Simplement intentarà parlar d'una generació d'homes que, tot i que varen escapar de les seves bombes, varen ser destruïts per la guerra..."
"Denne historien er ikke en anklage, heller ikke en tilståelse... og aller minst en spenningshistorie... for døden er ikke spennende for den som møter den.
Trenta mil. - Russos? - No, francesos.
Dette er en fortelling om en generasjon menn... som selv om de unnslapp granatene... ble ødelagt av krigen..."
Hola, Himmelstoss. Hi ha res per a nosaltres?
Krig er krig.
- No, Sr. Peter.
Forretningen går videre.
- Hi ha d'haver alguna cosa.
De har ikke Ievert posten ennå.
Tingui, jove. Tingui.
Beklager, Mr Meyer.
- Demà canvio d'uniforme.
Hei, Himmelstoss.
- Entrarà a l'exèrcit?
Noe til oss i dag? - Nei, Peter.
- Sí, m'han cridat.
- Noe må det vel være.
Sóc sergent de reserva.
Vær så god, din lømmel.
A mi també em reclutaran, si això no s'acaba aviat. - Però s'acabarà, em penso.
Dette er min siste dag på postruten.
- Estic segur que té raó, Sr. Meyer.
- Hva?
Fer fins a l'últim esforç... per a obtenir la victòria abans no s'acabi l'any.
Kjære klasse.
És a contracor que toco aquest tema un altre cop.
Vi må gjøre som følger: Slå til med all vår styrke.
Vosaltres sou la vida de la pàtria, nois.
Gi alt vi har... for å vinne krigen før året er omme.
Sou els homes de ferro d'Alemanya.
Jeg kvier meg for å bringe temaet på bane igjen.
Sou els herois que rebutjaran l'enemic... quan us convoquin.
Dere er fedrelandets ryggrad.
No sóc jo qui ha de suggerir... que algun de vosaltres s'ha d'alçar i oferir-se per defensar el seu país... però em demano si aquesta idea és al vostre cap.
Dere er Tysklands jernmenn. Dere er heltene som skal fordrive fienden... når dere blir innkalt.
Sé que en una de les escoles... els nois es varen aixecar... i es varen allistar.
Det er ikke opp til meg å foreslå... at dere skal melde dere frivillig til å forsvare landet... men jeg lurer på om dere har tenkt på det.
Però, si això succeix aquí, no em culpareu pas de sentir-me'n cofoi. Potser alguns diran que no se'ls hauria de permetre anar-hi.
På en av skolene... reiste guttene seg opp i klasserommet... og vervet seg i flokk.
Que tenen cases... mares, pares.
Hvis noe sånt skulle skje her... kunne jeg ikke unngå å være stolt.
Que no els en hauríem de separar.
Enkelte mener kanskje at dere ikke burde dra.
Obliden tan fàcilment la seva pàtria, els vostres pares, que la deixaran morir perquè no moriu vosaltres?
At dere er for unge. At dere har hjem... mødre, fedre.
Les vostres mares són tan dèbils que no poden enviar un fill... a defensar la terra que els ha donat la vida?
At dere ikke burde rives bort. Har fedrene deres glemt fedrelandet? At de heller mister det enn dere?
Ben mirat... és dolenta una mica d'experiència per a un noi?
Er mødrene deres så svake at de ikke kan sende en sønn... til å forsvare landet der de ble født?
L'honor de posar-se un uniforme... és quelcom de què hem de fugir?
Tross alt... er det så ille for en ung mann å få litt erfaring?
I si les noies se senten cofoies d'aquells que els porten... és quelcom de què us heu d'avergonyir?
Er den ærefulle uniformen... noe vi burde sky?
Sé que mai heu desitjat... el títol d'herois. Això no us ho he ensenyat pas jo.
Hvis de unge damene beundrer dem som bærer den... er det noe å skamme seg over?
Hem resat per ser útils... i que arribés un bon motiu.
Jeg vet dere aldri har strebet for å bli dyrket som helter.
Però ser el primer en la batalla... és una virtut i no s'ha de despreciar.
Det har aldri vært en del av min undervisning. Vi har søkt egenverdet... og tatt hyllesten som den kommer.
Em penso que serà una guerra ràpida... i que hi haurà molt poques pèrdues.
Men å være ved fronten... er en dyd som ikke bør foraktes.
Però si hi hagués pèrdues, llavors recordem una frase... que segurament varen dir molts romans... quan lluitaven en terres llunyanes:
Jeg tror det blir en kortvarig krig... med få tap av menneskeliv.
"Dulce et decorum est pro patria mori." "Dolç i honorable és morir per la pàtria".
Men hvis det blir tap, må vi huske det latinske ordtaket... som mange romere sikkert tenkte på... da de kriget i fremmede land:
Deveu tenir ambicions.
"Dulce et decorum est pro patria mori. "
Conec un jove... que té gran futur com a escriptor.
Det er skjønt og ærefullt å dø for fedrelandet."
Ha escrit el primer acte d'una tragèdia... que seria l'orgull d'un expert.
Noen av dere har ambisjoner. Jeg vet om en ung mann... som er en lovende forfatter.
I suposo que somnia... que seguirà els passos de Goethe i Schiller.
Han har skrevet første akt i en tragedie... som de gamle mestere ville ha vært stolte av.
Voldria que ho fes. Però ara el nostre país ens crida! La pàtria necessita líders!
Han drømmer nok om... å følge i Göthes fotspor, og det håper jeg han vil.
Les ambicions personals s'han de deixar de cantó... en nom del gran sacrifici pel nostre país.
Men nå kaller fedrelandet! Fedrelandet trenger ledere!
Vet aquí un gloriós començament per a les vostres vides. El camp de l'honor us espera.
Personlige ambisjoner må settes til side... for å ofre oss for landet.
Per què som aquí? A tu, Kropp, què et deté?
Dette er en ærefull start på livet.
Tu, Mueller, saps com n'ets, de necessari?
Feltens ære kaller. Hvorfor er vi her?
Ah, veig que mires el teu líder.
Kropp, hvorfor mailer du?
Jo també el miro, Paul Bäumer... i em demano què faràs.
Mueller, vet du at det er behov for deg? Dere ser på lederen deres.
- Hi aniré. - Hi vull anar. - Compteu amb mi.
Jeg ser også på deg, Paul Baumer... og lurer på hva du skal gjøre.
- No em quedaré pas a casa.
- Jeg drar. -jeg vil dra.
- No siguis un perdedor.
Verv dere nå!
- Vinga, Behn. El que hem de fer és unir-nos.
Ikke mer skolearbeid!
Hem de romandre units.
- Ikke vær feig.
És clar, Behn.
- Kom igjen, Behn.