# bg/BD8308127/BD8308127.xml.gz
# ca/BD8308127/BD8308127.xml.gz


(src)="s29.1"> Европейски : и каквоот това ?
(trg)="s29.1"> Eleccionseuropees : i doncs ?

(src)="s55.1"> Става въпрос за , които Вие искате и Вашето семейство !
(trg)="s56.1"> El Parlament Europeu representa el món real , el posa a vostè al capdavant i li concedeix part de l ’ acció .

(src)="s84.1"> Ако Вие не вземете решение , някой друг ще направи това !
(trg)="s82.1"> Ben mirat , per a un continent on no fa gaire temps els ciutadans es mataven entre si , es vigilaven amb mirades desafiadores a través d ’ un teló d ’ acer o , molts d ’ ells , vivien sota la pressió totalitària o autoritària , el fet de celebrar unes eleccions europees constitueix una gran fita .

# bg/KA6004814/KA6004814.xml.gz
# ca/KA6004814/KA6004814.xml.gz


(src)="s4.1"> ЕВРОПЕЙСКИ СЪЮЗ
(trg)="s4.1"> Presentació als ciutadans

(src)="s5.1"> Информационен документ , изготвен от Европейската комисия .
(trg)="s7.1"> Document informatiu elaborat pels serveis de la Comissió Europea .

(src)="s9.1"> Възникване и развитие на Конституцията
(trg)="s11.1"> Naixementi elaboració dela Constitució

(src)="s18.1"> Конституция за гражданите на Европа Ценности и цели на ЕСЕвропейско гражданство и основни права Европейско гражданство Основни права Кой с какво се занимава в ЕС ?
(trg)="s18.1"> Una Constitució per als ciutadans europeus Els valors i els objectius de la Unió La ciutadania europea i els drets fonamentals La ciutadania europea Els drets fonamentals Qui fa què a la Unió ?

(src)="s18.2"> Изясняване на правомощията Принцип на субсидиарността : подсигуряване на правилно упражняване на правомощията Легитимен и демократичен съюз Членство в ЕС
(trg)="s18.2"> Un aclariment de les competències Un guardià del bon exercici de les competències : el principi de subsidiarietat Una Unió legítima i democràtica La pertinença a la Unió

(src)="s20.1"> Институциите и Европейският проект Институционална рамка на ЕСЕвропейски парламент Европейски съвет Съвет на министрите Европейска комисия Министър на външните работи Европейски съд Европейска централна банка ( ЕЦБ)Европейска сметна палата Комитетът на регионите
(trg)="s21.1"> Les institucions al servei del projecte europeu El marc institucional de la Unió El Parlament Europeu El Consell Europeu El Consell de Ministres La Comissió Europea El ministre d ’ Afers Exteriors El Tribunal de Justícia de la Unió Europea El Banc Central Europeu El Tribunal de Comptes El Comitè de les Regions El Comitè Econòmic i Social

(src)="s22.1"> 4.1.10Европейският икономически и социален комитет
(trg)="s23.1"> Els instruments d ’ acció dela Unió Simplificació dels instruments El procediment legislatiu Les finances de la Unió

(src)="s27.1"> Външна дейност на ЕС
(trg)="s26.1"> L ’ acció exterior dela Unió

(src)="s30.1"> Зона на свобода , сигурност и справедливост
(trg)="s29.1"> Un espai dellibertat , seguretati justícia

(src)="s33.1"> Други насоки в политиката на ЕС : какъв е приносът на Конституцията
(trg)="s32.1"> Les altres polítiques dela Unió : l ’ aportació dela Constitució

(src)="s42.1"> Възникване и развитие на Конституцията
(trg)="s38.2"> Naixementi elaboració de la Constitució

(src)="s44.1"> През последните 15 години историята на Европейския съюз е белязана от редица промени в европейските договори .
(trg)="s40.1"> Els darrers quinze anys de la història de la Unió Europea han estat marcats perun seguit de revisions dels tractats europeus .

(src)="s44.2"> Всяка една от тях е изготвена на междуправителствена конференция ( МПК ) , на която се събират в продължение наняколко месеца представители на правителствата на страните членки .
(trg)="s40.2"> Cadascuna d ’ aquestes s ’ hapreparat mitjançant una Conferència Intergovernamental ( CIG ) en què s ’ hanreunit durant uns quants mesos els representants dels governs dels Estatsmembres .

(src)="s44.3"> Комисията и Европейският парламент също вземат участие в работата на МПК .
(trg)="s40.3"> La Comissió també ha participat en els treballs de les CIG i el Parlament Europeu hi ha estat associat .

(src)="s45.1"> Единният европейски акт , подписан през февруари 1986 г . , даде възможностна ЕС да създаде единен пазар и да установи на територията си свобода надвижение на хора , стоки и капитали , от което днес се ползват бизнес секторът и жителите на Европа .
(trg)="s41.1"> L ’ Acta Única Europea , signada al febrer de 1986 , ha permès a la Unió construirel seu mercat únic i establir , dins del territori de la Unió , la lliure circulació depersones , de béns i serveis i de capitals , dels quals es beneficien les empresesi els ciutadans europeus .

(src)="s47.1"> Необходимост отинституционални реформи за нуждите на разширения ЕС
(trg)="s42.1"> El Tractat de Maastricht , signat sis anys més tard , al febrer de 1992 , ha permèsa la Unió d ’ avançar en diversos àmbits : la introducció d ’ una moneda única , unapolítica exterior comuna i una cooperació en l ’ àmbit de la justícia i dels afersinteriors .

(src)="s49.1"> Стимулите от Европейския съвет в Ница
(trg)="s44.1"> Després de Maastricht , però , l ’ aprofundiment de la Unió política europea haminvat .

(src)="s50.1"> Когато през декември 2000 г . държавни и правителствени глави на 15-тестрани членки се споразумяха на среща в Ница да преразгледат Договорите , те осъзнаха необходимостта да следват институционална реформа , коятомного от тях смятаха за твърде плахо заявена в Договора от Ница .
(src)="s50.2"> От своястрана , Европейският съвет започна по-широк и изчерпателен дебат за бъдещето на ЕС с поглед към преразглеждане на Договорите .
(trg)="s44.2"> Tot i que han permès assolir alguns èxits , les dues conferènciesintergovernamentals que han donat lloc a la signatura dels tractatsd ’ Amsterdam , el 1997 , i de Niça , el 2001 , han estat marcades per una voluntatpolítica més feble , i nombroses qüestions institucionals han quedat senseresposta , malgrat la seva importància cabdal a les portes de l ’ ampliació de la Unió ; per exemple , com garantir el bon funcionament d ’ una Unió formada pervint-i-cinc Estats membres i , sobretot , com mantenir la legitimitat de lesinstitucions que representen els Estats i els pobles europeus .

(src)="s51.1"> Декларацията от Лаакен
(trg)="s45.1"> L ’ impuls del Consell Europeu de Niça

(src)="s53.1"> Конвентът : нов , по-от-крит и прозрачен методза преразглеждане на Договорите
(trg)="s46.1"> Quan al desembre de 2000 els caps d ’ Estat o de govern dels quinze Estatsmembres , reunits a Niça , van arribar a un acord sobre la revisió dels tractats , consideraren necessari continuar la reforma institucional , que molts titllavend ’ haver estat abordada massa tímidament pel Tractat de Niça .

(src)="s54.1"> Методът за преразглеждане на Договорите е доста критикуван .
(src)="s54.2"> Европейскатаинтеграция е от значение за всички наши граждани .
(trg)="s46.2"> És per aquestmotiu que el Consell Europeu va llançar un debat més ampli i més profundsobre el futur de la Unióamb l ’ objectiu de revisar novament els tractats .

(src)="s59.1"> Мандат на Конвента : да дава отговор наразлични въпроси забъдещето на Европа
(trg)="s52.1"> Un any després de Niça , el Consell Europeu , reunit a Laeken , va adoptar el 15de desembre de 2001 la Declaració sobre el futur de la Unió Europeaquecompromet la Unió a esdevenir més democràtica , més transparent i més eficaç , i a obrir la via cap a una Constitució per respondre a les expectatives delsciutadans europeus .

(src)="s60.1"> Мандатът на 105-те члена на Конвента и техните заместници под председателството на г-н Жискар д’Естен беше установен от Европейския съвет в Лаакен .
(trg)="s53.1"> La Convenció : un nou El mètodeutilitzat fins ara per revisar els tractats ha estat força criticat .
(trg)="s53.2"> Lamètode per revisar construcció europea és una qüestió de tota la ciutadania .

(src)="s60.3"> Следните въпроси бяха набелязани от Европейския съвет в Лаакен : какда се подсигури подобро разпределение на правомощията в ЕС ; как да се опростят инструментите за предприемане на действия ; как да се осигурят подобри гаранции за демократичност , прозрачност и ефективност на Европейския съюз ; как да се опростят съществуващите договори и дали това опростяване може да прокара пътя към приемането на Европейска конституция .
(trg)="s53.4"> Per aquest motiu , amb l ’ objectiude garantir una preparació de la Conferència Intergovernamental tan transparent iàmplia com fos possible , el Consell Europeu va decidir convocar una Convencióque agrupés les principals parts implicades en el debat : representants delsgoverns dels quinze Estats membres i dels tretze països candidats , representantsdels seus parlaments estatals , representants del Parlament Europeu i de la Comissió , tretze observadors provinents del Comitè de les Regions i del Comitè Econòmic i Social , agents socials europeus i el Defensor del poble Europeu .

(src)="s61.1"> Организация на работата на Конвента : Председател , г-н Жискар д’Естен , Президиум , койторъководи работата
(trg)="s53.5"> Elmètode adoptat per la Convenció ha permès per primera vegada que tots elspunts de vista europeus i estatals s ’ expressin en un debat ampli , obert itransparent .

(src)="s62.2"> Представител на Словенския парламент също бе поканен да участва в срещите .
(trg)="s54.1"> Mandat de la Convenció : respondre a diferentsqüestions sobre el futurd ’ Europa

(src)="s64.1"> Първата сесия на Конвента се състоя на 28 февруари 2002 г .
(trg)="s55.2"> Giscard d ’ Estaing , va ser establert pel Consell Europeu de Laeken .

(src)="s64.2"> В продължениена 15 месеца Конвентът проведе поредица от срещи под формата на пленарни сесии .
(trg)="s55.3"> Es tractava d ’ examinar les principals qüestions plantejades per al futurdesenvolupament de la Unió i de buscar les respostes que es presentarien en undocument final .

(src)="s64.3"> Всяка от тях беше с продължителност два или три дни , като всекимесец едно или две съвещания се провеждаха в сградата на Европейския парламент в Брюксел .
(trg)="s55.4"> Aquest serviria de punt de partida de les negociacions de la Conferència Intergovernamental , que adoptaria les decisions definitives , tal comimposa el tractat sobre la Unió Europea .

(src)="s64.4"> Паралелно с пленарните сесии на Конвента бяха организирании работни групи за консултации и предложения , всяка от които бе председателствана от член на Президиума , за разглеждане на конкретни теми .
(trg)="s55.5"> El Consell Europeu de Laeken haviaidentificat un determinat nombre de qüestions : com garantir un millor repartimentde les competències de la Unió ; com simplificar els instruments que permetenactuar a la Unió ; com garantir més democràcia , transparència i eficàcia dins la Unió Europea ; com simplificar els actuals tractats , i finalment , plantejar si aquestasimplificació podria conduir a l ’ adopció d ’ una Constitució Europea .

(src)="s68.1"> За да се разшири дебатът още повече и да се включат всички европейци , еднаот пленарните сесии на Конвента бе посветена на изслушване на гражданското общество .
(trg)="s56.5"> Amato i Dehaene ; els representants delsi un Praesidium governs dels tres Estats membres que van ostentar la presidència del Consellper dirigir la reflexió Europeu durant la Convenció ; dos representants dels parlaments estatals ; dosrepresentants del Parlament Europeu , i dos representants de la Comissió ( Srs.Barnier i Vitorino ) .

(src)="s72.2"> Така те получиха възможност да създадатспециална интернет страница ( http : //europa . eu . int/futurum/forum_convention ) , накоято хората да се включат в дебата за бъдещето на ЕС .
(trg)="s61.3"> Paral · lelament a les sessions plenàries de la Convenció , es va dura terme una reflexió dins els grups de treballo cercles de reflexió , presiditscadascun d ’ ells per un membre del Praesidium i constituïts sobre una sèrie detemes específics .

(src)="s74.1"> Страницата на Futurum ( http : //europa . eu . int/futurum ) продължава да публикувадокументи и електронни връзки , свързани с дебата за бъдещето на ЕС .
(trg)="s63.1"> Amb voluntat de transparència , elwebde la Convenció ha publicat lescontribucions dels seus membres , les actes dels debats i els projectes de text ques ’ han debatut . ( http : / / european-convention.eu.int )

(src)="s76.1"> Г-н Жискар д’Естен , от своя страна , представи резултатите от работатана Конвента пред Европейския съвет в Солун на 20 юни 2003 г .
(trg)="s65.1"> Amb l ’ objectiu d ’ ampliar encara més el debat i d ’ implicar-hi el conjunt delsciutadans , es va destinar una sessió plenària de la Convenció a escoltar lasocietat civil .

(src)="s78.2"> Европейският съвет изрази становище , че Конвентът се е оказал изключително ценен форум за демократичния диалог .
(trg)="s65.2"> Així mateix , els grups de contacte , seguint el model dels grups detreball , van donar la possibilitat a les organitzacions de la societat civild ’ expressar llur punt de vista .

(src)="s79.1"> След последвалата среща на членовете на Конвента окончателният вариантна проекта за Конституцията бе представен на председателството на Европейския съюз в Рим на 18 юли 2003 г .
(trg)="s66.1"> Es va obrir un Fòrum per a aquestes organitzacions ( agents socials , mediseconòmics , ONG , medis acadèmics , etc . ) , que van poder penjar en un web creat aaquest efecte les seves contribucions al debat sobre el futur de la Unió . ( http : / / europa.eu.int / futurum / forum _ convention )

(src)="s81.2"> Трите страни кандидатки – България , Румъния и Турция – също взеха участие във всички срещи на МПК .
(trg)="s68.1"> Finalment , el web Futurum ( http : / / europa.eu.int / futurum ) ha continuatpublicant el conjunt dels documents i enllaços de qualsevol provinençarelacionats amb el debat sobre el futur de la Unió Europea .

(src)="s82.2"> На Европейския съвет в Брюксел на 17 и 18 юни 2004 г .
(trg)="s69.1"> Després de més d ’ un any de debats , la Convenció va assolir un consens pertransmetre un projecte de Constitució al Consell Europeu .

(src)="s83.2"> Конституцията няма да влезев сила , докато не бъде ратифицирана от всички 25 страни членки .
(trg)="s70.1"> Consens de la Convencióper presentar un projectede Constitució amb vistaa la Conferència Intergovernamental

(src)="s88.1"> Какво представлява Конституцията ?
(trg)="s76.1"> Presentació del projecte de la Convenció Europea davant el Consell Europeu

(src)="s89.1"> Конституцията предлага единен текст , който да замени всички съществуващи договори с оглед на по-голяма яснота и прозрачност .
(trg)="s77.1"> El Consell Europeu va considerar que el projecte de tractat constitucionalpresentat per la Convenció suposava una etapa històrica a l ’ hora de dur a termeels objectius de la integració europea , és a dir , apropar la Unió als ciutadans ; reforçar-ne el caràcter democràtic ; facilitar la capacitat de la nostra Unió peractuar com a força coherent i unificada en l ’ escena internacional i respondreamb eficàcia als reptes de la globalització .

(src)="s92.1"> Тя се състои от четири раздела .
(trg)="s77.2"> El Consell Europeu va considerar quela Convenció havia demostrat la seva utilitat com a fòrum de diàleg democràtic .

(src)="s93.1"> I. Основни положения на Конституцията
(trg)="s78.1"> Després d ’ una darrera reunió dels membres de la Convenció , el projecte final esva lliurar a la presidència del Consell Europeu , a Roma , el 18 de juliol de 2003 .

(src)="s94.1"> Раздел I съдържа разпоредби , определящи целите , правомощията , процедурите за вземане на решения и институциите на ЕС .
(trg)="s79.1"> Els treballs de la El text presentat per la Convenció va servir de base per als treballs de la Conferència Conferència Intergovernamental , que va reunir els representants dels governs Intergovernamental dels actuals vint-i-cinc Estats membres , així com la Comissió i el Parlament Europeu .

(src)="s96.1"> Хартата за основните права , тържествено оповестена на Европейския съвет в Ница през декември 2000 г . , е включена в Европейската конституциякато Раздел II .
(trg)="s80.1"> La conferència es va reunir diverses vegades a partir del mes d ’ octubre de 2003 anivell de ministres d ’ Afers Exteriors i de caps d ’ Estat o de govern .

(src)="s98.1"> Раздел III от Конституцията е съсредоточен върху политиката и действията на ЕС и включва много от положенията в действащите до момента Договори .
(trg)="s80.2"> Després de vuitmesos de negociacions , la conferència va enllestir els seus treballs amb l ’ acord delsgoverns dels vint-i-cinc Estats membres durant el Consell Europeu de Brussel · lesdels dies 17 i 18 de juny de 2004.Els documents relatius als treballs de la CIG han estat publicats al web del Conselldestinat a la CIG .

(src)="s100.1"> Раздел IV съдържа заключителните клаузи , включващи процедурите за приемане и внасяне на промени в Конституцията .
(trg)="s81.2"> A continuació serà ratificada per cada Estat membre segons laseva respectiva llei constitucional ( és a dir , per via parlamentària i / o perreferèndum ) .
(trg)="s81.3"> La Constitució només entrarà en vigor quan hagi estat ratificada pelsvint-i-cinc Estats membres .

(src)="s107.1"> Съюз на нациитеи държавите
(trg)="s86.1"> Un text únic : la Constitució europea

(src)="s108.1"> Европейската конституция учредява Европейския съюз като съюз на нациите и държавите в Европа .
(trg)="s87.1"> La Constitució substitueix mitjançant un text únic , i per raons de llegibilitat ide claredat , el conjunt dels tractats existents de les Comunitats Europees i dela Unió Europea .

(src)="s109.1"> Ценности на ЕС
(trg)="s88.1"> Està estructurat en quatre parts :

(src)="s112.3"> Европейскиятхимн е композиран на основата на „ Ода на радостта “ от Деветата симфонияна Бетовен .
(trg)="s91.1"> La primera part inclou les disposicions que defineixen la Unió , els seus objectius , les seves competències , els seus procedimentsde decisió i les sevesinstitucions .

(src)="s114.1"> Основни свободи и забрана задискриминация
(trg)="s93.1"> La Carta dels drets fonamentalsproclamada solemnement al Consell Europeude Niça , al desembre de 2000 , s ’ ha incorporat com a segona part de la Constitució Europea .

(src)="s116.1"> Целта на ЕС е да работи за укрепването на мира , ценностите и благосъстоянието на народите си .
(trg)="s95.1"> La tercera part de la Constitució se centra en les polítiquesi les accions de la Unió , així com en el seu funcionament , reprenent un nombre important de lesdisposicions dels actuals tractats .

(src)="s118.1"> За постигането на тези цели Съветът има определени правомощия , които саму дадени от страните членки по силата на Конституцията .
(trg)="s97.1"> La quarta part conté les clàusules finals entre les quals figuren els procedimentsd ’ adopció i revisiód ’ aquesta Constitució .

(src)="s123.2"> Той трябва също така да уважава националната идентичност на страните членки , включително и тяхното регионално и местно самоуправление .
(trg)="s105.1"> Una Unió dels ciutadans La Constitució Europea estableix la Unió Europea com a Unió dels ciutadans ii dels Estatsdels Estats d ’ Europa .

(src)="s123.5"> Страните членки помагат на ЕС да изпълни тази си мисия .
(trg)="s105.2"> Aquesta Unió està obertaa tots els Estats europeusquerespectin els seus valors i es comprometin a promoure ’ ls conjuntament .

(src)="s124.1"> ЕС и останалата част от света
(trg)="s106.1"> Els valors de la Unió La Constitució enuncia els valors en els quals es funda la Unió : el respecte de ladignitat humana , la llibertat , la democràcia , la igualtat , l ’ estat de dreti elrespecte dels drets humans .

(src)="s125.1"> ЕС е субект на правото , който може да отстоява и утвърждава ценноститеи интересите си на международната арена .
(trg)="s106.2"> Aquests valors són compartits pels Estatsmembres en una societat caracteritzada pel pluralisme , la no discriminació , latolerància , la justícia , la solidaritati la igualtat entre homes i dones .

(src)="s126.1"> Конституцията и законите , приети от ЕС при изпълнение на дадените муправомощия , стоят над националното право на страните членки .
(trg)="s107.1"> Els símbols de la Unió : Diversos símbols s ’ han inscrit a la Constitució .
(trg)="s107.2"> La bandera europea representa unbandera , himne , lema , cercle de dotze estrelles daurades sobre fons blau . L ’ himne europeu prové demoneda i Dia d ’ Europa L ’ Himne de l ’ Alegriade la Novena simfoniade Ludwig von Beethoven .

(src)="s130.1"> 3.2.1Европейско гражданство
(trg)="s108.1"> Llibertats fonamentals i nodiscriminació

(src)="s131.1"> Гражданството в ЕС допълва националното гражданство и не го заменя .
(trg)="s109.1"> La lliure circulació de persones , de béns i serveis i de capitals , així com lallibertat d ’ establiment , estan garantides per la Unió dins les seves fronteres .

(src)="s132.1"> Гражданството в ЕСдопълва националнотогражданство
(trg)="s109.2"> La Constitució prohibeix que es produeixi qualsevol tipus de discriminacióperqüestions de nacionalitat .

(src)="s133.1"> Списък на правата , скоито се ползватгражданите на ЕС
(trg)="s110.1"> Els objectius de la Unió La Unió té l ’ objectiu de promoure la pau , els seus valors i el benestar dels seuspobles .

(src)="s135.1"> Раздел от Конституцията епосветен надемократичния живот
(trg)="s111.1"> Uns intruments al servei Per assolir aquests objectius , la Unió compta amb una sèrie de competènciesdels objectius de la Unióque els Estats membres li han atribuït mitjançant la Constitució .

(src)="s136.1"> Изброените по-горе права по никакъв начин не изчерпват всички права .
(trg)="s111.2"> Aquestess ’ exerceixen segons el mètode comunitari , mitjançant instruments específics , dins un marc institucional únic .

(src)="s141.1"> Текстът на Хартата за основните права бе одобрен от предишен Конвент . Парламентът , Съветът и Комисията тържествено обявиха Хартата на 8 декември 2000 г .
(trg)="s116.1"> La Unió ha de respectar la igualtat dels Estats membres davant la Constitució.Ha de respectar també la identitat nacionald ’ aquests , incloent-hi l ’ autonomialocal i regional .
(trg)="s116.2"> Ha de respectar , així mateix , les funcions bàsiques de l ’ Estat , especialment les que tenen per objectiu garantir la integritat territorial , mantenirl ’ ordre públic i protegir la seguretat nacional .

(src)="s141.2"> Независимо от това Хартата не бе част от тогавашните Договори на ЕС и нямаше задължителна законова сила .
(trg)="s116.3"> En virtut del principi decooperació lleial , la Unió i els Estats membres es respecten i s ’ assisteixenmútuament en la realització de les missions que es desprenen de la Constitució.Els Estats membres faciliten a la Unió l ’ acompliment de la seva missió .

(src)="s142.1"> Хартата за основнитеправа е неразделна частот Европейската конституция
(trg)="s117.1"> S ’ abstenen d ’ adoptar qualsevol mesura susceptible de posar en perill larealització dels objectius enunciats a la Constitució .

(src)="s143.1"> Така Конституцията постигна важен напредък , който позволи на ЕС да имасвоя собствена програма за правата .
(trg)="s119.1"> La Unió disposa de personalitat jurídica internacional per afirmar i promoure elsseus valors i els seus interessos en l ’ àmbit internacional .

(src)="s143.2"> Хартата е включена в Конституциятакато Раздел II ; клаузите в нея имат задължителна законова сила , без това даразширява правомощията на ЕС .
(trg)="s119.2"> Contribueix a la pau , a la seguretat , al desenvolupament sostenible del planeta , a la solidaritat i alrespecte mutu entre els pobles , al comerç lliure i just , a l ’ eradicació de lapobresa i a la protecció dels drets humans – especialment els drets delsinfants – , així com al respecte i al desenvolupament del dret internacional .

(src)="s144.3"> Европейският съд осигуряваспазването на Хартата .
(trg)="s120.1"> El dret de la Unió prevalsobre el dret nacional dels Estats membres

(src)="s145.1"> По отношение на текста , подготвен от предишния Конвент като работен , съдържанието на Хартата не претърпя никакви промени .
(trg)="s121.1"> La Constitució i el dretadoptatper la Unió dins l ’ exercici de lescompetències que li són atribuïdes preval sobre el dret nacional dels Estatsmembres .

(src)="s145.2"> Нанесени са самолеки корекции във формата є .
(trg)="s123.1"> La ciutadania europea i els drets fonamentals

(src)="s147.1"> Присъединяване на ЕСкъм Европейскатаконвенция за човешкитеправа
(trg)="s125.1"> La ciutadania de la Unió és complementària de la ciutadania nacional i no lasubstitueix .

(src)="s148.1"> Според условията на действащите Договори ЕС нямаше компетенциите да сеприсъедини към ЕКЗЧПОС .
(trg)="s126.1"> Una ciutadania de la Unió com a complementde la ciutadania nacional

(src)="s148.3"> Що сеотнася до включването на Хартата в Конституцията , присъединяване към ЕКЗЧПОС не налага извършването на каквито и да било промени в правомощията на ЕС , както са дефинирани от Конституцията .
(src)="s148.4"> Цялостното включване на Хартата и присъединяването към ЕКЗЧПОС са по-скоро взаимнодопълващи се , отколкото алтернативни стъпки .
(trg)="s128.1"> La Constitució afirma clarament els drets que es desprenen de la ciutadania de la Unió : el dret de la lliure circulació i de lliure residència , el dret de vot id ’ elegibilitat al Parlament Europeu , així com a les eleccions municipals , el dretde la protecció diplomàtica i consular , el dret de petició davant el Parlament Europeu , així com el dret d ’ adreçar-se al Defensor del Poble Europeu id ' escriure a les institucions en una de les llengües oficials de la Uniói de rebreuna resposta en la mateixa llengua .

(src)="s150.1"> Класификация на правомощията
(trg)="s129.1"> Una part de la Constitució dedicadaa la vida democràtica

(src)="s155.1"> Съюзът може да предприема действия само в рамките на правомощията , дадени му от Конституцията .
(trg)="s136.1"> La Carta dels drets El text de la Carta dels drets fonamentalsva ser aprovat per una Convenciófonamentals forma partanterior .

(src)="s155.2"> Конституцията ясно определя въпросите , покоито страните членки са се споразумели да предоставят правомощия задействие на ЕС , и посочва категориите на компетенции на ЕС .
(trg)="s136.2"> El 8 de desembre de 2000 el Parlament Europeu , el Consell i laintegrant de la Comissió proclamaven la Carta solemnement .

(src)="s156.1"> Специални компетенциина ЕС
(trg)="s136.3"> Tanmateix , la Carta no formava Constitució Europeapart dels Tractats de la Unió i la seva força jurídica no era vinculant .

(src)="s157.1"> Първата категория е съставена от определени конкретни области , в които ЕС може да действа от името на всички страни членки .
(trg)="s137.1"> La Constitució aconsegueix un important avenç que permet que la Uniós ’ atorgui el seu propi catàleg de drets .

(src)="s157.3"> Счита се , че по определение действията на ниво ЕС самного по-ефективни , отколкото самостоятелните действия на отделнитестрани членки .
(trg)="s137.2"> La Carta s ’ integra dins la Constituciócom a part II ; les seves disposicions tenen força jurídica vinculant sense queaixò suposi una extensió de les competències d ’ actuació de la Unió .

(src)="s159.1"> Споделени компетенции
(trg)="s138.3"> El Tribunal de Justícia de la Unió Europeavetllarà perquè es respecti la Carta .

(src)="s160.2"> Този тип компетенции се наричат „ споделени компетенции “ .
(trg)="s139.1"> El contingut de la Carta no ha estat modificat en relació amb el text elaborat perla Convenció anterior ; només s ’ hi han introduït modificacions de tipus formal .

(src)="s162.1"> Координиране на националните икономическа и трудова политики
(trg)="s141.1"> Adhesió de la Unió Segons els termes dels actuals tractats , la Unió no tenia competències pera la Convenció Europea adherir-se a la CEDH .

(src)="s163.1"> В някои други области , а именно в икономическата и трудовата политика , страните членки признават необходимостта от координиране на националните си политики в рамките на ЕС .
(trg)="s141.3"> De la mateixa manera que la inclusió de la Cartadins la Constitució no suposa una modificació de les competències de la Unió , l ’ adhesió a la CEDH tampoc no implica una extensió de les competènciesd ’ actuació de la Unió .
(trg)="s141.4"> La integració total de la Carta i l ’ adhesió a la CEDH sónmesures complementàries i no alternatives .

(src)="s168.1"> Конституцията също така предвижда ЕС да притежава компетенциите заопределяне и провеждане на обща външна политика и сигурност , включителнои постепенно оформяне на обща политика за отбрана .
(trg)="s147.1"> Una de les aportacions més importants de la Constitució és que aclareix lescompetències de la Unió i les funcions de les seves institucions .

(src)="s169.1"> Поддържащи компетенции
(trg)="s148.1"> Una classificació de les competències

(src)="s170.2"> Съюзът не може да хармонизира националното законодателство в тези области .
(trg)="s149.2"> Aquesta indica clarament quines són les qüestions per les quals els Estats membres hantransferit una sèrie de poders d ’ acció a la Unió iintrodueix una classificació de les competències de la Unió .

(src)="s172.1"> Клаузата за гъвкавостдопълва класификациятана правомощията
(trg)="s151.2"> En aquest cas , per definició , s ’ ha considerat que una acció a nivell comunitari és més eficaç que una acciórealitzada de manera dispersa per cadascun dels Estats .

(src)="s173.1"> За да се запази някаква степен на гъвкавост в системата , съществува клауза , която позволява на ЕС да попълва всички празноти в правомощията , дадени на ЕС в случаите , когато се изисква действие на ниво Съюз , за да се постигне някоя от целите на Конституцията .
(trg)="s152.1"> Aquesta categoria fa referència a : -la unió duanera ; -l ’ establimentde les regles de competència necessàries per alfuncionament del mercat interior ; -la política monetària per als Estats membres que han adoptat l ’ euro ; -la conservació dels recursos biològics del mar en el marc de la políticacomuna de pesca , i -la política comercial comuna .

(src)="s175.1"> Принципите насубсидиарност ипропорционалност
(trg)="s155.1"> Aquesta categoria fa referència a les qüestions següents : - el mercat interior ;

(src)="s176.1"> Принципът насубсидиарносттаима за цел да гарантира , че ЕС упражнява правомощията си само когато намесата му наистина се изисква и това носи допълнителна стойност на действията , предприети от страните членки .
(trg)="s156.1"> determinats aspectes de la política social ; la cohesió econòmica , social i territorial ; l ’ agricultura i la pesca , exceptuant la conservació dels recursos biològicsdel mar ; el medi ambient ; la protecció dels consumidors ; els transports ; les xarxes transeuropees ; l ’ energia ; l ’ espai de llibertat , seguretat i justícia ; alguns aspectes dels reptes comuns de seguretat en matèria de salutpública ;

(src)="s177.1"> Конституцията утвърждава прилагането и на двата принципа .
(src)="s177.2"> Когато Комисията направи предложение , тя трябва да обясни как тези два принципа сабили взети под внимание .
(trg)="s157.1"> - determinades competències en els àmbits de la recerca , eldesenvolupament tecnològic i l ’ espai , i -determinades competències en els àmbits de la cooperació per aldesenvolupament i l ’ ajuda humanitària .