# ca/BD8308127/BD8308127.xml.gz
# mt/BD8308127/BD8308127.xml.gz
(src)="s24.1"> – el Parlament Europeu va celebrar la seva primera sessió constitutiva el març del 1958 ? – des de fa trenta anys , els diputats són elegits per sufragi universal directe ? – el 2004 , 352 milions d ’ electors van ser cridats a les urnes : el juny del 2009 podran votar 375 milions d ’ electors ? – el mandat dels diputats elegits dura cinc anys ? – les eleccions tindran lloc del 4 al 7 de juny del 2009 .
(trg)="s24.1"> – L-ewwel sessjoni kostituttiva tal-Parlament Ewropew saret f ’ Marzu 1958 . – Għal dawn l-aħħar tletin sena , il-Membri nħatru permezz ta ’ votazzjoni diretta universali . – Fl-2004 , elettorat ta ’ 352 miljun ġie msejjaħ biex jivvota : f ’ Ġunju tal-2009 , se jammonta għal 375 miljun . – Il-Membri jinħatru għal perijodu ta ’ 5 snin . – Il-votazzjoni se ssir mill-4 sas-7 ta ’ Ġunju .
(src)="s24.2"> Els resultats es coneixeran la nit del diumenge7 de juny del 2009 ?
(trg)="s24.2"> Ir-riżultati jitħabbru l-Ħadd 7 ta ’ Ġunju , filgħaxija .
(src)="s28.1"> Nombre de diputats després de les eleccions de 2009 i dates de les eleccions
(trg)="s28.1"> Numru ta ’ MEPs wara l-2009 u d-dati tal-elezzjonijiet
(src)="s29.1"> Eleccionseuropees : i doncs ?
(trg)="s29.1"> L-Elezzjonijiet Ewropej : mhux xorta ?
(src)="s32.1"> 4 de juny : Països Baixos Regne Unit
(trg)="s32.1"> 4 ta ’ Ġ u n j u Olanda Renju Unit
(src)="s35.1"> 5 de juny : Irlanda
(trg)="s35.1"> 5 ta ’ Ġunju Irlanda
(src)="s37.1"> 6 – 7 de juny : Itàlia
(trg)="s37.1"> 6 – 7 ta ’ Ġunju Italja
(src)="s40.1"> 7 de juny : Bèlgica Bulgària * Dinamarca Alemanya Estònia Grècia Espanya França Lituània
(trg)="s40.1"> 7 ta ’ Ġ u n j u Belġju Bulgarija * Danimarka Ġermanja Estonja Greċja Spanja Franza Litwanja
(src)="s44.1"> * La data de les eleccions no ha estat encara conrmada al moment d ‘ imprimir aquest fulletó .
(trg)="s44.1"> * Fiż-żmien li ħarġet din il-pubblikazzjoni , id-data tal-elezzjoni kienet għadha ma ġietx ikkonfermata .
(src)="s49.1"> podria ser de cap altra manera .
(src)="s49.2"> A més , tot es fa en 23 idiomes .
(trg)="s49.1"> nobbli , drabi oħra ta ’ tħammir il-wiċċ .
(src)="s51.1"> les majories , mentre que les minories han de treballar per a aconseguir el que puguin .
(trg)="s50.1"> biex tidħol fil-qalba tas-sistema u li biha tista ’ tikkontrollaha .
(src)="s52.1"> adonat que duu l ’ etiqueta de consum energètic ?
(trg)="s51.1"> tal-elettorat tagħhom .
(src)="s52.2"> Conseqüència de la tasca del Parlament Europeu .
(src)="s52.3"> Ha estat víctima d ’ una sobrereserva aèria o d ’ una cancel · lació de vol ?
(trg)="s51.2"> Meta jaslu l-elezzjonijiet , il-Parlament ikun biss kaxxa vojta biex il-votanti jimlewha b ‘ MEPs li joqogħdu għat-talbiet tagħhom .
(src)="s52.4"> S ’ ha fixat que té dret a una indemnització ?
(src)="s52.5"> Conseqüència de la tasca del Parlament Europeu .
(trg)="s51.3"> Jekk ma tibgħatx lil min trid int , ftakar li jibgħathom xi ħadd ieħor !
(src)="s54.1"> Es tracta de quines lleis vol pera vostè i per a la seva família .
(trg)="s53.1"> Ovvjament fl-aħħar mill-aħħar , dawk li jiddeterminaw kif jiżvolġu dawk il-politiki demokratiċi huma dawk li l-votanti jagħżlu biex jagħmel dan ix-xogħol .
(src)="s56.1"> El Parlament Europeu representa el món real , el posa a vostè al capdavant i li concedeix part de l ’ acció .
(trg)="s54.1"> jgħarblu t-tajjeb mill-ħażin , biex jiżguraw li t-tħassib ta ’ kuljum – it-tħassib tiegħek – ikundak li jiddetermina d-deċiżjonijiet li jittieħdu hawnhekk .
(src)="s56.3"> I davant la presa de decisions el principal grup de pressió és vostè , el votant .
(trg)="s54.2"> Essenzjalment , il-persuna li l-iktar tista ‘ tipperswadi hija int , il-votant .
(src)="s56.4"> No oblidi que els diputats al Parlament Europeu , abans que res , han de retre comptes als qui els voten , a vostè .
(trg)="s54.3"> Tinsiex : l-MEPs jafu l-lealtà u l-post tax-xogħol tagħhom lin-nies li jtellgħuhom fil-Parlament – dmirhom għandu jkun lejk .
(src)="s58.1"> Però no ho oblidi : en el nucli del sistema es troba un òrgan que , bàsicament , és molt senzill .
(trg)="s56.1"> Dan jikkonċerna l-liġijiet li int trid għaliku għall-familja tiegħek .
(src)="s60.1"> Si vostè no decideix , ho faran altres
(trg)="s59.1"> Jekk ma tiħux deċiżjoni int , jeħodha xi ħadd ieħor !
(src)="s62.1"> Grans qüestions , efectes locals .
(trg)="s60.1"> Kwistjonijiet kbar , impatt lokali .
(src)="s64.1"> TU DECIDEIXES
(trg)="s61.1"> AGĦŻEL INT
(src)="s65.1"> Amb tot , és possible que encara es pregunti si val la pena votar .
(trg)="s62.1"> Il-politikanti ma jaqblux fuq dawn l-affarijiet , id-differenzi ħafna drabi jkunu ċari u r-riżultati kkuntestati b ’ entużjażmu .
(src)="s65.2"> Només ha de fer-se una pregunta .
(trg)="s62.2"> Int x ’ taħseb ?
(src)="s67.4"> Aquestes decisions , doncs , no cauen del cel , sinó que són el resultat del treball de les persones que vostè ha elegit com a representants :
(trg)="s64.3"> Jimpurtak minn dak li jiddeċiedu l-politikanti dwar it-tisħin globali , ilglobalizzazzjoni , l-istabbiltà ekonomika , l-ikel u l-ilma tiegħek , il-ġugarelli ta ’ wliedek , is-sigurtà tal-vetturi , l-immigrazzjoni , il-protezzjoni soċjali , it-theddida tat-terroriżmu u l-bqija … ? … ?
(src)="s68.1"> És evident : sí que li importa . Aleshores , voti !
(trg)="s65.2"> Qanqaltlek il-kurżità ?
(src)="s69.1"> Eleccions europees : i doncs ?
(trg)="s66.1"> AGĦŻEL INT mhux xorta ?
(src)="s70.2"> Sent curiositat ?
(trg)="s67.1"> Kun wieħed minn tal-qalba .
(src)="s70.3"> Si és així , continuï llegint .
(trg)="s67.2"> Infiltra fis-sistema !
(src)="s71.1"> El quid de la qüestió , probablement .
(src)="s71.2"> Tots aquests assumptes són importants i , a més , sovint són només la punta de l ’ iceberg de tot allò que fa l ’ Eurocambra .
(trg)="s68.1"> Dik hi l-istorja.Il-Parlament huwa importanti għalik.Jieħu deċiżjonijiet li jaffettwawk direttament u li huma ta ’ importanza kbira għallfutur tiegħek .
(src)="s71.3"> Les grans qüestions a les quals ens enfrontem , i a les quals només podem fer front a escala europea o mundial , són les que tracta el Parlament Europeu .
(trg)="s68.2"> Imma dawk id-deċiżjonijiet ma jiġux mix-xejn , huma riżultat tan-nies li int stess poġġejt hemm : nies li huma lesti li jiġġieldu għal dak li jemmnu , li jipproteġu l-interessi
(src)="s73.1"> Parlament Europeu : una realitat
(trg)="s70.1"> Il-Parlament Ewropew : parlament ta ’ vera !
(src)="s74.1"> Si vostè no decideix , ho faran altres !
(trg)="s71.1"> Jikkonċerna l-liġijiet li int trid għalik u għall-familja tiegħek
(src)="s75.2"> És difícil perdre-se-les .
(trg)="s72.1"> Taf li dalwaqt ikollna l-elezzjoni Ewropea ?
(src)="s75.3"> Entre el 4 i el 7 de juny de 2009 , 375 milions d ’ electors dels 27 Estats membres de la Unió Europea elegiran el nou Parlament Europeu.No hi ha unes altres eleccions com aquestes : cap altra institució no pot dur a terme la tasca democràtica parlamentària a aquesta escala , i menys encara demostrar que ha estat una realitat durant trenta anys .
(trg)="s72.2"> Bejn l-4 u s-7 ta ’ Ġunju 2009 , 375 miljun ċittadin minn 27 pajjiż se jivvota għal Parlament Ewropew ġdid .
(trg)="s72.3"> M ’ hemmx elezzjoni oħra li tħabbatha ma ’ din ; ħadd ma jirnexxilu jħaddem iddemokrazija parlamentari fuq dan il-livell , aħseb u ara jipprovdi xhieda ta ’ tletin sena ta ’ storja li kkontribwew biex dan isir realtà .
(src)="s76.1"> Els diputats no sempre coincideixen en aquests assumptes , sovint les discrepàncies són importants i els resultats es rebaten enèrgicament .
(trg)="s73.4"> Barunijiet tan-negozju , xjenzjati u burokrati jissoċjalizzaw ma ’ esperti , ma ’ nies li jkunu involuti fil-kampanji , trejd unjonistiċi , ġurnalisti , esperti tar-relazzjonijiet pubbliċi u nies li jaħdmu biex jipperswadu .
(src)="s76.2"> Quina és la seva opinió ?
(trg)="s73.5"> Idealisti entużjasti jikkompetu malpessimisti .
(src)="s76.3"> Qui vol que decideixi per vostè sobre aquests aspectes ?
(trg)="s73.6"> Nies esperjenzati josservaw ilbużullotti ta ’ żgħażagħ ambizzjużi .
(src)="s77.1"> Es tracta de quines lleis vol per a vostè i per a la seva família es creen o regulen mitjançant legislacions europees aprovades pels eurodiputats del Parlament Europeu . Com ?
(trg)="s73.7"> Brussell u Strasburgu huma bliet politiki li jikkompetu ma ‘ Washington DC .
(src)="s78.2"> Només de posar els peus a Estrasburg , on tenen lloc la major part de les sessions plenàries del Parlament Europeu o a Brussel · les , ja se sent el rebombori .
(trg)="s74.1"> L-ewwel ħaġa li wieħed għandu jkun jaf dwar il-Parlament hija li dan huwa dak li hu : parlament .
(src)="s78.3"> Desfilades de vehicles que transporten els responsables d ’ Afers Exteriors i els caps de govern de la Unió Europea .
(trg)="s74.2"> Il-midja ħafna drabi titkellem dwar l- ” Ewropa ” bħallikieku taġixxi u taħseb b ‘ moħħ wieħed , bħallikieku l-għerf kollettiv ta ’ Brussell mhuwiex għerf ta ’ din id-dinja .
(src)="s78.4"> Ministres d ’ arreu del continent que es troben tot sovint per a intentar tancar acords difícils .
(trg)="s74.3"> Mela , b ’ dispjaċir se jkolli ngħidlek li dan mhux minnu .
(src)="s78.5"> A Brussel · les els governs , les regions i les autoritats públiques dels 27 països tenen personal permanent per a vetllar pels interessos locals i nacionals .
(trg)="s75.1"> kuljum .
(trg)="s75.2"> Dan l-aħħar ivvjaġġajt lejn pajjiż barrani u ħadt il-mowbajl miegħek ? Innutajt kemm swewkinqas it-telefonati din id-darba ?
(src)="s78.7"> Els idealistes àvids rivalitzen amb els detractors .
(trg)="s75.5"> Xtrajt xi friġġ , kuker jew xi apparat domestiku ieħor m ‘ ilux ?
(src)="s78.8"> Els veterans vigilen la inexperiència dels principiants .
(trg)="s75.6"> Tajt każ it-tabella dwar kemm jikkonsma enerġija ?
(src)="s78.9"> És una ciutat política rival de Washington DC .
(trg)="s75.7"> Xogħol il-Parlament Ewropew .
(src)="s79.1"> El primer que cal saber sobre el Parlament Europeu és que és exactament això : un parlament .
(trg)="s75.8"> Kont vittma ta ’ prenotazzjonijiet żejda jew kanċellazzjonijiet tat-titjiriet tal-ajru ?
(src)="s79.2"> Sovint es parla d ’ Europa com si actués i pensés d ’ una manera unànime .
(trg)="s75.9"> Innutajt li int intitolat għal kumpens ?
(src)="s79.3"> Doncs bé , no és així .
(trg)="s75.10"> Xogħol il-Parlament Ewropew .
(src)="s81.1"> Sigui un intrús : infiltri ’ s en el sistema !
(trg)="s77.1"> Kwistjonijiet kbar , impatt lokali
(src)="s82.1"> Ben mirat , per a un continent on no fa gaire temps els ciutadans es mataven entre si , es vigilaven amb mirades desafiadores a través d ’ un teló d ’ acer o , molts d ’ ells , vivien sota la pressió totalitària o autoritària , el fet de celebrar unes eleccions europees constitueix una gran fita .
(trg)="s78.1"> Meta toqgħod tikkunsidra , għal kontinent fejn fi żmien mhux daqstant ’ il bogħod , in-nies kienet għadha tispara fuq xulxin , tagħti ħars ikrah lil xulxin minn wara l-purtiera tal-ħadid jew kienet tgħix ħajja ta ’ oppressjoni totalitarja jew awtoritarja , din hija kisba fenomenali .
(src)="s84.1"> Però , què vol dir tot això per als ciutadans europeus ?
(trg)="s80.2"> Iżda ma jistax ikun li dawn jagħtuna l-istampa sħiħa .
(src)="s84.2"> Per què s ’ hauria d ’ anar a votar el dia de les eleccions ?
(trg)="s80.3"> Bħall-kapitali politiċi kollha , Strasburgu u Brussell għandhom bżonn qarsa fil-laħam il-ħaj , xi ħadd li jħassar il-festi .
(trg)="s80.4"> Dan ix-xi ħadd huwa int … …
(src)="s86.1"> Els eurodiputats són importants .
(trg)="s84.2"> Għaliex għandhom joħorġu jivvutaw ?
(src)="s86.2"> Prenen decisions que l ’ afecten directament : respecte al cotxe que condueix , a l ’ aire que respira , al telèfon mòbil que porta a la butxaca , al menjar que pren , a l ’ aigua que beu , al treballador que contracta , al banc al qual sol · licita un préstec , als vols que reserva , a les joguines que compra , al combustible que fa servir , a les deixalles que genera … Les normatives , el cost i la seguretat que implica tot això ( a més de moltes altres qüestions )
(trg)="s84.3"> Ħafna Ewropej għadhom mhumiex familjari malparlament tagħhom , u għadhom ma jafux eżatt x ’ differenza tagħmlilhom min ikun hemm fil-
(src)="s87.1"> Sovint les implicacions de les decisions del Parlament són de caràcter eminentment pràctic : les legislacions que aprova acaben afectant directament la seva vidaquotidiana .
(trg)="s85.1"> Il-Parlament , li jaddotta l-liġijiet tal-Unjoni Ewropea , huwa post fejn persuni jaslu biex ma jaqblux flimkien , post fejn l-ideat u l-ideali politiċi jiltaqgħu , biex xi drabi jinħoloq diżgwid , u drabi oħra jkun hemm rikonċiljazzjoni .
(src)="s87.2"> Ha viatjat a l ’ estranger recentment amb el seu telèfon mòbil ?
(src)="s87.3"> S ’ ha adonat que les seves trucades eren més barates ?
(trg)="s85.2"> Jinbnew ħbiberiji , jintlaħaq ftehim , isiru kompromessi , iżda fl-aħħar mill-aħħar ikun hemm ir-rebbieħa u t-telliefa : il-maġġoranza tiddomina , filwaqt li l-minoranza jkollha taqdef biex tikseb dak li trid .
(src)="s87.4"> Conseqüència de la tasca del Parlament Europeu .
(trg)="s85.3"> Fi kliem ieħor , is-soltu storja tal-politika demokratika , xi drabi
(src)="s87.5"> Ha comprat fa poc un frigorífic , una cuina o qualsevol altre electrodomèstic ? S ’ ha
(trg)="s86.1"> Għaldaqstant , ħafna drabi xogħol il-Parlament huwa wieħed prattiku ; il-liġijiet li jgħaddi jkollhom impatt dirett fuq il-ħajja tiegħek ta ’
(src)="s88.4"> Reglaments , directives , cimeres , la Comissió , el Consell , els procediments , l ’ argot , una sopa de lletres d ’ abreviatures , banderes i blocs d ’ oficines sense rostre .
(trg)="s87.2"> Il-Parlament huwa l-post fejn in-nies li jintbagħtu mill-votanti Ewropej – nies li jemmnu fl-istess affarijiet ( huma x ’ inhuma … ) , persuni li jitpoġġew hemm biex jirrappreżentaw l-interessi tagħhom – jaċċettaw , jemendaw jew jirrifjutaw il-proposti li jitressqu minn din is-sistema intimidanti .
(src)="s88.5"> Realment és complicat , ho admetem , però no
(trg)="s87.3"> Il-Parlament huwa ċ-ċavetta tiegħek , iċ-ċavetta
(src)="s89.2"> Els experts , defensors i grups de pressió , regulats correctament , són part habitual del sistema .
(trg)="s88.3"> Il-kwistjonijiet il-kbar , li naffaċċjaw u li nistgħu naffaċċjaw biss fuq livell Ewropew jew globali , huma dawk li juru
(src)="s89.3"> Però no són els únics elements .
(trg)="s89.1"> Il-Parlament Ewropew ipinġi l-kwistjonijiet reali kif inhuma .
(src)="s89.4"> Com totes les capitals polítiques , Brussel · les i Estrasburg necessiten un control de la realitat , que algú els posi límits .
(trg)="s89.2"> Iqiegħed lilek fil-kontroll u jagħmlek parti mill-azzjoni .
(src)="s89.5"> I aquest algú és vostè … …
(trg)="s89.3"> L-MEPs qegħdin hemm biex
# ca/KA6004814/KA6004814.xml.gz
# mt/KA6004814/KA6004814.xml.gz
(src)="s3.1"> Una Constituciópera Europa Constitució adoptada pels caps de l ’ Estato de govern
(trg)="s3.1"> Kostituzzjoni g ¢ all-Ewropa Il-Kostituzzjoni adottata mill-Kapijiet ta ’ l-Istat u tal-Gvern
(src)="s4.1"> Presentació als ciutadans
(trg)="s4.1"> Pre ∆ entazzjoni liƒ-ƒittadini
(src)="s6.1"> EUROPEA
(trg)="s6.1"> EWROPEA
(src)="s7.1"> Document informatiu elaborat pels serveis de la Comissió Europea .
(trg)="s7.1"> Dokument ta ' informazzjoni prodott mill-Kummissjoni .
(src)="s7.2"> Aquest document no té valor jurídic i no compromet les institucions europees .
(trg)="s7.2"> M 'g ¢ andux valur legali u mhux bil-fors jirreflettil-opinjonijiet ta ' l-istituzzjonijiet Ewropej .
(src)="s9.1"> Índex
(trg)="s9.1"> Werrej
(src)="s11.1"> Naixementi elaboració dela Constitució
(trg)="s11.1"> L-ori ¿ ini u li ∆ vilupp talKostituzzjoni
(src)="s18.1"> Una Constitució per als ciutadans europeus Els valors i els objectius de la Unió La ciutadania europea i els drets fonamentals La ciutadania europea Els drets fonamentals Qui fa què a la Unió ?
(src)="s18.2"> Un aclariment de les competències Un guardià del bon exercici de les competències : el principi de subsidiarietat Una Unió legítima i democràtica La pertinença a la Unió
(trg)="s19.1"> 3.2 ¥ ittadinanza Ewropea u drittijiet fundamentali3.2.1 ¥ ittadinanza Ewropea3.2.2 Id-Drittijiet fundamentali3.3 Rwoli u responsabilitjiet fl-Unjoni : kjarifika dwar il-kompetenzi3.4 Il-Prinƒipju tas-Sussidjarjetà : prinƒipju li ji ∆ gura t-t ¢ addim tajjeb tal-setg ¢ at3.5 Unjoni le ¿ ittima u demokratika3.6 S ¢ ubija g ¢ allUnjoni
(src)="s21.1"> Les institucions al servei del projecte europeu El marc institucional de la Unió El Parlament Europeu El Consell Europeu El Consell de Ministres La Comissió Europea El ministre d ’ Afers Exteriors El Tribunal de Justícia de la Unió Europea El Banc Central Europeu El Tribunal de Comptes El Comitè de les Regions El Comitè Econòmic i Social
(trg)="s26.1"> Il-Kunsill Ewropew Il-Kunsill tal-Ministri Il-Kummissjoni Ewropea Il-Ministru ta ’ l-Affarijiet Barranin Il-Qorti tal- ¡ ustizzja ta ’ I-Unjoni Ewropea Il-Bank ¥ entrali Ewropew ( B ¥ E ) Il-Qorti ta ’ l-Awdituri Il-Kumitat tar-Re ¿ juni Il-Kumitat Ekonomiku u Soƒjali
(src)="s23.1"> Els instruments d ’ acció dela Unió Simplificació dels instruments El procediment legislatiu Les finances de la Unió
(trg)="s29.1"> 5.2 Proƒedura le ¿ islattiva5.3 Il-finanzi ta ’ l-Unjoni
(src)="s26.1"> L ’ acció exterior dela Unió
(trg)="s32.1"> L-Azzjoni Esterna ta ’ l-Unjoni
(src)="s29.1"> Un espai dellibertat , seguretati justícia
(trg)="s35.1"> ∫ ona ta ’ libertà , sigurtà u ¿ ustizzja
(src)="s32.1"> Les altres polítiques dela Unió : l ’ aportació dela Constitució
(trg)="s38.1"> Il-Politika l-o ¢ ra ta ’ l-Unjoni : dak li tikkontribwixxi l-Kostituzzjoni
(src)="s35.1"> Entrada en vigor i revisió dela Constitució
(trg)="s41.1"> D ¢ ul fis-se ¢ ¢ u revi ∆ joni talKostituzzjoni
(src)="s38.2"> Naixementi elaboració de la Constitució
(trg)="s44.2"> L-ori ¿ ini u li ∆ vilupp talKostituzzjoni
(src)="s40.1"> Els darrers quinze anys de la història de la Unió Europea han estat marcats perun seguit de revisions dels tractats europeus .
(trg)="s46.1"> L-a ¢ ¢ ar ¢ mistax-il sena ta ’ l-istorja ta ’ l-Unjoni Ewropea kienu karatteri ∆ ∆ ati minnsensiela ta ’ tibdiliet fit-Trattati Ewropej .
(src)="s40.2"> Cadascuna d ’ aquestes s ’ hapreparat mitjançant una Conferència Intergovernamental ( CIG ) en què s ’ hanreunit durant uns quants mesos els representants dels governs dels Estatsmembres .
(trg)="s46.2"> It-t ¢ ejjija g ¢ al kull wa ¢ da mir-revi ∆ jonijiettat-Trattati saret permezz ta ’ Konferenza Intergovernattiva ( IGC ) li laqqg ¢ et g ¢ alnumru ta ’ xhur ir-rappre ∆ entanti tal-gvernijiet ta ’ l-Istati Membri .
(src)="s40.3"> La Comissió també ha participat en els treballs de les CIG i el Parlament Europeu hi ha estat associat .
(trg)="s46.3"> Il-Kummissjoniwkoll ¢ adet sehem fix-xog ¢ ol ta ’ l-IGC , u lParlament Ewropew kien involut ukoll .
(src)="s41.1"> L ’ Acta Única Europea , signada al febrer de 1986 , ha permès a la Unió construirel seu mercat únic i establir , dins del territori de la Unió , la lliure circulació depersones , de béns i serveis i de capitals , dels quals es beneficien les empresesi els ciutadans europeus .
(trg)="s47.1"> L-Att Uniku Ewropew , li ¿ ie iffirmat fi Frar ta ’ l-1986 , g ¢ amilha possibbli g ¢ allUnjoni li twettaq suq wie ¢ ed u li tistabbilixxi fit-territorju tag ¢ ha l-moviment ¢ ielestan-nies , tal-merkanzija , tas-servizzi u tal-kapital , li minnhom issa jgawdu l-kumpaniji u ƒ-ƒittadini Ewropej .
(src)="s42.1"> El Tractat de Maastricht , signat sis anys més tard , al febrer de 1992 , ha permèsa la Unió d ’ avançar en diversos àmbits : la introducció d ’ una moneda única , unapolítica exterior comuna i una cooperació en l ’ àmbit de la justícia i dels afersinteriors .
(trg)="s48.1"> It-Trattat ta ’ Maastricht , li ¿ ie ffirmat sitt snin wara , fi Frar ta ’ l-1992 , g ¢ amilhapossibbli g ¢ allUnjoni li timxi ’ l quddiem f ’ ¢ afna setturi : l-introduzzjoni tal-munitaunika , politika barranija komuni , kooperazzjoni fil-qasam tal- ¿ ustizzja u ta ’ l-affarijiet interni .
(src)="s43.1"> Necessitat d ’ una reformainstitucional al servei de la Unió ampliada
(trg)="s49.1"> £ tie ¿ a g ¢ al riformaistituzzjonali sabiex isservi Unjoni mkabbra
(src)="s44.1"> Després de Maastricht , però , l ’ aprofundiment de la Unió política europea haminvat .
(trg)="s50.1"> Madanakollu , wara Maastricht , il-proƒess ta ’ ∆ vilupp ta ’ l-Unjoni Politika Ewropeadeher li naqas .
(src)="s44.2"> Tot i que han permès assolir alguns èxits , les dues conferènciesintergovernamentals que han donat lloc a la signatura dels tractatsd ’ Amsterdam , el 1997 , i de Niça , el 2001 , han estat marcades per una voluntatpolítica més feble , i nombroses qüestions institucionals han quedat senseresposta , malgrat la seva importància cabdal a les portes de l ’ ampliació de la Unió ; per exemple , com garantir el bon funcionament d ’ una Unió formada pervint-i-cinc Estats membres i , sobretot , com mantenir la legitimitat de lesinstitucions que representen els Estats i els pobles europeus .
(trg)="s50.2"> G ¢ alkemm i ∆ - ∆ ew ¿ konferenzi intergovernattivi li wasslu g ¢ allfirma tat-Trattat ta ’ Amsterdam fl-1997 u tat-Trattat ta ’ Nizza fl-2001 , ¿ ewkonklu ∆ i b ’ xi ri ∆ ultati po ∆ ittivi , kienu karatterizzati minn rieda politika aktar dg ¢ ajfau numru ta ’ kwistjonijiet istituzzjonali , li kienu ta ’ importanza kbira lejliet it-tkabbirta ’ l-Unjoni , baqg ¢ u ma ¿ ewx solvuti ( per e ∆ empju kif g ¢ andu ji ¿ i garantit it-t ¢ addim tajjeb ta ’ Unjoni b ’ ¢ amsa u g ¢ oxrin Stat Membru jew aktar , u kifg ¢ andha ti ¿ i assigurata l-legittimità ta ’ l-istituzzjonijiet li jirrappre ∆ entaw lill-Istati u l-popli Ewropej ) .
(src)="s45.1"> L ’ impuls del Consell Europeu de Niça
(trg)="s51.1"> L-istimolu li rri ∆ ulta millKunsill Ewropew ta ’ Nizza
(src)="s46.1"> Quan al desembre de 2000 els caps d ’ Estat o de govern dels quinze Estatsmembres , reunits a Niça , van arribar a un acord sobre la revisió dels tractats , consideraren necessari continuar la reforma institucional , que molts titllavend ’ haver estat abordada massa tímidament pel Tractat de Niça .
(trg)="s52.1"> Meta f ’ Diƒembru tas-sena 2000 il-kapijiet ta ’ l-Istat jew tal-Gvern tal- ¢ mistax-il Stat Membru mlaqqg ¢ in f ’ Nizzakkonkludew ftehim dwar ir-revi ∆ joni tat-Trattati , ¢ assew il- ¢ tie ¿ a li jkomplu r-riforma istituzzjonali li , skond ¢ afna , kienet ¿ ietittratata fit-Trattat ta ’ Nizza b ’ mod limitat wisq .
(src)="s46.2"> És per aquestmotiu que el Consell Europeu va llançar un debat més ampli i més profundsobre el futur de la Unióamb l ’ objectiu de revisar novament els tractats .
(trg)="s52.2"> Din hija r-ra ¿ uni li wasslet lill-Kunsill Ewropew sabiex jibda dibattitu aktar wiesa ’ u fil-fond dwar il- ¿ ejjieni ta ’ l-Unjoni , bil-g ¢ an li ssir revi ∆ joni ¿ dida tat-Trattati .
(src)="s52.1"> Un any després de Niça , el Consell Europeu , reunit a Laeken , va adoptar el 15de desembre de 2001 la Declaració sobre el futur de la Unió Europeaquecompromet la Unió a esdevenir més democràtica , més transparent i més eficaç , i a obrir la via cap a una Constitució per respondre a les expectatives delsciutadans europeus .
(trg)="s58.1"> Sena wara Nizza , ji ¿ ifieri fil-15 ta ’ Diƒembru 2001 , il-Kunsill Ewropew imlaqqa ’ f ’ Laekenadotta d-Dikjarazzjoni dwar il-futur ta ’ l-Unjoni Ewropeali rabtet lill-Unjonisabiex issir aktar demokratika , aktar trasparenti u aktar effiƒjenti u sabiex t ¢ ejji t-triqg ¢ all-Kostituzzjoni li tkun kapaƒi twie ¿ eb g ¢ all-istennijiet taƒ-ƒittadini Ewropej .
(src)="s53.2"> Lamètode per revisar construcció europea és una qüestió de tota la ciutadania .
(trg)="s59.1"> Il-Konvenzjoni : Il-metoduu ∆ at s ’ issa g ¢ ar-revi ∆ joni tatTrattati ¿ ie kkritikat ¢ afna .
(src)="s53.3"> Les etapes que marquenels tractats més obertel seu desenvolupament ja no es poden decidir a les conferènciesi més transparent intergovernamentals que se celebren a porta tancada entre només elsresponsables dels governs dels Estats membres .
(trg)="s59.2"> L-integrazzjonimetodu aktar miftu ¢ Ewropea tirrigwarda ƒ-ƒittadini kollha ; l-istadji ewlenin fl-i ∆ vilupp tag ¢ ha ma jistg ¢ uxu trasparenti , ikunu deƒi ∆ i f ’ Konferenzi Intergovernattivi li jse ¢ ¢ u fil-mag ¢ luq , bil-parteƒipazzjonig ¢ ar-revi ∆ joni tat-Trattatibiss tal-mexxejja tal-Gvern ta ’ l-Istati Membri .
(src)="s53.4"> Per aquest motiu , amb l ’ objectiude garantir una preparació de la Conferència Intergovernamental tan transparent iàmplia com fos possible , el Consell Europeu va decidir convocar una Convencióque agrupés les principals parts implicades en el debat : representants delsgoverns dels quinze Estats membres i dels tretze països candidats , representantsdels seus parlaments estatals , representants del Parlament Europeu i de la Comissió , tretze observadors provinents del Comitè de les Regions i del Comitè Econòmic i Social , agents socials europeus i el Defensor del poble Europeu .
(src)="s53.5"> Elmètode adoptat per la Convenció ha permès per primera vegada que tots elspunts de vista europeus i estatals s ’ expressin en un debat ampli , obert itransparent .
(trg)="s59.3"> G ¢ al din ir-ra ¿ uni , sabiex ti ¿ iassigurata l-aktar preparazzjoni wiesg ¢ a u trasparenti talKonferenza Intergovernattiva li jmiss , il-Kunsill Ewropew iddeƒieda li jsejja ¢ Konvenzjonili g ¢ andha tlaqqa ’ l-parteƒipanti prinƒipali fid-dibattitu dwar il-futur ta ’ l-Unjoni : ir-rappre ∆ entanti tal-Gvernijiet tal- ¢ mistax-il Stat Membru u tat-tlettax-il pajji ∆ kandidat , rappre ∆ entanti tal-Parlamenti Nazzjonali rispettivi , rappre ∆ entanti talParlament Ewropew u talKummissjoni Ewropea , tlettax-il osservatur tal-Kumitattar-Re ¿ juni u tal-Kumitat Ekonomiku u Soƒjali u r-rappre ∆ entanti ta ’ l-imsie ¢ basoƒjali , kif ukoll l-Ombudsman Ewropew .
(src)="s54.1"> Mandat de la Convenció : respondre a diferentsqüestions sobre el futurd ’ Europa
(trg)="s59.4"> Il-metodu talKonvenzjoni g ¢ amilhapossibbli g ¢ all-ewwel darba li l-perspettivi Ewropej u nazzjonali ji ¿ u espressif ’ dibattitu wiesa ’ , miftu ¢ u trasparenti .
(src)="s55.1"> El mandatdels 105 membres de la Convenció i de llurs substituts , sota lapresidència del Sr .
(src)="s55.2"> Giscard d ’ Estaing , va ser establert pel Consell Europeu de Laeken .
(trg)="s60.1"> Il-mandat tal-Konvenzjoni : Il-mandattal-105 membri talKonvenzjoni u s-sostituti tag ¢ hom , ta ¢ t il-presidenzasabiex jing ¢ ataw twe ¿ ibietta ’ Giscard d 'Estaing , ¿ ie stabbilit millKunsill Ewropew ta ’ Laeken .
(src)="s55.3"> Es tractava d ’ examinar les principals qüestions plantejades per al futurdesenvolupament de la Unió i de buscar les respostes que es presentarien en undocument final .
(src)="s55.4"> Aquest serviria de punt de partida de les negociacions de la Conferència Intergovernamental , que adoptaria les decisions definitives , tal comimposa el tractat sobre la Unió Europea .
(trg)="s60.2"> Lg ¢ an kieng ¢ all-mistoqsijiet dwar sabiex ji ¿ u e ∆ aminati l-mistoqsijiet essenzjali mressqa dwar li ∆ vilupp futur ta ’ il-futur ta ’ l-Ewropal-Unjoni , u sabiex jinstabu soluzzjonijiet li jistg ¢ u ji ¿ u ppre ∆ entati f ’ dokumentma ¢ sub li jkun il-punt tat-tluq tan-negozjati talKonferenza Intergovernattiva imsej ¢ askond it-Trattat ta ’ l-Unjoni Ewropea sabiex jittie ¢ du d-deƒi ∆ jonijiet finali .