<?xml version="1.0" encoding="utf-8"?>
<document>
<P id="1">
<s id="1.1">Avui és segon aniversari de faircoop, vuité aniversari de la publicació Crisi, (i cinqué del occupy movement, per cert).</s>
</P>
<P id="2">
<s id="2.1">Fa 8 anys que va iniciar la crisi sense fi del sistema bancari actual I el mateix temps, des que vaig per pública l’acció de insubmissió al seu sistema de creació de diners.</s>
</P>
<P id="3">
<s id="3.1">Ara ja porto més de la meitat d’aquest temps clandestí.</s>
<s id="3.2">En una situació o una altra (amb l’excepció dels dos mesos que vaig estar a presó) en llibertat construint pràctiques d’altres societats als marges dels Estats i el capitalisme.</s>
</P>
<P id="4">
<s id="4.1">Molta feina a fer I sense temps de llargs comunicats….</s>
</P>
<P id="5">
<s id="5.1">A l’agost vam llançar Freedomcoop.eu</s>
</P>
<P id="6">
<s id="6.1">Atenció a l’octubre amb el grup de llançaments que Faircoop prepara, per apropar-se més a una altra economia sense el vell sistema bancari ;-)</s>
</P>
</document><?xml version="1.0" encoding="utf-8"?>
<document>
<P id="1">
<s id="1.1">Kimiko Date</s>
</P>
<P id="2">
<s id="2.1">Kimiko Date (伊達 公子 , Date Kimiko?) (Kyoto, 28 de setembre de 1970) és una extennista professional japonesa.</s>
<s id="2.2">Va arribar a les semifinals de l'Open d'Austràlia de 1994, de l'Open de França (Torneig de Roland Garros) de 1995 i del Torneig de Wimbledon de 1996, i va guanyar l'Open del Japó quatre vegades.</s>
<s id="2.3">Va assolir el rànquing més alt de la seva carrera com a número 4 mundial el 1995 i es va retirar del tennis professional el novembre de 1996.</s>
</P>
<P id="3">
<s id="3.1">Va tornar al tennis gairebé 12 anys després, anunciant una reaparició inesperada l'abril de 2008.</s>
<s id="3.2">Després va guanyar el seu vuitè títol WTA a l'Open de Corea del 2009, convertint-se en la segona millor jugadora de l'Era Open, després de Billie Jean King, en guanyar un títol individual a la gira de la WTA.[1] El 2013 va guanyar tres títols d'aquesta gira en dobles i a l'Open dels Estats Units del 2014, amb 43 anys, per primera vegada a la seva carrera va arribar a les semifinals d'un torneig de dobles del Grand Slam.</s>
<s id="3.3">Date va anunciar la seva jubilació definitiva el setembre de 2017.</s>
</P>
<P id="4">
<s id="4.1">Carrera professionalModifica</s>
</P>
<P id="6">
<s id="6.1">Date va començar la seva carrera professional el 1990 arribant a la quarta ronda de l'Open d'Austràlia, on va ser derrotada per la quarta cap de sèrie Helena Suková.</s>
<s id="6.2">L'any següent, éssent número 112 del rànquing mundial, va quedar subcampiona a Los Angeles, derrotant a la número 3 del món, Gabriela Sabatini, abans de perdre a la final davant Monica Seles.</s>
</P>
<P id="7">
<s id="7.1">L'any 1992 va derrotar Arantxa Sánchez Vicario al Pan Pacific Open i va arribar a les semifinals.</s>
<s id="7.2">També va guanyar l'Open del Japó, va arribar a les semifinals del Mizuno World Ladies Open i va arribar a la quarta ronda a Roland Garros.</s>
<s id="7.3">També va participar als Jocs Olímpics de Barcelona, perdent a la segona volta.</s>
<s id="7.4">A finals d'any, va rebre el premi a la millor jugadora de l'any de la WTA.</s>
</P>
<P id="8">
<s id="8.1">Date va tornar a guanyar l'Open del Japó l'any 1993.</s>
<s id="8.2">Va ser subcampiona de l'Open femení d'Àsia i de la Nichiray Ladies Cup.</s>
<s id="8.3">Va arribar a les semifinals dels campionats de Lipton derrotant a Mary Joe Fernández.</s>
<s id="8.4">A l'Open dels Estats Units, va arribar als quarts de final superant a Jana Novotná a la quarta ronda.</s>
</P>
<P id="9">
<s id="9.1">El 1994 guanyava l'Internacional de Sydney al gener, derrotant a la número 4 del món, Conchita Martinez, i Mary Joe Fernandez, fet que li va permetre entrar al top 10 del món per primera vegada.</s>
<s id="9.2">Va tornar a vèncer a Martínez la setmana següent a l'Open d'Austràlia, de camí a la seva primera semifinal de Grand Slam.</s>
<s id="9.3">Aquell any Date va guanyar el seu tercer Open consecutiu del Japó i als Jocs Asiàtics de 1994 va aconseguir l'or en individual femení.</s>
<s id="9.4">A les finals de la WTA de finals d'any va tornar a derrotar Martínez, abans de perdre a les semifinals contra l'eventual campiona Sabatini, en tres sets.</s>
</P>
<P id="10">
<s id="10.1">La data li va guanyar primer, i només, Tier jo el torneig a l'Oceà Pacífic de Cassola Obre dins 1995, derrotant Martinez i Lindsay Davenport al títol.</s>
<s id="10.2">Sigui també corredora-amunt en el tier un Miami Oberta, derrotant Sabatini abans de perdre a Graf en conjunts rectes.</s>
<s id="10.3">La data derrotada Davenport un altre cop en la seva manera a les semifinals del francès Obert, va assolir el quarterfinals a Wimbledon, i era corredor-amunt dins Tòquio i Estrasburg, assolint una carrera-alt ranking de Cap. 4 dins novembre 1995.</s>
</P>
<P id="11">
<s id="11.1">El 1996 va guanyar tant en individual com en dobles a l'Open del Japó.</s>
<s id="11.2">A la Fed Cup, per primera i única vegada va derrotar a la número 1 del món, Stefi Graf, guanyant-la per 7–6, 3–6, 12–10.</s>
<s id="11.3">A Wimbledon va vèncer a la número 2 del món, Conchita Martinez, a la quarta ronda i la francesa Mary Pierce als quarts de final, abans de perdre contra la campiona Graf a les semifinals en tres sets.</s>
<s id="11.4">Date va derrotar a Martínez a les semifinals i la número 2 del món, Arantxa Sánchez Vicario, a la final de San Diego i va arribar als quarts de final als Jocs Olímpics d'Estiu de 1996.</s>
<s id="11.5">Al setembre d'aquell any va anunciar la seva retirada, als 25 anys, i va jugar el seu darrer partit a les finals de la WTA, perdent davant Martina Hingis als quarts de final.[2]</s>
</P>
<P id="12">
<s id="12.1">Segona part de la carrera (2008-2017)Modifica</s>
</P>
<P id="13">
<s id="13.1">Kimiko Date-Krumm va fer la seva primera aparició en dobles femenins en una pista de tennis el setembre de 2002, durant la Toyota Princess Cup.[3] A principis de 2008, va participar en una exposició a Tòquio amb Martina Navrátilová i Steffi Graf (a qui va vèncer per 6-2, 6-3).</s>
<s id="13.2">Poc després, el 6 d'abril, va anunciar que tornava al circuit professional femení als 37 anys, dotze anys després de jubilar-se.[4] Va arribar a la final del primer torneig ITF que va jugar (a l'abril a Gifu).[5] El 15 de juny a Tòquio va vèncer a la final a la seva compatriota Shiho Akita, vint anys més jove.</s>
<s id="13.3">Finalment va acabar l'any 2008 198a a nivell mundial.[6]</s>
</P>
<P id="14">
<s id="14.1">El 2009 va guanyar el Korea Open de Seül i va esdevenir la segona tennista més gran en obtenir un títol de la WTA (des de l'estatunidenca Billie Jean King el 1983), 13 anys després d'haver guanyat l'Open dels Estats Units a San Diego el 1996.[7] Aquell mateix any també va guanyar el Torneig de Montsó i el Dunlop World Challenge de la ITF.[8]</s>
</P>
<P id="15">
<s id="15.1">L'any següent va obtenir la medalla de bronze a la Canton Asian Cup i va quedar finalista al Japan Women's Open Tennis de la WTA, mentre que el 2011 va guanyar el torneig Internationaux Féminins de la Vienne, a Poitiers, i de nou el Japan Women's Open, en dobles.</s>
<s id="15.2">Els anys següents va continuar assolint títols als circuits de la WTA (a l'E-Boks Open de 2012 i l'Open de Pattaya, el Whirlpool Monterrey Open i el Internationaux de Strasbourg, en dobles) i de la ITF (la Blossom Cup, a Quanzhou, el Kangaroo Cup International Ladies Open i el torneig de Dubai, tots tres el 2012).[8]</s>
</P>
<P id="16">
<s id="16.1">Finals de la gira WTAModifica</s>
</P>
<P id="17">
<s id="17.1">Singles: 15 (8 títols, 7 finals)Modifica</s>
</P>
<P id="18">
<s id="18.1">Dobles: 10 (6 títols, 4 finals)Modifica</s>
</P>
<P id="19">
<s id="19.1">Finals del circuit de l'ITFModifica</s>
</P>