# ca/BD8308127/BD8308127.xml.gz
# lv/BD8308127/BD8308127.xml.gz
(src)="s28.1"> Nombre de diputats després de les eleccions de 2009 i dates de les eleccions
(trg)="s28.1"> Deputātu skaits pēc 2009. gada un vēlēšanu datumi
(src)="s32.1"> 4 de juny : Països Baixos Regne Unit
(trg)="s31.1"> 4. jūnijs : Nīderlande Apvienotā Karaliste
(src)="s35.1"> 5 de juny : Irlanda
(trg)="s35.1"> 5. jūnijs : Īrija
(src)="s37.1"> 6 – 7 de juny : Itàlia
(trg)="s37.1"> 6 . – 7. jūnijs : Itālija
(src)="s40.1"> 7 de juny : Bèlgica Bulgària * Dinamarca Alemanya Estònia Grècia Espanya França Lituània
(trg)="s41.1"> Luksemburga Ungārija Austrija Polija * Portugāle Rumānija Slovēnija Somija Zviedrija
(src)="s44.1"> * La data de les eleccions no ha estat encara conrmada al moment d ‘ imprimir aquest fulletó .
(trg)="s45.1"> * Uz bukleta iespiešanas brīdi vēlēšanu datums nav apstiprināts .
(src)="s51.1"> les majories , mentre que les minories han de treballar per a aconseguir el que puguin .
(trg)="s52.1"> Tev ir tiesības saņemt kompensāciju ?
(src)="s51.2"> És el que passa habitualment en el debat democràtic .
(trg)="s52.2"> Jā , Eiropas Parlamenta lēmums .
(src)="s52.2"> Conseqüència de la tasca del Parlament Europeu .
(trg)="s54.1"> groza vai noraida priekšlikumus , ko radījusi šī biedējošā mašīna .
(src)="s52.3"> Ha estat víctima d ’ una sobrereserva aèria o d ’ una cancel · lació de vol ?
(trg)="s54.2"> Parlaments ir Tavs ceļš uz sistēmas sirdi un veids , kā to kontrolēt .
(src)="s52.4"> S ’ ha fixat que té dret a una indemnització ?
(src)="s52.5"> Conseqüència de la tasca del Parlament Europeu .
(trg)="s55.1"> Galu galā šīs demokrātiskās politikas veiksmi nosaka tie , kam balsotāji devuši pilnvaras to īstenot .
(src)="s53.1"> persones preparades per a defensar i protegir els interessos de l ’ electorat .
(trg)="s56.1"> mazākumam jāpūlas , lai kaut ko iegūtu .
(src)="s53.3"> Si vostè no hi envia la persona en la qual creu , recordi que hi haurà d ’ altres que sí que ho faran i que decidiran per vostè .
(trg)="s56.2"> Citiem vārdiem sakot , tā darbojas parastais , reizēm krāšņais , reizēm nepateicīgais demokrātiskās politikas process .
(src)="s54.1"> Es tracta de quines lleis vol pera vostè i per a la seva família .
(trg)="s57.1"> Globāli jautājumi , lokāla ietekme
(src)="s55.1"> Grans qüestions , efectes locals
(trg)="s58.1"> Kaut kas notiek – nepalaid to garām
(src)="s56.1"> El Parlament Europeu representa el món real , el posa a vostè al capdavant i li concedeix part de l ’ acció .
(trg)="s59.1"> Bet varbūt Tu vēl šaubies , vai ir vērts balsot ?
(src)="s58.1"> Però no ho oblidi : en el nucli del sistema es troba un òrgan que , bàsicament , és molt senzill .
(trg)="s61.1"> Beidz , tur nav , ko domāt !
(src)="s58.3"> El Parlament és la via d ’ entrada i la manera d ’ arribar al nucli del sistema , la forma de controlar-ho .
(trg)="s61.2"> Tev nav vienalga , tāpēc balso !
(src)="s60.1"> Si vostè no decideix , ho faran altres
(trg)="s62.2"> Te nu mēs esam .
(src)="s62.1"> Grans qüestions , efectes locals .
(trg)="s62.4"> Tas pieņem lēmumus , kas tiešā veidā ietekmē Tevi un kas ir izšķiroši Tavai nākotnei .
(src)="s64.1"> TU DECIDEIXES
(trg)="s62.8"> Ja Tu neieteiksi savus favorītus , zini – kāds cits ieteiks savējos !
(src)="s65.2"> Només ha de fer-se una pregunta .
(trg)="s63.1"> Globāli jautājumi , lokāla ietekme
(src)="s67.3"> Pren decisions que l ’ afecten directament i que són molt importants per al seu futur .
(trg)="s66.3"> Lielās problēmas , ar ko saskaramies Eiropā vai globālā mērogā , ir Parlamenta darbības uzmanības lokā .
(src)="s67.4"> Aquestes decisions , doncs , no cauen del cel , sinó que són el resultat del treball de les persones que vostè ha elegit com a representants :
(trg)="s66.4"> Globālā sasilšana , enerģijas piegādes drošība , migrācija un imigrācija , ekonomiskā globalizācija , finansiālā ( ne ) stabilitāte , terora draudi , konkurētspēja mainīgajā pasaulē , sociālais modelis , pēc kā dzīvojam , un mūsu kultūras , mākslas un valodas mantojums – tie ir temati , kuri Parlamentam ir rūpīgi jāanalizē , pēc tam nosakot politikas virzienu .
(src)="s68.1"> És evident : sí que li importa . Aleshores , voti !
(trg)="s67.2"> Vai Tevi tas interesē ?
(src)="s70.1"> Molts europeus encara no estan familiaritzats amb el seu parlament i no tenen clar com pot afectar-los la composició del nou Parlament Europeu .
(trg)="s69.1"> Politiķu viedokļi par šiem jautājumiem ir atšķirīgi , atšķirības bieži ir krasas , un par pareiza risinājuma iespējām izvēršas karstas diskusijas . Ko domā Tu ?
(src)="s70.3"> Si és així , continuï llegint .
(trg)="s69.3"> Kam Tu uzticētu izlemt šīs lietas Tavā vietā ?
(src)="s71.1"> El quid de la qüestió , probablement .
(trg)="s70.1"> Kaut kas Eiropā pavisam noteikti norisinās .
(src)="s71.2"> Tots aquests assumptes són importants i , a més , sovint són només la punta de l ’ iceberg de tot allò que fa l ’ Eurocambra .
(trg)="s70.2"> Nonākot Briselē vai Strasbūrā , kur notiek vairums no Eiropas Parlamenta plenārsēdēm , jūtama kņada un kustība .
(src)="s71.3"> Les grans qüestions a les quals ens enfrontem , i a les quals només podem fer front a escala europea o mundial , són les que tracta el Parlament Europeu .
(trg)="s70.3"> Ielās autokolonnas pavada ārzemju līderus un ES valdības galvas , ministri no visa kontinenta pilsētā slēdz vienošanās , valdībām , reģioniem un valsts iestādēm no 27 valstīm šeit ir pastāvīgi darbinieki , kas atbild par valsts un vietējām interesēm .
(src)="s72.1"> TU DECIDEIXES
(trg)="s71.1"> TEV IR IZVĒLE !
(src)="s73.1"> Parlament Europeu : una realitat
(trg)="s72.1"> Eiropas Parlaments : tas ir īstais !
(src)="s74.1"> Si vostè no decideix , ho faran altres !
(trg)="s73.1"> Esi savs cilvēks .
(trg)="s73.2"> Iefiltrējies sistēmā !
(src)="s75.2"> És difícil perdre-se-les .
(trg)="s74.1"> Ja Tu neizlemsi , to izdarīs kāds cits !
(src)="s76.1"> Els diputats no sempre coincideixen en aquests assumptes , sovint les discrepàncies són importants i els resultats es rebaten enèrgicament .
(trg)="s75.1"> Likumi , kurus Tu gribi ko pieņem Tavi deputāti Eiropas Parlamentā .
(src)="s76.2"> Quina és la seva opinió ?
(trg)="s75.2"> Kā viņiem sokas ?
(src)="s78.3"> Desfilades de vehicles que transporten els responsables d ’ Afers Exteriors i els caps de govern de la Unió Europea .
(trg)="s77.2"> Kā visām politiskām pilsētām , Strasbūrai un Briselei vajadzīgs realitātes , īstās dzīves filtrs .
(trg)="s77.3"> Un tas esi Tu …
(src)="s78.4"> Ministres d ’ arreu del continent que es troben tot sovint per a intentar tancar acords difícils .
(trg)="s78.1"> Vai zini , ka tuvojas Eiropas Parlamenta vēlēšanas ?
(src)="s78.7"> Els idealistes àvids rivalitzen amb els detractors .
(trg)="s78.2"> Diezgan grūti būs tās nepamanīt .
(src)="s78.8"> Els veterans vigilen la inexperiència dels principiants .
(src)="s78.9"> És una ciutat política rival de Washington DC .
(trg)="s78.3"> No 2009. gada 4. līdz 7. jūnijam jauno Eiropas Parlamentu ievēlēs 375 miljoni vēlētāju.Tās ir vēlēšanas , kam nav līdzīgu – nekur citur parlamentāro demokrātijuneīsteno šādā līmenī , nemaz nerunājot par 30 gadus ilgu pieredzi .
(src)="s79.1"> El primer que cal saber sobre el Parlament Europeu és que és exactament això : un parlament .
(trg)="s79.1"> Pirmā lieta , kas jāzina par Parlamentu – tas tiešām ir parlaments .
(src)="s79.2"> Sovint es parla d ’ Europa com si actués i pensés d ’ una manera unànime .
(src)="s79.3"> Doncs bé , no és així .
(trg)="s79.2"> Mediji bieži runā par „ Eiropu ” , kas darbojas un domā kā viens veselums , it kā Briselei kolektīvo gudrību dotu kāds no augšas.Atklāsim mazu noslēpumu : tas tā nav .
(src)="s81.1"> Sigui un intrús : infiltri ’ s en el sistema !
(trg)="s81.1"> Labi , tā ir taisnība – Eiropas sistēma ir mazliet biedējoša .
(src)="s82.1"> Ben mirat , per a un continent on no fa gaire temps els ciutadans es mataven entre si , es vigilaven amb mirades desafiadores a través d ’ un teló d ’ acer o , molts d ’ ells , vivien sota la pressió totalitària o autoritària , el fet de celebrar unes eleccions europees constitueix una gran fita .
(trg)="s82.1"> Kontinentā , kur vēl nesen cilvēki šāva cits uz citu , nikni skatījās viens uz otru caur dzelzs priekškaru un dzīvoja totalitārā vai autoritārā apspiestībā , tas ir diezgan ievērojams sasniegums .
(src)="s83.1"> TU DECIDEIXES
(trg)="s83.1"> TEV IR IZVĒLE !
(src)="s84.1"> Però , què vol dir tot això per als ciutadans europeus ?
(trg)="s84.2"> Kāpēc vēlēšanu dienā jāiet balsot ?
(src)="s84.2"> Per què s ’ hauria d ’ anar a votar el dia de les eleccions ?
(trg)="s84.3"> Daudzi eiropieši vēl arvien nepazīst savu parlamentu un nesaprot ,
(src)="s85.1"> El Parlament , que aprova la majoria de les lleis d ’ Europa , és un lloc on els ciutadans poden mostrar el seu desacord , un lloc on conflueixen idees polítiques i ideals , unes vegades per a discrepar , d ’ altres per a convergir .
(trg)="s85.1"> Parlaments , kas pieņem lielāko daļu Eiropas likumu , ir vieta , kur cilvēki sanākuši nepiekrist , vieta , kur satiekas politiskās idejas un ideāli , reizēm – lai konfliktētu , reizēm – lai vienotos .
(src)="s85.2"> Es constitueixen aliances , es tanquen acords , s ’ adquireixen compromisos , però , al final , hi ha guanyadors i perdedors : prevalen
(trg)="s85.2"> Tiek izveidotas alianses , noslēgti darījumi , panākti kompromisi , bet beigās ir uzvarētāji un zaudētāji : vairākums gūst virsroku , bet
(src)="s86.1"> Els eurodiputats són importants .
(src)="s86.2"> Prenen decisions que l ’ afecten directament : respecte al cotxe que condueix , a l ’ aire que respira , al telèfon mòbil que porta a la butxaca , al menjar que pren , a l ’ aigua que beu , al treballador que contracta , al banc al qual sol · licita un préstec , als vols que reserva , a les joguines que compra , al combustible que fa servir , a les deixalles que genera … Les normatives , el cost i la seguretat que implica tot això ( a més de moltes altres qüestions )
(trg)="s86.1"> Bet atceries , ka sistēmas sirdī ir iestāde , kas pamatā ir ļoti vienkārša.Tā ir vieta , kur cilvēki , kurus šurp atsūtījuši Eiropas balsotāji , – cilvēki , kas dalās savos uzskatos ( lai kādi tie būtu ) , cilvēki , kas izvirzīti pārstāvēt intereses , – pieņem ,
(src)="s87.1"> Sovint les implicacions de les decisions del Parlament són de caràcter eminentment pràctic : les legislacions que aprova acaben afectant directament la seva vidaquotidiana .
(trg)="s87.1"> Parlamenta darbs ir diezgan praktisks , tā pieņemtie likumi galu galā iespaido Tavu ikdienas dzīvi.Nesen izmantoji savu mobilo tālruni ārzemēs ?
(src)="s87.2"> Ha viatjat a l ’ estranger recentment amb el seu telèfon mòbil ?
(trg)="s87.2"> Pamanīji , ka šoreiz zvani bija lētāki ?
(src)="s87.3"> S ’ ha adonat que les seves trucades eren més barates ?
(trg)="s87.3"> Tas ir Eiropas Parlamenta lēmums .
(src)="s87.4"> Conseqüència de la tasca del Parlament Europeu .
(trg)="s87.4"> Pirms kāda laika nopirki ledusskapi , plīti vai kādu citu sadzīves tehnikas ierīci ?
(src)="s87.5"> Ha comprat fa poc un frigorífic , una cuina o qualsevol altre electrodomèstic ? S ’ ha
(trg)="s87.5"> Ievēroji enerģijas patēriņa uzlīmi ?
(trg)="s87.6"> Eiropas Parlaments .
(src)="s88.4"> Reglaments , directives , cimeres , la Comissió , el Consell , els procediments , l ’ argot , una sopa de lletres d ’ abreviatures , banderes i blocs d ’ oficines sense rostre .
(trg)="s88.2"> Parlamenta deputātu uzdevums ir atšķirt labo no ļaunā , nodrošināt , ka reālās pasaules raizes – Tavas raizes – ir tās , kas virza šeit pieņemtos lēmumus .
(src)="s88.5"> Realment és complicat , ho admetem , però no
(trg)="s88.3"> Kad runājam par tām , galvenais lobijs esi Tu , balsotāj .
(src)="s89.1"> És la manera de treballar de la democràcia moderna .
(trg)="s89.1"> Eiropas Parlamenta deputātiem ir ietekme .
(src)="s89.3"> Però no són els únics elements .
(trg)="s89.2"> Viņi pieņem lēmumus , kas Tevi ietekmē tiešā veidā .
(src)="s89.4"> Com totes les capitals polítiques , Brussel · les i Estrasburg necessiten un control de la realitat , que algú els posi límits .
(src)="s89.5"> I aquest algú és vostè … …
(trg)="s89.3"> Mašīnu , ko vadi , gaisu , ko elpo , mobilo tālruni Tavā kabatā , Tavu maltīti , ūdeni , ko dzer , darbinieku , ko algo , banku , no kuras aizņemies , lidojumus , ko rezervē , rotaļlietas , ko pērc , kurināmo , ko sadedzini , atkritumus , ko izmet … Standartus , izmaksas , visu šo ( un vēl daudzu citu ) lietu drošību nosaka un regulē Eiropas likumi ,
# ca/KA6004806/KA6004806.xml.gz
# lv/KA6004806/KA6004806.xml.gz
(src)="s19.1"> El camí cap a la Constitució
(trg)="s4.1"> Ceļā uz Konstitūcijas tap anu
(src)="s23.1"> Acta Única Europea
(trg)="s7.1"> 1986Vienotais Eiropas akts
(src)="s32.1"> Convenció Europea
(trg)="s16.1"> Eiropas Konvents
(src)="s35.1"> Conferència Intergovernamental
(trg)="s20.1"> Starpvaldību konference
(src)="s43.1"> El 25 de març de 1957 , sis països ( Alemanya , Bèlgica , França , Itàlia , Luxemburg i els Països Baixos ) varen signar a Romael Tractatconstitutiu de la Comunitat Econòmica Europea ( Tractat CEE ) .
(trg)="s27.1"> 1957.gada 25.martā 6 valstis ( Beļģija , Francija , Itālija , Luksemburga , Nīderlande , Vācija ) Romāparakstīja Eiropas Ekonomikas kopienasdibinā anas līgumu ( EEK Līgums ) .
(src)="s43.2"> Aquesttractatha estat posteriorment completatper altres tractats europeus ( Tractat de Maastricht , d ’ Amsterdam , etc . ) .
(trg)="s27.2"> Vēlāk o līgumu papildināja , parakstotvairākus citus Eiropas līgumus .
(src)="s44.1"> El 2001 , a Laeken , Bèlgica , els caps d ’ Estat i de govern dels Estatsmembres de la Unió Europea ( aleshores eren quinze ) varen decidirconvocar una “ Convenció Europea ” , amb la missió de preparar un text permodificar els tractats europeus existents .
(trg)="s28.1"> 2001. gadā Beļģijas pilsētā Lākenā Eiropas Savienības dalībvalstu ( tolaik – 15 ) valstu un valdību vadītāji nolēma sasaukt Eiropas Konventu un uzdot tamsagatavot dokumentu , ar kuru tiktu grozīti eso ie Eiropas līgumi .
(src)="s45.2"> Valéry Giscardd ’ Estaing , va engegar el seu treball el 28 de febrer de 2002 . Estavaformada per 105 membres .
(trg)="s29.1"> Eiropas Konvents Valerī Žiskāra d ’ Estēna vadībā uzsāka darbu 2002.gada28.februārī 105 cilvēku sastāvā .
(src)="s45.4"> Aquests representaven els governs dels Estatsmembres i dels Estats candidats a l ’ adhesió , els parlaments estatals , el Parlament Europeu i la Comissió .
(trg)="s29.2"> Konventa dalībnieki pārstāvēja dalībvalstuun kandidātvalstu valdības , o valstu parlamentus , Eiropas Parlamentu un Komisiju .
(src)="s46.1"> També han participaten aquests treballs tretze observadors , enrepresentació del Comitè de les Regions , del Comitè Econòmic i Social , dels agents socials europeus i del Defensor del Poble Europeu .
(trg)="s30.1"> Konventa darbā piedalījās arī 13 novērotāji , kas pārstāvēja Reģionu komiteju , Ekonomikas un sociālo lietu komiteju , sociālos partnerus un ombudu .
(src)="s46.2"> Totes lessessions de la Convenció Europea han estat obertes al públic i tots elsdocuments oficials s ’ han publicat a Internet .
(src)="s46.3"> S ' han creat nombrososgrups de treball i la Convenció Europea ha consultat àmpliament lesorganitzacions representants de la societat civil ( sindicats , patronals , organitzacions no governamentals , món acadèmic , etc . ) .
(trg)="s30.2"> Visas Konventa sēdes bija atklātas un visi oficiālie dokumenti tika publicēti internetā.Tika izveidotas vairākas darba grupas , un Eiropas Konvents pastāvīgiapspriedās ar organizācijām , kas pārstāv pilsonisko sabiedrību ( arodbiedrības , darba devēji , nevalstiskās organizācijas , akadēmiskās aprindas u.c. ) .
(src)="s47.1"> Després de setze mesos d ’ intensos treballs , la Convenció Europea vaaprovar per consens , el juny-juliol de 2003 , un projecte pel quals ’ estableix una Constitució per a Europa .
(trg)="s31.1"> Pec 16 mēne u intensīva darba Eiropas Konvents 2003.gada jūnijā un jūlijāvienbalsīgi apstiprināja Eiropas Konstitūcijas projektu .
(src)="s48.1"> Aquestprojecte es va sotmetre després a una Conferència Intergovernamental , formada pels representants dels governs dels Estats membres i dels futurs Estats membres , que va començar la sevafeina l ’ octubre de 2003 .
(trg)="s32.1"> Projektu iesniedza Starpvaldību konferencei , kuras sastāvā darbojāsdalībvalstu un topo o dalībvalstu valdību pārstāvji .
(src)="s48.2"> Els caps d ' Estat i de govern varen aconseguirsignar a Brussel · les un acord el 18 de juny de 2004 .
(trg)="s32.2"> Valstu un valdību vadītājipanāca vieno anos 2004.gada 18.jūnijā.
(src)="s49.1"> La Constitució Europeafou signada pels caps d ’ Estat i de govern dels25 Estats membres a Roma , el 29 d ’ octubre de 2004 .
(trg)="s33.1"> 25 dalībvalstu valstu un valdību vadītāji parakstīja Eiropas Konstitūciju Romā 2004.gada 29.oktobrī.
(src)="s53.1"> Què és una Constitució ?
(trg)="s38.1"> Kas ir Konstitūcija ?
(src)="s54.1"> Una Constitució és un text que conté les disposicions fonamentals d ’ un Estato d ’ un conjunt d ’ Estats . Aquestes disposicions donen resposta a diversespreguntes . Com funcionen les institucions ?
(trg)="s39.1"> Konstitūcija ir dokuments , kurā ir ietverti valsts vai valstu kopuma pamatnoteikumi . ie noteikumi sniedz atbildes uz virkni jautājumu .
(src)="s54.4"> Quin és el repartiment de poders ? De quins mitjans es disposa per posar en pràctica les diverses polítiques ? Quins valors es defensen ?
(trg)="s39.5"> Kādas ir pamatvērtības ?
(src)="s54.5"> Quins són els drets fonamentals dels ciutadans ?
(trg)="s39.6"> Kādas ir iedzīvotājupamattiesības ?
(src)="s55.1"> En realitat , la Constitució Europea és alhora un tractat subjecte a les normesdel dret internacional i una Constitució , ja que inclou elements de naturalesaconstitucional .
(trg)="s40.1"> Konstitūcija vienlaikus ir līgums , ko reglamentē starptautiskās tiesības , un Konstitūcija , jo tā ietver konstitucionālus elementus .
(src)="s56.1"> La Constitució Europea ha estat preparada de manera transparent idemocràtica , per mitjà d ’ una Convenció Europea en la qual 72 dels 105participants havien estat escollits per sufragi universal directe .
(trg)="s41.1"> Eiropas Konstitūciju izstrādāja pārredzamā un demokrātiskā veidā , proti , Eiropas Konvents , kurā 72 dalībnieki ( no 105 dalībniekiem ) bijaievēlēti tie u un vispārēju vēlē anu ceļā .
(src)="s56.2"> Aquestexercici es completa , a més , amb un procés de ratificació que implicaels parlaments estatals – també escollits per sufragi universal directe – dels 25 Estats membres de la Unió Europea i , en alguns Estatsmembres , també amb la celebració d ’ un referèndum .
(trg)="s41.2"> Turklāt Konstitūcijas izstrādipabeidza ar ratifikāciju 25 Eiropas Savienības dalībvalstu parlamentos ( arī ievēlēti tie ās vispārējās vēlē anās ) vai referendumu .
(src)="s57.1"> Per què una Constitució Europea ?
(trg)="s42.1"> Kāpēc ir vajadzīga Eiropas Konstitūcija ?
(src)="s58.1"> La Constitució Europea és una etapa important de la “ construcció ” europea .
(trg)="s43.1"> Eiropas Konstitūcija ir nozīmīgs posms Eiropas „ celtniecībā ” .
(src)="s58.2"> Ha estat redactada per respondre als reptes d ’ una Europaampliada : una Europa de 25 Estats membres i de 450 milions d ’ habitants ( encara més en el futur ) ; una Europa democràtica , transparent , eficaç i alservei dels europeus .
(trg)="s43.2"> Tā ir izstrādāta , lai risinātu jautājumus , kas rodas papla inātā Eiropā – 25 dalībvalstu Eiropā , kurā ir 450 miljoni iedzīvotāju ( un kuru skaits vēl pieaugs ) ; demokrātiskā , pārredzamā , efektīvā Eiropā , kas kalpo saviem iedzīvotājiem .
(src)="s59.1"> La Constitució Europea substitueix mitjançant un text únic els principalstractats europeus existents .
(trg)="s44.1"> Eiropas Konstitūcija kā vienots dokuments aizstāj galvenos pa reizējos Eiropas līgumus .
(src)="s60.1"> Per què una Constitució Europeasi , al nostre país , jahi ha una Constitució ?
(trg)="s45.1"> Kāpēc vajadzīga Eiropas Konstitūcija , ja manai valstij jau ir konstitūcija ?
(src)="s61.1"> La Constitució Europea no substitueix les constitucions dels països europeus.Coexisteix amb aquestes constitucions i té la seva pròpia raó d ’ ésser , la sevapròpia autonomia .
(trg)="s46.1"> Eiropas Konstitūcija neaizstāj Eiropas valstu konstitūcijas .
(trg)="s46.2"> Tā pastāv līdzāsdalībvalstu konstitūcijām un tās pastāvē anai ir savi iemesli , un tā ir autonoma Konstitūcija .
(src)="s61.2"> La Constitució Europea defineix el marc en què pot actuarla Unió Europea .
(trg)="s46.3"> Eiropas Konstitūcija formulē ietvaru , kurā Eiropas Savienībarīkojas .
(src)="s61.3"> Europa també disposa d ’ un sistema institucional diferent ( el Parlament Europeu , el Consell de Ministres , la Comissió Europea , el Tribunal de Justícia de la Unió Europea , etc . ) .
(trg)="s46.4"> Eiropas Savienībai ir at ķirīga iestāžu sistēma ( Eiropas Parlaments , Ministru padome , Eiropas Komisija , Eiropas Kopienu Tiesa ) .
(src)="s61.4"> La Constitució Europea s ’ aplica a tot elterritori europeu .
(trg)="s46.5"> Eiropas Konstitūcija ir spēkā visā Eiropas teritorijā .
(src)="s64.1"> Què hi ha a la Constitució ?
(trg)="s50.1"> Kas ierakstīts Konstitūcijā ?
(src)="s65.1"> La Constitució Europea es divideix en quatre parts .
(trg)="s51.1"> Eiropas Konstitūcijai ir 4 daļas .
(src)="s65.2"> La primera part defineix elsvalors , els objectius , les competències , els procediments de decisió i les institucions de la Unió Europea .
(src)="s65.3"> També tracta dels símbols , la ciutadania , la vidademocràtica o les finances de la Unió .
(trg)="s51.2"> Pirmajā daļā ir formulētas vērtības , mērķi , pilnvaras , lēmumu pieņem anas procedūras un Eiropas Savienības iestādes.Tajā ir raksturoti Eiropas Savienības simboli , pilsonība , demokrātija un finan usistēma .
(src)="s65.4"> La segona part comprèn la “ Carta delsdrets fonamentals ” .
(trg)="s51.3"> Otrajā daļā ir iekļauta Pamatiesību harta .
(src)="s65.5"> La tercera descriu les polítiques i les accions internes iexternes , així com el funcionament de la Unió Europea .
(trg)="s51.4"> Tre ajā daļā ir raksturotapolitika , iek ējās un ārējās darbības , kā arī Eiropas Savienības funk-cionē ana .
(src)="s65.6"> I la quarta conté lesdisposicions generals i finals , entre les quals figuren els procediments d ’ adopció i de revisió de la Constitució .
(trg)="s51.5"> Ceturtajā daļā ir ietverti vispārējie un nobeiguma noteikumi , tostarp Konstitūcijas pieņem anas un pārskatī anas noteikumi .
(src)="s68.1"> La garantia del respecte d ’ uns determinats valors comuns i d ’ un model desocietat europea .
(trg)="s53.1"> JAUNUMS ! Turpmāk dalībvalstij , kas to vēlas , ir iespējams izstāties no Eiropas Savienības .
(src)="s69.1"> Què m ’ aporta la Constitució ?
(trg)="s54.1"> Ko man nozīmē Konstitūcija ?