se pou sa sa yo vle konnen ki lè ki fè sa rive ?

(src)="25"> En quin punt són els avions que lluny de l' altre ?
(trg)="22"> Nan ki pwen sont avyon ki byen lwen ak lòt ?

(src)="26"> Això equival a la seva velocitat relativa , són separar els dels altres a 650 milles per hora .
(trg)="23"> Sa rive fè vitès fanmi yo , yo séparation de ak lòt nan 650 kilomèt pa lè .

(src)="27"> I volem saber quant de temps és allò anant a prendre ?
(trg)="24"> E nou vle konnen kilè sa va pran ?

(src)="28"> Així temps serà igual 1625 dividit per 650 .
(trg)="25"> Se konsa lè pwal egal- ego 1625 divize pa 650 .

(src)="29"> Anem a veure si es pot simplificar que en absolut .
(trg)="26"> An n wè si nou ka fasilite ki tout yo .

(src)="30"> Bé , podria dividim la part superior i la inferior per 25 .
(trg)="27"> Men , nou te kapab divize sou tèt Et bas a pa 25 .

(src)="31"> Si nosaltres dividim la part superior un - deixi 'm només aconseguir la meva calculadora .
(trg)="28"> Si nou divize sou tèt UN - kite m´ pran jis calculatrice m .

(src)="32"> Així 1625 dividit per 650 és igual a 2 . 5 .
(trg)="29"> Se konsa 1625 divize pa 650 2 . 5 egal- ego .

(src)="33"> I estàvem fent tot en milles per hora .
(trg)="30"> E nou te fè tou sa ki ladan kilomèt pa lè .

(src)="34"> Així que el temps ha de ser igual a 2, 5 hores .
(trg)="31"> Se konsa lè pwal rive fè 2 . 5 heures .

(src)="35"> Aquesta elecció és A .
(trg)="32"> Sa a se A .

(src)="36"> Problema 76 .
(trg)="33"> Pwoblèm 76 .

(src)="37"> Només vaig a copiar i enganxar tots aquests problemes de paraula .
(trg)="34"> M ap jis copie Et pat tout pawòl pwoblèm sa yo .

(src)="38"> Anem a analitzar- los junts .
(trg)="35"> Nou ap analyse yo ansanm .

(src)="39"> Problema 76 en verd .
(trg)="36"> Pwoblèm 76 nan vèt .

(src)="40"> Lisa farà cop de puny que és fruit de 25 % afegint pur de fruita suc d' una barreja de dos litres , que és de suc pur de fruita de 10 % .
(trg)="37"> Lisa ap fè kout pwen sa yo donnen 25 % pa ajout donnen pi ji pou yon melanj de twa boutèy kola se ji fwi nan 10 % .

(src)="41"> Quants litres de suc pur de fruita ella necessita afegir ?
(trg)="38"> Konben ( de ji fwi nan li fè sa ki bezwen pou ajoute ?

(src)="42"> Suc pur de fruita .
(trg)="39"> Ji fwi nan .

(src)="43"> Així deixi p igual litres de pur .
(trg)="40"> Se pou P égal ( de nan .

(src)="44"> I això és el que ens volen per esbrinar .
(trg)="41"> E se pou sa sa yo vle nou pou evalye .

(src)="45"> Així que cal esbrinar P .
(src)="46"> Està bé .
(trg)="42"> Se konsa nou gen pou evalye Parameswaran oke .

(src)="47"> I afegir- lo a una barreja de dos litres . , tan així que anem a dir que m és igual a la litres de la mescla .
(trg)="43"> Ajoute ke li yon de twa boutèy kola melanj . , se konsa Se konsa an n ap di M se egal- ego pou litres de melanj la .

(src)="48"> Això és el 10 % de suc de fruita .
(trg)="44"> Sa se ji fwi 10 % .

(src)="49"> Així que és aquest dret aquí , una barreja de dos litres , és a dir suc de fruites de 10 % .
(trg)="45"> Se konsa konsa , se dwa sa a isit la , yon melanj de twa boutèy kola , sa vle di ji fwi 10 % .

(src)="50"> Estem trucant que M .
(trg)="46"> Nou ap rele M sa .

(src)="51"> Això és la barreja de dos litres , que és de 10 % de suc de fruita .
(trg)="47"> Sa se melanj de twa boutèy kola sa se ji fwi 10 % .

(src)="52"> OK , quants litres de pura suc de fruita ella necessita afegir ?
(trg)="48"> Dakò , konbyen litres de gwam donnen ji èske li bezwen pou ajoute ?

(src)="53"> OK , així que anem a pensar- hi una mica .
(trg)="49"> Dakò , se konsa nou panse osijè de sa yon ti jan .

(src)="54"> Així , el cop de puny ha de ser suc pur .
(trg)="50"> Se konsa , kout pwen an pwal pi ji .

(src)="55"> Així que anem a pensar sobre la quantitat de suc pur és serà en el sistema .
(trg)="51"> Se konsa nou panse osijè de ki kantite gwam ji se pwal nan sistèm lan .

(src)="56"> Els litres de suc pur afegeix , més de la
(src)="57"> litres de la mescla .
(trg)="52"> ( De ji nan , li te ajoute , plis moun ( melanj la .

(src)="58"> Bé , és una barreja de dos litres , que és de 10 % de suc de fruita .
(trg)="53"> Men li se yon melanj de twa boutèy kola se ji fwi 10 % .

(src)="59"> Així que quant suc de fruita és ja allà ?
(trg)="54"> Se konsa ki kantite ji fwi ki deja gen ?

(src)="60"> Així , és 0 . 2 litres de suc de fruita .
(trg)="55"> Se konsa , li se ( 0 . 2 de ji fwi .

(src)="61"> Jo no hauria fins i tot definir M , sabem que m és igual a 2 .
(trg)="56"> Mwen pa ta dwe menm defini M , nou konnen sa M egal a 2 .

(src)="62"> Així que ignorar això .
(trg)="57"> Se konsa inyore sa .

(src)="63"> Vostè pot dir que estic fent aquests problemes en temps real .
(trg)="58"> Ou ka di m´ ap fè pwoblèm sa yo lè nonm reyèl .

(src)="64"> Estic lluitant amb ells com ho faria .
(trg)="59"> M ap konbat ansanm ak yo tankou nou ta .

(src)="65"> De tota manera , així que quant suc de fruita hi ha anant a ser en
(src)="66"> la barreja ?
(trg)="60"> De tout fason , se konsa ki kantite ji fwi la pwal nan melanj a ?

(src)="67"> Hi ha la quantitat de litres de la pura
(src)="68"> Afegeix el suc de fruita .
(trg)="61"> Pa gen kantite ) de la nan ji fwi li te ajoute .

(src)="69"> Això és un suc pur de fruita , que és P .
(trg)="62"> Sa se yon ji fwi nan , ki se Parameswaran

(src)="70"> I llavors vostè va a tenir els dos litres de la mescla
(src)="71"> Això és el 10 % de suc de fruita .
(trg)="63"> E apre sa ou pral fè ont de litres de la melanj sa se ji fwi 10 % .

(src)="72"> Així que quant suc de fruita està venint d' allò ?
(trg)="64"> Se konsa ki kantite ji fwi ap vini pou sa ?

(src)="73"> Bé , un 10 % de dos litres és 0 . 2 litres ja .
(trg)="65"> Byen 10 % de litres de se ( 0 . 2 deja .

(src)="74"> I llavors quants litres hi va d' estar en la barreja ?
(trg)="66"> Lè sa a ( konbyen se la pwal gen melanj a ?

(src)="75"> En el combinat , quants litres total hi ha ?
(trg)="67"> Nan la konbine , ki kantite total de ) èske gen ?

(src)="76"> Bé , hi ha la litres del suc pur de fruita , més de la dos litres que estem afegint a .
(trg)="68"> Men , pa gen litres de ji fwi pi a , plis moun de ( ke nou ap ajoute ke pou yo .